Benet Maimí

Quines sensacions deuen experimentar els Reis Mags?

2012-01-07T15:00:00.005+01:00

Tot sovint hem pregunto les sensacions que deuen experimentar els Reis Mags d'Orient.

Crec que d'alt de les carrosses deuen quedar impregnats i bocabadats de la mirada
dels mes menuts, mirada que transmet innocència, il·lusió, alegria, por i
esperança.

Queda clar que el món seria d’una altre manera si els adults mantinguessin aquesta
essència dels infants en estat pur.

Es sabut que a mesura que la biologia humana ens transforma en adults i més tard en
ancians, per acabar al mateix lloc d’allà on vàrem venir, tot plegat passa en un
tres i no rés , però el que es més preocupant es que en el procés, o dit d’una altre
manera la evolució de la vida se’ns hi afegeixen actituds i aptituds diferents a las
que tenim quan som infants; Luxúria ,gula, avarícia, accídia , ira, enveja,
supèrbia. Tot plegat dona de resultat, el que s’ha convertit el ésser humà.

Penso que hi ha solució per millorar-ho i la recepta ens la dona la mirada dels més
menuts durant la nit de reis; vull creure que si.

Es moment per agrair l'esforç i la feina de moltes persones, que any rere any, fan
possible el lluïment de la nit de reis.
Per tant el meu agraïment més sincer per tota la gent de la població, que quedant en
segon terme, ens porten la màgia i la llum de la nit de reis.

Llarga vida als Reis Mags d'Orient!

Un apunt breu sobre les mesures que ha adoptat avui el govern espanyol

2012-01-05T12:21:00.001+01:00

Mirin senyors del Govern Espanyol, els catalans comencem ha estar un xic farts del tracte injust que rep Catalunya per part de les administracions de l'Estat. Cal que ho sàpiguen i que ho interioritzin per que sinó potser no hi ha volta enrere.

Durant molts any Catalunya ha liderat la economia espanyola i ha pagat el "despilfarro" de moltes comunitats que no complien. I ara vostès volen que Catalunya sigui una comunitat més i volen posar l'ull al nostre pressupost.

Catalunya, Sr. Rajoy, es mereix un tracte diferenciat i assimilat al tracte especial que tenen Navarra o el País Basc. Si tanquen els ulls o miren enrere i ens giren l'esquena, no treient-nos urgentment del "café para todos" afavoriran posicions que no els convenen.

I com per exemple el meu cas, jo que mai he sigut independentista i com jo molts altres catalans de la meva generacio, fan que em replantegi posicions inicials.

I sobretot pel que respecta als temes de fiscalitat potser la posició mes suau sera la de defensar la insubmissio fiscal i que els mateixos catalans ens administrem i gestionem els nostres impostos. Segur que aniriem bé i aprofitan que avui es la nit màgica dels reis d' orient, ho haurem de posar a la carta.

2012-01-04T09:05:00.003+01:00

Unes quantes reflexions per començar l'any...

En primer lloc deixeu-me que us desitgi un feliç any 2012 per tots vosaltres i pels que més estimeu. Diu la estrofa d'una cançó que m'agrada molt "si obres el cor durant les festes de nadal tindràs sort durant tot l'any". Doncs això, molta, molta sort.

Be, permeteu-me ara que us faci algunes reflexions sobre política general, la que ens toca de prop i la que ens queda un xic més lluny.

Al nostre país, tot just avui, el President Mas i el seu govern fa un any que van prendre possessió. La valoració que us pugui fer jo potser no serà la més neutral possible ja que, en la meva condició de diputat al Parlament per CiU, formo part d'aquest projecte polític i em sento co-particep de les decisions que es prenen.

Queda clar però que aquest Govern s'ha trobat un dèficit estructural i financer difícil de gestionar però que amb valentia i molt coratge s'estan assentant les bases per la recuperació del nostre país.

Es més aquesta valentia del Govern de Mas adquireix més valor ja que els antics gestors del Govern (Psc Icv i Erc) fan servir un cinisme polític i critiquen un govern que neteja el dèficit que ens han deixat ells. Aquesta manera de fer oposició i aquest cinisme que practiquen només fa que els ciutadans s'allunyin de la política. Crec que aquest 2012 haurien de canviar el xip i si no volen ajudar com a mínim haurien de callar. Seguim que no val la pena.

Molt dures de prendre han estat les mesures de reajustament en matèries tant sensibles com l'educació, la sanitat i les polítiques socials, però cal repetir que són molt necessàries per garantir en el futur l'estat del benestar.

D'altra banda i tot i que avui hàgim conegut una xifra decebedora sobre l'augment de l'atur a Catalunya, les polítiques per generar ocupació i de suport a l'emprenedor i a les PiMES són les correctes i segur que tindran resultats en el futur més proper.

Molt difícil es la situació, molt, però aquest govern es d'admirar per la seva valentia però també per que governa no de cara a la galeria sinó amb i de cara a tota, repeteixo tota, la gent que viu al nostre país.

Cal seguir caminant, no estem sols. La gent així ens ho va demostrar el passat 20N quan s'ens donava un suport majoritari i Duran i Lleida i CIU guanyaven per primer cop unes eleccions generals al nostre país.

Parlant del 20N. El PP va guanyar les eleccions i ja tenim al Sr. Rajoy de president del Govern Espanyol. Es d'hora per parlar d'aquest Govern i del seu President però crec que les autonomies, i no parlo de Catalunya, han de començar a posar-se les piles i fer esforços reals per reduir el dèficit (en Rajoy i te posada la mirada).

Catalunya ho ha fet, en Rajoy fins i tot ens va posar d'exemple durant la campanya electoral, però ho hem de seguir fent per no donar peu a que ens governin des de les Espanyes, que molts ho voldrien, ell potser també.

Bé, a veure com va. No sera gaire difícil superar en Zapatero, oi?

Per avui ja esta! Ja tenia el cuquet d'escriure.

Bon any 2012!

BON NADAL I FELIÇ 2012

2011-12-26T12:11:00.001+01:00

Perdoneu el retard en la felicitació, però com tots sabeu aquest any les festes cauen en dies complicats, dissabtes i diumenges i la veritat es que fins divendres al vespre i dissabte al mati la feina ho ha complicat tot, i encara més si tenim en compte que avui al vespre marxo cap a Uruguai, concretament a Montevideo a participar en una jornada del Instituto Humanista Cristiano Juan Pablo Terra.

Però si la vaga d’Iberia ho permet podré passar el cap d’any amb la família.

Només volia fer un balanç molt ràpid del que ha estat aquest 2011, que a nivell polític podríem dir que hem aconseguit molts èxits, però el que caldrà ara en aquest any que estem a punt d’encetar, es que posem seny tots plegats, per tal de que siguem capaços de donar-li la volta i sigui millor del que ens pronostiquen , per això cal que tots plegats fem el que fa mesos deia en aquell apunt de bloc del carro, que calia estirar tots en la mateixa direcció, dretes, esquerres, patronal, sindicats, mitjans de comunicació i tutti quanti.

Si no ho fem així el que pot passar aquest proper any podria esdevenir un autèntic drama on tots i sortiríem perden.

No vull ser pessimista, penso que som capaços de fer el tomb a la situació, cal que el esperit del Nadal ens perduri durant tot l’any, i canviem comportaments i actituds molt presents en aquestes festes i siguem capaços de mantenir-les tot el 2012.

Anem a sumar i no a restar , serà un any clau, endavant i bon any a tots.

La Marató de TV3 i Visca el Barça.

2011-12-19T09:30:00.001+01:00

Avui dedicaré el meu post a la Marató de TV3, que enguany dedica la seva edició a la regeneració i transplantació d'òrgans i teixits.

Aquest esdeveniment mediàtic que impulsa la televisió publica del nostre país i que busca recaptar fons per a diferents projectes de recerca en el camp mèdic sobre malalties, que a dia d'avui, no tenen una curació definitiva, es converteix en una explosió de solidaritat al nostre país, any rere any.

El milers de catalanes i catalans que cada any col•laboren amb la Marató demostren que Catalunya no pot rebre lliçons de cap mena (ara que esta tan de moda a l'agenda política) sobre solidaritat.

La Marató és un exemple de solidaritat, però també de col•laboració i mobilització entre ciutadans, administracions i empresaris. Digne d'admiració és la quantitat de diners que es recapten però també els centenars d'actes en suport de La Marató que s'organitzen arreu del territori.

Potser caldria que traslladessim aquesta forma de col•laborar a altres àmbits, com per exemple el polític. El país ho agrairia molt, ja que necessita més que mai d'aquests valors per situar-lo allà on mereix estar i amb un futur molt més proper que el present actual.

Ja per acabar, el més sincer dels reconeixements a la Marató i a TV3.

Berlín

2011-12-13T08:26:00.002+01:00

Aquest llarg pont de desembre, potser massa llarg i tot, l'he aprofitat per visitar de nou Berlín. Dic de nou ja que ara farà uns 30 anys que hi vaig ser, quan encara hi havia el famós mur que dividia la part oriental amb la occidental.

Berlín es l'exemple de ciutat que ha sabut transformar-se en el temps i renéixer de nou. El mur dibuixava una ciutat gris i freda on només els monuments la feien digne de contemplar.

Avui, Berlín, és una ciutat transformada, viva, moderna, exageradament atrevida i on la innovació cultural, artística però també empresarial es respira en cada racó de la mateixa.

La valentia i la innovació dels més joves ha fet de Berlín una ciutat de referència mundial. Crec però que el suport del Govern alemany a les iniciatives dels més joves ha contribuït a que sigui així.

Una altra cosa que em va sorprendre molt va ser l'arquitectura dels nous edificis. No m'estranya que els millor arquitectes del mon es barallin per transformar o construir edificis públics o privats. Per cert, la transformació soferta de la Postdamer platz o la reforma del Reichstag són dignes de veure, us ho recomano de veres.

L'esforç, el treball i la constància de la societat alemanya es palpa i molt en aquesta ciutat. Valors de ciutadania que han ajudat a transformar una ciutat com Berlín però també un país com alemanya.

Hi tornaré, segur. Espero que no hagi. d'esperar 30 anys més.

Acabat el viatge i arribat a Arenys vaig poder contemplar la brillant i inesperada, per alguns, victòria del Barça i amb un golàs del noi d'Arenys. Felicitats Barça i gràcies per fer-nos somiar!

La unitat que mereix la nostra bandera

2011-12-03T22:30:00.002+01:00

Temps difícils, convulsos i amb grans dosis d'una alarma financera existent que ens
fa témer el pitjor dia rere dia.

Cal recordar més sovint però, que vivim en un petit país que sempre se'n ha sortit.

La innovació, la creativitat, l'esforç i la constància formen part del nostre ADN
com a catalans.

Per això i ara més que mai, les catalanes i catalans hem de remar tots en la mateixa
direcció. No si val tancar els ulls i mirar i pensar per un mateix.

Sindicats, empresaris, polítics, fundacions, entitats, gremis, clubs...cal que
facin/fem un major esforç en la cerca de la unitat i amb concòrdia, per tal fer
front a la brutal crisi que patim.

Actes com el d'ahir a la presó model o certs discursos buits de contingut i
agressius en les formes, com els que hem viscut aquesta setmana al parlament, no
ajuden gens ni mica a la confiança en el nostre país.

Un cop hàgim sortit de la crisi i el país surti d'aquest etsotrac en el que es
troba, ja parlarem de ideals millors o pitjor, de si de dretes o d'esquerres... i de
moltes altres coses que ara per ara esdevenen menors. Ara toca País.

Venen temps encara més difícils, amb una Espanya que no ens ho posa fàcil i una
Europa que assenyala amb el dit a aquells que no fan els deures.

Ens ho haurem de fer sols i no val pensar en el jo. Toca pensar amb urgència amb el
tu, el nosaltres i el vosaltres.

Com diu el himne del club que estimo "TOTS UNITS FEM FORÇA, TAN SI VAL D'ON VENIM SI
DEL SUD O DEL NORD..."

Un president de la Generalitat al Senat...

2011-11-30T12:49:00.001+01:00

Dijous viurem al Parlament un fet inèdit. El parlament escollirà un ex-President de la Generalitat com a Senador per designació del Parlament.

No serè jo qui faci un judici de moral sobre la conveniència o no de la presència del Sr. Montilla al Senat, el que si que vull afirmar, és que en clau de país, no ens ajuda gaire.

Molts son els que qüestionen els parlaments autonòmics i amb decisions com aquesta donem ales a aquests sectors més centralistes que contínuament ho fan.

De debò, tot un President de la Generalitat no pot acabar la seva carrera política al Senat i mes fent-ho sense que la gent l'hagi pogut votar.

Suposo que es tard per que el senyor Montilla s'ho repensi. Podent-lo recordar com a Ministre, president de la Generalitat o president de la Diputació de Barcelona, se'l recordarà per ser un trist senador a l'ombra i d'una cambra obsoleta.

Es conegut que la formació del Sr. Montilla no és, ni molt menys, de matrícula d'honor, entenc que se li pot fer feixuc anar amunt i avall a fer xerrades i conferències , però pot ser hi ha altres alternatives per tot un expresident de la Generalitat, si el que busca de debò no es menysprear la institució.

En definitiva, el sr. Montilla demostra que no creu en el país i molts considerem aquest fet com una ofensa a la institució més gran del nostre país.

La màxima d'aquest personatge esta clar que és ,jo i primer jo, i després jo, passi al que passi al país o on sigui. " Ay pena , penita pena".

1.014.263 gràcies!

2011-11-21T11:51:00.001+01:00

Permeteu-me que comenci aquest post d’avui donant les gràcies al més d’un milió de persones que han votat a CiU en aquestes eleccions i que han fet possible que guanyéssim les eleccions generals a Catalunya per primera vegada en la història de la democràcia.

Ahir el país va parlar clar, molt clar. Molts analistes polítics però també els altres partits es pensaven que “les retallades” ens passarien factura i no ha estat així. La gent sap, i així ho hem repetit en campanya, que el govern de CiU ha heretat un dèficit desproporcionat del tripartit i que nosaltres estem fent els ajustos necessaris per aixecar el país i tornar-lo a situar allà on mereix estar.

Deixeu-me que ara feliciti al nostre candidat en Josep Antoni Duran i Lleida. Ell, més que ningú, ha treballat incansablement aquests anys a Madrid per Catalunya defensant els interessos del nostre país amb força, rigor i responsabilitat. La gent ha premiat les conviccions i la fermesa de Duran, el polític més ben valorat de Catalunya en nombroses ocasions. Queda clar que la gent vol, ara més que mai i en temps de crisi, polítics de conviccions però que toquin de peus a terra i aquests resultats en són un exemple.

Durant la jornada d’ahir també va quedar clar que Catalunya és diferent a Espanya. Com va dir Duran des del balcó de l’hotel Majestic “som una Nació”. CiU ha aconseguit que Catalunya no sigui de color blau i per tant es freni l’avenç de la dreta espanyola al nostre país, però és més, els catalans i catalanes van demanar al PP amb la veu ben clara i forta un nou pacte fiscal, un nou tracte fiscal per al nostre país. Que algú ho comenci ha anotar a l’agenda.

Per últim deixeu-me també que feliciti als nostres 16 diputats i 9 senadors que, juntament amb en Duran, treballaran pel nostre país al congrés i al senat. S’ho mereixen totes i tots moltíssim.

Un apunt final, ara sí i que fa referència als resultats del PSC-PSOE a Espanya i a Catalunya on el Sr. Rubalcaba i la Sra. Chacon han tret els pitjors resultats de la història del socialisme. Només diré una cosa i que ho hem repetit durant la campanya; humilitat, seny, responsabilitat i sobretot, sobretot, LA VERITAT és el que la gent demana dels polítics. Ells han faltat a la veritat i han fet demagògia, afortunadament no els hi ha sortit bé.

Repeteixo

Moltes, moltes GRÀCIES!!!

Una setmana decisiva per Catalunya

2011-11-14T16:43:00.001+01:00

Aquest es el darrer post que faré durant la campanya electoral ja que com saben tinc la costum de penjar un post per setmana i els dilluns.

Dividire el post en tres petits blocs per tal de fer-los-hi arribar les meves impressions sobre coses que han succeït durant la campanya i aspectes que cal tenir en compte quan el dia 20 exerceixin el seu dret a vot.

En primer el famós debat entre Rubalcaba i Rajoy.

Doncs bé, sota el meu punt de vista, aquest va ser un debat que va començar desvirtuat ,ja que, és va negar la veu del nostre país al no permetre que defenséssim els nostres interessos.

Més enllà d'aquesta discriminació, va ser un debat amb una escenografia caduca i antiga, pròpia de fa 30 anys. Rubalcaba es va prendre el debat amb unes dosis d'agressivitat massa exagerades. El cert és que la situació amb la que el PSOE ha deixat Espanya no pot fer creïble cap proposta de Pérez Rubalcaba, sota cap concepte i per això només li queda apostar per la comèdia.

Rajoy va limitar-se a llegir el seu programa. Sabia que no li calia el debat i per això hi va passar de puntentes. De fet, no va dir res i amb això, desgrassiadament, en té prou.

El que va quedar molt clar és que pel PP i el PSOE Catalunya no existeix. De fet, crec que ni tenen consciència del dèficit fiscal que patim, ni els preocupa ni els ocupa i això es alarmant.

Agafem-nos fort per que vindran temps complicats, ja veuran.

Anem al segon bloc. El debat de la televisió publica catalana.

Doncs bé, sota el meu punt de vista va ser un debat molt més amable per l'espectador. Almenys la posada en escena dels 5 candidats catalans era més actual que no pas la del debat a dos.

En aquest debat de TV3 vàrem poder comprovar tres coses. La primera i molt evident; Duran i Lleida era l'únic que parlava de propostes concretes. La segona que els representats del tripartit (PSC, ERC i ICV) honoren un passat recent que quasi porta el país al desastre total. Tercera i última, un PP que continua crispant i buscant conflictes on no hi son, en un tema tan important per Catalunya com es el de la nostra Llengua.

Tercer apunt i el més important.

Queda una setmana i Catalunya necessita més que mai que CiU guanyi aquestes eleccions.

Perquè ho dic:

Per què som la única formació que defensem un pacte fiscal per Catalunya que posi punt i final al dèficit fiscal que patim i que cada any ens pren 16000 milions d'euros. Cal recordar també que hem rebut d'herència del tripartit un dèficit l'any 2010 de 8350 milions d'euros.

Per què el pacte fiscal que defensem és sinònim de més política social i d'un estat del benestar més fort.

Per què Duran és l'únic que té propostes i projecte per Catalunya. Com us deia abans, en el debat de TV3 va quedar clar que el PP i el PSOE no volen un pacte fiscal i prefereixen seguir espoliant a Catalunya.

Per què Catalunya ha de ser la guanyadora de les eleccions del 20N i per això per dignitat nacional no podem permetre que el PP o el PSOE guanyin les eleccions al nostre país.

I per què el govern de Catalunya necessita una veu forta i lliure a Madrid. Necessita persones sòlides que defensin al Govern i això només ho garanteix CiU.

Saben que el PP guanyarà a Espanya per majoria però també saben que els diputats catalans que puguin treure PP o el PSC estan al servei d'un partit i no d'un país.

Es per tot això que els hi demano que ens votin, que votin a en Duran, que votin a la gent que millor defensarà els seus interessos i els del país que estimen.

No es deixin enganyar.

VOTIN CATALUNYA
VOTIN DURAN
VOTIN CiU

Un discurs serè, enmig d'una campanya amb massa soroll

2011-11-09T23:19:00.000+01:00

Un discurs serè, enmig d'una campanya amb massa soroll

Ahir, durant l'esmorzar organitzat pel Fòrum Europa-Tribuna Catalunya vam poder gaudir d'un discurs profund, serè i, sota el meu punt de vista, molt responsable del nostre candidat, en Josep Antoni Duran i Lleida.

Duran, al llarg del seu discurs va apel·lar a una cosa tan important i transcendental per l'esdevenir de la societat actual com són els valors i la ètica moral.

Alguns, segur, poden fer una lectura simple i potser no ho veuen com jo, però si te'l escoltes bé i el llegeixes entre línies veus que ahir Duran va apuntar idees molt importants per fer front a la crisi actual amUb valors, i si, potser amb valors espirituals, que van més enllà.

És important que algú i més enmig d'una campanya com aquesta, et parli de valors, d'ètica i de responsabilitat social. És important també que algú reivindiqui que necessitem un món que es nodreixi de comportaments i actituds diferents que evitin les injustícies socials en tots els camps i més en l'econòmic, on els malcomportaments ètics i morals, ens han evocat a una de les crisis més ferotges.

Una de les frases que va dir Duran que més hem va impactar va ser la següent: "Sense ser capaços de reflexionar sobre el comportament que han tingut les institucions i la societat no serem capaços de superar aquesta dilema històric en què ens trobem".

Té tota la raó. Potser si tothom reflexiones i fes una petita revisió de la seva escala de valors i i poses per davant la veritat, la justícia, el bé comú, la primacia de la moral, la vida com a valor suprem, la família, l'empresa, la llibertat exercida amb responsabilitat o el respecte per les persones, el món aniria molt millor del que va i la crisi que ens afecta seria més fàcil de superar.

Estaria molt bé que les noves generacions, els joves d'aquest país, és llegeixin aquest discurs i que hi reflexionin. De fet, si m'ho permeten, convido als professors de les Universitats Catalans que el llegeixin als seus alumnes. Els joves seran els que, potser, podran canviar el món i la manera de fer actual.

La nostra força!

2011-11-04T08:04:00.000+01:00

Avui ja si!!!. Aquesta matinada ha començat oficialment la campanya electoral i CiU ho ha fet amb un pavelló de l'illa diagonal de Barcelona ple d'entusiasme i il·lusió.

Aquestes eleccions son vitals per Catalunya. El nostre país s'hi juga el prestigi, el respecte i el seu esdevenir futur.

La millor opció per defensar els interessos de Catalunya i el seu autogovern, sens dubte, és CiU, és Duran i Lleida.

Perquè?

El PSC- PSOE ja ens ha demostrat aquests anys quina es la seva manera particular de defensar Catalunya a Madrid; amb un silenci barroer, amb un amagar el cap sota l'ala i amb un cinisme insultant de tots els seus diputats a corts.

O el PP, que amb majoria absoluta sempre ha intentat frenar l'avenç social nacional i econòmic de la nostra nació.

Per això us demano que no us deixeu enganyar.

Ni PP ni PSOE!

Les ganes, l'empenta, la responsabilitat, les idees de CiU, són la nostra força per defensar el país.

Voteu a Duran i Lleida!
Voteu a CiU!

80è aniversari UDC

2011-11-02T15:48:00.002+01:00

Goig, emoció, records...paraules que descriuen el que vaig sentir aquest passat dissabte durant el sopar commemoratiu del 80è aniversari del meu partit, Unió Democràtica de Catalunya.

Un miler de persones van voler ser partícips d'aquesta data tan assenyalada per a Unió. Aquesta presencia massiva de gent serveix per reivindicar amb força i ímpetu el paper del nostre partit en la societat catalana.

En aquest sopar, a banda de les intervencions que va haver-hi i que després us en parlaré, va servir per homenatjar a totes i tots aquells militants que fa 25 anys que militen al partit.

Personalitats tan importants com Nuria De Gispert, Joana Ortega i Josep Sanchez Llibre van rebre aquest reconeixement enguany, però no em vull oblidar d'aquells militants que també van rebre aquest reconeixement i que des del seu anonimat, han treballat incansablement durant 25 anys per Unió, pel país i per la seva gent.

També varem comprovar la gran unitat, sense discrepàncies internes, que viu Unió en l'actualitat. L'exemple el van donar el tres presidents del comitè de govern i tots els presidents dels consell nacionals vius, tallant junts el pastís dalt de l'escenari.

Ara, vull destacar algunes de les coses que en Duran i Lleida va dir durant la seva intervenció i que va servir per cloure l'acte.

En Duran va reivindicar el paper d'UDC des de l'any 31 i la defensa del nostre partit de la sobirania de Catalunya i la possibilitat d'aquesta d'exercir el seu dret a l'autodeterminació i l'opció de la confederació com a model d'organització d'Estat.

També però, va reivindicar altres valors de ciutadania que sempre ha defensat Unió com són la llibertat exercida amb responsabilitat, la solidaritat, l'autoritat, l'esforç o l'economia social i de mercat, l'humanisme i la justícia social com a valors vàlids dins el nou orde mundial.

En definitiva, Unió té lideratge, discurs, idees, valors i gent disposada a defensar-los durant 80 anys més!

