No hi ha cap dubte que aquest es el punt més important de l’any, i la veritat és que un parell de cops hem parlat amb vostès concretament amb alcaldia , per fer el que se’ns va dir que féssim, que entreguéssim en un full les nostres prioritats , vem rebre un escrit amb data 23 de novembre de 2009, i el varem respondre tal i com se’ns demanava el dia 2 de desembre després de fer les reunions del nostre grup municipal amb les prioritats que vostès ens demanaven , i que ara els hi llegiré:
En resposta al seu escrit de data 23 de novembre de 2009 amb nº de registre de sortida 4442 en el que se’ns convida a fer-los arribar propostes al pressupost municipal per l’any 2010, i atès que no disposem de cap paràmetre econòmic ni de la capacitat d’inversió així com de la possibilitat d’endeutament de l’ajuntament, ens veiem amb limitacions per fer-ho , però els hi donarem el nostre ordre de prioritats , partint de la base que considerem de la major importància la reducció del capítol 1. ( es a dir el de personal que ja esta molt inflat, )
I les inversions per ordre de prioritat: ( s’entén del nostre grup)
1.- Canalització del Bareu.
2.- Arranjament urbanització de la Riera, de L’Ajuntament fins el carrer de l’Olivar ( i remarcant que en cap circumstancia i en cap concepte pot quedar a mitges ja que això seria letal per l’economia arenyenca, com ha passat amb d’altres obres...no cal recordar-les tots sabem quines son).
3.- D’una vegada i per totes iniciar la remodelació del Mercat Municipal.
4.- Nau brigada.
5.-Escola bressol.
I varem deixar-ho aquí perquè entenem que es un any complicat i era més important començar i acabar bé poques coses , que no pas començar-ne moltes i deixar-les a mitges.
I ara amb que ens hem trobat , en primer lloc en que aquest any el model de presentar els pressupostos ha canviat i els quadres i referents d’altres anys no es poden comparar fàcilment i hagués estat be , que vostès que son abanderats de la participació als grups de la oposició i el nostre grup en concret que es el grup majoritari d’aquest consistori, se li hagués fet alguna explicació amb detall i se’ns hagués tingut amb consideració real , no de el que es estrictament legal i poca cosa més.
Els hi recordo que quan nosaltres estàvem al govern, si volíem que vostès ens votessin a favor o s’abstinguessin havíem , com es lògic per altre banda de agafar les seves sugerencies encara que en algunes d’elles no hi estiguéssim del tot d’acord i incorporar-les als pressupostos nostre, cosa que solíem fer sovint.
I és bo recordar-ho i explicar-ho perquè qui ens escolta vegi com son els diferents tarannàs , el seu i el nostre i son diferents.
Per no estendrem massa i no fer-me passat aniré al gra .
Respecte al capítol 1.-
Ni cas despeses de personal 7.107.000 euros i si comparem amb el 2008 que eren 5.733.000. euros veiem que hi ha un increment del 20 %.
No estan per la feina de reduir i ajustar i analitzar, de com es pot millorar la productivitat i la qualitat del servei amb un menor cost, cosa que faria qualsevol empresari, en els temps actuals , però per això cal tenir mentalitat , més d’empresari que de funcionari, que potser és el que falta en aquesta casa.
Les despeses corrents en bens i serveis son 6.150.000 euros , molt elevades i ara en els temps que corrent caldria ajustar-ho més , esta molt bé tenir edificis , espais , etc, però cal pensar que després venent els manteniments i tot el que penja que com és lògic té un cost i s’ha de pagar, cosa que molts cops no si pensa.
Un altre punt que voldríem destacar és la gran quantitat de diners que vostès gasten amb estudis , deu ser marca dels tripartits ja passa també a la Generalitat , però bé tornem a Arenys, vostès gastaran l’any 2010 , la quantitat de , 250.000.- euros es a dir 42 milions de les antigues pessetes amb estudis, ens preguntem calen i perquè ?
- participació ciutadana 20.000.- potser farà el de la 3ª platja?
-igualtat 10.000.-
-esports 15.000.-
-museus 15.000.-
-medi ambient 10.000.- Potser que solucioni el tema dels coloms d’una vegada per totes i deixi d’estudiar tant no ?
