He posat el meu gra de sorra per fer de l'estació de Sants una estació millor.

Ai, ai, ai, que ja no hi ha Calisay

Fa temps que no anava pels aeroports, i l’altre dia vaig tenir ocasió de voltar per un Dutty Free Shop, i quina va ser la meva sorpresa: la famosa ampolla de Calisay que als arenyencs ens omple d’orgull, ja no hi és. Vaig preguntar al noi de la botiga i em va dir: “No me suena“. Frustració important la meva, com a bon arenyenc.

Fa dies comentava a l'alcalde d'Arenys de Mar, Ramon Vinyes (PSC), la possibilitat d'intentar arribar a un acord amb l’empresa que el fabricava recentment per posar en valor l'exquisit licor exarenyenc i l'antiga fàbrica, on avui l’Ajuntament hi té un centre cultural. Hi ha moltes fórmules per portar a terme de manera conjunta i ens aniria bé tant a la vila d’Arenys, com a la marca Calisay, per explicar la seva magnífica història i procedència, així com la seva excepcional composició.

Com a mínim, hem d'intentar que els d’Arenys de Munt no ens esborrin del tot del mapa. Coses de la vida, l'eslògan del partit que avui té l’alcaldia d’Arenys de Mar era posar Arenys de Mar, al mapa, i vés per on els del poble de dalt, és a dir Arenys de Munt, en quatre dies ens han esborrat, i ara només faltava ja no trobar ni el licor bandera dels arenyencs! Hem de fer-hi alguna cosa perquè això no passi.

Aquest cap de setmana he fet dues lectures que us recomano; una que ja és un clàssic però penso que sempre és bo rellegir, es tracta d'Antonio Machado, i dels seus "cantares"; el XII diu així ;

Ojos que a la luz se abrieron
Un día para, después
ciegos tornar a la tierra
hartos de mirar sin ver !

Aquesta lectura va lligada amb una altra, de més seriosa, però que realment hi té relació. És una visió, penso jo, que massa realista de la situació econòmica actual. Em refereixo al llibre “El crash del 2010“, de Santiago Niño Becerra, de l’editorial "Los libros del lince". No us el perdeu.

El Tripartit rebutja agilitzar els tràmits per publicar la convocatòria d’ajuts del Pla de desenvolupament turístic a primers d’any

Benet Maimí lamenta que “el Tripartit no ajudi als empresaris a agilitzar la planificació de la seva activitat turística en moments difícils”

Benet Maimí, diputat de CiU, lamenta que el Tripartit no vulgui agilitzar els tràmits per poder publicar la convocatòria d’ajuts en el marc del Pla de desenvolupament turístic a primers d’any. D’aquesta manera el sector podria disposar de més temps per a acollir-s’hi i tenir planificada la seva activitat al començament de la temporada turística d’estiu.

Maimí ha recordat que “el Pla de desenvolupament turístic és un instrument per donar suport al sector turístic. I que ara més que mai és una eina molt necessària per fer front a la situació econòmica que viu aquest sector”.

El diputat de la Federació Nacionalista ha criticat que la seva tramitació no es faci fins a mitjans d’any, i no a principis, perquè “això comporta una dificultat afegida per al sector, perquè ja es troben en ple inici de la temporada estival”.

Trifàsic de la setmana, amb calamars per començar el mes

Dilluns ens vam despertar amb la noticia de la píndola de l'endemà, que qualsevol noia de més de setze anys, és a dir menor d'edat, que no podria comprar un paquet de tabac, pot aconseguir fàcilment. És menor d'edat però pot comprar una píndola de la qual se'n desconeixen encara avui els efectes secundaris que poden tenir en el futur. La pot adquirir sense que ningú pugui controlar amb quina freqüència la prendrà i sense que absolutament cap facultatiu ho controli. Com han canviat les coses. Abans, les noies havien d'anar al metge perquè els hi receptés les famoses pastilles anticopceptives, i només es prenien en cas de mantenir una relació estable i sempre sota supervisió mèdica. Ara una menor d'edat podrà fer i desfer sense cap tipus de control, amb el conseqüent perill de què aquesta píndola sigui acabi substituïnt l'ús del preservatiu, que no només és un anticonceptiu sinó una mesura que evita malalties contagioses més greus. I davant d'aquest fet i a banda de l'opinió d'algun farmacèutic, he trobat a faltar la manifestació contundent del col•lectiu de metges.

Dimarts les bústies electròniques anaven plenes amb les famoses fotos de les filles amb look gòtic d'en Zapatero. Déu n'hi do amb el president del Govern espanyol! Jo crec que ja passa de tot. En primer lloc no entenc per què se'n diuen gòtiques, ja que el gòtic és un estil artístic desenvolupat entre els períodes romànic i el Renaixement, segles XIII-XV, i bàsicament comporta una evolució arquitectònica de l'arc i la volta d'ogiva, que francament no ho relaciono amb les filles de Zapatero.
Jo només vull dir que a qui se li acut portar les filles en visita oficial, fer-se fotos oficials, pretendre que no es publiquin i tolerar que unes filles menors donin aquesta imatge arreu del món. Si ets incapaç d'aplicar el sentit comú a casa teva, com vols aplicar-lo a tot l'Estat? Així va Espanya.

La setmana també ha estat marcada per un debat de política general, que ha demostrat un cop més el que tots ja sabem, que el tripartit està cohesionat -encara que ERC vulgui fer jocs de mans-, que no admet que es va pel mal camí i que es nega a acceptar propostes coherents de CiU. No fos cas que tinguéssim raó!

Artur Mas va estar brillant. Dia rere dia deixa més en evidència a un Montilla que, quan no té el guió escrit, només sap insultar i ofendre a l'adversari polític. Per part de CiU, Joseph Maria Pelegri va estendre un cop més la mà per ajudar al govern, amb el cost electoral que pogués comportar, però llastimosament per al país el tripartit ho va rebutjar de mala manera. El soci menut del tripartit, en boca de Jordi Miralles, va deixar clar que no s'acceptava ni s'acceptaria la proposta de CiU presentada per Joseph Maria Pelegri d'eliminar l'impost de la mort, és a dir l'impost de donacions i successions. En Jordi Miralles va fer, un cop més, de portaveu del tripartit i va deixar encara més en ridícul els d'Esquerra, que per altra banda crec que s'hi ha acostumat.

Per acabar la setmana, a Arenys de Mar comencem les jornades del Calamarenys, que vaig tenir el goig d'iniciar ara ja fa 14 anys amb el restaurador brillant i amic Joan Majó. Us recomano que, si podeu, us passeu durant el mes d'octubre pels restaurants d'Arenys i comarca que hi participen. Val la pena perquè el calamar és de la nostra costa maresmenca i pescat en el pur estil de potera.

Bon profit!