Com a secretari d'organització que sóc d'Unió no puc acabar el post d'avui sense agrair la tasca i l'esforç d'en Miquel Puig, president de la comissió del 80è aniversari i totes les persones que han treballat per fer possible aquest sopar commemoratiu.

Tintín

2011-10-29T11:13:00.005+02:00

Aquest dijous vaig tenir la oportunitat, juntament amb altres companys del grup parlamentari, de presenciar la pre-estrena de la pel·lícula " Les aventures de Tintín", de Steven Spielberg. Un honor per un romàntic i un apassionat dels clàssic com jo.

El passi d''aquest film em va fer recordar i rememorar la meva adolescència i aquells moments de lectura de les aventures d'aquest personatge. Personatge, que en aquella edat, va fer despertar la meva passió per viatjar i descobrir nous mons i nous horitzons.

Com deia una crònica de la Vanguardia del dia 22 d'aquest mes, Steven Spielberg ens torna al Tintín després de 30 anys i ens el situa en el nostre segle. Només per això ja li hem d'estar agraïts.

Tintín, a més, la vam poder veure en la nostra llengua, en Català. Vull recordar que ara fa uns 40 anys la "editorial joventud" va treure a la venta el còmic en Català, sent pionera en la època i molts nois i noies vam descobrir, com ara ho faran a traves del cinema, en Tintín en Català.

En aquest país, com va dir el conseller Ferran Mascarell abans del passi de la pel·lícula, estem fent possible la normalització del cinema en Català. Aprofito per agrair al Conseller de Cultura i al Director General de l'ICIC, en Felix Riera, com estan portant la negociació, tranquil·la i sense sorolls de fons, amb les majors i els sectors implicats que estan ajudant tant al cinema en Català. (Recordeu el soroll de l'anterior govern amb aquest tema i els resultats obtinguts?).

Per acabar, tot i que Spielberg es un geni cinèfil i dels seus efectes especials, hi ha una cosa de la pel·lícula que hem va fer sortir de la sala amb un lleu mal de cap; el 3D. No dic que no sigui un concepte interessant per les noves generacions, però jo no m'hi acabo d'adaptar. Hagués preferit el format tradicional, però no hem feu cas, deu ser que ja tinc una edat.

Gràcies Hergué, gràcies Tintín i gràcies Steven.

Fins quan aquestes campanyes ?

2011-10-25T09:33:00.002+02:00

Entenc, com qualsevol demòcrata, que els partits (que no estan al Govern o si) i per tant que són a l’oposició, presenten les seves propostes, alternatives i opinions durant el temps que dura la legislatura, no?. No entenc llavors aquesta deria d’alguns de presentar propostes innovadores, o així creuen, en els darrers mesos, just abans de la comptessa electoral.

Qualsevol partit hauria de presentar les seves propostes amb un cert recorregut i no ara que estem en temps de pre-campanya i a punt d’entrar en plena campanya. La ciutadania crec que aquestes cartes als reis mags tan extenses ja no se les creuen.

Penso també que els polítics i més durant la campanya, s’haurien de dedicar a tasques més justes i productives i no a llençar-se els draps bruts durant la campanya o a presentar propostes “estrella" que no podran executar. Tenim quatre anys per fer-ho i no cal esperar a fer els deures a darrera hora.

Ho dic concretament pel Partit Popular pero també pel Sr. Rubalcaba (aquest últim per cert, sembla que no hagi format part del darrer govern d’Espanya ja que fustiga amb molta precisió decisions maldestres del que ha estat el seu president en els darrers anys). Però bé...

Aquests darrers dies observem com el PP i el PSOE, el Sr. Rajoy i el Sr. Rubalcaba, comencen a entrar en campanya i no ho fan de la manera més neta possible. Ambdos, dona la sensació, que estan esperant els dies finals per començar a recriminar-se i (perdoneu-me l’expressió) llençar-se m... a dojo.

És per això que em sento orgullos de formar part de CiU i de tenir de candidat al Sr. Duran i Lleida. CiU és l’unica formació i candidat que fan una campanya pro-positiva, sense retrets i amb conciència del moment pel qual atravessa el país. CiU també es la formació que presenta propostes molt treballades i que han estat plantejades en l’hemicicle del congrés dels diputats, en moltes ocasions.

Una darrera reflexió, precisament sobre les declaracions de Duran sobre el PER, on els dos grans partits, d’una manera desproporcionada l’han atacat amb molta duresa.

En Duran porta dient durant aquests quatre anys que els Catalans estem cansants del menyspreu i de l’espoli que es practica de forma sistemàtica sobre la nostra terra. El PER és un exemple clar com per mi ho és també la falta d’inversió al Prat (en canvi 1000 M euros per l’aeroport de Ciudad Real) o l’AVE d’albacete (amb tot el respecte per aquella comunitat).

Durant aquests quatre anys a en Duran ningú l’havia reprovat, oi? Era per què no estavem en campanya, no?. La resposta és clara, si, no era campanya.

Això senyores i senyors es el que no pot ser.

Seny i rigor és el que garanteix CiU.

Aquestes eleccions no són cosa d’aquests dos!!!

L’anunci d’ETA d’abandonar les armes

2011-10-21T12:29:00.001+02:00

Cert és que avui és un matí diferent. ETA, després d’anys d’assassinats, persecucions i extorsions, va anunciar que abandonava la lluita armada.

La jornada d’ahir es converteix en històrica per aquest fet, però m’hagués agradat més que ETA anuncies la seva dissolució definitiva i demanes perdó a totes aquelles families que han destrossat de per vida.

Avui a Euskadi, a Catalunya, a Espanya i França tothom és més lliure.

Zorionak Euskadi, zoroniak.

Sitges film festival i Sitges

2011-10-17T16:36:00.002+02:00

Aquest passat dissabte vaig tenir la oportunitat de presenciar en directe l’acte de cloenda de la 44ena edició del Sitges; Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. L’acte va constar del lliurament de premis i del passi de la pel•lícula “The Thing”.

Que voleu que us digui sobre “The Thing”, un film que em va recordar molt a Allien. No la critico per què sóc incapaç de valorar el gènere. A mi les pel•lícules de sang i fetge de per si ja no m’agraden, però menys quan extraterrestres antipàtics i lletjos són els protagonistes.

Jo soc del britànic Alfred Hitchcock, el mestre del suspens. Aquelles seqüències d’intriga, suspens i assassinats de les seves pel•lícules, revolucionaries per als seus temps, m’han fet des de sempre un fidel seguidor d’aquest director, al cel sigui.

Amb això no vull dir que el terror d’ara no sigui bo, ni molt menys però jo sóc un clàssic i com a tal em comporto.

Ara deixeu-me que escrigui unes ratlles sobre la vila que acull aquest festival, Sitges.

Sitges, i així els hi he comunicat durant molts anys als meus alumnes quan impartia classes com a professor de Turisme, és d’aquelles poblacions on el turisme ha sabut conviure de manera excel•lent amb les tradicions, i en part, és gràcies a la perfecte harmonia entre les diferents ofertes de cultura, lleure, gastronomia i benestar que fa molt agradable l’estada a Sitges en qualsevol època de l’any i converteix la visita en aquesta vila del nostre mediterrani, en una experiència completa.

Com deia, Sitges és una població turística creativa, innovadora i molt rica culturalment, on l’oci i té un paper destacat però també el seu respecte cap a les tradicions; el corpus, carnaval, la verema, les Festes Majors de Sant Bartomeu i Santa Tecla, el rally de cotxes antics, el mateix festival, fan que així sigui.

Així mateix, la manera com tenen de viure els Sitgetans i les Sitgetanes les seves tradicions el converteixen en un element turístic més, i molt important.

Cal protegir aquesta manera d’entendre el turisme.

Com em va dir un amic que viu allà “La parròquia de Sitges coneguda com “La Punta” s’encarregarà de fer-ho, des d’allà es dibuixa aquest Sitges modern però vell”.

El model de sitges de trencar la estacionalitat s'hauria de poder exportar a la resta de poblacions turístiques del nostre país

Soroll no, gràcies

2011-10-11T10:02:00.000+02:00

Suposo que el linxament d’alguns cap a les opinions de Duran i Lleida sobre el PER, són fruit de l’època pre-electoral en la que ens trobem on tot es magnifica i qualsevol declaració es treu de context i fins i tot, com dirien els nostres avis, de mare.

Les declaracions de Duran d’aquest dissabte, i com ja ha aclarit ell mateix durant aquestes darreres hores, no són ni molt menys un atac al poble andalús com pretenen vendre aquells que no volen entendre res. En Duran no fa més que expressar una altra manera d’entendre la política i la gestió dels recursos públics defugint d’aquesta política del subsidi que tan agrada a alguns sectors de la socialdemocràcia.

Ja no afegiré més opinions sobre el tema només diré que n’hi ha que es troben molt bé venent aquestes declaracions i els imaginaris conflictes territorials que se’n deriven, per què així no parlen de la nefasta gestió econòmica d’aquests darrers anys.

Una reflexió; aquesta campanya no pot ser com les altres i els primers que ho han de tenir clar son els dos grans partits d’àmbit estatal. La situació econòmica, els elevats índexs d’atur, la delicada situació de moltes famílies, etc, no permeten que afrontem aquestes eleccions pujats com moltes vegades al Dragon Khan o en concurs per veure qui la diu més grossa.

El PP i el PSOE són especialistes en tirar la pedra i amagar la mà. Mentre hi hagi soroll no es parlarà de propostes concretes. De fet, fan el que han fet aquests darrers anys; crits, soroll, acusacions, ara tu, ara jo, ara el dos i molt poques propostes serenes i rigoroses en l’àmbit econòmic per ajudar-nos a sortir d’aquesta crisi.

Això si, només hi ha una cosa en la que aquests dos partits es posen d’acord i van junts fins al final (Sra. Chacon inclosa, que durant quatre anys ha fet tot el que estava al seu abast per defensar Catalunya...), quan s’ha de fustigar a Catalunya. Mirin que ràpid ho van fer amb la reforma constitucional exprés.

Però bé, com dic sempre, nosaltres a lo nostre. CiU no juga a aquest joc, no es puja al Dragon Khan. Nosaltres a seguir sent propositius, a seguir fent propostes en matèria econòmica com aquests darrers i a seguir defensant un pacte fiscal just per Catalunya.

Tots sabem que guanyi qui guanyi el 20N, el dia 21 ens vindran a buscar, ja veureu.

Una setmana interessant

2011-10-04T09:03:00.006+02:00

Vaig començar aquesta setmana tant interessant, fa tot just vuit dies, tenint el plaer de representar a UDC a l'Alderdi Eguna, dia del Partit Nacionalista Basc.

El PNB va demostrar un any més que és el partit de referència a Euskadi i que els seus pilars ideològics són i seran de duradora vigència. Així ho demostren, any rere any, els milers i milers de simpatitzants i militants del PNB que s'apleguen en aquest acte.

Durant la meva curta estança per terres basques vaig poder comprovar també, entre d'altres coses, que la crisi econòmica es viu amb una intensitat si més no diferent. Aquesta crisi no perdona enlloc, però el País Basc potser per que viu d'allò que recapta, traspua uns certs aires de major suficiència econòmica que nosaltres i altres parts de l'Estat.

Aquest comentari que faig, és només això, un comentari. Però la sensació que vaig tenir és aquesta. Allà tot sembla diferent i la situació econòmica també. Tindrà alguna cosa a veure el concert econòmic? Crec que si, i tant.

Encara hi ha alguns que dubten del pacte fiscal que proposa CiU, que no ho facin i si ho continuen fent que passin uns dies per Euskadi.

Un apunt personal més. Cal recordar també que Euskadi té uns índexs d'immigració inferiors als nostres i potser per això no han hagut de sotmetre's a un sobresforç com nosaltres, per tal de garantir uns serveis bàsics dignes i a l'abast de tothom.

Per cert, vaig tenir el goig de viure en directe un partit a la Catedral del futbol, Sant Mamés. L'Altelic Club no va guanyar el partit però els seus seguidors poden estar tranquils, tenen equip i així ho van demostrar dies després en el partit contra el PSG francès.

A mitjan setmana vam viure el debat de política general que en el anterior post ja va quedar prou reflectit el que penso.

I ahir acabava la setmana assistint a la cloenda del Congrés d'ERC que va celebrar a Girona. Em va agradar molt el to conciliador, propositiu amb grans dosis de coherència del nou president, l'Oriol Junqueras. Espero que aquest nou repte que ara comença li vagi molt bé. Felicitats Oriol!

Debat de política general – la història continua sense anar amb ells...

2011-09-30T13:40:00.001+02:00

Abans d’ahir el President de la Generalitat, Artur Mas, va fer honor al càrrec que ocupa fent un sensacional discurs realista on exposava la delicada situació per la que travessa el país però dibuixava els fonaments per a un futur més esperançador que el que s’emana del present actual.

Artur Mas va demanar unitat a totes les forces polítiques per treballar sobre la base del rigor, la seriositat i la responsabilitat per poder recuperar així, la credibilitat que Catalunya necessita i mereix.

Sembla però que alguns es segueixen enganyant i el que és més greu, segueixen venerant unes polítiques que han estat a punt de portar Catalunya a l’abisme. Alguns farien bé si en comptes d’erigir-se com a gallets oficials de l’esquerra més retrograda i irresponsable, comencessin a donar explicacions sobre la seva nefasta gestió al Govern en aquests darrers vuit anys.

Saben els diputats i diputades del PSC, ERC i ICV que han deixat un deute al nostre país que ens obliga a pagar a tots els catalans 6.000.000€ diaris només d’interessos?. Vostès són els que a dia d’avui pretenen donar lliçons al nou Govern de la Generalitat?. Creuen de debò que estan legitimats?. Jo no ho faré, de fet, la ciutadania ja va respondre en el seu dia.

D’iniciativa es sabut que no m’espero gran cosa però la intervenció que em va sobtar més de totes va ser la del company socialista d’hemicicle, en Joaquim Nadal. El PSC tenia la oportunitat en aquest debat de política general de mostrar interès per col·laborar i sumar, però van preferir apostar, una vegada més, pel despotisme i el cinisme més pur. I també en el torn de rèpliques la adjunta al portaveu Laia Bonet va fer gala de un estil agre i fora de lloc, tot plegat llàstimos. Senyores i senyors aquesta història continua sense anar amb ells.

Nosaltres a lo nostre i com va dir el President : “no s’ha de confondre la recerca del consens amb la inacció. No podem permetre’ns el risc de no fer res”.

Doncs això, a seguir treballant per Catalunya.

Compte enrere

2011-09-28T12:43:00.000+02:00

Els partits polítics hem engegat ja la maquinària electoral. El compte enrere per al 20-N ja està en marxa. I mentre que a Madrid i a les Espanyes, aquest és un partit que es juga a dues bandes, els catalans i catalanes cal que pensem en clau nacional perquè cap dels dos grans partits té cap intenció de vetllar pels nostre interessos.

Davant d’això, CiU s’erigeix, de nou, com el partit català i catalanista millor posicionat per fer sentir la veu dels nostre país al Congrés dels Diputats. Els 25 diputats del PSC han demostrat durant l’era Zapatero que el seu paper és d’una subordinació total. I ERC i Iniciativa, aquesta vegada, ni tan sols apareixeran a la foto. El PPC? Si el PSC no té ni veu ni vot a l’hora de defensar un nou horitzó econòmic i social, més pròsper, per a Catalunya, els populars catalans queden tan diluïts entre els seus col•legues espanyols que se’ls confon.

CiU és l’únic partit que lluitarà sense treva per aconseguir un nou pacte fiscal que aporti ocupació i riquesa a Catalunya. Hem de ser forts a Madrid si volem que ens escoltin! I, avisem, no ens conformarem amb les engrunes.

CHAPEAU A CASA TARRADELLAS

2011-09-20T16:29:00.000+02:00

Vull felicitar a Casa Tarradellas pel seu darrer i magnífic espot publicitari. Ho faig sense voler desmerèixer altres anuncis com el de Codorniu o el darrer d’Estrella Damm, espots que a banda de reclam cap al seu producte han exercit de campanya turística, i en alguns casos, millors que les campanyes institucionals que s’han succeït ens els darrers anys al nostre país.

Però aquest cop Casa Tarradellas ha complert a la perfecció aquell principi del món de la publicitat (AIDA) que diu que un espot ha d’aconseguir cridar l’atenció, despertar interès, incitar al desig i finalment portar a una acció de compra del producte o servei. Aquest darrer anunci aconsegueix tot això i a més transmet un missatge que et fa pensar i reflexionar. No m’estranya, per aquest motiu i d’altres, que l’espot amb pocs dies hagi revolucionat les xarxes socials al ser molt vist i comentat.

Veure la imatge d’aquell nen que arriba trist de la ciutat i aïllat en el seu mon dels videojocs i ipads i com poc a poc recupera l’alegria descobrint l’entorn rural, fan d’aquest anunci un excel·lent argument que ataca a les consciències.

La llum, la vida, les tradicions que s’inspiren del camp, de la terra, són elements que ara més que mai cal divulgar entre els més petits. La vida no és la consola, la vida és el camp i això cal remarcar-ho als nostres fills.

Vivim en un món cada vegada més virtual però cal aprofundir més en els valors que transmet el mon rural. Potser reforçant més els valors que transmet el camp; esforç, companyerisme, tradició... seriem més feliços.

Chapeau Casa Tarradellas!

Guardiola, el Català i la Diada

2011-09-12T12:45:00.003+02:00

Suposo que sóc la persona numero mil que escriu en el seu bloc, crònica o en el seu diari personal sobre alguna de les qüestions que s’observen en el títol del meu post d’avui. Tot i així crec que cal fer-ho.

Començo per en Pep Guardiola. Durant la meva trajectòria professional i política he escoltat molts discursos d’excel·lents oradors i comunicadors, persones que una part de la seva professió es basa en comunicar als altres el tema del qual en són especialistes.

Estarem d’acord que en Pep Guardiola ha estat jugador i ara entrenador de futbol i no té l’obligació de ser un expert en la matèria de la oratòria. L’altre dia però, al Parlament de Catalunya em va sorprendre el seu discurs; un discurs emotiu, clar i contundent (sense papers!!!) però encara em va sorprendre més que durant el seu discurs en cap moment va parlar d’ell. No oblidem que rebia la major distinció del Parlament de Catalunya per la seva trajectòria com a professional de l’esport, repeteixo la seva. Ell, tot i l’honor que rebia i els 17 títols que l’acompanyen allà on va, va tornar ha defugir de qualsevol protagonisme i va tornar a parlar d’equip, de jugadors, dels amics, de la família, en definitiva, demostra una vegada més que ell, com també ho es el club que estima, són quelcom més.

Aquesta que vaig a fer potser és una afirmació exagerada; en Pep és un valor afegit pel Barça però també per a moltes famílies, que en ell, sobretot els més menuts, podrien trobar el mirall perfecte en el que mirar-se. Gràcies Pep pel que estàs fent pel Barça, el meu club, però també per al país.

Parlem ja del que va ser la Diada Nacional de Catalunya d’ahir. Catalunya ahir va demostrar arreu que hi ha un sentiment nacional que per molts atacs que rebem sempre hi serà i ningú podrà esborrar. La setmana no va començar gens bé amb la sentencia del TSJC que deixava les portes obertes a un possible canvi en el model d’immersió lingüístic català. No seré jo qui afegeixi quelcom més del que s’ha dit aquests darrers dies sobre aquest tema el que si que dic és que s’acosten eleccions i alguns pretenen distorsionar la realitat i desviar l’atenció i així evitar que es parli, per exemple, de les xifres d’atur.

Per què sempre que s’acosten eleccions al congrés dels Diputats Catalunya rep un atac ferotge contra alguns dels seus pilars identitaris? És molt senzill, dona vots per les espanyes. Però Catalunya i els seus dirigents, que ja hi estem avesats, no farem ni un pas enrere, ans el contrari, els farem sempre endavant.

Visca Catalunya!

REFLEXIÓ DES DE EL CANADÀ

2011-09-05T13:31:00.002+02:00

Ara fa pocs dies que he tornat d'unes vacances molt breus i ràpides al Canadà, la veritat és que tenia molt d’interès en conèixer aquest gran país, encara que fa més de vint anys ja vaig trepitjar territori canadenc al anar des de New York ha fer una visita de cap de setmana al Niàgara a veure les famoses Cataratas , i caram com ha canviat, ara més que un recurs turístic natural sembla un parc temàtic més propi de las Vegas.

Una altra experiència interessant es que després de més de vint anys de fer de guia i portar gent a recórrer món, aquest cop he estat jo mateix el que he fet de turista d’un grup organitzat i d’aquests, que en pocs dies veuen molts llocs, cosa que sempre obliga a anar a toc de pito, abans el tocava jo i ara a obeir com el primer, però bé el que volia fer és una reflexió del Canadà i el Quebec en relació a Catalunya i Espanya.

En primer lloc el nivell de vida i civilització del Quebec, dista bastant d'altres ciutats com Montreal, Otawa o Toronto. Quebec és més francesa, neta , polida i endreçada, un lloc on el idioma dominant encara és el francès i per resumir-ho la qualitat de vida podríem dir que és bona.

En canvi les altres ciutats més americanes són això, quasi o del tot americanes , més brutes amb més misèria als carrers i amb mes crispació, malgrat no arribar als nivell dels EEUU, i com és lògic de parla anglesa.
Però el que si tinc molt clar es que llastimosament per nosaltres Catalunya no és el Quebec ( ciutats netes, polides endreçades, llocs segurs i tantes altres coses que no podem dir avui de casa nostra ), i Espanya no és el Canadà (s'ha demostrat darrerament on els dos grans partits de l’estat espanyol amb la reforma de la constitució han accentuat aquest distanciament malintencionat amb Catalunya, la meva nació).

Queda clar que el Québec no és Catalunya i no entraré a valorar les qüestions polítiques que envolten a la seva nació i a la nostra. El que si diré és que el Québec és el reflex d’una societat emprenedora, motivada, dinàmica i lliure i molt important, segura. Això era el que fa uns anys desprenia Catalunya i ara cal que recuperem. Catalunya ja esta passant pàgina a aquests anys de desgovern absolut i ara cal que el govern, governi, i potser només així assolirem una societat, més justa i més lliure com ho és la Quebequesa. No fa tants anys que el Quebec s’emmirallava amb Catalunya, potser ara cal que nosaltres, per les qüestions abans esmentades, ens emmirallem amb ells.

Reflexions d'estiu

2011-08-20T11:08:00.001+02:00

En aquestes alçades del mes d’agost, em permetreu que formuli en veu alta una sèrie de preguntes, a les quals no acabo de trobar-hi respostes gaire clares, o potser sí? Però és bo reflexionar-hi.

1.- Què es deu estar teixint al gran circ econòmic mundial, quan els fins ara presidents dels països àrabs més mediterranis com ara Tunísia , Egipte, Líbia i ara Síria, amb una curiosíssima excepció la del nostre veí Marroc, han perdut el suport de les grans potencies d’Occident? De cop i volta els hi hem girat l’esquena després dels serveis prestats, que no han estat pocs, i val a dir que la situació política, econòmica i social de futur que els hi espera, no serà millor que l’anterior amb aires d’alternatives polítiques radicals que ronden i rondaran cada cop més per la zona. Per què nord Amèrica i Europa actuem com ho estem fent?

2.- Com Rubalcaba, l’etern polític socialista espanyol que renuncia al seu cognom de Pérez, tan comú per altra banda, amb un exercici de cinisme que supera el límit del raonable, té la barra de dir que el que s’ha de fer és suprimir les diputacions provincials ara que les han perdut totes? Això sí, però, abans de deixar-les les han utilitzat per l’explicable i l’inexplicable que en molts casos ratlla la indecència del que es pot fer i el que no, en política, tant amb sous com amb col·locacions de tota la patuleia i parentela dels amics socialistes i els seus socis. Si tingues un mínim de dignitat hauria de callar. Està clar que amb personatges d’aquesta mena l’Estat Espanyol té mala peça al teler.

3.- Com gosen criticar el control de les PIRMI, per evitar el frau que fins ara hi havia? Senyors, gestionar passa per controlar que la despesa que vagi on ha d’anar, i perquè els ajuts socials els rebin aquells que realment ho necessiten. Així està el país. La demagògia ratlla el cinisme.

4.- És just que unes agències de qualificació econòmica d’abast mundial, per a mi de dubtosa reputació que fa encara no quatre dies han portat al món al caos econòmic , sense aleshores dir ni piu, avui encara se les escolti i facin trontollar les borses? Crec que el que cal en economia és fer un gir, deixar d’una vegada per totes l’economia especulativa i decantar-nos cap a una economia productiva sense perdre de vista el que és i significa vetllar perquè, com diu Benet XVI, es practiqui una veritable economia social de mercat, més justa i equilibrada per a tothom.