- promoció econòmica 26.500, més els 100.000 euros del projecte del mercat, que ja en parlarem més endavant, però ara voldria fer una reflexió no caldria més fer actuacions directes per a la promoció local que no pas tants estudis, aquesta serà una regidoria clau el 2010.
Serà la regidoria que rebrà d’una manera més directa el impacte de la crisis , que haurà d’atendre als ciutadans que cerquen feina i volen ser com és lògic ben atesos i amb solucions i programes, i als autònoms , al comerç que li caldrà més que mai el suport de l’administració que durant tants anys ha anat reben via impostos diners d’aquest sector i és ara amb temps de crisis, es quan s’ha de veure la veritable administració, que ara ha de ser ella la que doni ajut i suport al poc i minsa teixit empresarial que ens queda a la nostra vila.
Caldrà dons molt suport als comerciants , als restauradors i als empresaris , que no és troba en lloc en aquests pressupostos o al menys , jo no ho he sabut trobar tant de bo el regidor em pugui indicar on és trobant aquestes accions de suport al teixit empresarial.
Només un apunt la regidoria de promoció econòmica té un pressupost de 341.500, euros, igual que té la partida de comunicació .
I un altre la partida de cultura té 740.000 euros , sense comptar museus , centre Espriu que seran 200.000 euros més i la de Acció social té 550.000 euros , que serà sens dubte una altre partida clau aquest proper 2010.
Creiem sincerament que els pressupostos els hem d’ajustar a les circumstàncies i als temps i lamentablement no ho han fet al menys al nostre entendre.
Si ara passem a comentar les nostres prioritats en quan a inversions, ens trobem en el mateix cas, volen tocar moltes tecles i cap de ben tocada, greu error, entenem que més valdria tocar poc i tocar bé.
Primera prioritat.-
Per nosaltres era el Rial del Bareu , per el greu risc que suposa per els veïns, i la ciutadania en general.
Fem història a finals del 2002 , hi havia un projecte de 1.800.000.- euros , dels quals l’ACA pagava un 75 % es a dir 1.350.000.- i l’ajuntament la resta es a dir 450.000. euros, projecte que els hi recordo es va aprovar per unanimitat del plenari de les hores.
Mes tard el nou govern tripartit , canvia el projecte , costa un milió més a l’ajuntament es a dir 2.800.000.-euros dels quals l’ACA només paga el que ja tenia compromès i per tant l’Ajuntament haurà de pagar un milió més . Que no esta en el pressupost 2010 i entenem que era una prioritat.
Que passa ens ho poden explicar , tornem al primer projecte o no hi tornem, o en faran vostès un tercer, amb el cost que suposa i potser no garantirà la seguretat dels veïns, per fer-lo de diàmetre més reduït , no son seriosos porten 3 anys marejant la perdiu sense fer rés .
Segona prioritat.-
Per nosaltres eren les obres d’urbanització de la Riera, les famoses lloses, que tanta falta fan al nostre poble i tanta gent i deixa la salut.
Som conscients de que tota sencera no és pot fer d’un sol cop, i així li varem comunicar que veiem bé el projecte, de la primera fase, respectant el màxim els aparcaments, inclús estudiant una formula de millorar la rotació dels aparcaments prioritzant per les llargues estades el pàrking del Xifré.
Però, si que el que era, no important, sinó importantissim era fer la primera fase, es a dir del ajuntament al carrer del Olivar , d’una sola vegada i minimitzant els temps i els impactes per tal de perjudicar el mínim possible el teixit comercial i de lleure de la zona afectada , veure en quina època de l’any i en funció de la durada de l’obra es pot iniciar i acabar per aconseguir-ho.
I també tenir el cost molt clar per tal de que no hi hagin sorpreses, i no ens passi com tants cops a casa nostra que les obres ens fan fallida o bé ens falten diners per acabar-les, i les comencem i no sabem quan les acabarem.