I la cinquena i última qüestió. Qui ha de sancionar una acció tan indigna com la de José Mourinho al darrer partit de la supercopa? Això és intolerable i un mal exemple per l’esport. Un personatge com aquest no pot entrenar un equip de primer nivell. Algú li ha de dir que l’esport no és el seu camí.

L’influencia del canvi de mil·lenni...

2011-07-26T18:09:00.001+02:00

Molts us estranyareu pel títol del meu post d’avui però no faig més que posar per escrit una sèrie de reflexions que fa dies que volten pel meu cap.

Com bé sabeu ens trobem immersos en un canvi de mil·lenni i per tant, els canvis socials i econòmics son i seran protagonistes en aquests temps.

La humanitat es troba immersa en una època de canvis i transformacions constants. Canvis en el camp econòmic, social, cultural, però també en les migracions i l’equilibri territorial.

Cal molta consciència del moment que estem vivint per tal d’afrontar amb garanties el desenvolupament futur de la nostra nació, del nostre país, del nostre continent, del nostre món.
Les decisions que es prenguin avui tindran conseqüències en el futur més proper i en el futur de les noves generacions.

Tinc la sensació que no som del tot conscients d’aquesta situació i la classe política, en la que m’incloc, n’ha de prendre més consciència. Cal deixar de banda amb celeritat els debats estèrils i partidistes.

Les eleccions a Corts Espanyoles que s’acosten poden ser una oportunitat per tots. Cal un debat polític serè i rigorós i amb consciència del moment que vivim. Calen reformes i aquestes han de fer-se a consciència de les transformacions accelerades que com a societat estem patint.

Com ja he anat repetint en diverses ocasions cal consciència de la situació actual. Cal que els polítics estiguin a l’alçada de les circumstàncies i com molt bé va dir en Duran i Lleida, aquest passat dissabte, cal que pensem menys en les properes eleccions i més en les futures generacions.

No vull acabar el meu post d’avui sense expressar el meu condol i solidaritat al poble Noruec per les víctimes innocents que va causar el brutal atemptat terrorista perpetrat divendres en aquell país.

Aprofito també per desitjar-vos un bon estiu a totes i tots. Ha estat un any prou intens com per ser mereixedors d’unes curtes però sempre necessàries vacances. Això si, carregueu les piles ja que hem d’encarar amb il·lusió, passió i convicció la propera contesa electoral, una contesa electoral que pel bé de la situació que travessa el País s’haurien d’avançar el més aviat millor.

Ai, Ai, Ai...

2011-07-13T11:16:00.001+02:00

Tots som conscients que la situació econòmica per la que travessa Catalunya, Espanya i també la resta de països de la UE és d’una delicadesa preocupant. Concretament a Espanya, la situació és més delicada. Llegim a diferents mitjans de comunicació que la situació de Grècia pot arrossegar a una major pèrdua de confiança dels mercats financers amb països com Itàlia però també Espanya.
Catalunya està fent els deures i ho dic convençut. El president Mas i tot el seu equip de govern està liderant amb força i sense que li tremoli el pols, l’execució d’un seguit de mesures, que tot i ser en moltes ocasions impopulars serviran segur a mitjà termini per redreçar la situació econòmica del nostre país. El president Mas i el Govern Català han estat molt més valents que el Sr. Zapatero i el seu govern. Zapatero s’ha equivocat i ho sap. En Duran i Lleida, com a president del grup de CiU al Congrés dels Diputats feia temps que l’avisava i en moltes ocasions no va fer cas de les propostes del Grup Parlamentari que presideix. Ara sap que no hi ha marxa enrere. Europa ja no només el mira, ara l’assenyala.
Ara es temps de polítics valents. Zapatero serà recordat per amagar el cap sota l’ala quan el seu país més el necessitava. Zapatero ahir es va equivocar i molt. Zapatero ahir hauria d’haver convocat eleccions i no nombrar nous ministres. Espanya no pot estar més temps sense prendre decisions, allargant l’agonia i amb tot el mercat financer a l’espera.
Espero un gest de sensatesa de ZP, de fet son molts els que l’esperen. Convoqui eleccions ja i deixi que la democràcia segueixi el seu curs amb la major celeritat possible.
Deixeu-me que acabi el post d’avui felicitant a Omnium Cultural pel seu 50è aniversari. Espero que en facin 50 o 100 més i segueixin promocionant la llengua i la cultura catalana arreu.

De Rodriguez a Pérez.... o no!

2011-07-08T13:44:00.001+02:00

Ahir al vespre, la calor no em deixava descansar, vaig repassar la premsa del dia, fer algunes anotacions per reunions que tenia programades, llegir alguns documents pendents, ja sabeu... moment de reflexió i anàlisi, petits espais per poder endreçar el frenètic dia a dia. Però ahir, estava especialment filosòfic i em vaig aturar a una noticia en relació als moviments del vicepresident i precandidat a temps parcial Rubalcaba, la veritat és que no vaig prestar massa atenció al contingut, una mica ferragós tot sigui dit, si no que vaig reparar en una qüestió més formal, més aviat estètica que en va fer somriure i reflexionar, segurament ho tindria que haver fet abans, però va ser ahir... els cognoms, aquesta és la qüestió, més aviat la no utilització de determinats cognoms, m’explico, tots coneixem al ministre Rubalcaba, però en realitat es diu Pérez de primer cognom, més clar és el cas del president Zapatero, ZP pels amics, que té per primer cognom Rodríguez. Amb aquesta idea vaig dirigir-me a Internet a esbrinar quina posició ocupen aquests cognoms silenciats i amagats al rànquing estatal, segons algunes planes consultades els cognoms Rodríguez i Lopez ocupen la posició quarta i cinquena, per darrera de Garcia, Gonzalez i Fernández, dels cognoms més estesos a l’estat espanyol.

Quina és la raó que fa que els candidats socialistes utilitzin el segon cognom per fer campanya? És una raó sentimental? Tenen dubtes d’utilitzar un cognom tant freqüent i estès? Tenen el mateix “spin doctor”?

Això em fa fer pensar en una pel•lícula menor d’Eddie Murphy, “Su distinguida Señoría” on es radiografiava el món d’interessos i prebendes al congrés d’Estats Units, en aquest film, el protagonista un bon vivant, assoleix un seient a la càmera de representats nord-americana amb un fàcil eslògan “Johnson, el nom que ja coneix”. A diferència de l’histriònic Eddie Murphy sembla que els candidats socialistes prefereixen que els seu cognom no sigui massa conegut, ja sabeu coses del màrqueting.

En un altre ordre de coses convidar-vos a tots i a totes a gaudir de les festes d’estiu d’Arenys de Mar. Gloria i Honor a Sant Zenon.

Una d'Espanya...

2011-07-04T08:38:00.001+02:00

A mitjan de setmana va tenir lloc el tradicional "debate de la Nacion". Vaig seguir-lo amb una atenció especial i no com a polític i parlamentari Català que sóc si no com a ciutadà de Catalunya, i també com a ciutadà d'aquesta Espanya que a voltes ni ens entén ni ens compren.

No parlaré ni de vencedors ni vençuts pel que fa referència al debat. Si que diré però, que només vaig veure a un líder polític que explicava al ciutadà la situació actual per la que passa el seu país amb rigor, amb serenor i amb responsabilitat. Sembla ser que a Madrid, el PP i el PSOE, son els que menys practiquen el sentit d'Estat que reclamen.

Aquesta setmana han criticat, des d'alguns espais d'opinió que CiU dones suport a les reformes plantejades pel Govern Espanyol. Doncs be, si haguéssim actuat en clau partidista potser no hi hauríem donat suport... i menys a pocs mesos de les eleccions generals.

CiU ha ajudat aquest setmana a que Espanya s'allunyi de Grècia. Alguns no ho entenen però tampoc cal que ho facin. Les eleccions son a prop i els ciutadans diran si la política que planteja CIU es l'encertada o no. Així es la democràcia i així ha de ser la política.

Per últim, un comentari sobre les declaracions d'ahir de la Sra. Ministra Chacon sobre el pacte encobert del PP i CiU i altres bestieses que va dir; Sra . Chacon vostè ha desaparegut durant quatre anys de Catalunya i ha incomplert sistemàticament les promeses que va fer als catalans/es ara farà quatre anys... per favor no doni lliçons de res i menys de catalanisme.

Gràcies

Per la revetlla de Sant Joan... Foc nou

2011-06-23T16:35:00.002+02:00

La nit de Sant Joan i la seva revetlla és la celebració popular del solstici
d'estiu, la festa més llarga i esbojarrada per excel·lència per a commemorar
la nit més curta de l'any. És la festa del foc, element que honora el sol:
fem fogueres, tirem petards, bevem cava i mengem coca, ens envoltem d'amics
i coneguts per donar la benvinguda a l'estiu, aquest període meravellós en
el qual la natura es troba en el moment més àlgid i les seves virtuts poden
incidir directament en la nostra vida. És el tret de sortida d'un període
que evoca a notes i a quadern de vacances, a paella, a nivea, a mar, a
terrassa, a colònies... moments, que conviden també a realitzar activitats a
l'aire lliure, a sortir, a compartir il·lusions, a descobrir, a viure en
definitiva. És també però una època de descans, de repòs, de reflexió i
anàlisi, de fer balanç, d'aturada i pausa. Moments necessaris per carregar
piles per, tal i com fans el atletes de velocitat, ajupir-se per després
arrencar amb més força.

Permeteu-me doncs, que faci un triple salt mortal i lligui la metàfora de la
revetlla de Sant Joan i del foc per proposar-vos que aprofitem les fogueres
que avui fem a cada poble i vila del nostre país, per fer foc nou, per
començar de zero, per deixar enrere allò negatiu i fer una catarsi tant
personal com col·lectiva. Cremem l'individualisme, el sectarisme i la manca
de professionalitat. Deixem enrere tot allò que ens angoixa i que no ens
deixa avançar. Allunyem-nos de les intoleràncies, dels recels i les enveges.
Cremem també l'egoisme i encenguem un nou foc i permetem que creixi dins
nostre l'esperança i la voluntat de tirar endavant amb passos ferms i
decidits. Posem les llavors perquè valors com la col·laboració o l'esperit
de superació arrelin en aquest nou període. La combinació de tots aquests
elements personals, els que cremem i els que hem de deixar créixer, sumats i
multiplicats produiran els ingredients necessaris per avançar i millorar com
a societat i com a país.

Només em queda desitjar-vos doncs una bona revetlla i que aquest treball
individual d'esperança que us proposo el puguem celebrar com un èxit
col·lectiu.

Que comenci la festa!

Horaris Europeus

2011-06-20T08:35:00.002+02:00

La setmana passada vaig tenir una agradable trobada amb el Doctor Ignacio Buqueras, President de “la Comisión Nacional para la Racionalización de los Horarios Españoles” (ARHOE), entitat que promou la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, promovent horaris més racionals.

Les reflexions del Doctor Buqueras em van fer pensar sobre la necessitat i els avantatges de modificar els horaris laborals al nostre país assimilant-los més als horaris de la resta d’Europa. Primer van ser les llargues jornades laborals, incompatibles amb la conciliació de feina i família; ara és la crisi econòmica, la que ens aboca a la necessitat d’un nou ordre econòmic i social.

Òbviament el primer argument a favor d’aquesta racionalització dels horaris a l’Estat espanyol, és la conciliació de la vida familiar i professional. Els horaris partits, amb interminables esmorzars i dinars, provoquen no poder compartir un temps important amb aquells que estimem, especialment amb els nostres fills amb les conseqüències que aquest fet pot tenir sobre la seva futura educació acadèmica, sentimental i cultural.

Un segon criteri a favor d’aquesta racionalització d’horaris és la productivitat, etern problema de l’economia espanyola, que té molt a veure amb la cultura llatina. No per restar més temps al lloc de treball els resultats són més positius, sinó que cal incidir en eines que permetin valorar l’eficiència i l’assoliment dels objectius en l’activitat diària, oblidant, com a mínim com a primer factor les hores esmerçades. Es requereix un canvi de mentalitat, traduït en una direcció per objectius així com en una remuneració que s’ajusti a aquests, i no pas a les hores de presència a l’oficina. Cal doncs, donar recolzament a les empreses flexibles i familiarment responsables.

La internacionalització seria el tercer factor. Els horaris espanyols, s’han d’assimilar als dels nostres competidors però alhora també col•laboradors europeus, facilitant així el treball en xarxa i exprimint al màxim l’ús de les noves tecnologies.

Per l’últim l’estalvi energètic seria un factor rellevant, fomentant així la sostenibilitat dels recursos naturals. La concentració horària, sobretot, en grans empreses i institucions tindria conseqüències evidents estalviant llum, gas, etc...

Cal doncs donar passes endavant en aquesta direcció perquè només d’aquesta manera, l’Estat espanyol i Catalunya tornaran a ser societats alineades amb les economies més competitives i podrem alhora conciliar, en aquests temps tan confusos, la vida professional amb la personal i potser així i hauria més feina per més gent.

Intolerància

2011-06-15T18:19:00.002+02:00

Avui hem viscut un dels dies més tristos de la recent democràcia al nostre país.
Les imatges que he presenciat eren més pròpies del tercer món que no pas les d'un país desenvolupat. Hi ha situacions que en un estat de dret no es poden permetre i el que avui han fet els anomenats "indignats" està fora de tota lògica. Segrestar als representants del poble escollits democràticament no és de rebut i fer-ho amb violència encara menys.

Puc compartir moltes de les situacions que plantegen, però crec sincerament que la forma es del tot errònia. Vivim en un país democràtic i no ha estat fàcil aconseguir-ho. No ho llencem tot per la borda! Estic d'acord que la situació econòmica no es fàcil, però ara hi ha hagut una alternança política i crec que és just dipositar-hi confiança. Hem fracassat amb la gestió d'aquests darrers anys ara cal veure si la nova composició política serà capaç de resoldre la situació.

En democràcia hem de respectar la voluntat del poble i hi ha mecanismes legals per fer-ho, no ens els saltem , si ho fem conduirem al país a una situació de descontrol i caos.

Molta sort i molt encert

2011-06-14T08:19:00.001+02:00

Molta sort i molt encert

Avui, de fet ahir, després de 16 anys sent regidor d'Arenys era el primer diumenge després de tots aquests anys que em despertava sense tenir aquesta responsabilitat municipal.

Vuit anys de regidor al govern municipal i vuit a la oposició crec que ja són molts, ara toca que les noves generacions prenguin el relleu i dediquin els millors anys de la seva vida a situar el nostre Arenys de Mar allà on mereix estar.

Aprofito el post d'avui per despedir-me com a regidor d'Arenys de Mar però també per felicitar a tots/es els regidors/es coneguts o no, que el passat dissabte van ser proclamats en el càrrec a les diferents ciutats i viles del nostre país. Vull, si em permeten, demanar-los-hi que tinguin coratge i valentia per afrontar un dels reptes més grans que hom pot tenir, que és el de servir a la ciutat o vila que t'ha vist néixer o créixer.

Un apunt; tots vosaltres sabeu que la política, segons la darrera enquesta del CIS, és la tercera preocupació dels ciutadans. Però, com a convençut de la política i defensor del sistema que sóc vull transmetre-us la idea que la política de proximitat que és fa des dels Ajuntaments ha de ser el remei a aquesta desconfiança actual.

I un apunt final; Avui, com he dit abans, comença una nova etapa per a molts municipis. Per fer realment profitosa aquesta nova etapa hem d'apartar els dogmatismes, els partidismes, els models sectaris i les endogàmies de partits. Com he sentit dir en alguna vila durant la campanya electoral " els qui només miren el passat o el present, segur que es perden el futur?. La gent, el ciutadà, les persones ens trien per què guiem el poble però també per què dibuixem l'esperança i només, si és així, la política té i tindrà sentit.

Molta sort i molt encert en el cami que comenceu!

Estrategos

2011-06-06T21:25:00.003+02:00

Estrategos es la paraula grega per "estratega". A l'antiga Grècia, els estrategos eren un càrrec public encarregats de la defensa y la direcció de la guerra.

Els diccionaris d'arreu, també els d'aquí, ens diuen que estratègia, es un conjunt d'accions planificades sistemàticament en el temps que es duen a terme per aconseguir un determinat fi.

Ara us preguntareu el per que d'aquest inici del post d'avui.

Doncs be, com que no vivim a l'antiga Grècia es evident que no som estrategos però si, que en els nostres dies, de l'estratègia se'n abusa, i alguns partits polítics,
especialment.

Per mi i per molts, la política no es només estratègia i tàctica. Potser la ciutadania es distancia de la política pels tacticismes que veuen i palpen en l'activitat política del dia. La política es pacte, es gestió, es honradesa i no només tàctica.

En tot el tema dels pressupostos estem veient com alguns aprofiten per fer estratègia constant. Sembla que no se'n han adonat que la ciutadania valora molt mes la gestió, la bona governanÇa i no la tàctica simple i partidista. Aquesta manera de fer i de mirar-se el melic va portar el segon tripartit de Montilla a perdre a les urnes, però com ja he dit, continuen en les mateixes. Han après alguna cosa? Malauradament sembla que no.

Ara, amb la situació per la que esta passant el país la classe política hauria d'anar a la una, hem de donar un missatge d'unitat. Ara es moment de retirar l'estratègia, moment de no anar en contra del ciutadà i anar-hi a favor. El país necessita responsabilitat dels seus dirigents polítics amb urgència i alguns s'atrinxeren en les seves maneres de fer de sempre.

Els votants d'avui son exigents i ens estan demanant a crits que tots plegats fem el que sigui per sortir del pou.

Recapacitar diuen que es de savis, alguns encara poden deixar l'estratègia i sumar, sumar i sumar....

La política es ara mes que mai construir i no destruir.

No vivim a l'antiga Grècia, vivim a Catalunya.

Ara el cogombre...

2011-05-31T16:31:00.001+02:00

M’ha sorprès molt, sobretot venint dels alemanys, gent racional, seria i europeistes convençuts, la lleugeresa amb la que han actuat en l’anomenada “crisis del cogombre”. Aquest tema no és menor, ja que els productors d’hortalisses a Espanya situen les possibles pèrdues en 200 milions d’euros setmanals i a més, es corre el risc d’encomanar aquestes restriccions a d’altres productes com la fruita, cal recordar, que ara, a Catalunya, estem em plena campanya de la fruita amb pinyol, i no cal esmentar el terrible mal que podia ocasionar al sector primari del nostre país una cancel•lació de l’exportació prevista amb conseqüències que serien molt greus donada la ja de per si malmesa situació econòmica.

L’aptitud alemanya és incomprensible al igual que la d’altres països europeus, que anteposen els seus interessos econòmics o polítics, com podria ser el cas alemany, a la seriositat i rigorositat que requereix un tema d’aquesta magnitud. Avui mateix l’economista Xavier Sala Martin, recordava que fins fa poc a Estats Units no és podia trobar pernil per culpa de la grip porcina dels anys 70 o que encara costa trobar oli espanyol per la crisis de la colza dels anys 80, per tant és obvi el llarg recorregut d’aquestes situacions, i la importància d’actuar amb diligència i contundència per esvair qualsevol ombra sobre els productes catalans si es produís el cas. Avui, als mitjans veiem a la ministra del ram en bata blanca menjant cogombre i m’han recordat imatges pretèrites.

Per altra banda, el conseller Pelegrí, ens ha recordat, de manera contundent i seriosa, la bona feina que a Catalunya fa la industria agroalimentària, sent un exemple de professionalitat i garantint, al igual que fan les diferents administracions, la seguretat i la traçabilitat dels aliments des del lloc de conreu fins a la taula. És doncs, en aquests moments que hem de valorar amb justícia la importància del sector primari a Catalunya, i tots plegats hem de recolzar-lo i enfortir-lo, doncs és la base on es sustenten la resta de sectors productius del nostre país.

Toca més que mai fer feina i fer-la bé, molt bé diria jo, no ens ho posen fàcil.....

CONFIANÇA

2011-05-25T17:47:00.010+02:00

Aquesta és, per a mi, la paraula clau de la victòria electoral de CiU en les eleccions del 22-M. Confiança en una força política que està treballant de debò per començar a canviar la situació de crisi econòmica i social en què estem immersos. Per això, el suport que CiU ha rebut a les urnes és l’aval per tirar endavant un programa de govern, primer a la Generalitat i des d’ara a molts ajuntaments, que ens ajudarà a sortir-nos-en. I en aquest sentit us vull dir dues coses. La primera, grà cies. I la segona, que no us decebrem.

Més enllà de felicitar-nos per tot plegat, no podem oblidar que el context general i els resultats de les eleccions de diumenge –i els analistes ja ho han dit- conviden a una reflexió profunda. I això també ho tindrem en compte. Cal analitzar aquest nou moviment social dels indignats, conèixe’l, i esbrinar el motiu de l’ascens d’una força com Plataforma per Catalunya per posar-hi remei. Tots plegats tenim molta feina, però cal dir que amb el suport rebut la farem, si cal, encara amb més energia.

El valor de tenir valors… (Els valors sempre perduren en el temps)

2011-05-18T11:51:00.002+02:00

Faig una petita pausa a pocs dies de les eleccions municipals, fatigat però il·lusionat, després d’aquest dies de campanya, per parlar d’un tema recorrent però no per això menys important..., els valors, i vull parlar dels valors en sentit ampli, de país, individuals, col·lectius,.... Es evident que tots necessitem referents i segurament en els darrers temps, especialment en els moments de bonança econòmica, tots i totes hem estat una mica equivocats, elevant i mitificant a persones o empreses que han assolit riquesa o rellevància social de manera fàcil i ràpida.

El 4 de juny de l’any 2009 escrivia un post en el meu bloc que parlava dels èxits del Barça d’aquell moment, parlava com també faré avui de valors com el treball, la constància i la il·lusió per la feina ben feta. Doncs bé, com tots sabem, la passada setmana el Barça es va proclamar campió de la lliga, també es va classificar per la final de la copa d’Europa en unes semifinals, contra l’etern rival, on no només ens enfrontà vem a un equip molt fort si no a un model antagònic, on el guanyar, si o si, sembla ser l’únic objectiu. En contraposició trobem la filosofia (i els valors) que l’equip de Guardiola destil·la des de fa anys, filosofia bassada en el treball constant, en la millora continua, en la política de l’esforç, en la humilitat i en el respecte al rival. Però sobretot, penso, en la importància del col·lectiu per sobre de les individualitats. Es evident que al Barça juguen, els tres millors jugadors del món, com a mínim els més reconeguts, però no és menys cert que aquest jugadors es sacrifiquen i corren com a l’últim futbolista del planter, entenent que el seu èxit esta supeditat a l’èxit del conjunt, i anteposant les seves necessitats a les necessitats, en aquest cas, d’un equip de futbol amb una manera de fer i jugar que el fan únic al món.

En aquesta mateixa direcció, i en un col·lectiu jove i ple de talent, és bàsica la figura d’un entrenador com en Pep Guardiola, seriós, respectuós, treballador(molt treballador) i preocupat en transmetre al seu equip, no únicament als futbolistes, si no també al cos tècnic, ajudants, directius i m’atreviria a dir que a socis i aficionats, que el talent i la formació són bàsics per assolir els objectius marcats, però que segur que aquest no s’aconsegueixen sense treball i sacrifici.

Per què dic tot això?, perquè com ja vaig escriure en el meu post del 4 de juny de fa 2 anys (“tots i cadascun de nosaltres haurem de prendre exemple d’aquesta actitud davant l’adversitat. També els polítics, sobretot els polítics, que som els qui ens han posat al capdavant dels afers públics!"), s’han de prioritzar els valors i la cultura de l’esforç, en definitiva, allò que ens ha de permetre a tots plegats aixecar-nos i continuar avançant.

Per tant, felicitats Barça!!..., per tenir la valentia i l’encert de posar com a lema de la rua de celebració del vigent campionat de lliga “El valor de tenir valors!". Gràcies Barça.

D’igual manera i per acabar permeteu-me felicitar a l’Assignia Manresa, un exemple de treball i coratge, un equip modest, amb el pressupost més baix de la lliga ACB que cada any aconsegueix el petit miracle de mantenir-se, per alegria dels seus aficionats i dels amants del bàsquet en general, a l’elit de bàsquet estatal.

I sempre la mateixa història

2011-05-11T16:09:00.001+02:00

Ahir, va ser un dia trist per Catalunya, els catalans i sobretot per tots aquells com jo que ens dediquem a la política. Es fa difícil explicar i fer entendre als ciutadans del nostre país com aquells que els representen, en aquest cas 25 diputats del PSC, els hi donen l’esquena, i només el interès de partit els mou a no reclamar allò que per llei ens correspon. Impotència, perplexitat i tristesa són alguns dels adjectius que hem venen al cap. Ahir a la votació sobre el fons de competitivitat hem perdut no només recursos si no la dignitat i el respecte d’un poble.

Després, tots plegats parlem de desafecció, de desinterès per la política, d’abstenció..., aquesta aptitud dels diputats del PSOE, si del PSOE, oblidem ja, les sigles del PSC com ja fan ells, a la campanya de les municipals, no ajuden en res a recuperar el interès per la política.

Lectura a banda mereix l’aptitud dels diputats del PNV, no és la primera vegada, ni malauradament serà l’última que els nostres “amics” del País basc no recolzen posicions catalanes justes i segurament ha arribat el moment de plantejar-nos la relació amb ells i desterrar del nostre imaginari col•lectiu aquesta visió, segurament idíl•lica, d’entesa entre els nostres pobles. D’igual manera, no escapa com a sospitosa l’absència de diferents diputats del PP. Però tot plegat no ens ha de fer perdre de vista als veritables culpables d’aquesta desfeta i no són més que aquests diputats del PSC/PSOE catalans, que han decidit anteposar el seu partit per davant dels seus conciutadans en una situació econòmica tan greu com l’actual. Encara no ho entenc, igual que no ho entén per exemple, Ernest Maragall com reconeixia, al seu twitter, avui mateix.

Ara be, tenim un problema important com a país. Ni acords globals amb immigració, ni amb infraestructures, ni amb autogovern, ni amb el dret a decidir, etc. I encara alguns volen parlar de sobiranisme?, de fer passos en ferm en aquest sentit?...

Demanem corresponsabilitat, implicació i ajuda al ciutadà per defugir d'aquesta crisi però vigilem perquè cada dia estem mes allunyats. Capgirem aquesta situació amb celeritat perquè si no,no hi serem a temps.

Que faran demà ?

2011-05-09T16:00:00.001+02:00

Demà al Congrés de Diputats es vota una moció sobre el Fons de Competitivitat. Em faig dos preguntes sobre el tema en qüestió; serà aprovada amb el recolzament de totes les forces polítiques?, el PSC, per una vegada, defensarà els interessos de Catalunya a Madrid amb tots els ets i uts?

Tots sabem que aquests dies els candidats socialistes de molts municipis del nostre país parlen de les excel·lències de la seva gestió. Doncs bé, aquesta excel·lent gestió ens ha portat on ens ha portat... m’estalvio els comentaris. A aquests mateixos els hi dic que demanin als 25 diputats del seu partit al Congrés que votin aquesta moció. Potser així començaran a ajudar el País a sortir de l'etsutrac on ells mateixos ens han portat.

No hem d’oblidar, i ells tampoc ho han de fer, que sense un Govern solvent i uns Ajuntaments solvents, sense un Govern i uns Ajuntaments sanejats ... no podrem invertir en activitat econòmica i en ocupació, no podrem fer més i millors polítiques socials, no podrem destinar recursos a la formació permanent de les persones, etc.

Per tant, senyores i senyors del PSC voteu aquesta moció. Per què? perquè mai és mal moment per fer les coses ben fetes.

Catalunya ens necessita a tots, repeteixo, a tots!

Gràcies

911

2011-04-26T11:12:00.002+02:00

Vull començar aquest nou post, ara que encetem el tram final de les eleccions municipals, donant les gràcies a tots aquells militants i simpatitzants que han volgut, a traves de CiU, participar en les 911 llistes que la nostra federació presenta arreu del territori.

L’esforç individual d’aquestes persones, prop d’onze mil, esdevé col·lectiu i mostra amb claredat la bona salut del projecte comú de CiU i la ferma voluntat de cadascun d’ells de seguir transformant el país, dia rere dia, poble a poble, comarca a comarca.

Aquests 11.000 candidats/es són molt conscients de la situació que viu Catalunya en l’actualitat. És per això que la seva, la nostra, principal preocupació i obligació serà la de generar ocupació, incentivar als emprenedors, al comerç de proximitat i als petits empresaris i vetllar que l’administració sigui àgil, dinàmica i no dificulti la seva activitat comercial.

Aquests 11.000 candidats/es tenen molt clar que s’han de generar oportunitats reals a la gent, fomentant l’educació, la formació i la cultura de l'esforç.

La gent de CiU i el suport majoritari de la ciutadania ja va fer possible un canvi al Govern a la Generalitat, ara cal, que els Ajuntaments, l’administració més propera al ciutadà , es sumin a aquest canvi en positiu i deixem de patir molts ajuntaments governats per partits que viuen allunyats de la realitat. Necessitem més Alcaldes/ses i Regidors/es que pensin i actuïn en funció de les necessitats reals de les persones. Calen, ara més que mai, Governs municipals, amb una gestió transparent, curosa amb els diners públics, responsable, activa i a la vegada reactiva, permeable a les preocupacions dels ciutadans.

Les candidatures de CiU aporten experiència i pluralitat, per tant, confiança. I confiança és el que necessita el nostre país, confiança i empenta per situar-lo on mereix estar.

Gràcies a totes i tots.

Els ciutadans tenim dret a viatjar dignament

2011-04-19T22:30:00.000+02:00

La globalització i l’obertura de fronteres esta conduint cada cop mes a que els ciutadans es plantegin l’ús de l’avió com a mitjà de transport freqüent. Les companyies s’esforcen en proposar sorprenents ofertes de vols “low cost” que posen a l’abast de quasi qualsevol butxaca la possibilitat de viatjar ràpidament d’un país a l’altre.

Aquest es, evidentment, un gran avantatge que facilita el trànsit internacional i, per tant, afavoreix notablement el flux de viatgers a destinacions cada vegada mes llunyanes. Per tant, aquest fet contribueix a incrementar de forma molt significativa la capacitat per generar riquesa de qualsevol destinació tant des del punt de vista empresarial o turístic.

Aquest fet que, sens cap mena de dubte, ha de significar un gran avenç, en moltes ocasions acaba per ser un autèntic martiri... Quasi be tots hem patit en mes d’una ocasió les inclemències de seure en les butaques d’un avió on no disposem d’espai per encabir les cames, o be, espais tant estrets que ni tant sols podem reclinar lleument el seient. Quan desembarquem tenim l’esquena tant “quadrada” que ni tan sols ens podem posar drets. Si ens toca en algun dels seients propers a la finestra oblidem-nos de utilitzar el servei, doncs probablement haurem de saltar literalment per sobre dels nostres companys de viatge. Crec que la gran majoria que ens veiem obligats a utilitzar un avió, tant si es per oci com si es per feina, tenim mes d’una anècdota per explicar.

Les companyies s’excusen amb la necessitat imperiosa d’abaratir els costos però..., hem de permetre que aquest sigui l’argument que justifiqui pràctiques completament contràries a la salut...??

Pot ser sigui el moment de impulsar normatives des del Parlament Europeu que exigeixin als fabricants guanyar l’espai suficient en els avions per tal de garantir la comoditat dels passatgers que, a mes, repercutirà directament en la seva salut. Pensem que mes del 30% de la població pateix patologies cervicals severes derivades de problemes posturals, i aquesta xifra augmenta fins al 85% a partir dels 60 anys. No oblidem que tots ells son usuaris dels serveis d’atenció de la Seguretat Social, un servei públic pagat per tots...!!

Hi hem de posar remei!! Crec sincerament que el Parlament Europeu te la obligació de plantejar seriosament una profunda modificació de la normativa aèria per millorar la manera de viatjar dels turistes. Els passatgers han de poder gaudir dignament del seu viatge i mai en detriment de la seva salut. No hem de permetre que el viatger tingui la sensació de ser el borrego al qui transporten dalt del camió de la mateixa manera que ho feien als anys 50.

Per sobre de tot som persones i com a tal hem de ser tractades.

11 d'Abril. El dia després

2011-04-12T19:59:00.001+02:00

Després de les diferents ondades de consultes independentistes que s’han produït al llarg i ample del territori català i sobretot després de l'impacte que ha tingut la consulta a Barcelona, més mediàtica que real, ha arribat el moment de fer balanç. És evident que les mobilitzacions amb diferents matisacions són el reflex d’una societat en ebullició, la situació econòmica i social del nostre país dóna benzina a discursos demagògics i allunyats del dia a dia de la majoria de la societat més preocupada d’arribar a final de mes, de la feina i del futur dels seus fills que de qüestions identitàries. En aquesta situació cal fixar objectius realistes i assolibles, objectius a mig curt termini que tinguin una plasmació clara sobre la vida dels ciutadans i sobre els serveis que aquest han de rebre de les diferents administracions del nostre país. En aquesta tessitura cal trobar espais de consens, cal trobar complicitats, sumar, no restar, cal un acord ampli de la societat civil que ens permeti avançar, sortir de la crisi i posicionar el nostre país cap a un model eficient que pugui competir en un món globalitzat, amb un model productiu, on la investigació, la innovació, la creativitat i el disseny siguin el referent i la nostra senyal d’identitat a l’exterior.

En aquesta direcció, l’assoliment del Pacte Fiscal és sens dubte l’eina bàsica per aconseguir fer avançar al nostre país, s’ha de convertir en el pal de paller, de la nostra relació amb l’estat espanyol, un millor finançament, amb una gestió més acurada, més pròxima, similar al model basc, dels nostres recursos ens permetria posar l’accent en allò realment important dinamitzar, incentivar i generar polítiques econòmiques que ens ajudin a posar al nostre país allà on ha d’estar i disposar d’un pressupost per la Generalitat, ajuntaments, etc al nivell del que l’esforç de cada català genera i mereix.

Setmana de contrastos

2011-03-30T00:27:00.000+02:00

El tema clau d’aquests darrers a Catalunya dies ha estat, sens dubte, la cimera anticrisi, que és la única via possible -si som capaços de remar tots en la mateixa direcció- per sortir de la crisi. Jo, en aquest bloc, ja ho he comentat en diverses ocasions: o canviem de mentalitat i anem a la una tots, patronal, sindicats, govern i oposició –la que ha tingut responsabilitats serioses de govern i la que no n’ha tingut ni, a aquest pas, en podrà tenir mai- o no ens en sortirem. No serà fàcil, i menys a les portes d’una comtessa electoral, però el país no està per a invents, la situació és realment dura i s’ha d’apel•lar a la responsabilitat, pensar en les futures generacions i no en les properes eleccions.

Crec que les conclusions que van expressar els representats dels grups polítics no reflecteixen la realitat del que realment va succeir al Palau de Pedralbes; les posicions mediàtiques dels portaveus dels grups van ser més pròpies del manual electoral que de veritable responsable polític amb visió d’estat o de país. El que jo crec és que no val la pena convocar als més radicals i minoritaris. Només volen tenir ressò per demostrar que existeixen dient bestieses a dojo. I per cert qui també s’ha cobert de glòria fent declaracions ha estat l’expresident Montilla, que callat estaria millor, ja que si les mesures s’haguessin començat a prendre ara fa quatre anys potser no estaríem tan malament.

També vull destacar l’exemplar actuació del poble japonès davant de la situació tan complicada, delicada i difícil en què es troba. És per prendre-hi nota: població i polítics del color que sigui van a la una, per tal de sortir del pou on són. Jo estic segur de que se’n sortiran; hi ha unitat, sentit de comunitat, ordre i disciplina davant del vandalisme i l’individualisme tan present en d’altres indrets del planeta. És per això que estic convençut que el poble japonès, com ja ho ha demostrat altres cops, tirarà endavant. Tot el meu suport i la més sana enveja de veure com aquí a casa nostra no som capaços de fer el que fan ells, és una llàstima.

Per acabar, comentar el que passa molt a prop de casa nostra; a l’altre costat de la costa, al Magreb i la resta de països àrabs. La situació és molt delicada i preocupant per a ells i per les conseqüències que pot acabar tenint per a nosaltres. En aquest sentit, vull destacar que estic completament d’acord amb la columna que fa uns dies va escriure Pilar Rahola a la Vanguardia. Es titula “Con el islam hemos topado”. La felicito perquè sembla ser una de les poques periodistes valentes que hi ha a casa nostra. Felicitats Pilar. Continua així.

Catalunya comença al teu Ajuntament

2011-03-20T20:44:00.002+01:00

Aquest ha estat un lema que es va anunciar en els primers ajuntaments democràtics com a forma de lligar lo global (Catalunya, el nostre país) amb lo local (el poble o la vila de cadascú). No és per casualitat que sigui la Federació de Convergència i Unió la que presenti més candidatures a les eleccions municipals ni en conseqüència, la que assoleixi més alcaldies perquè som presents al 98% del territori de Catalunya. La llista més votada en el Parlament de Catalunya, i en conseqüència la que governa el país es també la força política municipalista que guanya les eleccions.

Convergència i Unió han actuat conjuntament per tal de presentar els seus millors actius en llistes que aspiren a assolir la representació més majoritària en els municipis catalans, començant òbviament per la capital, i desprès per les respectives capçaleres de comarca. Fer una llista no és una tasca fàcil, es tracta de presentar els millors i alhora ser capaços de sumar esforços i obtenir una multiplicació de resultats favorables. Treballar entorn a un objectiu comú comporta sempre sacrificis i defugir de personalisme. Fent balanç podríem dir que mai com fins ara s’havien aprovat tantes candidatures amb consens al territori. Els conflictes entre ambdós partits han estat els mínims i si defugim de personalismes, cal dir que serà el poble el que elegirà la millor opció en els petits indrets on no hem estat capaços de posar-nos d’acord. Però l’arbre corcat no ens pot ocultar el bosc que creix en silenci que és la immensa majoria de municipis on treballem colze a colze, com a força política responsable que som.

Som i volem ser la primera força política perquè ningú com a nosaltres sap representar i de la millor manera la totalitat dels nostres pobles i ciutats arreu de tot el territori de Catalunya.

Des de Convergència i Unió farem una campanya amable, en positiu, expressant l’acció i obra de govern enllà o en hem governat i liderant el canvi en positiu, enllà on només hem pogut presentar les nostres alternatives des de l’oposició. I des d’Unió estem posant l’accent en les polítiques socials que són imprescindibles en època de crisis i que formen part del nostre ADN des del manifest fundacional.

"La dignitat de la dona ha de passar per damunt de qualsevol altra cosa”

2011-03-14T13:35:00.002+01:00

El passat 8 de març vam celebrar el Dia Internacional de la Dona. Tot el país es va omplir d’actes, més o menys reivindicatius, però sempre de reconeixement a la situació de la dona al nostre país. A l’acte institucional de Palau, el president Mas va assegurar, davant de més de quatre-centes dones representats de diferents sectors de la societat, que centrarà els seus esforços i els del seu govern en garantir que tot allò que en aquest país afecti la dignitat de la dona sigui d’especial atenció i protecció.

És evident, que la situació de la dona al nostre país ha millorat i continua millorant, però és feina de tots i de totes vetllar perquè el paper i la promoció de les dones en l'àmbit del treball, les carreres professionals i el lideratge, juntament amb la lluita contra la violència masclista i l'educació en la igualtat, sigui indiscutible. Queda molt per fer, però l’objectiu és clar i avancem amb pas ferm. Aquesta feina ha de ser constant i homogènia, i ha de ser objectiu prioritari de la societat en general, independentment de la classe social, procedència o afiliació política. Per aquest motiu, a Catalunya, amb una població de nouvinguts molt elevada i en alguns casos provinents de països on els drets de les dones no gaudeixen d’una especial bona salut, s’ha de fer un esforç de comunicació per donar a conèixer a aquestes noves catalanes els drets dels que gaudeixen i que els puguin exercir amb plena consciència i llibertat.

Només una societat igualitària ens permetrà avançar. Ara quan la situació del país és incerta necessitem tothom al màxim de les seves capacitats i aptituds sense limitacions de cap tipus.

Permeteu-me, en un altre ordre de coses, fer un record per les víctimes del terratrèmol del Japó i expressar el meu suport i solidaritat a aquest país acostumat, malauradament, a sobreposar-se a grans cops.

El plaer de viure una diada amb un jovent valent i preparat

2011-03-08T12:46:00.002+01:00

Començo el meu post amb aquest títol ja que aquest dissabte he pogut compartir unes hores amb els nois i noies d’Unió de Joves, les joventuts del nostre partit, en la seva ja tradicional Escola de formació d’hivern, que aquest any s’ha fet a la ciutat de Lleida.

Hi ha molt tòpics sobre els joves en general: que no s’interessen per res, que l’actualitat informativa no els preocupa ni els ocupa, que viuen el dia a dia sense pensar en l’endemà, etc. Doncs bé, a banda dels tòpics, moltes vegades massa generalitzats i potser basats en una minoria, hi ha joventut que decideix passar-se un cap de setmana treballant i aprofundint sobre propostes per millorar la qualitat de vida dels joves que estudien, treballen o viuen al nostre país.

Sempre he defensat que la joventut s’ha de percebre com una oportunitat. Els joves d’Unió això ho tenen clar, i també son conscients de la necessitat de cercar eines eficients perquè el jovent català gaudeixi d’oportunitats en el futur, però també en el present més proper.

Tots sabem que les taxes d’atur juvenil arriben al 4O%, però tots també som conscients que sent derrotistes i victimistes no girarem la truita a aquesta esgarrifosa dada. Ara toca arremangar-se i Unió de Joves -que representa aquesta joventut catalana activa, emprenedora i amb capacitat d’iniciativa- està disposada a fer-ho.

Amb el seu esperit fresc i representant uns valors molt vigents i actuals que ja va defensar en el seu dia Carrasco i Formiguera o Coll Alentorn i que ara lidera el propi Duran i Lleida, Unió de Joves ens ajudarà, sens dubte, a aixecar aquest país i a situar-lo on mereix estar.

Gràcies Unió de Joves per la feina que feu i per la que fareu!

23- F ara fa 30 anys

2011-03-01T11:18:00.001+01:00

Ara fa 30 anys em trobava mig de vacances i mig treballant als Carnavals de Tenerife on feia fotos d’aquesta celebració. Lògicament, també hi era de festa i amb pocs calés pel que exercia d’ocupa a l’apartament del meu cosí i d’altres amics que feien la mili a Tenerife. En aquells moments estava estudiant, però també seguia les grans festes populars de l’Estat: les falles de València, la Setmana Santa, les fires d’Andalusia, sobretot la de Sevilla; etc. Em dedicava a fer un seguiment turístic i fotogràfic, i al mateix temps descobria, amb els meus vint anys, un món més ampli i variat que el del meu entorn immediat, que sempre és bo i et dóna amplitud de mires. Potser per això he dedicat, posteriorment, més de vint anys de la meva vida a fer de guia turístic arreu del món amb l’objectiu de descobrir entorns encara més llunyans.

Bé, del que volia escriure avui era del 23- F, i en el meu cas viscut en ple Carnaval de Tenerife. Me’n vaig adonar a les 12 de la nit hora canària és a dir, la 1 de la matinada hora catalana, quan va aparèixer el Rei per les televisions d’un cabaret espectacle de Santa Cruz, que no recordo el nom. Em va sobtar que no hi hagués pràcticament ningú. El personal del local estaven tots al voltant d’un aparell de ràdio. Pel que vaig poder deduir, escoltaven un partit del “Náutico de Tenerife”, o algun altre esdeveniment esportiu, però quan a les televisions va sortir el Rei Joan Carles vaig pensar: això no té res a veure amb l’espectacle del cabaret. Vaig lligar caps sobre perquè cap dels soldats amb els quals compartia pis no havien aparegut. Lògicament, estaven aquarterats i no els varen donar permís per sortir.

A partir d’aquell instant, ens vam interessar per la situació i la vam seguir atentament. Van ser uns moments, per sort curts, però plens d’angoixa i de certa incertesa sobre el que passaria. I jo, a nivell personal, encara més ja que no havia fet la mili ni la vaig fer mai. Gràcies a les pròrrogues estudiantils vaig passar a l’objecció de consciència; vàrem ser dels primers i, per tant, no tenia clar el que podria passar.

Respecte al cop d’estat, 30 anys després, encara em faig algunes preguntes que trigaran a ser respostes o es quedaran a la part obscura de la història. Com ara: un cop d’estat on hi participen els militars claus en la formació militar del futur Rei, com ara Pardo, Milans del Bosch i, sobretot, Alfonso Armada, que ,entre d’ altres, són els actors principals de l’embrió del cop d’estat. Un cop d’estat on no hi ha ni tant sols un ferit, que succeeix en un moment delicat del procés autonòmic -i podríem afegir encara més detalls-...

Conclusions del cop: la figura del Rei queda enfortida i mai més discutida com el garant de la democràcia a l’Estat i deixa, definitivament, avortada la possibilitat de cap altre cop d’estat .

Mirant cap al futur

2011-02-18T13:07:00.002+01:00

Ahir finalitzava, a Barcelona, el Congrés Mundial de telefonia mòbil després de quatre dies d’exposicions i de presentacions de nous productes, com per exemple unes ulleres en 3D, un dispensador de pastilles amb connexió wi-ffi que t’avisa quan no t’has pres la medicació o, fins i tot, mòbils irrompibles. Són productes que cada cop ens apropen més a un futur tecnològicament més avançat on els aparells tenen una vida més curta, ja que passen a ser renovats o substituïts per d’altres més avançats o simplement millors en un breu període de temps. Per això, no entenc com encara hi ha àmbits tan descuidats tecnològicament parlant. Un exemple podria ser el futbol.
En els últims dies tothom ha parlat dels ‘errors arbitrals’ durant el partit de dimecres de la Champions que enfrontava al Barça amb l’Arsenal. Com és possible que en un àmbit com aquest on es mouen tants diners, i en un món centrat tant en les noves tecnologies, els àrbitres encara no tinguin un instrument, podria ser per exemple un pinganillo, que els pugui avisar en dècimes de segons l’estat de la jugada: si hi hagut un fora de joc o un penal?
Aquest congrés també ha posat de manifest la importància de la ciutat de Barcelona. L’èxit de la fira l’ha consolidat com una ferma i possible candidata a ser la capital mundial de la telefonia. Tot just quan sorgeixen de nou les polèmiques entorn als aeroports i, més concretament, sobre les companyies low cost, com ara Ryanair.
Ryanair rep l’any una subvenció propera als 1.100 milions d’euros mentre que la resta de companyies low cost no. En una economia lliure de mercat com la nostra, això no hauria de succeir. S’han de defensar totes les companyies i dotar-les de les mateixes condicions d’igualtat. A partir d’aquí, crec que caldria establir en quins aeroports operarien aquestes low cost. Jo potser seria més partidari de situar-les més en aeroports com el de Reus, Lleida o Girona, no a Barcelona. L’aeroport del Prat cal potenciar-lo com a aeroport de referència. Barcelona ha de poder connectar-se amb la resta del món de manera directa, no a través de Madrid. Per què no podem tenir a Espanya dos aeroports de referència: Madrid y Barcelona? Hi ha moltes ciutats europees que en tenen més d’un, com és el cas de Londres. Això no els ha perjudicat, ans al contrari: ha afavorit les connexions i les projeccions del país cap a la resta del món.

Reflexions importants de la darrera sessió parlamentària

2011-02-15T13:43:00.001+01:00

DIES DE MOLTA FEINA I DE NOVES PREOCUPACIONS: EGIPTE I TUNÍSIA

2011-02-08T16:53:00.001+01:00

Perdoneu el retard en fer un nou apunt al blog, però la veritat és que ha estat un mes de molta activitat amb totes les noves responsabilitats que he assumit. Encara no he pogut posar-me al dia.
A ningú no se li escapa que posar fil a l’agulla i arribar a acords a totes les llistes municipals de CiU dels 947 ajuntaments de Catalunya no és una tasca fàcil, i més si tenim en compte que hi ha d’haver entesa entre els partits de la federació, CDC i Unió. Cadascun d’ells defensa els seus legítims interessos: encapçalar o bé ocupar llocs destacats a les llistes. Portar-ho a bon port és sempre força complicat.

D’altra banda, ja ha començat l’activitat ordinària al Parlament de Catalunya amb noves responsabilitats. Ara des d’una òptica ben diferent per sort, toca blindar el govern perquè pugui actuar i aplicar les polítiques necessàries per aixecar al país. És una tasca també nova, malgrat els 4 anys d’experiències de la darrera legislatura, quan hi érem a l’oposició.

I per acabar, un tema que em preocupa molt, i molt. A més, afecta a uns països on hi he treballat i he viscut durant alguns anys i en el qual tinc bons amics. No m’agrada el que veig de transfons darrere el que està passant a Tunísia i Egipte. Cal estar-hi amatents. El paper que juguen a nivell global i estratègic és clau per l’equilibri mundial.