Si això passa en aquesta obra vull deixar molt clar i palès en aquest plenari que vostè com alcalde i el seu equip de govern hauran estat els màxims responsables de l’ensorrament del comerç i lleure que encara avui sobreviu a Arenys de Mar, i els hi ho dic molt seriosament, poca broma amb el tema , si aquesta obra esta mal executada i no ben acabada vostès tindran la responsabilitat d’haver portat el poc teixit comercial que encara queda a la misèria .
Perquè ho dic tot això i amb aquesta solemnitat , perquè en el pressupost nomes hem trobat 144.000 euros per obres de condicionament de la Riera , creiem que ni ha una altre partida però com he dit al principi no sabem on és , ni de quants diners és, ni ha on es troba, ni el que és més important , quin és el cost de l’obra amb qüestió , crec si no vaig errat és de 1.800.000.
euros, si ara no hi son com ho faran perquè no quedi un nyap.
I tant de bo m’equivoqui en la predicció .
Tercera prioritat.-
El mercat municipal, és una inversió que el municipi ja fa massa anys que té pendent , que sens cap mena de dubte ha de ser el motor econòmic que li cal el eix comercial de la nostra vila, i seguim encallats en projectes que si pàrking si , pàrking no, que ara blanc ara negre, el que cal es posar-hi fil a l’agulla i començar d’un cop ans no sigui massa tard i hagi plegat tothom.
Vostès en el seu famós PAM, que no pam pam al culet , sinó el seu pla d’acció municipal, tenien el compromís de iniciar-ho al 2008, i inaugurar-ho al 2009.
Crec malauradament per tots que tornen a fer tard, i sap el regidor de promoció econòmica que té tot el meu suport i del nostre grup municipal per fer-ho.
Vostès en el seu butlletí municipal, ja pràcticament dibuixen el nou mercat, no creuen que generar falses expectatives a les persones que viuen i treballen, i que estimen i volen que el mercat municipal, sigui un mercat de referència a la nostra comarca com havia estat anys enrere, el que els hi fan amb aquestes falses expectatives es provocar-los més desencís amb la gestió política, i perquè ?
Tot a canvi de vendre a la resta de la població que fan coses i saben vostès que no és així, la propaganda la dominen bé, però saben perfectament i crec que la gent que ens escolta també que els seus projectes només els aguanta el paper. Llastimosament.
Però molt em temo que en aquesta legislatura no veurem ni inaugurarem el nou mercat que tanta falta ens fa, de moment en el pressupost només hi ha estudi i projecte, es a dir no faran el que estava compromès en el PAM .
Desprès teníem com a prioritat també la nau de la brigada, on en fan referència vostès de la Nau de la Brigada, saben suposo que fa dos anys i mig que estem a precari, i al pressupost no hi ha cap partida ni cap reserva.
Un altre tema son les escales mecàniques de les feixes del Xifré, tenim la reserva d’espai, s’ha vist que la utilització del ascensor del pàrking es inviable, i cada cop i a més gent que va o bé al cap o a la policia, ara hauran de gastar uns diners per salvar el desnivell que va de la última a la penúltima feixa, que se’ls podrien estalviar. Projecte valorat per la ciutadania en el procés de participació que varen fer vostès.
I si fessin punta al llapis podrien rascar d’altres llocs , com per exemple, tots estem d’acord amb la llei de Barris, ara cal fer tots els arranjaments que manquen fenals , enjardinament, etc , però fer avui i gastar 180.000 euros amb el centre cívic, es tant urgent , no pot esperar i fer-ho més endavant, bé , aquest és un petit exemple de reconduir despesa ni ha d’altres i com els hi deia ,cal en temps difícils ajustar molt i no és fàcil en som conscients.
Un altre exemple és l’escola bressol que nosaltres la deixàvem com al final del ordre de prioritats , entenen de que si es cobrien les primeres , endavant amb l’escola bressol, però si no era el cas, i dic això perquè com he dit al inici fem fer la proposta sense cap dada real numèrica, vem fer la llista , fixant prioritats i varem entendre que hi havia un punt on pararíem, per sentit comú ja que ens faltaven les dades per fer-ho bé.