Noves responsabilitats

2011-01-18T17:54:00.006+01:00

Bon any a tothom. Començo el 2011 amb més responsabilitats que l'anterior.Recupero la condició de diputat de la comarca al Parlament de Catalunya després d'haver estat durant un mes "ara sí, ara no". Intuïa que si guanyàvem les eleccions i podíem formar govern, tornaria a entrar un altre cop al Parlament. Em fa especial il.lusió tornar-hi, ja que l'escenari és completament diferent. Ara toca veure-ho des d'una òptica oposada a la de la darrera legislatura. Per tant, serà un repte interessant i apassionant.

Haurem de ser l'avantguarda que el govern farà servir per aprovar les lleis.Serem els seus altaveus al territori i explicarem arreu la gestió de l'executiu i la nostra tasca parlamentària. Caldrà ser clars perquè el ciutadà entengui el que fem. No serà fàcil, a causa de la crisi econòmica. Afrontar-la i combatre les seves conseqüències com l'atur continuaran essent el nostre principal objectiu.

Enguany també assumeixo una nova responsabilitat a la direcció d'Unió Democràtica de Catalunya. Fa pocs mesos, el comitè de govern em va nomenar responsable de la secretaria municipal i ara assumeixo la secretaria d'organització, fruit de les incorporacions que hi ha hagut en el govern català.

Sense cap mena de dubte, serà un altre repte engrescador davant dels nous horitzons de futur que Unió es planteja. L'any que ve celebrarem el nostre 80è aniversari. Som un partit històric, però, no obstant això, modern, amb uns valors ideològics i humanistes que perduren. Hem de ser capaços de traslladar els problemes de la gent a la política per tal de trobar les millors solucions i per contribuir a la millora del país.

Gràcies pel suport que em doneu i per la confiança que m'heu fet. Espero la vostra col.laboració per assolir aquests objectius per aconseguir una Catalunya millor.

Llibre: "Aplicación innovadora de las Tics en el desarrollo de territorios turísticos emergentes"

2010-12-23T20:03:00.006+01:00

Em fa il·lusió presentar-vos el llibre que he escrit juntament amb l'Alex Vergés amb el suport del Consell Comarcal del Maresme "Aplicación innovadora de las Tics en el desarrollo de territorios turísticos emergentes"

Minut 12'28" Informatiu 24 hores de Mataró Maresme digital (m1)

http://m1tv.xiptv.cat/video/36173/informatius/dimecres,-22-de-desembre-de-2010?a7eca8862593b770ffa28e0532e39562

Nadal de transició

2010-12-21T20:59:00.004+01:00

Som a les portes d’unes festes de Nadal que marcaran un abans i un després en la política nacional de Catalunya. Aquests dies estem assistint a un intens debat que clourà amb la proclamació d’Artur Mas com a nou president de tots els catalans i totes les catalanes. Un president de mà estesa, obert, humil, dialogant, que vol trencar amb els vells partidismes del govern català i que, com ell mateix va dir ahir, obre una transició nacional.

Personalment assisteixo esperançat a aquesta transició, amb la convicció que no serà una etapa fàcil perquè la conjuntura econòmica és molt complicada, però amb la seguretat que, entre tots, treballarem per sortir-nos-en. Al final del túnel, necessàriament, començarem a veure la llum.

Us desitjo un molt bon Nadal, tot agraint de nou el suport dels catalans i catalanes que han permès, amb el seu vot, aquest canvi polític a Catalunya, i un 2011 ple d’oportunitats.

Bon Nadal!

2010-12-15T17:55:00.004+01:00

Disculpeu que aquesta Nadala sigui en Portuguès però no m’hi pogut resistir.

Gràcies!

2010-11-29T16:08:00.000+01:00

Avui és un dia molt especial per a tota la família de CiU, per a l'exèrcit de resistència de la gent de CiU, com dèia ahir el nostre cap de files i proper president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas. I és un dia d'estar molt agraït, de donar les gràcies a totes les persones que ens han fet costat. I també un dia de valorar l'enorme responsabilitat que ara, la gent de CiU, tenim per davant. Tots plegats, del primer a l'últim, ens posem a treballar des d'avui al costat de'n Mas i de'n Duran per fer del proper govern de la Generalitat el govern de tots els catalans i les catalanes. Amb humilitat, amb visió de país.

Deixem enrere una etapa de set anys de tripartit, set anys de partidismes i lluites de poder dins del govern català. El tripartit havia anat preparant des del primer dia el seu propi final, sense ser-ne conscient, perquè qui neix en contra d'algú, s'acaba estavellant. Néixer a les urnes, morir a les urnes. L'ara president en funcions José Montilla ha rebut la patacada més gran de la història democràtica dels socialistes catalans... Però això ja és passat. Ara sí, aquest cop sí, comença el canvi.

Per la vostra confiança, pel vostre suport, gràcies catalans i catalanes.

Et convoco al gran repte!

2010-11-26T12:40:00.007+01:00

27, 37, 67

27 es el dia de demà i era el meu número a les llistes de les passades eleccions.

37 es la meva posició actual en les llistes i es, al menys, el resultat que hauríem de fer en la província de Barcelona.

67 es el resultat que necessitem perquè en Mas tingui un govern fort i retornar a Catalunya el respecte que es mereix com a país.

Et convido a formar part d'una Catalunya millor

Míting a Mataró 18.10.2010

2010-11-20T13:28:00.000+01:00

12.11.10 Compte enrera

2010-11-12T19:27:00.006+01:00

Inici de Campanya

L’acte comarcal d’inici de campanya al Maresme va tenir lloc a Mataró, en el cèntric Celler Castellví, que es va fer petit per acollir tots els simpatitzants i militants que varen voler estar presents en una mitjanit tant important tot compartint uns sopar d’entrepans.

En Benet Maimí, el nostre candidat comarcal al parlament, i en Joan Mora, president de CiU a Mataró, van ser els encarregats de fer l’acte de penjada del primer cartell davant dels mitjans de comunicació.
Benet Maimí, finalment va poder demanar públicament el vot dels ciutadans per CiU, i va encoratjar per que tots treballem els propers dies sense estar pendents de les enquestes. Va destacar que amb CiU al govern, Catalunya tornarà a conduir als ciutadans cap el camí de la prosperitat perduda.

Font: www.udcmaresme.blogspot.com

Va de disbarats

2010-11-12T19:22:00.000+01:00

Ara sembla que la limitació de la velocitat a 80 qm/hora va ser una broma, un gest per fer content el Saura. Sí, és clar. En Montilla ja veia que no era gaire encertat.. Però, mentrestant, un bon grapat de catalans han passat per caixa per abonar les multes corresponents. I els peatges tous de l’autopista que al Maresme havien de posar-se en marxa al mes de juliol s’activen en plena campanya! Això, senyor i senyores, és jugar net o és fer trampa fins el darrer moment? Déu nos guard que ho féssim nosaltres!

En aquesta recta final abans de l’inici de la campanya, que oficialment va començar ahir a les dotze de la nit, hem vist com els disbarats s’han multiplicat. Mentre que a un alcalde del PP li demanen la dimissió per dir que la Pajin fa cara de truja i escandalitzar tothom, en Pepiño Blanco deixa anar que en Rajoy té ploma i no passa res de res; al contrari, tothom li riu la gràcia! Ja veieu que la vara de mesurar és diferent en funció de a qui es mesuri.

A tot això, ja ha aterrat a Catalunya el superministre Celestino Corbacho, que no passarà pas a la histèria pels seus èxits; tot el contrari, crec que haurà estat el que més amunt ha fet arribar l’índex d’atur general. Ara ve aquí lluint la seva gran experiència en la gestió del ministeri. Viure per veure.

Però la medalla d’or, com sempre, se l’emporta Esquerra. En boca del seu secretari d’Immigració, Oriol Amorós, que en el programa de Jordi Basté, va dir que no sabria escollir entre Benet XVI i Abdelwahad Houzi que és l’imam de Lleida i està considerat pels serveis d’intel·ligència com una de les persones més radicals del país. Quin beneït! Pobre xicot. Però, res de res, diu això i es queda tan ample. El més trist, però, és la complaença del President de la Generalitat que no obra boca, cosa que tampoc m’estranya gaire.. Així que, ja ho veieu, si no hi ha un canvi d’actituds al Govern i al país, això pot acabar com el rosari de l’aurora.

I avui, 12 de novembre, comença el canvi. Esperem que amb l’ajuda de tots dignifiquem el nostre país i recuperem la il·lusió, guanyem el futur i el canvi sigui una realitat.

Les set plagues de Catalunya

2010-10-29T21:52:00.003+02:00

Aquests darrers set anys de tripartit han sigut un autèntic malson en tants aspectes que, per mal que em pesi, no puc deixar de comparar-los amb les plagues mítiques que van assolar l'antic Egipte. Podeu dir-me exagerat, però abans continueu llegint i,si més no, reflexioneu-hi:

1.- El mal finançament que el tripartit ha aconseguit per a Catalunya es tradueix en la primera plaga: l'aigua que es va convertir en sang.

2.- La sequera i les crisis de l'aigua recorden inevitablement a les granotes que van envair Egipte.

3.- L'increment de l'administració, la manca d'austeritat i la mala gestió de les finances públiques és, per a mi, d'una manera clara i inequívoca, la invasió de mosquits i puces.

4.- El 20% de pobresa, el 20% d'atur i el 40% d'atur juvenil podria abocar el nostre país a la pesta que va matar els ramats.

5.- La mala gestió davant dels incendis i les nevades equivaldria a la granissada d'aigua i foc.

6.- La incertesa davant del futur en què està instal·lada Catalunya són els dies de foscor que varen viure els egipcis.

7.- La mort del teixit productiu català és la mort dels primogènits.

Segons aquell relat bíblic, només després dels enormes patiments, el faraó va autoritzar que els israelites abandonessin Egipte. Si bé, he de reconèixer que en el cas d'Egipte van ser deu i no set plagues, confio i desitjo que els catalans evitem tres anys més de desolació. El poble té la paraula...

Dinar-Míting a Premià de Mar

2010-10-25T11:39:00.008+02:00

Font: www.udcmaresme.blogspot.com

Aquest dissabte, els militants premiarencs, en el marc de la precampanya per les eleccions al Parlament, van organitzar un dinar-míting amb l’assistència de 1.300persones.

Abans de tastar la fideuada, varen tenir lloc els parlaments dels candidats comarcals, de l’alcalde de Premià de Mar i de l’Artur Mas.

En Benet Maimí, va fer un parlament intens, que va iniciar dirigint-se al nostre candidat a la presidencia de la Generalitat dient-li “El maresme no et decebrem Artur, tornarem a guanyar als 30 de 30 pobles!”. Tot seguit, va prosseguir fent un anàlisi de la situació actual de Catalunya, on va comparar els 7 anys de tripartit amb les 7 plagues d’Egipte: “1.- mal finançament. 2.- sequera crisis de l’agua. 3.- increment de l’administració, manca d’austeritat, mala gestió de les finances públiques. 4.- 20% pobresa, 20% atur 40% atur juvenil. 5.- incendis i nevades. 6.- Catalunya ha de sortir de la foscor que es troba. 7.- ha mort el teixit productiu català.” Va voler parlar de la greu crisi que ens afecta, però per ell, de crisi n’hi han tres: “1.- valors. 2.- país. 3.- econòmica”. En la darrera part del seu parlament, va donar les claus per canviar el rumb negatiu del país: “recuperar la il•lusió, l’alegria, la felicitat, hem perdut l’autoestima. Recuperar valors com esforç, disciplina, sacrifici, treball, sinó no s’aconsegueixen els èxits”, “hem de guanyar el futur. El present no pot estar pitjor, la herència del tripartit es nefasta”, “anem cap el canvi, no només de sigles sinó d’actituds, de projectes i de lideratge que només el pot donar l’Artur Mas”. Va finalitzar encoratjant a tots els militants i simpatitzants fins el darrer dia, tot recordant que “l’única alternativa útil, el vot útil es el de CiU”.

Al seu torn, Artur Mas ha subratllat que “Zapatero ha canviat el seu govern, però aquí qui canviarà el govern serà el poble de Catalunya, per posar un govern que ajudi a construir el país en positiu”. “El canvi no és treure’n uns per a posar-ne uns altres, ha de ser per a que a Catalunya la gent tingui confiança en el futur, hi hagi feina i hi hagi formació, autogovern, llibertat i per a defensar la nostra identitat”, ha continuat, “si hi ha canvi és perquè la gent està confiada en les possibilitats del país, que en té i de molt bones, i per a que la gent sàpiga que es podrà guanyar la vida i formar-se millor".

En l’acte, també hi varen estar presents altres destacats representants d’Unió al Maresme, a part d’en Roger Muntanyola que també es candidat al parlament, ens varen acompanyar en Josep Sánchez Llibre, en Ramon Espadaler i nombrosos regidors i alcaldes comarcals.

Ja ho deia fa dos anys!!

2010-10-08T21:25:00.006+02:00

Ja ho deia fa dos anys, i em puc reafirmar fil per randa, de tot el que vaig escriure en el meu blog amb data u de novembre de 2008

Ja fa dos any del segon tripartit i, francament, el preu que estem pagant és molt i molt car. No us descobriré cap secret si us dic que per a mi, malgrat que la llei ho permeti, és i serà mentre duri, un pacte de conveniència pura i dura. Una “entesa” que costa molt de pair per a molts i molts catalans.

Tots sabem que l’època de les majories absolutes ha quedat enrere i penso que l’alternativa a aquests pactes antinatura haurien de ser els governs amb majoria
simple i acords puntuals amb la resta de forces poilítiques, respectant sempre la
llista més votada. També advoco per acords de govern que permetin liderar el país
amb estabilitat, però sense enrocar-nos amb el trist tripartit. No pot ser que una
força minoritària com ICV pugui bloquejar l’acció del govern de Catalunya.

El “nostre” govern està recollint dos anys després el fruït del que ha anat
sembrant. Avui els catalans hem perdut força, il·lusió i ganes. Estem desencisats a
tots els nivells però sobretot políticament. Tot el relatiu a la política està mal
vist; s’ha perdut el respecte a la classe política.

Però això no és el pitjor. La política catalana ha perdut pistonada a nivell
espanyol i també globalment, a Europa i al món. L’empresariat català ja no gaudeix
del prestigi que havia aconseguit gràcies a l’esforç i la responsabilitat que sempre
l’ha caracteritzat. Ha desaparegut el voluntariat i l’altruisme, els valors com
l’esforç, la disciplina, el sacrifici, el respecte, l’educació i el civisme han
claudicat davant dels ideals del tripartit. És a dir, davant del seu fals
progressisme. El terme “progre” ha ridiculitzat tots els valors anteriorment
esmentats. Avui en dia, es premia la mediocritat.
Tot aquest esperpent, ha estat potenciat per una gran part dels mitjans de
comunicació, a mans del poderós tripartit que, subvencions en mà, els ha aconseguit
lligar curt.
Felicitats senyors del tripartit perquè sembla que hagin anestesiat una part de la
societat catalana. Avui costa molt que els catalans reaccionin. Ens anem convertint
poc a poc en una societat acostumada a empassar-s’ho tot. Ho fan els treballadors i
els empresaris, i els sindicats han venut el seu silenci per un plat de llenties. I
sinó, on han estat els sindicats amb tots els “nyaps” del govern central: l’Ave,
rodalies de Renfe... Després de tot allò, com es pot entendre que els socialistes
escombressin a Catalunya...

Des d’aquí, animo a qui pensi com jo a que s’animi a lluitar per trencar aquesta
inèrcia negativa. Recuperem la il·lusió de país, els valors de la societat catalana,
la nostra competitivitat com a poble, les ganes de treballar i de generar llocs de
treball dignes. Només així podrem guanyar el futur i el guanyarem si som clars i
valents. És així de clar i català.

Pensem-hi...

2010-10-04T09:14:00.000+02:00

Serveixi aquest apunt com a motiu de reflexió.

Som a casa. Dissabte a la tarda. El fill gran hi porta uns amics a jugar. Fins aquí, bé. De sobte, però, comencen a fer trencadisses i a destrossar el que els hi sembla. Casa meva es converteix en la ciutat sense llei.

Opto per aturar de soca-rel el caos. Els que han vingut de fora i s’han comportat com uns bàrbars, cap a casa. Jo ja m’encarregaré de fer entrar en raó el meu fill, com em pertocar com a pare.

Què faríeu vosaltres?

I si això ho extrapolem a la realitat? Què hem de fer amb els presos immigrants que, per haver delinquit al nostre país, omplen el 60% de la capacitat de les presons catalanes? I amb els que pretenen convertir els nostres pobles o ciutats en la imatge de la desolació?

Pensem-hi.

Ryanair i l’aeroport del Prat són incompatibles

2010-09-25T10:29:00.000+02:00

Ho tinc tan clar que no sé si ho sabré desglossar i explicar correctament...

Tinc claríssim que Barcelona té només una opció perquè o bé aposta per un gran Hub –centre de connexió d’un aeroport important del que surten i on arriben vols de llarga distància amb avions de gran capacitat- que pugui emmirallar-se amb Madrid o bé tot el teixit econòmic català es quedarà sense cap aeroport de referència. I això vol dir que la capital de Catalunya s’haurà quedat sense aeroport internacional amb tot el que això implica.

Ryanair és una bona opció per dinamitzar els aeroports de Girona, Reus, Lleida o d’altres de segon ordre però el que no es pot fer des de l’administració és potenciar la implantació d‘aquesta companyia low cost al Prat, en detriment de la què oficialment es vol potenciar (o com a mínim, així s’assegura), que no és altra que Spanair, on l’administració catalana hi està apostant amb una clara inversió de diners públics.

Aleshores, a què juguen des del govern de la Generalitat? Per una banda volem enfortir una companyia catalana i diuen que apostem per un aeroport del Prat competitiu en el marc espanyol i europeu i per una altra, afebleixen totes les possibilitats de sobreviure de l’aeroport barceloní. Quina estratègia és aquesta?

La resta d’aeroports catalans, com he dit abans, poden tenir connexions punt a punt, sense enllaços, però Barcelona ha de tenir connexions a nivell internacional. Has de poder anar de Barcelona a qualsevol lloc del món sense canviar d’aeroport ni haver de tocar les maletes fins arribar al lloc de destí. Això que sembla tan senzill no es pot fer des de Barcelona per anar avui ja a moltes destinacions de primer ordre, i l’administració catalana del tripartit mira cap a un altre costat i els nostres amics d’Ibèria, és a dir del govern central de Madrid, ens afusellen les poques rutes que algunes companyies estrangeres s’atreveixen a cobrir, com per exemple Signapur airlines.

Ryanair no vola a cap aeroport principal vola normalment a aeroports secundaris on no hi ha connexions, no té codis compartits com és el cas de Vueling o Spanair, no aporta cap tipus de plus a l’aeroport del Prat sinó tot el contrari... En canvi sí que aporta un plus a Girona, Reus o Lleida.

La pregunta és: què fan el govern tripartit català de la Generalitat i el de l’Ajuntament de Barcelona per protegir el Prat de la degradació que ens portaran companyies com Ryanair i del mal que amb molta mala fe ens està fent Aena?

Si el Prat perd força com a aeroport internacional a ningú se li escapa que la força també la perd Catalunya, i el país no està per fer aquestes aventures. Que algú em digui què fem?

Com sortir de la crisi?

2010-09-20T11:14:00.003+02:00

En marxa

2010-09-06T16:07:00.001+02:00

Aquesta setmana comença sense excuses el nou curs. Després de l’inici tímid de l’activitat durant els darrers dies d’agost i els primers de setembre, ara ja sí que la maquinària es posa en marxa, aquest any amb una novetat i una pecularitat. La novetat és l’inici avançat del curs escolar. La peculiaritat, com tots sabeu, és que serà un inici de curs marcadament electoral. Això, malgrat que a aquestes alçades, la data de les eleccions al Parlament continua sent una incògnita, perquè els que estan al capdavant d’aquest decrèpit govern català pretenen allargar l’agonia al màxim.

Com ja em temia, esgotaran la legislatura al màxim, més enllà d’interessants –des del punt de vista de l’anàlisi polític- anuncis preelectorals. I em refereixo al flamant fitxatge del ministre de l’atur per a la causa de José Montilla. Però bé, més enllà d’aquest gir a la desesperada, em ve al cap un símil futbolístic. És qui perd qui demana pròrroga i, en canvi, qui va endavant, el que vol és que xiulin el final del partit. Que ja està tot dit...

Fi de curs, fi de cicle

2010-07-29T20:41:00.000+02:00

Som a punt de tancar un fi de curs polític que és molt més que això. Aquests dies, les maratonianes sessions parlamentàries a l’altra banda del parc de la Ciutadella són l’anunci de la fi d’un cicle. A partir de la tardor, començarem una altra etapa que, passi el que passi, serà molt diferent.

Què us he de dir d’aquest final de curs que no hagueu pogut seguir pels mitjans de comunicació? Aquests dies ens hem tancat al Parlament en un exercici legislatiu ben estrany. D’una banda, s’ha aprovat l’abolició de les curses de braus a Catalunya. Us he de confessar que malgrat que la iniciativa legislativa popular ha tirat endavant, ha topat amb la meva abstenció. Aquests dies he rebut tantes trucades, tant a favor com en contra, que no he pogut posicionar-me en cap dels dos sentits. En realitat, a més, penso que les curses de braus a casa nostra van pel camí d’extingir-se totes soles i que donar-hi aquesta empenta mortal no fa sinó esperonar un debat polític que supera de llarg el tema de la defensa dels animals. Crec sincerament que no hauria d’haver arribar fins aquí la qüestió perquè, per damunt de tot, valoro el dret de les persones a decidir què volen fer. Cadascú ja és prou madur com per saber triar... Tot i que el seu sentit de vot ha estat diferent, us convido a visita el bloc de l’amic i company Ramon Espadaler, en aquest link: http://ramonespadaler.blogspot.com/

I de la llei de vegueries, millor ni parlar-ne perquè pretendre que prosperi un tema que no s’ha consensuat és demanar l’impossible i l’absurd.

Després de les vacances d’estiu, obrirem la porta d’una nova convocatòria electoral, una convocatòria decisiva per a tots nosaltres. Aquestes darreres setmanes, a les files de CiU l’activitat ha estat intensa amb la confecció de les llistes electorals. Per qüestions que no vénen al cas, he cedit, com alguns de vosaltres sabreu, alguns llocs en la candidatura de la coalició per Barcelona. Però, per a mi, el més important no és on situen el meu nom. En política, s’ha d’aprendre a cedir. El més important és saber que el nostre projecte i el nostre equip és el millor per afrontar aquest nou cicle polític que s’acosta. Més enllà de les ambicions i les carreres polítiques personals, el que compta és el nostre futur com a país, com a nació. Em quedo amb la convicció de què en aquest escenari futur tots nosaltres hi tindrem coses a dir.

Us desitjo unes molt bones i merescudes vacances! Ens veiem a la tornada!

Proposta de resolució sobre la reducció o la supressió del peatge per als habitants del Maresme

2010-07-13T20:04:00.000+02:00

Proposta de resolució sobre la reducció o la supressió del peatge per als habitants del Maresme en el cas que es perllongui l'autopista C-32 entre Palafolls i Tordera.

Escola d’Estiu d’Unió: elements per a la reflexió

2010-07-06T16:14:00.001+02:00

Avui dedicaré el bloc al que ha estat un cap de setmana molt intens, alhora que preocupant ja que l’Escola d’Estiu d’enguany l’hem dedicat a L’Any Europeu de la Pobresa i l’Exclusió Social.

El tema, com podeu veure, dóna molt de si però per no estendre'm excessivament intentaré resumir els aspectes més interessants, amb una dada que va apuntar el Secretari General d’Unió, Josep Maria Pelegrí, en la sessió inaugural: 20-30-40. Ho tradueixo: 20 vol dir l’índex d’exclusió social i l’índex d’atur a Catalunya, 30 representa el fracàs escolar al nostre país i 40, l’atur juvenil. Sens dubte una primera pinzellada que ja ens situa al que ha estat la jornada.

La conferència inaugural a càrrec del director de Càritas de Barcelona va ser una sorpresa molt agradable. Realment es tracta d’un personatge molt interessant que, provinent de l’empresa privada, es dedica a una tasca tan meritòria i exemplar com tirar Càritas endavant i ho fa amb una ment molt clara i sabent què té entre mans. Vaig quedar molt sorprès del que ens va explicar al llarg de quasi una hora i, per compartir-ho amb vosaltres, us transcric la part final de les seves paraules: “La sostenibilitat ha de començar pel factor humà, no només podem parlar de sostenibilitat econòmica i mediambiental.”