He dit això perquè no es mal interpreti que ho posàvem com a prioritat i ara ens tirem enrere, el que el grup de CIU , diu es que en aquests moments seria més coherent seguir pagant els mòdols de la Raureta , per l’escola bressol, que no pas fer ara el nou edifici al Bareu que costa 1.500.000, euros que com he dit abans es podrien destinar a altres prioritats , que no tenen un termini tant llarg d’execució .
I també cal recordar que la situació demogràfica de demanda de llocs avui, no ho demana pot esperar i ara creiem que cal prioritzar altres temes Bareu, Riera, Mercat, etc.
També ,
Voldria fer una referència molt especial al defensor del ciudatà, l’amic Manel Pou, que en el pressupost 2010 té tan sols una partida de 500 euros que va només destinada a material d’oficina, com tots sabem no té cap sou i avui, és la persona de referència per molts arenyencs que davant la ineficàcia tant de l’alcalde com del regidor en cap semi alliberat Sr. Pera, amb un pressupost tots dos de quasi 100.000, euros , i dic quasi perquè no hem pogut aconseguir les plantilles exactes amb els sous de la corporació municipal, i els càrrecs electes.
Però com deia la majoria de la gent recorre amb última instancia al defensor del ciutadà per veure si ell pot resoldre tant problemes de tipus personal, social o laboral de la gent del nostre poble i més en aquests moments difícils que vivim i malauradament hem temo seguirem vivint el 2010, pressupost d’alcaldia 472.000.- euros i pressupost de l’administració general, 1.821.000 euros i el defensor del ciutadà no té pràcticament ni lloc ni suport i el que és més trist repeteixo, un pressupost de poc més d’un euro al dia per tot l’any. Simplement esperpèntic.
500 euros dividit per 365 dies fan 1.36 euros per dia, això son matemàtiques no son valoracions subjectives.
I no en tenim cap dubte que avui el defensor del ciutadà és la persona de referència per tots els arenyencs, que al no sortir-se’n amb l’alcalde que els hi diu que si i el regidor que els hi diu que no, acaben anant a veure al defensor del ciutadà a veure si ell hi pot fer-hi més que molts cops es així, i té un pressupost de 1.36 euros dia , volen dir que no caldria millorar-ho.
Bé , estem en el penúltim ple de pressupostos i l’últim any del seu Govern tripartit sencer.
Han passat 2/3 parts de la legislatura, i si no arriba a ser per les obres que varen hereta del govern anterior CIU - PP, com pot ser el pàrking del Xifré, i e la urbanització del seu entorn , la gespa del camp de futbol, la 1 i 2 fase del clavegueram de la platja cassa, la llei de barris de Sant Elm i les obres d’última hora i corrents del govern central que varen poder fer gràcies als projectes que els hi havíem deixat preparats com ara la 2ª fase del Pavelló, no sabem que haurien fet , inaugurat.
El govern proper al de vostès que trobarà, es a dir en quins projectes i quines propostes estan treballant que puguin deixar per el proper mandat, quines diguin-nos-ho. Si poden o tenen.
Nosaltres en el mateix moment que vostès a la 2ª meitat del 2005 es a dir al equivalent d’ara el seu govern. Havíem fet:
-vem inaugurar el teatre principal i la implantació del servei.
-vem aprovar el projecte de la platja cassa que estan fen ara.
-varem adquirir l’edifici de la caserna de la guàrdia civil.
-varem fer el conveni amb maricel.
-varem crear la plaça del defensor del ciutadà i el seu reglament.
-varem fer la aprovació inicial del projecte de canalització del Bareu. Aprovat per unanimitat que ara vostès han canviat.
-varem fer el projecte tècnic del pàrking del Xifré.
-varem inaugurar el nou espai jove del Calisay.
-varem posar fil a l’agulla a la llei de barris de sant Elm.
-reforma dels vestidors del pavelló entre d’altres.
Com poden veure no critiquem sense tenir l’aval d’una feina feta abans i per tot el que he anat dient i repeteixo la manca de sensibilitat en recollir seriosament algunes de les nostres propostes hem de votar en contra , lamentant no poder-ho fer d’una altre manera que ens hagués plagut molt més, entenem que es millor participar si t’escolten que no criticar, però no ens deixen cap altre alternativa.