Part de les sessions de la tarda també van versar sobre el país de la propera generació; és a dir, la Catalunya del 2020. En aquest sentit, ens van il·lustrar, entre d’altres, Andreu Mas-Collell, tota una autoritat en aquests temes. Vam parlar dels reptes que té el món (energies alternatives, canvi climàtic...), dels reptes d’Europa per al 2020, com ara el 20% de reducció de CO2, el 20% de producció d’energia renovable i el 20% d’increment de l’eficiència d’ús energètic. També vam tractar de la participació en el mercat laboral -caldria aconseguir que del segment de població d’entre 20 i 64 anys, en treballin 3 de cada 4-, de la millora de l’Educació, per tal de reduir els 20 milions de pobres d’Europa, xifra que representa la meitat de la seva població. Respecte Catalunya, Mas-Collell no va ser pessimista però sí ens va recomanar que les nostres empreses tinguin molt clar que s'han d’obrir al món però que el cervell organitzatiu sempre ha d’estar aquí.

Vam reflexionar, d’altra banda, sobre la societat del benestar i com és lògic sobre qui i com es manté econòmicament, i això ens porta a la discussió del sistema de pensions, sobre si han de ser anticipades o no, si l’edat de jubilació s’ha d’ampliar o no als 67... Jo modestament crec que això hauria d’anar en funció del temps que cadascú hagi cotitzat.

Per cloure l’Escola, el nostre president del Comitè de Govern, Josep Antoni Duran i Lleida, va fer una reflexió molt àmplia dels dos temes puntals de la present edició: pobresa i properes generacions. Ho va resumir amb una frase que ho explica molt bé: “S’ha de pensar més en les properes generacions que no pas en les properes eleccions”. Si la meditem a fons veurem que en ella rau el 95% dels problemes que té la nostra societat avui, a causa de direccions polítiques que actuen contradient totalment aquest principi. Pensem-hi.

Bombetes, volcans, petards i trons de Sant Joan

2010-06-28T18:03:00.000+02:00

Com tots els sants tenen vuitada, vull felicitar en primer lloc a tots els Joans i Peres. Que, per cert, a Joan Puigcercós o bé el sant no li deu haver provat massa o bé, com que ser laic sembla que està de moda, ni ho celebra perquè, disculpi senyor Puigcercós, però ha començat la setmana fent gala del més pur estil empastifador que habitualment tenen els socialistes... Es nota i molt que, durant les darreres dues legislatures, ha estat el segon de cuina dels tripartits, juntament amb en Montilla. Alguna cosa li ha quedat i li acaba sortint sempre. I sinó, temps al temps, que si a les properes eleccions pot, tornarà a apostar pel tripartit, perquè ja diuen que no hi ha dos sense tres.

Acabem de girar fill d’un Sant Joan amb menys petards al carrer, o com a mínim aquesta és la meva visió personal. Deu ser que la crisi la toquem i de molt a prop... En pocs dies he vist com en el carrer de casa s’han instal·lat uns okupes i la pobra veïna francesa que ve de tant en tant ha hagut de refer totes les tanques de casa seva i afegir altres mesures de seguretat. Altres han segellat les seves finestres amb reixes... Qui ens ho havia de dir? Els bons tancats a dins amb reixes i els dolents campant per fora amb total impunitat: viure per creure.

Canviant de tema, aquesta setmana he parlat amb en Mohamed Chaib, el diputat del PSC al Parlament de Catalunya, d’origen marroquí i especialitzat en temes d’immigració, de com s’ha de tractar el problema de l’integrisme més radical, i m’ha plagut veure que coincidim plenament. Personalment opino que cal que ens prenem molt seriosament com resoldre la integració dels musulmans abans no sigui massa tard i ens deixem de ximpleries i sobretot de fer cas als partits més extremistes tant de dretes com d’esquerres, que també hi són.

Els catalans som acollidors però volem respectar i que se’ns respecti, preservar els nostres costums i la nostra cultura i fer-la partícip als nouvinguts, al mateix temps que respectem totes les tradicions i cultures de la gent nouvinguda a Catalunya, com crec ja hem demostrat abastament. Ànims doncs i a treballar tots els grups sense buscar rendibilitats polítiques del que de ben segur serà el gran tema del segle XXI. No oblidem que és una qüestió d’Estat i de país.

D’altra banda, em sembla que al final algú posarà seny amb el túnel de l’Ave, i no passarà per sota de la Sagrada Família ni pel subsòl del centre de Barcelona. Si la cosa acaba així serà una bona noticia. S’imposarà la lògica: alta velocitat equival a anar el més ràpid possible, a diferència del metro, i a fer poques parades, i de la Sagrera al centre i al port i a l’aeroport ja es podrà fer o s’hagués pogut fer una llançadora, que no calia que anés a 300 quilòmetres per hora. Barcelona- Madrid és un recorregut que s’ha de fer amb dues hores com a màxim -això sense comparar velocitats amb altres trens d’arreu del món.

Aquesta setmana, a més, estem pendents de nou del Tribunal Constitucional. Per veure si emet o no una sentència sobre l’Estatut... Sigui com sigui, encara que d’una vegada per totes es resolgui, aquest tema farà mal al país perquè, arribarà tard i malament, en un moment en què tot s’utilitza en clau electoral. I tothom sap que amb les urnes a la cantonada no és el millor moment per analitzar temes tan delicats com aquest. Però, per alguna raó ha trigat el que ha trigat....

CIRC O COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ

2010-06-22T12:51:00.001+02:00

És lamentable veure com es malgasten temps i diners en muntar un circ, que a més a més és dolent. Però d’això, els membres del tripartit en saben molt. I el senyor Joan Ferran és un mestre del cinisme aplicat a la política. Pot posar-se a la boca qualsevol gripau, fer veure que s'ho creu i ni tan sols immutar-se. Sort que no tothom actua de la mateixa manera en política...

Qui es pot creure una comissió d’investigació els membres de la qual estan triats només per una de les parts? Ells munten el circ, i decideixin qui hi fa un número -qui pot declarar i qui no-. La tria és molt senzilla: si vostè declara a favor meu, pot venir a declarar; si vostè és sospitós de declarar en contra meu, no ve, ni parlar-ne. Això és democràcia en el més pur estil stalinista! I per si això fora poc només investigarem qui pugui ser sospitós de perjudicar als senyors de CIU, però en cap moment posarem sobra la taula la possibilitat d’investigar alguna altra cosa, sigui el que sigui, que ens pugui perjudicar a alguns membres del tripartit, sobretot als peixos grossos, que es veurien forçats a explicar com s’han engreixat tant...

Un bon tema per investigar també en comissió parlamentaria seria, per què no, el cas Pretòria o millor dit el cas del Baix Llobregat. Però no, aquí el tripartit es tanca en banda i no accepta obrir cap comissió d’investigació. Per què? Potser no haurien trobat cap compareixent amb les condicions que volen, segur que no!!! Dons fora, no ens accepten la comissió, així de fàcil. Com es pot veure: visió igualitària de la justícia, quina barra!!!

Si el Parlament ha de fer de jutge d’aquesta manera, millor que ens dediquem a legislar perquè els jutjats siguin més àgils, que els ciutadans ho agrairan i els hi estalviarem problemes pels retards que pateixen i pels espectacles en el més pur estil feixista o stalinista, que ve a ser el mateix...

Emprenedors sí, emprenyadors no

2010-06-16T13:11:00.002+02:00

Fa ja alguns mesos que sento a parlar per tot arreu del mot “emprenedor”, que és aquell que no vacil·la a posar en execució els seus designis, que no tem d’emprendre les coses, que posa una gran activitat a les seves empreses. Es defineix també en contraposició a un altre mot que s’hi assembla però que vol dir radicalment el contrari: emprenyador, aquell que emprenya, que molesta, que no deixa fer.

Com es pot veure són dues paraules no massa compatibles. És a dir, si volem fomentar l’esperit emprenedor i que els emprenedors es reprodueixen com a bolets arreu del país, el que hem de fer -i qui en té més responsabilitat és l’administració tant local com comarcal, com nacional o com estatal-, és facilitar la feina, posar el camí fàcil perquè aquells -cada cop n’hi ha menys- que vulguin crear una empresa, crear un negoci, no hagin de superar una carrera d’obstacles per obtenir una llicencia d’obertura, per esbrinar què cal fer o que es necessita, per complir unes normatives que cada cop són més difícils de complir...

Crec que el que cal és no parlar tant de com s’ha de motivar als nous emprenedors ni de com els hem de convèncer, sinó d’eliminar barreres, d’agilitzar els tràmits. Però de debò. Mimem els que tenen esperit emprenedor i no el contrari, no mimem els qui no arrisquen, els del sou fix. Si ho fem aconseguirem tot el contrari, que és el que està passant avui al nostre país. Catalunya sempre havia estat un país d’empresaris i no de funcionaris, que arribaven d’arreu de l’Estat Espanyol, i avui és tot el contrari. Per primer cop, els joves catalans prefereixen ser funcionaris enlloc d’empresaris i això es molt greu per al futur econòmic del nostre país.

Conclusió: menys parlar de donar suport als emprenedors i més actuar, tot eliminant les traves que cada dia han de superar per poder crear riquesa. Fem-ho per ells i pel país. I fem-ne mirall dels bons empresaris, no els culpabilitzem de tots els mals que té avui el món, com s’ha convertit en habitual a les sèries de la nostra televisió, tot i que, d’això de nostra, n’haurem de parlar un altre dia...

Per cert aprofito la avinentesa per recomanar el màster d’emprenedoria que es farà a l’Escola Universitària del Maresme, en breu .

Ja n'hi ha prou de llençar diners al mar!

2010-06-08T16:49:00.001+02:00

Els arguments de Duran

2010-06-01T17:20:00.000+02:00

Duran i Lleida ho va explicar molt bé en el darrer Consell Nacional de Unió Democràtica de Catalunya. El que la federació nacionalista ha fet, un cop més, en la votació de les mesures d’austeritat fixades pel govern Zapatero és un exercici de responsabilitat amb l’Estat Espanyol. I això, malgrat les maniobres del PSC, que a Catalunya està impulsant la creació de comissions polítiques d’investigació del cas Palau amb l’únic objectiu de desestabilitzar-nos, conscients que les enquestes no els hi són favorables...

Espanya, a hores d’ara, és una economia vigilada per Brussel·les, però sense aquest pla de mesures, hagués passat a ser immediatament una economia intervinguda; com Grècia, ni més ni menys. I que ningú no s’equivoqui. Si això arriba a passar, les retallades dels sous dels funcionaris i de les pensions no seran del 5%, seran molt superiors, del 15 i del 20%. Això s’ha de saber explicar perquè sinó estem perduts... I tot plegat no treu que serem els primers a defensar que les pensions més baixes han d’incrementar-se l’any que ve segons l’IPC!

Una altra conseqüència directa d’un vot contrari al pla de mesures d’austeritat hagués estat la fi imminent del govern Zapatero i la convocatòria d’eleccions generals per a la tardor. I, sincerament, serà molt gratificant estalviar-nos mig any de campanya electoral amb la que està caient i el que ara toca és aplicar les mesures oportunes per solucionar la situació econòmica . Per la salut de tots plegats.

En clau arenyenca, és bo, però també pot ser dolent

2010-05-21T08:25:00.000+02:00

Que la mateixa empresa gestioni l’aparcament del Xifré i el de la zona blava en superfície, pot ser bo o dolent. El que el govern municipal ha de cercar és la fórmula en què hi guanyi tothom: el poble, per descomptat, i l’empresa per poder sobreviure.

Allargar la concessió sí, sempre i quan es donin una sèrie de requisits:

1.- Abaratir el preu de menys d’una hora en superfície per afavorir la rotació, i abaratir el preu de més d’una hora en el Xifré per promocionar el que ha de ser l’aparcament del centre comercial lògicament ajudat pel de la platja i amb promocions per part del comerç local. També cal una bona senyalització per poder-hi arribar tant des del nord com des del sud.

2.- Garantir que hi hagi una persona física com a mínim 16 hores tots el dies de la setmana. En cas contrari, la imatge és la d’un aparcament que no dóna ni seguretat ni confiança.

3.- Servei de grua i espai per al parc municipal de cotxes retinguts per la Policia Local.

4.- L’Ajuntament es reserva el dret a modificar, al llarg dels 40 anys de concessió, i a posar o treure les places de zona blava, sense cap compensació per part del consistori a l’empresa (per exemple, en cas de celebracions populars: Sant Joan, festes majors, fires.., o per actuacions de millora urbanística a la via pública).

En cas contrari, l’Ajuntament hauria d’assumir-ne la gestió i opino que tampoc passaria res.

Jo ja sóc a l’era 5.0

2010-05-10T09:09:00.000+02:00

Aquesta setmana he entrat a l’era 5.0. Permeteu-me la nova denominació de fer 50 anys que he utilitzat. Crec que va més d’acord amb els temps actuals: som a l’era de les noves tecnologies, malgrat que la resta de mortals us entesteu a quedar-vos ancorats en el 2.0...

Al matí del meu 50è aniversari, en llevar-me, vaig pensar que em trobava just a l’equador de la meva vida, però aleshores algú em va respondre que no viuré pas fins el 100 anys. I té raó. Si fem cas a les estadístiques la meitat de la vida ens arriba més o menys en complir els 40 anys i no pas els 50. Què hi farem?

Fer anys sempre és motiu de reflexió. Un moment excel·lent per retrobar-te amb records entranyables de familiars i amics, de moments inoblidables que ens deixen els que ja no hi són... i més encara a qui com jo ja es va haver d’acomiadar dels pares. La infantesa i la joventut et retornen a la ment, com si fos una pel·lícula a gran velocitat. S’hi barregen records d’altres aniversaris celebrats en altres llocs i moments ben diferents, i més com és el meu cas que he treballat en molts racons del món i amb companys de feina diferents en cada moment. Alguns dels meus aniversaris els he viscut molt lluny de casa i dels meus, i això també forma part d’experiències inoblidables de la vida .

Aquest 5.0 m’ha tocat celebrar-lo enmig d’una intensa jornada política. Va ser dijous 6 de maig. Al matí, amb la Comissió al Parlament, i a la tarda amb l’assemblea de la nostra intercomarcal de Barcelona, a l’hotel campus de Bellaterra, envoltat d’amics i companys d’arreu de la província i sobretot amb l’escalf de la meva gent de la comarca. Sense voler-ho jo, es va fer públic l’aniversari, cosa que em va incomodar per allò de la vergonya, però va ser molt entranyable.

Posats a demanar regals d’aniversari, espero que el panorama polític canviï ben aviat. Comencem una etapa ben intensa. Primer caldrà conèixer la data de les eleccions i després, esperar el resultat. Jo, és clar, vull el millor per al meu país i per això estic on estic i dono suport a qui el dono. I espero i desitjo que els propers 50 anys el meu entorn, el meu poble i el meu país visquin molt millor que ara.

Sempre m’ha fet respecte allò que la Bíblia explica de 7 anys de vaques flaques i 7 anys de vaques grasses. Recordo la generació dels meus pares: temps de guerra i postguerra. I penso que els de la meva generació no hem hagut de viure aquesta foscor i per això el meu desig d’aniversari és que mai ens toqui viure-la. Perquè això no passi hem de fer l’esforç, tots plegats, de reconduir el que no va bé; que no és poc.

Aprofito la ocasió per donar les gràcies a tots els que m’heu felicitat via 2.0 i no he sabut respondre malgrat ho he intentat. Gràcies a tots. Compto amb vosaltres per afrontar amb bon humor aquesta nova etapa 5.0 que la vida em porta i que, ben segur, començarà amb molt bon peu aquesta tardor.

Una setmana de contrastos

2010-05-03T11:26:00.000+02:00

Hem començat la setmana amb una altra resposta decebedora del Tribunal Constitucional, qüestionada pràcticament per tothom. Prova d’això és la resolució del Parlament de Catalunya, que ha aprovat per majoria –no per unanimitat- una proposta on bàsicament es reitera la convicció de què l’Estatut aprovat pel Parlament i referendat pel poble català ara ja farà quatre anys, és plenament constitucional, i en què s’insta al Tribunal Constitucional perquè, després de cinc intens fallits de dictar sentència, faci la feina o bé es declari incompetent. Però vaja, us he de confessar que sóc molt escèptic amb el tema... Crec que de moment quedarà tot tal com està.

Una altra de calenta i de freda ens la va donar el Barça. El partit de dimecres contra l’Inter de Milà va ser d’infart. Llàstima que només van jugar bé els darrers minuts i, com tots sabeu, no serem a la final de la Champions al Bernabéu. Però dissabte ens van compensar amb una bona primera part que va fer que guanyéssim al Vilarreal. I seguim vius i amb cada cop més possibilitats per guanyar la lliga.

I per acabar una reflexió que cada cop estarà més present en aquesta campanya, i que els darrers dies ha estat noticia per la moció del PP sobre l’ús del padró per denunciar els immigrants il·legals, que el passat dimarts 27 d'abril es va aprovar a Llavaneres. Tinc la sensació que hi ha dos partits que estan a les antípodes l’un de l’altre, que són el PP i Iniciativa per Catalunya, i que utilitzen el tema amb finalitats electorals i demagògia a dojo. La qüestió és prou important i cal tractar-la amb molta cura, rigor i serietat, pensant en els drets i deures de les persones, i alhora donant respostes per tal que la ciutadania pugui entendre, assimilar i compartir qualsevol actuació que es tiri endavant.

En cas contrari, veurem com els partits més radicals s’emportaran els vots de molts ciutadans que no veuen cap resposta a la problemàtica que s’ha anat generant per part dels partits més convencionals. Cal un pacte per a la immigració, que no vol dir silenci sinó trobar solucions per als d’aquí i per als nouvinguts. És un tema bàsicament de drets i deures, que ha de respondre sobre què es té capacitat d’assumir i què no.

Segons les enquestes del CEO (Centre d'Estudis d'Opinió) de febrer de 2010, per als catalans la immigració és el segon problema més important després de l’atur. En els darrers anys, han arribat a Catalunya prop d’un milió de persones estrangeres, i és per això que no entenc que alguns partits de govern demanin no parlar-ne en període preelectoral, ignorant que el fet migratori està en totes les converses d’arreu del país i per tant és responsabilitat dels polítics parlar-ne i trobar-hi solucions. Això sí, fent-ne un debat serè i responsable. De no fer-ho nosaltres, ho faran d’altres des del populisme fàcil o la xenofòbia.

Turisme, tennis i pèsols de Llavaneres

2010-04-29T11:17:00.001+02:00

Us asseguro que no m'he fos. Sí, ja sé que el meu fort no és la periodicitat. El fet d'estar tot el dia amunt i avall, trepitjant territori, ara que -no ens enganyem- ja estem en plena preparació de la campanya electoral, no em dóna gaire possibilitats de posar-me a escriure. Però aquí estic, i de temes per compartir amb vosaltres no me'n falten, això segur...

Dies enrere, vaig visitar el Saló Internacional de Turisme. Per a mi, com a professional del sector, la cita cada any és obligada. El 2009 va ser un any difícil i, amb vista al 2011, malgrat la il·lusió per la remuntada, la crisi continuarà estant present. Les previsions indiquen que tant els viatges cars com els viatges barats se'n sortiran, però el sector que ofereix propostes a preus mitjos, continuarà menjant pols...

També he tingut l'honor de barrejar-me en l'ambient del Reial Club Tennis Barcelona amb motiu del Torneig Godó. Va ser un autèntic luxe perquè gràcies a la invitació d'un col·lega d'una consultoria turística vaig poder acompanyar una delegació de la ciutat xinesa de Hanghzou; ciutat que en la meva etapa com a guia vaig tenir el plaer de visitar i de la qual guardo molt bon record: té un llac magnífic! Gaudir del millor tennis del món al costat de casa no té preu.

Va ser un dia molt especial que recordaré també perquè va coincidir amb la pèrdua de Samaranch, tot un referent en el món de l'esport i que, a la nit, vaig tancar amb un magnífic sopar a Llavaneres. Celebràvem l'obertura de l'11a Festa del Pèsol i vaig assistir al sopar de gala ofert pel restaurant Vil·la Minerva. Ens van servir una infinitat de plats cuinats amb pèsols de Llavaneres, tots diferents, tots originals. El contrapunt va ser, però, constatar a l'arribada a Llavaneres que l'antiga estació de tren ja no hi és. Aquella imatge romàntica que m'aboca als meus anys d'estudiant ha desaparegut... L'Estat l'ha enderrocat per fer-ne una de nova, més moderna. I penso que sovint la modernitat ens juga males passades.

El tripartit no aposta pel Turisme Sènior Europa

2010-04-08T21:40:00.002+02:00

El Parlament exprés del tripartit s’estimbarà

2010-03-29T10:30:00.000+02:00

El govern de la Generalitat, que és més aviat fluix i que està poc preparat, tracta aquests dies d'accelerar la velocitat de creuer que ha lluït des del principi de la legislatura, però a aquest pas acabarà estimbant el país.

I no parlo de la llei de consultes que el tripartit ha aprovat i que ERC ven com la gran revelació de la no dependència de Madrid, però que és tot el contrari: s’ha rebutjat la possibilitat de fer consultes sense demanar autorització al govern central. Us ho asseguro, tot i que treguin pit dient el contrari. És llastimós però tot s'hi val per no perdre vots, encara que sigui l'engany pur i dur.

Em refereixo a la llei de vegueries, que no és res més que un mal canvi de cromos o millor dit l'engany de l’estampeta. ERC dóna suport a la llei de l’àrea metropolitana que sí vol i utilitzarà el PSC-PSOE, i a canvi el PSC dóna suport a la llei de vegueries, que no es tramitarà i que si es tramita no tindrà cap conseqüència.

La llei de vegueries no és un tema menor, estem parlant de divisió territorial; cal consens del territori, i ara no hi és. Manca solidesa política del projecte, definir com es fa el finançament i la supressió de càrrecs. Manca consens polític amb una llei que afecta la distribució territorial, i en la qual no s'hi ha deixat participar l'oposició. S’ho han fet tot entre els tres partits del govern, com si als altres no ens afectés. Tampoc s’han buscat les complicitats amb el govern central per pactar l’acord de modificació de les quatre lleis estatals que cal modificar.

Fins i tot en un informe del Departament d’Interior de la Generalitat (àrea governada per Iniciativa per Catalunya), es diu el següent: “Al final de la legislatura no és el moment...” i “La llei no està prou madura jurídicament...”; afirmacions que ens donen la raó. I per no parlar de les compareixences... Com és possible que hi hagi més compareixents per la iniciativa legislativa popular sobre els toros o per a qualsevol altre llei, que no pas per aquesta que afecta de manera clau al territori?

I el que és més important: no es pot inflar més l’administració. La gent ni ho entén ni ho entendrà, ni millorarà en res la percepció que té dels serveis que rep. El ciutadà el que vol és que li simplifiquin els tràmits no que els hi compliquin, i el país ja n’està tip de que cada cop hi hagi més funcionaris fixes i blindats i menys gent treballant i produint.

El que toca és incrementar la productivitat i millorar el servei de l’administració, no inflar per inflar. Algun dia hauríem de parlar de com millorar la llei de la funció pública i que qui no funcioni no continuï essent funcionari, que la vida al carrer és molt dura.

Proposta de resolució sobre el millorament del servei de telefonia mòbil a Cabrils (Maresme)

2010-03-05T18:16:00.001+01:00

I conte contat ja és explicat

2010-03-04T18:52:00.001+01:00

Vet aquí una vegada, fa molts i molts anys, hi havia un poble que no sabia què seria quan es fes gran. Alguns dels seus habitants, fent bandera dels seus orígens i de les seva cultura i la seva llengua, volien trencar amb el regne llunyà que els manava i organitzaven consultes populars per aconseguir la independència.

Però vet aquí que aquest era un poble cruïlla de cultures, un lloc de pas entre dos grans regnes que, per circumstàncies de la història, dia rere dia, rebia més població estrangera, arribada de terres molt i molt llunyanes, que res sabia ni de la seva llengua ni dels seus costums, i que, en canvi, tenien molt i molt arrelada la seva pròpia religió i manera de viure i no volien pas canviar-la.

En aquest atzucac es trobava aquell poble, que volia integrar uns nouvinguts poc interessats a convertir-se, i que veia com la població autòctona cada vegada es reduïa més... Tal era la situació que els més vells del poble auguraven que calia posar remei per no ser literalment envaïts...

Si això fos una rondalla i hagués passat fa molts i molts anys, ara us podria explicar com va acabar i probablement us explicaria que la història acaba bé. Fins i tot, podríem prendre nota de la lliçó que ens ofereix el conte. Però, malauradament, ni és una llegenda ni és inventada. La situació és ben real i actual. Ara ens toca a tots nosaltres posar-hi remei.