Bon any 2010, malgrat els tripartits i el gran gurú de l'econòmia Zapatero.
30 de desembre del 2009
23 de desembre del 2009
Futbol, toros i folklòriques per tancar l’any…
Sembla que el temps no passi perquè, passi el que passi, i valgui la redundància, la gent sempre parla del mateix: el futbol, els toros i la premsa del cor. Per què ho dic? Molt senzill. Aquests últims dies el gran protagonista del nostre país és el Barça i amb tota la raó. I jo el primer de celebrar el 6 títols i encara més aquest darrer, que era l’únic que ens faltava a les vitrines del club. Per tant, res a dir. I ara, com vaig dir en el seu moment, ja ens podem morir tranquils pel que fa al Barça, tot i no haver guanyat la copa Catalunya, la única que hem perdut aquesta temporada. Per tant amb el 6 de 6 no hi estic del tot de cor però crec que passaran molts anys perquè es torni a repetir una temporada èpica com la del 2009. I encara més perquè el gran artífex d’aquesta gesta és de casa, cosa que també hi diu molt. Gràcies Pep i endavant .
El segon tema d’aquest final d’any són els toros. Amb la que està caient, la gent del carrer no entén que el debat polític avui i durant quatre mesos sigui si toros sí o toros no. La veritat és que fa pensar molt el que va passar divendres 18 de desembre al Parlament català. Mai no hi havia hagut tanta expectació com la d’aquest divendres. Mitjans de comunicació d’arreu del país, de l’Estat i de la resta del món, tot un espectacle. El més preocupant, però, va ser que a les 10 hores i 48 minuts, quan s’havia de votar, en secret, la iniciativa legislativa popular sobre aquesta qüestió, l’hemicicle va quedar quasi buit. A la sala de premsa, ja no hi havia ningú i el públic havia desaparegut. Evidentment el que importava era si toros sí o toros no, i el punt següent de l’ordre del dia que va defensar una diputada de CIU eren les mesures de suport per a autònoms.
Com podeu veure, l’important no són els autònoms sinó els toros... I molt em temo que això no sigui una premonició del que passarà aquests 4 o 5 mesos propers, que menjarem toros i deixarem de parlar dels problemes que realment preocupen al país i al seu teixit econòmic i social, com ara que a casa nostra som els campions de l’atur europeu. El pitjor és que no estem fent quasi res per aturar-ho, però interessa el que interessa.
Per últim i per tancar l’any, no podrien faltar les famoses de torn. Acomiadem el 2009 amb el doble salt mortal d’una tal Belen Esteban que diuen que s’ha operat. Això va aconseguir més audiència televisiva que tot un partit de la Champions i no cal dir ja que un debat de l’Àgora. Com podem anar bé? El més curiós és que el doctor que l’ha operat també surt als programes anomenats roses i diu la seva. És clar que, en aquest cas, la operació a la folklòrica, exdona de torero sembla ser que l’ha deixat millor de quan va entrar. S’entén que si hagués quedat malament del metge no se’n sabria res. Potser sóc un pèl mal pensat però tot fa pensar en un muntatge de promoció de la clínica del doctor, que a la tal Belen li ha sortit de franc.
Bé, com podeu veure, tot segueix com sempre. Les coses no canvien i el públic encara prioritza el que prioritza. En fi, no perdem les tradicions i desitgem-nos un Bon Nadal i un feliç 2010, que bona falta ens farà a tots plegats. (Ja veieu que això d’abolir les vacances de Nadal per les d’hivern no va amb mi; deu ser perquè no respiro aires del tripartit.)
BONES FESTES A TOTS
El segon tema d’aquest final d’any són els toros. Amb la que està caient, la gent del carrer no entén que el debat polític avui i durant quatre mesos sigui si toros sí o toros no. La veritat és que fa pensar molt el que va passar divendres 18 de desembre al Parlament català. Mai no hi havia hagut tanta expectació com la d’aquest divendres. Mitjans de comunicació d’arreu del país, de l’Estat i de la resta del món, tot un espectacle. El més preocupant, però, va ser que a les 10 hores i 48 minuts, quan s’havia de votar, en secret, la iniciativa legislativa popular sobre aquesta qüestió, l’hemicicle va quedar quasi buit. A la sala de premsa, ja no hi havia ningú i el públic havia desaparegut. Evidentment el que importava era si toros sí o toros no, i el punt següent de l’ordre del dia que va defensar una diputada de CIU eren les mesures de suport per a autònoms.