UN FINAL DE FEBRER CALENT MALGRAT EL FRED.

2010-02-25T11:29:00.001+01:00

Al febrer és normal que faci fred , el que no és tan normal és que la situació cada cop és més calenta a tots els nivells i la ciutadania em fa l’efecte que cada cop més trista, pot ser per això el Conseller Saura , va encarregar un estudi de la felicitat ??

Aquest cap de setmana a Arenys de Mar , hi ha hagut un increment important de la delinqüència a tots els nivells; des de punxades de rodes fins a robatoris amb ganivetada inclosa, espero que el Govern Municipal prengui les mesures que calguin per tal que la situació no es torni a repetir.

Per altra banda el passat dimecres 24 de febrer en el Parlament de Catalunya va tenir lloc un ple extraordinari per debatre la situació que estem patint de crisi econòmica, amb un resultat molt pobre, com sempre un Artur Mas que dominava els temes i el País i un José Montilla que, la primera part seguint el guió escrit, ha quedat demostrat que no hi ha lideratge ni projecte de país, però en el seu torn de rèplica va donar una imatge llastimosa del que ha de ser un President de la Generalitat , portant escrita i a trossos la seva intervenció de rèplica, perdent-se en les seves argumentacions i donant una imatge lamentable del que hauria de ser el primer nivell de la política Catalana.

A l’hora de la veritat Josep Maria Pelegrí va posar sobre la taula una sèrie de mesures perquè el Govern tripartit les valorés i si realment volien solucionar alguna cosa les aprovessin, temes com la no pujada del IVA, que afectarà a totes les economies l’hauran de pagar rics i pobres , aigua, llum, gas i consum des de aliments fins al que sigui, ho paga tothom.

I el que és més greu, un sector clau com és el turístic veurà com perd competitivitat en relació a altres destinacions incrementant els preus via IVA, i a ningú se li escapa la importància que té el turisme a la nostra economia i també que avui dia és un sector que encara sobreviu la greu situació econòmica actual, però amb ajuts com aquestos ho tindrà cada cop més difícil. I ara que parlem de turisme només recordar que aquesta setmana el ministre Sebastián , reconeixia la importància i l’èxit del projecte Turismo Senior , a la resta de Comunitats Autònomes de l’Estat Espanyol i que el nostre conseller Huguet va rebutjar i menysvalorar. I encara avui no admet que ajudaria al nostre sector turístic.

Un altre tema era el de reduir la morositat de les Administracions que puguin pagar a 30 dies, cosa que ajudaria a col•lectius de risc d’exclusió social, jubilats, empresaris i administracions com ara els Ajuntaments sinó que els hi preguntin, però no varem aconseguir el reconeixement del Govern tripartit cosa que era d’esperar.

La gran conclusió va ser la invitació del President Montilla a sumar-nos a l’Acord Estratègic, tot i que esperàvem alguna cosa més per part del Govern . Josep Maria Pelegrí va recordar que el dia 30 de setembre de l’any 2004, CIU va defensar una proposta de resolució en el debat de política general, que va ser rebutjada pel tripartit, en la qual s’especificava que atesa la importància que podria tenir pel futur de Catalunya l’Acord Estratègic, s’incorporés el cap de l’oposició i la totalitat de les forces polítiques representades en el Parlament en els treballs de l’esmentat Acord.

LA FRASE HO RESUMEIX TOT “ AVUI ACCEPTEM SUMAR-NOS A L’ACORD ESTRATÈGIC DEL QUAL VOSTÈS ENS VAN EXCLOURE L’ANY 2004”.

Temes claus per al desenvolupament econòmic d’Arenys (II)

2010-02-14T17:49:00.001+01:00

Continuem parlant d’economia arenyenca, si us sembla, perquè a banda del mercat municipal hi ha un altre que també em preocupa molt. Es tracta del polèmic projecte de la tercera platja. Què ha de fer el govern d’Arenys amb el projecte de passeig marítim Arenys–Canet? Molt senzill: actuar amb sentit comú. Què vol dir això? Actuar amb coherència, tenint en compte el que volen i volem els arenyencs. La resposta és molt evident al carrer. Amb tot, jo animo, si és que no en tenen prou, al govern d’Arenys a que la famosa regidoria de Participació Ciutadana s’atreveix a fer una consulta popular respecte al tema en qüestió: què fem amb els aparcaments i amb l’accés rodat a la platja?

A CiU volem el passeig marítim, però sempre i quan permeti que hi hagi accés rodat i que es respecti un espai sostenible -faltaria més!- per aparcar-hi. És una platja immensament gran i espaiosa i hi cap tothom. Si es fa al contrari, no hi arribarà ni la gent d’Arenys ni la gent que ve de fora, que ens visita perquè se sent atreta per les nostres magnífiques platges. Si fóssim intel•ligents el que hauríem de fer és atreure’ls cap al nucli urbà i utilitzar la platja com un element de dinamització econòmica per a la nostra vila que tanta falta li fa en aquests moments! No hem d’oblidar que malgrat tot seguim tenint vocació turística o al menys l’hauríem de tenir.

Creiem que la tercera platja ha d’estar endreçada però també que ha de ser un espai útil i accessible per a tots, i per això hem demanat al govern municipal que ensenyi i demostri a la ciutadania que hi ha un projecte paral•lel encara que sigui amb paper de calca. Que s’expliqui que és possible arribar-hi amb vehicle i també encabir-hi aparcament per estacionar-hi un nombre important de vehicles. Ara, mal col•locats, en els moments punta de l’estiu, hi caben un miler de cotxes. Que passaria si l’estiu del 2010, realment es fes realitat el projecte que vol portar el govern municipal tal com està ara? Que seria una bogeria. L’accés del Portinyol es col•lapsaria amb vehicles d’Arenys i de fora que trobarien barrat el pas. Que haurà de fer la policia: tancar l’accés al port per evitar el caos? En definitiva, el que volen fer és el contrari del que toca: treure la gent del port, perjudicar la restauració del port i a les guinguetes de la platja, i no pas atreure la gent de fora, oferir instal•lacions i facilitar-los l’accés al poble, a la platja i estirar-los perquè es quedin a la vila i ens ajudin a crear riquesa i negoci. Cal entendre el recorregut de manera global: la platja, el port i finalment l’eix comercial de la Riera, la urbanització de la qual mereixerà que en parlem més endavant .

Resumint: el desenvolupament econòmic d’Arenys té una clau i és la següent: Platja, Port i Riera, sense menysprear la zona industrial, i aquests són els eixos que hem de potenciar si realment volem posar el nostre poble en el mapa... Us sona aquest eslògan?

Comissió de Política Territorial. 03/02/2010 - sessió ordinària

2010-02-08T12:42:00.002+01:00

Comissió de Política Territorial. 03/02/2010 - sessió ordinària
Proposta de resolució sobre la inclusió de Premià de Mar com a municipi prioritari en el Pla de regeneració de platges del Baix Maresme i en la realització d'obres d'emergència per a pal·liar els efectes dels temporals.
Presentació: Benet Maimí i Pou
Grup Parlamentari de Convergència i Unió

Posició del grup.Intervinent: H. Sr. Salvador Milà i Solsona
Grup Parlamentari d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

Temes clau per al desenvolupament econòmic d’Arenys (I)

2010-02-03T09:27:00.000+01:00

El primer, per triar-ne un, podria ser la reforma del Mercat Municipal. Ja fa massa temps que se’n parla i es genera força expectativa, però no acaba de fer-se realitat. Des que tinc memòria política, sento a dir que el mercat s’ha de reformar, i és cert que s’ha de fer i quan més és trigui, pitjor, ja que la situació del teixit productiu intern estarà més deteriorat.

Vull recordar que l’actual tripartit, en el seu famós PAM (Pla d’Actuació Municipal), a deia que a finals del 2009 la reforma seria una realitat i que el nou mercat es podria inaugurar. Els fets avalen que això no ha estat així i a hores d’ara, encara, el més calent és a l’aigüera. És a dir, està tal com ho va deixar l’anterior govern liderat per CIU, ara farà 3 anys. O millor dit, pitjor, ja que, segons les darreres consultes als responsables de les parades, cada cop són menys favorables a la rehabilitació que no pas ho eren abans, i en part és lògic. En primer lloc, el desencís de tants anys marejant la perdiu i per altra banda, la situació econòmica d’avui no és la de tres anys enrere i evidentment ho complica més el fet de trobar inversors per participar-hi oferint el complement comercial que li cal.

Nosaltres, com a grup de CIU, ho hem dit i així ho varem fer constar en acta en el darrer ple de pressupostos i ho mantenim. Donarem suport perquè es faci la rehabilitació del Mercat perquè entenem que és el motor i revulsiu que li cal a la nostra estimada Riera. Malauradament, si no s’hi fa res caurà en decadència i quan més triguem a reaccionar més difícil serà la recuperació.

Ara bé, el que sí hem manifestar al regidor responsable és que no compartim que venguin fum -cosa a la qual, per altra banda, ja ens hi tenen acostumats-, en relació a la revista municipal ATR del mes de novembre. Un cop més, es fa allò que no s’ha de fer mai en política que és enganyar i dir que la reforma ja està a punt, quan el que està a punt és tornar a començar a fer projectes que només serveixen per marejar la perdiu. Fa tres anys ja hi havia un avantprojecte i, si realment hi hagués hagut voluntat i capacitat de lideratge, a hores d’ara potser sí que estaríem a punt d’inaugurar o fins i tot ja hauríem estrenat el nou mercat...

Però malgrat, tot nosaltres donarem suport al regidor perquè el projecte arribi a bon port, perquè entenem que és un equipament clau per al futur del nostre teixit comercial urbà i perquè a la nostra Riera li calen tots els ajuts possibles per no morir comercialment. No goso ni imaginar un centre urbà com la nostra Riera sense comerç; tindríem un poble sense ànima, sense vida. Fa temps la Generalitat, en un eslògan que opino que era molt fidel a la realitat, deia: “El comerç és vida” Lluitem, doncs, perquè sigui així.

En continuarem parlant.

Una setmana en què el protagonista ha estat el Turisme

2010-01-22T20:19:00.000+01:00

Aquesta setmana ha tingut per a mi un marcat contingut turístic, i sempre és bo retornar als orígens.

Dimarts passat, matí i tarda, a la seu del Palau de Congressos de Madrid i organitzat per Exceltur, va tenir lloc el 5è Fòrum o de lideratge Turístic, amb quatre sessions que bàsicament versaven sobre com afrontar la crisis dins del sector turístic i sobre quins reptes i perspectives de recuperació es preveuen de cara a aquest any i a l’any vinent.

La veritat és que fórmules màgiques no n’hi ha, i el que va quedar clar és que el sector està tocat i que la valoració de la darrera temporada no ha estat positiva. També és cert que el format de pannells no permet aprofundir massa a fons en els temes, però si que et dóna quatre pinzellades i matisos que t’ajuden a reflexionar-hi. Durant tot el dia, van passar-hi al voltant de quaranta ponents dels quals només n’hi havia un de català; concretament, el representat d’una entitat financera catalana. Tenint en compte que Catalunya és el mercat receptor més important de l’Estat Espanyol, la meva pregunta és: perquè no hi som els catalans en aquests fòrums?

L’endemà dimecres s’inaugurava Fitur 2010: 30 anys de Fira Internacional de Turisme, que va començar, per instàncies del Rei, amb un minut de silenci en record de les víctimes d’Haití. I això és el bo: que té el turisme no entén de colors; som una gran família sense barreres polítiques ni de color de la pell.

Com anava dient, 30 anys de fira -encara recordo els inicis quan jo hi anava com a alumne de l’Escola de Turisme de Santa Maria- quan es feia a la Casa de Campo... Més tard, ja vaig anar-hi com a professor de l’Escola de Turisme de Barcelona (ETB), i així successivament hi he anat anant-hi quasi cada any, com a guia turístic internacional, com a consultor turístic, com a responsable de Plans de dinamització, i ara com a responsable polític... És una fira que ha evolucionat molt i molt bé fins al punt de convertir-se en la fira més important de Madrid. I vés per on, va ser un català, l’honorable Francesc Sanuy, qui la va impulsar.

Però aquest any es notava el pessimisme tant en els participants com en el públic. La situació de crisi econòmica va quallant dins el sector i com és lògic els efectes s’aniran notant a poc a poc. Per altra banda, cal felicitar als responsables de l’estand de Turisme de Catalunya que ha millorat notablement en relació als darrers formats d’anys enrere, però ara el que cal és que el govern de la Generalitat tingui clar que el turisme és un sector clau i estratègic per el nostre país i hi faci una aposta econòmica i pressupostària potent, perquè no perdem pistonada i puguem continuar essent un país capdavanter en matèria turística.

D’aquesta fira, cal destacar les cèlebres declaracions del conseller Huguet, que diu el que pensa, però que no fa el que pensa. I, malauradament, per al nostre país aquesta ha estat la tònica habitual del govern tripartit. I així ens va. Veurem ara com justifica les seves paraules; com sempre segur que la contradicció pròpia serà venuda com abanderament de la pluralitat i de la llibertat.

Per acabar un record a un bon amic i millor persona que ens va deixar pocs dies abans d’acabar l’any i aquest any a Fitur l’hem trobat a faltar molts; perquè el bon amic Medhat era d’aquelles persones que mai estaven a primera línea, però que des del silenci i la feina, va fer més pel Turisme, en aquest cas el d’Egipte, que no pas d’altres amb molt més soroll. Descansa en pau amic Medhat. La teva bonhomia estarà sempre en el meu record.

En que s’assemblen José Luís Rodriguez Zapatero i Gerardo Díaz Ferran?

2010-01-15T19:21:00.004+01:00

Crec que la similitud és força evident. A ningú se li escapa que l’actual president (al menys fins el dia en què escric aquest apunt) de la CEOE no és el millor exemple per al teixit empresarial.

Perquè com es menja que el president dels empresaris sigui un dels empresaris que més ha fracassat en els darrers temps i una persona que no sap tractar la gent.

Com es poden culpar als clients de la teva companyia aèria de què hi viatgin i insultar-los dient que ja es podia veure que Air Comet faria fallida com a excusa per a no tornar-los els diners? No he vist una reacció menys respectuosa i professional en molt de temps... És simplement surrealista. Un element així no mereix ocupar cap lloc públic de responsabilitat!

L’altre cas és el del president del govern Espanyol: té els pitjors registres en quant a dades econòmiques; l’índex d’atur més alt no només d’Europa sinó de la resta de països civilitzats; la gestió econòmica més nefasta de tota la CEE; ha liquidat les reserves i ha negat i mentit en tot moment sobre la situació real de l’economia per pur interès partidista i personal; en cap moment ha demostrat tenir visió d’estadista i mentalitat d’home d’estat...

Amb tot aquest currículum , és l’actual president de torn de la Unió Europea, tot un despropòsit i una bona patata calenta per a la resta de països europeus, jo encara no entenc com ho han pogut acceptar.

I llastimós el despilfarro que es va fer el passat cap de setmana per celebrar-ho a Madrid, amb la situació econòmica que vivim. Crec, honestament, que el que s’havia de demostrar era la capacitat d’austeritat i l’eficàcia a l’hora de resoldre els problemes, però molt em temo que si no ho ha fet a l’Estat espanyol menys ho farà a la Comunitat Econòmica Europea.

Demano perdó als europeus per la part que em toca, encara que no hi tinc res a veure i jo no ho hagués ni proposat. Si més no, abans l’hagués enviat a fer un bon màster d’Economia i Gestió Pública

El 2010, ja és aquí , com serà ?

2010-01-10T11:29:00.000+01:00

De moment ja ha començat el nou i controvertit any, ja que hi ha diverses opinions de com evolucionarà.

Hi ha qui pensa que serà el més dur de la crisis , i d’altres que diuen que en començarem a sortir , de moment el que hi ha és molt de nerviosisme, el mateix Montilla en el discurs de final d’any, que entenc hauria de haver estat correcte i sobretot institucional , va utilitzar un estil més de míting i de campanya que no pas de president d’un país, perquè serà?

Tot fa pensar que hi ha molts nervis i més quan sembla que Montilla esta disposat a convertir-se en un nou màrtir del catalanisme, quines coses hem de veure oi?
Ho fa davant dels seus col•legues del PSOE, plantant cara fins hi tot el depredador i Tiranosaure Guerra, que vol seguir l’exemple del Fraga .( la immortalitat política).

Hi ha dues coses que he constatat aquest dies els presentadors del 3/24, van com uniformats amb els colors oficials del PSC vermell i negra , serà casualitat ?

L’altre és veure al Puigcercós, en el més pur estil dels predicadors nord-americans, intentant convèncer a la seva parròquia que ells són els autèntics independentistes.

A ningú se li escapa que Joan Puigcercós i José Montilla , sempre han estat els dos arquitectes dels dos tripartits i si sumen ho seran del tercer.

Ara una cosa si tinc clar que aquest any 2010, veurem molts canvis i transformisme a dojo.

Bon any a tothom.

PLE DE PRESSUPOSTOS ARENYS DE MAR DESEMBRE 2010

2009-12-30T17:44:00.002+01:00

No hi ha cap dubte que aquest es el punt més important de l’any, i la veritat és que un parell de cops hem parlat amb vostès concretament amb alcaldia , per fer el que se’ns va dir que féssim, que entreguéssim en un full les nostres prioritats , vem rebre un escrit amb data 23 de novembre de 2009, i el varem respondre tal i com se’ns demanava el dia 2 de desembre després de fer les reunions del nostre grup municipal amb les prioritats que vostès ens demanaven , i que ara els hi llegiré:

En resposta al seu escrit de data 23 de novembre de 2009 amb nº de registre de sortida 4442 en el que se’ns convida a fer-los arribar propostes al pressupost municipal per l’any 2010, i atès que no disposem de cap paràmetre econòmic ni de la capacitat d’inversió així com de la possibilitat d’endeutament de l’ajuntament, ens veiem amb limitacions per fer-ho , però els hi donarem el nostre ordre de prioritats , partint de la base que considerem de la major importància la reducció del capítol 1. ( es a dir el de personal que ja esta molt inflat, )

I les inversions per ordre de prioritat: ( s’entén del nostre grup)

1.- Canalització del Bareu.
2.- Arranjament urbanització de la Riera, de L’Ajuntament fins el carrer de l’Olivar ( i remarcant que en cap circumstancia i en cap concepte pot quedar a mitges ja que això seria letal per l’economia arenyenca, com ha passat amb d’altres obres...no cal recordar-les tots sabem quines son).
3.- D’una vegada i per totes iniciar la remodelació del Mercat Municipal.
4.- Nau brigada.
5.-Escola bressol.

I varem deixar-ho aquí perquè entenem que es un any complicat i era més important començar i acabar bé poques coses , que no pas començar-ne moltes i deixar-les a mitges.

I ara amb que ens hem trobat , en primer lloc en que aquest any el model de presentar els pressupostos ha canviat i els quadres i referents d’altres anys no es poden comparar fàcilment i hagués estat be , que vostès que son abanderats de la participació als grups de la oposició i el nostre grup en concret que es el grup majoritari d’aquest consistori, se li hagués fet alguna explicació amb detall i se’ns hagués tingut amb consideració real , no de el que es estrictament legal i poca cosa més.

Els hi recordo que quan nosaltres estàvem al govern, si volíem que vostès ens votessin a favor o s’abstinguessin havíem , com es lògic per altre banda de agafar les seves sugerencies encara que en algunes d’elles no hi estiguéssim del tot d’acord i incorporar-les als pressupostos nostre, cosa que solíem fer sovint.

I és bo recordar-ho i explicar-ho perquè qui ens escolta vegi com son els diferents tarannàs , el seu i el nostre i son diferents.

Per no estendrem massa i no fer-me passat aniré al gra .

Respecte al capítol 1.-

Ni cas despeses de personal 7.107.000 euros i si comparem amb el 2008 que eren 5.733.000. euros veiem que hi ha un increment del 20 %.
No estan per la feina de reduir i ajustar i analitzar, de com es pot millorar la productivitat i la qualitat del servei amb un menor cost, cosa que faria qualsevol empresari, en els temps actuals , però per això cal tenir mentalitat , més d’empresari que de funcionari, que potser és el que falta en aquesta casa.

Les despeses corrents en bens i serveis son 6.150.000 euros , molt elevades i ara en els temps que corrent caldria ajustar-ho més , esta molt bé tenir edificis , espais , etc, però cal pensar que després venent els manteniments i tot el que penja que com és lògic té un cost i s’ha de pagar, cosa que molts cops no si pensa.

Un altre punt que voldríem destacar és la gran quantitat de diners que vostès gasten amb estudis , deu ser marca dels tripartits ja passa també a la Generalitat , però bé tornem a Arenys, vostès gastaran l’any 2010 , la quantitat de , 250.000.- euros es a dir 42 milions de les antigues pessetes amb estudis, ens preguntem calen i perquè ?

- participació ciutadana 20.000.- potser farà el de la 3ª platja?
-igualtat 10.000.-
-esports 15.000.-
-museus 15.000.-
-medi ambient 10.000.- Potser que solucioni el tema dels coloms d’una vegada per totes i deixi d’estudiar tant no ?

- promoció econòmica 26.500, més els 100.000 euros del projecte del mercat, que ja en parlarem més endavant, però ara voldria fer una reflexió no caldria més fer actuacions directes per a la promoció local que no pas tants estudis, aquesta serà una regidoria clau el 2010.

Serà la regidoria que rebrà d’una manera més directa el impacte de la crisis , que haurà d’atendre als ciutadans que cerquen feina i volen ser com és lògic ben atesos i amb solucions i programes, i als autònoms , al comerç que li caldrà més que mai el suport de l’administració que durant tants anys ha anat reben via impostos diners d’aquest sector i és ara amb temps de crisis, es quan s’ha de veure la veritable administració, que ara ha de ser ella la que doni ajut i suport al poc i minsa teixit empresarial que ens queda a la nostra vila.

Caldrà dons molt suport als comerciants , als restauradors i als empresaris , que no és troba en lloc en aquests pressupostos o al menys , jo no ho he sabut trobar tant de bo el regidor em pugui indicar on és trobant aquestes accions de suport al teixit empresarial.
Només un apunt la regidoria de promoció econòmica té un pressupost de 341.500, euros, igual que té la partida de comunicació .
I un altre la partida de cultura té 740.000 euros , sense comptar museus , centre Espriu que seran 200.000 euros més i la de Acció social té 550.000 euros , que serà sens dubte una altre partida clau aquest proper 2010.

Creiem sincerament que els pressupostos els hem d’ajustar a les circumstàncies i als temps i lamentablement no ho han fet al menys al nostre entendre.

Si ara passem a comentar les nostres prioritats en quan a inversions, ens trobem en el mateix cas, volen tocar moltes tecles i cap de ben tocada, greu error, entenem que més valdria tocar poc i tocar bé.

Primera prioritat.-

Per nosaltres era el Rial del Bareu , per el greu risc que suposa per els veïns, i la ciutadania en general.
Fem història a finals del 2002 , hi havia un projecte de 1.800.000.- euros , dels quals l’ACA pagava un 75 % es a dir 1.350.000.- i l’ajuntament la resta es a dir 450.000. euros, projecte que els hi recordo es va aprovar per unanimitat del plenari de les hores.

Mes tard el nou govern tripartit , canvia el projecte , costa un milió més a l’ajuntament es a dir 2.800.000.-euros dels quals l’ACA només paga el que ja tenia compromès i per tant l’Ajuntament haurà de pagar un milió més . Que no esta en el pressupost 2010 i entenem que era una prioritat.

Que passa ens ho poden explicar , tornem al primer projecte o no hi tornem, o en faran vostès un tercer, amb el cost que suposa i potser no garantirà la seguretat dels veïns, per fer-lo de diàmetre més reduït , no son seriosos porten 3 anys marejant la perdiu sense fer rés .

Segona prioritat.-

Per nosaltres eren les obres d’urbanització de la Riera, les famoses lloses, que tanta falta fan al nostre poble i tanta gent i deixa la salut.
Som conscients de que tota sencera no és pot fer d’un sol cop, i així li varem comunicar que veiem bé el projecte, de la primera fase, respectant el màxim els aparcaments, inclús estudiant una formula de millorar la rotació dels aparcaments prioritzant per les llargues estades el pàrking del Xifré.

Però, si que el que era, no important, sinó importantissim era fer la primera fase, es a dir del ajuntament al carrer del Olivar , d’una sola vegada i minimitzant els temps i els impactes per tal de perjudicar el mínim possible el teixit comercial i de lleure de la zona afectada , veure en quina època de l’any i en funció de la durada de l’obra es pot iniciar i acabar per aconseguir-ho.

I també tenir el cost molt clar per tal de que no hi hagin sorpreses, i no ens passi com tants cops a casa nostra que les obres ens fan fallida o bé ens falten diners per acabar-les, i les comencem i no sabem quan les acabarem.

Si això passa en aquesta obra vull deixar molt clar i palès en aquest plenari que vostè com alcalde i el seu equip de govern hauran estat els màxims responsables de l’ensorrament del comerç i lleure que encara avui sobreviu a Arenys de Mar, i els hi ho dic molt seriosament, poca broma amb el tema , si aquesta obra esta mal executada i no ben acabada vostès tindran la responsabilitat d’haver portat el poc teixit comercial que encara queda a la misèria .

Perquè ho dic tot això i amb aquesta solemnitat , perquè en el pressupost nomes hem trobat 144.000 euros per obres de condicionament de la Riera , creiem que ni ha una altre partida però com he dit al principi no sabem on és , ni de quants diners és, ni ha on es troba, ni el que és més important , quin és el cost de l’obra amb qüestió , crec si no vaig errat és de 1.800.000.
euros, si ara no hi son com ho faran perquè no quedi un nyap.
I tant de bo m’equivoqui en la predicció .

Tercera prioritat.-

El mercat municipal, és una inversió que el municipi ja fa massa anys que té pendent , que sens cap mena de dubte ha de ser el motor econòmic que li cal el eix comercial de la nostra vila, i seguim encallats en projectes que si pàrking si , pàrking no, que ara blanc ara negre, el que cal es posar-hi fil a l’agulla i començar d’un cop ans no sigui massa tard i hagi plegat tothom.

Vostès en el seu famós PAM, que no pam pam al culet , sinó el seu pla d’acció municipal, tenien el compromís de iniciar-ho al 2008, i inaugurar-ho al 2009.

Crec malauradament per tots que tornen a fer tard, i sap el regidor de promoció econòmica que té tot el meu suport i del nostre grup municipal per fer-ho.
Vostès en el seu butlletí municipal, ja pràcticament dibuixen el nou mercat, no creuen que generar falses expectatives a les persones que viuen i treballen, i que estimen i volen que el mercat municipal, sigui un mercat de referència a la nostra comarca com havia estat anys enrere, el que els hi fan amb aquestes falses expectatives es provocar-los més desencís amb la gestió política, i perquè ?

Tot a canvi de vendre a la resta de la població que fan coses i saben vostès que no és així, la propaganda la dominen bé, però saben perfectament i crec que la gent que ens escolta també que els seus projectes només els aguanta el paper. Llastimosament.

Però molt em temo que en aquesta legislatura no veurem ni inaugurarem el nou mercat que tanta falta ens fa, de moment en el pressupost només hi ha estudi i projecte, es a dir no faran el que estava compromès en el PAM .

Desprès teníem com a prioritat també la nau de la brigada, on en fan referència vostès de la Nau de la Brigada, saben suposo que fa dos anys i mig que estem a precari, i al pressupost no hi ha cap partida ni cap reserva.

Un altre tema son les escales mecàniques de les feixes del Xifré, tenim la reserva d’espai, s’ha vist que la utilització del ascensor del pàrking es inviable, i cada cop i a més gent que va o bé al cap o a la policia, ara hauran de gastar uns diners per salvar el desnivell que va de la última a la penúltima feixa, que se’ls podrien estalviar. Projecte valorat per la ciutadania en el procés de participació que varen fer vostès.

I si fessin punta al llapis podrien rascar d’altres llocs , com per exemple, tots estem d’acord amb la llei de Barris, ara cal fer tots els arranjaments que manquen fenals , enjardinament, etc , però fer avui i gastar 180.000 euros amb el centre cívic, es tant urgent , no pot esperar i fer-ho més endavant, bé , aquest és un petit exemple de reconduir despesa ni ha d’altres i com els hi deia ,cal en temps difícils ajustar molt i no és fàcil en som conscients.

Un altre exemple és l’escola bressol que nosaltres la deixàvem com al final del ordre de prioritats , entenen de que si es cobrien les primeres , endavant amb l’escola bressol, però si no era el cas, i dic això perquè com he dit al inici fem fer la proposta sense cap dada real numèrica, vem fer la llista , fixant prioritats i varem entendre que hi havia un punt on pararíem, per sentit comú ja que ens faltaven les dades per fer-ho bé.

He dit això perquè no es mal interpreti que ho posàvem com a prioritat i ara ens tirem enrere, el que el grup de CIU , diu es que en aquests moments seria més coherent seguir pagant els mòdols de la Raureta , per l’escola bressol, que no pas fer ara el nou edifici al Bareu que costa 1.500.000, euros que com he dit abans es podrien destinar a altres prioritats , que no tenen un termini tant llarg d’execució .

I també cal recordar que la situació demogràfica de demanda de llocs avui, no ho demana pot esperar i ara creiem que cal prioritzar altres temes Bareu, Riera, Mercat, etc.
També ,

Voldria fer una referència molt especial al defensor del ciudatà, l’amic Manel Pou, que en el pressupost 2010 té tan sols una partida de 500 euros que va només destinada a material d’oficina, com tots sabem no té cap sou i avui, és la persona de referència per molts arenyencs que davant la ineficàcia tant de l’alcalde com del regidor en cap semi alliberat Sr. Pera, amb un pressupost tots dos de quasi 100.000, euros , i dic quasi perquè no hem pogut aconseguir les plantilles exactes amb els sous de la corporació municipal, i els càrrecs electes.

Però com deia la majoria de la gent recorre amb última instancia al defensor del ciutadà per veure si ell pot resoldre tant problemes de tipus personal, social o laboral de la gent del nostre poble i més en aquests moments difícils que vivim i malauradament hem temo seguirem vivint el 2010, pressupost d’alcaldia 472.000.- euros i pressupost de l’administració general, 1.821.000 euros i el defensor del ciutadà no té pràcticament ni lloc ni suport i el que és més trist repeteixo, un pressupost de poc més d’un euro al dia per tot l’any. Simplement esperpèntic.

500 euros dividit per 365 dies fan 1.36 euros per dia, això son matemàtiques no son valoracions subjectives.

I no en tenim cap dubte que avui el defensor del ciutadà és la persona de referència per tots els arenyencs, que al no sortir-se’n amb l’alcalde que els hi diu que si i el regidor que els hi diu que no, acaben anant a veure al defensor del ciutadà a veure si ell hi pot fer-hi més que molts cops es així, i té un pressupost de 1.36 euros dia , volen dir que no caldria millorar-ho.

Bé , estem en el penúltim ple de pressupostos i l’últim any del seu Govern tripartit sencer.

Han passat 2/3 parts de la legislatura, i si no arriba a ser per les obres que varen hereta del govern anterior CIU - PP, com pot ser el pàrking del Xifré, i e la urbanització del seu entorn , la gespa del camp de futbol, la 1 i 2 fase del clavegueram de la platja cassa, la llei de barris de Sant Elm i les obres d’última hora i corrents del govern central que varen poder fer gràcies als projectes que els hi havíem deixat preparats com ara la 2ª fase del Pavelló, no sabem que haurien fet , inaugurat.

El govern proper al de vostès que trobarà, es a dir en quins projectes i quines propostes estan treballant que puguin deixar per el proper mandat, quines diguin-nos-ho. Si poden o tenen.

Nosaltres en el mateix moment que vostès a la 2ª meitat del 2005 es a dir al equivalent d’ara el seu govern. Havíem fet:

-vem inaugurar el teatre principal i la implantació del servei.
-vem aprovar el projecte de la platja cassa que estan fen ara.
-varem adquirir l’edifici de la caserna de la guàrdia civil.
-varem fer el conveni amb maricel.
-varem crear la plaça del defensor del ciutadà i el seu reglament.
-varem fer la aprovació inicial del projecte de canalització del Bareu. Aprovat per unanimitat que ara vostès han canviat.
-varem fer el projecte tècnic del pàrking del Xifré.
-varem inaugurar el nou espai jove del Calisay.
-varem posar fil a l’agulla a la llei de barris de sant Elm.
-reforma dels vestidors del pavelló entre d’altres.

Com poden veure no critiquem sense tenir l’aval d’una feina feta abans i per tot el que he anat dient i repeteixo la manca de sensibilitat en recollir seriosament algunes de les nostres propostes hem de votar en contra , lamentant no poder-ho fer d’una altre manera que ens hagués plagut molt més, entenem que es millor participar si t’escolten que no criticar, però no ens deixen cap altre alternativa.

Bon any 2010, malgrat els tripartits i el gran gurú de l'econòmia Zapatero.

Futbol, toros i folklòriques per tancar l’any…

2009-12-23T09:25:00.001+01:00

Sembla que el temps no passi perquè, passi el que passi, i valgui la redundància, la gent sempre parla del mateix: el futbol, els toros i la premsa del cor. Per què ho dic? Molt senzill. Aquests últims dies el gran protagonista del nostre país és el Barça i amb tota la raó. I jo el primer de celebrar el 6 títols i encara més aquest darrer, que era l’únic que ens faltava a les vitrines del club. Per tant, res a dir. I ara, com vaig dir en el seu moment, ja ens podem morir tranquils pel que fa al Barça, tot i no haver guanyat la copa Catalunya, la única que hem perdut aquesta temporada. Per tant amb el 6 de 6 no hi estic del tot de cor però crec que passaran molts anys perquè es torni a repetir una temporada èpica com la del 2009. I encara més perquè el gran artífex d’aquesta gesta és de casa, cosa que també hi diu molt. Gràcies Pep i endavant .

El segon tema d’aquest final d’any són els toros. Amb la que està caient, la gent del carrer no entén que el debat polític avui i durant quatre mesos sigui si toros sí o toros no. La veritat és que fa pensar molt el que va passar divendres 18 de desembre al Parlament català. Mai no hi havia hagut tanta expectació com la d’aquest divendres. Mitjans de comunicació d’arreu del país, de l’Estat i de la resta del món, tot un espectacle. El més preocupant, però, va ser que a les 10 hores i 48 minuts, quan s’havia de votar, en secret, la iniciativa legislativa popular sobre aquesta qüestió, l’hemicicle va quedar quasi buit. A la sala de premsa, ja no hi havia ningú i el públic havia desaparegut. Evidentment el que importava era si toros sí o toros no, i el punt següent de l’ordre del dia que va defensar una diputada de CIU eren les mesures de suport per a autònoms.

Com podeu veure, l’important no són els autònoms sinó els toros... I molt em temo que això no sigui una premonició del que passarà aquests 4 o 5 mesos propers, que menjarem toros i deixarem de parlar dels problemes que realment preocupen al país i al seu teixit econòmic i social, com ara que a casa nostra som els campions de l’atur europeu. El pitjor és que no estem fent quasi res per aturar-ho, però interessa el que interessa.

Per últim i per tancar l’any, no podrien faltar les famoses de torn. Acomiadem el 2009 amb el doble salt mortal d’una tal Belen Esteban que diuen que s’ha operat. Això va aconseguir més audiència televisiva que tot un partit de la Champions i no cal dir ja que un debat de l’Àgora. Com podem anar bé? El més curiós és que el doctor que l’ha operat també surt als programes anomenats roses i diu la seva. És clar que, en aquest cas, la operació a la folklòrica, exdona de torero sembla ser que l’ha deixat millor de quan va entrar. S’entén que si hagués quedat malament del metge no se’n sabria res. Potser sóc un pèl mal pensat però tot fa pensar en un muntatge de promoció de la clínica del doctor, que a la tal Belen li ha sortit de franc.

Bé, com podeu veure, tot segueix com sempre. Les coses no canvien i el públic encara prioritza el que prioritza. En fi, no perdem les tradicions i desitgem-nos un Bon Nadal i un feliç 2010, que bona falta ens farà a tots plegats. (Ja veieu que això d’abolir les vacances de Nadal per les d’hivern no va amb mi; deu ser perquè no respiro aires del tripartit.)

BONES FESTES A TOTS

Tres preguntes

2009-12-11T19:36:00.000+01:00

Aquests darrers dies m’he fet tres preguntes:

1.- Què passaria si a casa nostra ara que tant es parla de desafecció política tinguéssim un sistema de participació com el suís?

2.- On són els actors i les cassolades que tant soroll van fer en el anterior govern del Partit Popular per haver enviat tropes a l’Iraq?

3.- Què més ha de passar perquè els sindicats es posin al seu lloc, si no volen perdre el poc prestigi i representativitat que els hi queda?

Com podeu veure són tres preguntes ben senzilles que estic segur que hi ha molta gent del carrer que sovint es fa.

La primera està clar: el sistema suís és sens dubte el millor i més representatiu. Algun cop que, per motius de feina, havia anat a Berna, i en un dels tramvies podies coincidir amb algun ministre -que evidentment jo no coneixia però els companys suïssos que anaven amb mi sí-, a mi se’m feia estrany veure’n un al tramvia com un ciutadà més. I és que coses com aquestes són el fruit d’un procés democràtic més profund i arrelat en el si de la societat. Aquests últims dies, els suissos han estat noticia pel cèlebre referèndum dels minarets, i com és normal i corrent -és a dir s’hi fan un bon nombre de referèndums al llarg de l’any-, els ciutadans s’han expressat lliurement. Algú pot pensar que això no és la màxima expressió de la democràcia, i és bo que es faci en tots els temes que preocupen als ciutadans.

I no com ara sembla que aquí volem fer descobrir les llistes obertes o semiobertes, però seguirem sense parlar dels temes que més preocupen als ciutadans, com podem veure el model suís deixa en mans dels ciutadans totes les decisions importants i que els hi preocupen, si aquí s’acabés apostant per un model com el suís, potser aconseguiríem més participació i menys desafecció.

La segona qüestió es més que evident. Qui mobilitzava els actors i les cassolades sembla ser que ara deu governar, la llàstima d’aquest país és que només es mobilitzi el ciutadà quan governa un determinat color polític i no quan en governa un altre color encara que ho faci pitjor.

I la tercera em preocupa molt, ja que si els actuals sindicats deixen de fer la seva feina i es converteixen en còmplices del govern actual deixant de banda els treballadors que haurien de ser el seu únic referent i subjecte a defensar i representar, el que pot passar és que n’apareguin d’altres on els treballadors s’hi sentin realment representats i es posi fi així a aquesta connivència malaltissa i perillosa que hi ha en el dia d’avui, millorant l’escena social, que també seria un altre element positiu per lluitar contra la desafecció social, i perquè no, política.

La justícia si és lenta, ja no és justícia

2009-11-26T18:42:00.001+01:00

És cert que aquesta afirmació es pot considerar un tòpic, però per a mi és molt més que una frase feta.

En tots els àmbits i en totes les seves branques, la justícia ha de ser ràpida per poder ser eficaç i eficient i sobretot per, fent honor a la paraula, ser justa. I és que si no s’aplica en el moment oportú, la justícia pot ser més injusta que el delicte sotmès a judici.

Fa uns dies, en una comissió de Justícia al Parlament de Catalunya, ho recordava parlant de la petició d’ampliar els jutjats Mercantils a la comarca del Maresme, concretament a Mataró i a Arenys de Mar (ho podeu veure en un apunt de blog anterior). L’argument és molt simple: si un empresari o un autònom que tingui un problema de cobraments o de pagaments, recorre a la justícia perquè l’hi resolgui, no pot esperar dos anys a què el jutge de torn dicti sentència. Si és així, quan ho faci, el més probable és que l’empresa ja hagi tancat.

El cas del Tribunal Constitucional amb el dictamen de l’Estatut català, és més o menys el mateix. Aquí no serà l’empresa la que tancarà, però aquest fet pot abocar el nostre país a una situació de descontrol complicada. El que no pot fer un tribunal és guiar-se per l’estratègia i la tàctica política per prendre les seves decisions. Si ara resulta que els jutges fan d’estrategs de màrqueting polític, si tot això es barreja, us puc assegurar que les coses aniran malament.

Per fer una breu reflexió , m’he permès repicar un mail que segur que molts ja coneixeu, però crec que te un fons que val la pena dedicar-hi uns minut

2009-11-23T09:35:00.001+01:00

Reflexions sobre el Pla Territorial Metropolità

2009-11-10T11:01:00.000+01:00

Darrerament, he pogut assistir a una de les xerrades que Josep Maria Serravinyals ha ofert per obrir el debat del futur Pla Territorial Metropolità. Serravinyals és un bon professional i un profund coneixedor d’aquesta qüestió. Sap de què parla i per això recomano anar a escoltar-lo si és té ocasió en altres conferències que ben segur continuarà fent, si més no, en l’àmbit d’Unió Democràtica de Catalunya.

La meva reflexió vol ser no tant estrictament urbanística, terreny que no domino professionalment, sinó convivencial, de concepte, perquè opino que és una qüestió que ens afecta d’una manera més directa a tots.

Per fer-ho senzill, intentaré simplificar-ho. Hi ha un model que el tripartit i més especialment el Partit Socialista vol imposar; és el conegut model metropolità, el model dominant al cinturó de Barcelona. Aquest model de ciutat i de creixement és el que el Partit Socialista voldria que fos operatiu a tot el país. La meva reflexió és la següent: què preferim, grans urbs que acaben tenint malauradament més marginació social i més barris conflictius que no s’integren al conjunt de la població, o uns pobles i ciutats sostenibles de dimensió digeribles, és a dir, pobles com ho era el meu i el de molta gent del país on la majoria de persones es coneixen, on no es margina ningú i on la integració és un fet real i evident; que per al meu entendre és un model molt més humà?

Proposo que ens deixem de fer grans urbs que allunyen la gent i l’únic que aconsegueixen és fer més grossa la famosa bombolla immobiliària que prou malmesa ja està amb el que està caient i que no ha portat res de bo, com a mínim per al país.

Defensant als pescadors

2009-11-02T17:52:00.003+01:00

He posat el meu gra de sorra per fer de l'estació de Sants una estació millor.

2009-10-26T17:40:00.000+01:00

Ai, ai, ai, que ja no hi ha Calisay

2009-10-20T19:12:00.002+02:00

Fa temps que no anava pels aeroports, i l’altre dia vaig tenir ocasió de voltar per un Dutty Free Shop, i quina va ser la meva sorpresa: la famosa ampolla de Calisay que als arenyencs ens omple d’orgull, ja no hi és. Vaig preguntar al noi de la botiga i em va dir: “No me suena“. Frustració important la meva, com a bon arenyenc.

Fa dies comentava a l'alcalde d'Arenys de Mar, Ramon Vinyes (PSC), la possibilitat d'intentar arribar a un acord amb l’empresa que el fabricava recentment per posar en valor l'exquisit licor exarenyenc i l'antiga fàbrica, on avui l’Ajuntament hi té un centre cultural. Hi ha moltes fórmules per portar a terme de manera conjunta i ens aniria bé tant a la vila d’Arenys, com a la marca Calisay, per explicar la seva magnífica història i procedència, així com la seva excepcional composició.

Com a mínim, hem d'intentar que els d’Arenys de Munt no ens esborrin del tot del mapa. Coses de la vida, l'eslògan del partit que avui té l’alcaldia d’Arenys de Mar era posar Arenys de Mar, al mapa, i vés per on els del poble de dalt, és a dir Arenys de Munt, en quatre dies ens han esborrat, i ara només faltava ja no trobar ni el licor bandera dels arenyencs! Hem de fer-hi alguna cosa perquè això no passi.

Aquest cap de setmana he fet dues lectures que us recomano; una que ja és un clàssic però penso que sempre és bo rellegir, es tracta d'Antonio Machado, i dels seus "cantares"; el XII diu així ;

Ojos que a la luz se abrieron
Un día para, después
ciegos tornar a la tierra
hartos de mirar sin ver !

Aquesta lectura va lligada amb una altra, de més seriosa, però que realment hi té relació. És una visió, penso jo, que massa realista de la situació econòmica actual. Em refereixo al llibre “El crash del 2010“, de Santiago Niño Becerra, de l’editorial "Los libros del lince". No us el perdeu.

El Tripartit rebutja agilitzar els tràmits per publicar la convocatòria d’ajuts del Pla de desenvolupament turístic a primers d’any

2009-10-14T19:34:00.007+02:00

Benet Maimí lamenta que “el Tripartit no ajudi als empresaris a agilitzar la planificació de la seva activitat turística en moments difícils”

Benet Maimí, diputat de CiU, lamenta que el Tripartit no vulgui agilitzar els tràmits per poder publicar la convocatòria d’ajuts en el marc del Pla de desenvolupament turístic a primers d’any. D’aquesta manera el sector podria disposar de més temps per a acollir-s’hi i tenir planificada la seva activitat al començament de la temporada turística d’estiu.

Maimí ha recordat que “el Pla de desenvolupament turístic és un instrument per donar suport al sector turístic. I que ara més que mai és una eina molt necessària per fer front a la situació econòmica que viu aquest sector”.

El diputat de la Federació Nacionalista ha criticat que la seva tramitació no es faci fins a mitjans d’any, i no a principis, perquè “això comporta una dificultat afegida per al sector, perquè ja es troben en ple inici de la temporada estival”.

Trifàsic de la setmana, amb calamars per començar el mes

2009-10-02T16:54:00.004+02:00

Dilluns ens vam despertar amb la noticia de la píndola de l'endemà, que qualsevol noia de més de setze anys, és a dir menor d'edat, que no podria comprar un paquet de tabac, pot aconseguir fàcilment. És menor d'edat però pot comprar una píndola de la qual se'n desconeixen encara avui els efectes secundaris que poden tenir en el futur. La pot adquirir sense que ningú pugui controlar amb quina freqüència la prendrà i sense que absolutament cap facultatiu ho controli. Com han canviat les coses. Abans, les noies havien d'anar al metge perquè els hi receptés les famoses pastilles anticopceptives, i només es prenien en cas de mantenir una relació estable i sempre sota supervisió mèdica. Ara una menor d'edat podrà fer i desfer sense cap tipus de control, amb el conseqüent perill de què aquesta píndola sigui acabi substituïnt l'ús del preservatiu, que no només és un anticonceptiu sinó una mesura que evita malalties contagioses més greus. I davant d'aquest fet i a banda de l'opinió d'algun farmacèutic, he trobat a faltar la manifestació contundent del col•lectiu de metges.

Dimarts les bústies electròniques anaven plenes amb les famoses fotos de les filles amb look gòtic d'en Zapatero. Déu n'hi do amb el president del Govern espanyol! Jo crec que ja passa de tot. En primer lloc no entenc per què se'n diuen gòtiques, ja que el gòtic és un estil artístic desenvolupat entre els períodes romànic i el Renaixement, segles XIII-XV, i bàsicament comporta una evolució arquitectònica de l'arc i la volta d'ogiva, que francament no ho relaciono amb les filles de Zapatero.
Jo només vull dir que a qui se li acut portar les filles en visita oficial, fer-se fotos oficials, pretendre que no es publiquin i tolerar que unes filles menors donin aquesta imatge arreu del món. Si ets incapaç d'aplicar el sentit comú a casa teva, com vols aplicar-lo a tot l'Estat? Així va Espanya.

La setmana també ha estat marcada per un debat de política general, que ha demostrat un cop més el que tots ja sabem, que el tripartit està cohesionat -encara que ERC vulgui fer jocs de mans-, que no admet que es va pel mal camí i que es nega a acceptar propostes coherents de CiU. No fos cas que tinguéssim raó!

Artur Mas va estar brillant. Dia rere dia deixa més en evidència a un Montilla que, quan no té el guió escrit, només sap insultar i ofendre a l'adversari polític. Per part de CiU, Joseph Maria Pelegri va estendre un cop més la mà per ajudar al govern, amb el cost electoral que pogués comportar, però llastimosament per al país el tripartit ho va rebutjar de mala manera. El soci menut del tripartit, en boca de Jordi Miralles, va deixar clar que no s'acceptava ni s'acceptaria la proposta de CiU presentada per Joseph Maria Pelegri d'eliminar l'impost de la mort, és a dir l'impost de donacions i successions. En Jordi Miralles va fer, un cop més, de portaveu del tripartit i va deixar encara més en ridícul els d'Esquerra, que per altra banda crec que s'hi ha acostumat.

Per acabar la setmana, a Arenys de Mar comencem les jornades del Calamarenys, que vaig tenir el goig d'iniciar ara ja fa 14 anys amb el restaurador brillant i amic Joan Majó. Us recomano que, si podeu, us passeu durant el mes d'octubre pels restaurants d'Arenys i comarca que hi participen. Val la pena perquè el calamar és de la nostra costa maresmenca i pescat en el pur estil de potera.

Bon profit!