Com podeu veure, l’important no són els autònoms sinó els toros... I molt em temo que això no sigui una premonició del que passarà aquests 4 o 5 mesos propers, que menjarem toros i deixarem de parlar dels problemes que realment preocupen al país i al seu teixit econòmic i social, com ara que a casa nostra som els campions de l’atur europeu. El pitjor és que no estem fent quasi res per aturar-ho, però interessa el que interessa.
Per últim i per tancar l’any, no podrien faltar les famoses de torn. Acomiadem el 2009 amb el doble salt mortal d’una tal Belen Esteban que diuen que s’ha operat. Això va aconseguir més audiència televisiva que tot un partit de la Champions i no cal dir ja que un debat de l’Àgora. Com podem anar bé? El més curiós és que el doctor que l’ha operat també surt als programes anomenats roses i diu la seva. És clar que, en aquest cas, la operació a la folklòrica, exdona de torero sembla ser que l’ha deixat millor de quan va entrar. S’entén que si hagués quedat malament del metge no se’n sabria res. Potser sóc un pèl mal pensat però tot fa pensar en un muntatge de promoció de la clínica del doctor, que a la tal Belen li ha sortit de franc.
Bé, com podeu veure, tot segueix com sempre. Les coses no canvien i el públic encara prioritza el que prioritza. En fi, no perdem les tradicions i desitgem-nos un Bon Nadal i un feliç 2010, que bona falta ens farà a tots plegats. (Ja veieu que això d’abolir les vacances de Nadal per les d’hivern no va amb mi; deu ser perquè no respiro aires del tripartit.)
BONES FESTES A TOTS
11 de desembre del 2009
Tres preguntes
Aquests darrers dies m’he fet tres preguntes:
1.- Què passaria si a casa nostra ara que tant es parla de desafecció política tinguéssim un sistema de participació com el suís?
2.- On són els actors i les cassolades que tant soroll van fer en el anterior govern del Partit Popular per haver enviat tropes a l’Iraq?
3.- Què més ha de passar perquè els sindicats es posin al seu lloc, si no volen perdre el poc prestigi i representativitat que els hi queda?
Com podeu veure són tres preguntes ben senzilles que estic segur que hi ha molta gent del carrer que sovint es fa.
La primera està clar: el sistema suís és sens dubte el millor i més representatiu. Algun cop que, per motius de feina, havia anat a Berna, i en un dels tramvies podies coincidir amb algun ministre -que evidentment jo no coneixia però els companys suïssos que anaven amb mi sí-, a mi se’m feia estrany veure’n un al tramvia com un ciutadà més. I és que coses com aquestes són el fruit d’un procés democràtic més profund i arrelat en el si de la societat. Aquests últims dies, els suissos han estat noticia pel cèlebre referèndum dels minarets, i com és normal i corrent -és a dir s’hi fan un bon nombre de referèndums al llarg de l’any-, els ciutadans s’han expressat lliurement. Algú pot pensar que això no és la màxima expressió de la democràcia, i és bo que es faci en tots els temes que preocupen als ciutadans.
I no com ara sembla que aquí volem fer descobrir les llistes obertes o semiobertes, però seguirem sense parlar dels temes que més preocupen als ciutadans, com podem veure el model suís deixa en mans dels ciutadans totes les decisions importants i que els hi preocupen, si aquí s’acabés apostant per un model com el suís, potser aconseguiríem més participació i menys desafecció.
La segona qüestió es més que evident. Qui mobilitzava els actors i les cassolades sembla ser que ara deu governar, la llàstima d’aquest país és que només es mobilitzi el ciutadà quan governa un determinat color polític i no quan en governa un altre color encara que ho faci pitjor.
I la tercera em preocupa molt, ja que si els actuals sindicats deixen de fer la seva feina i es converteixen en còmplices del govern actual deixant de banda els treballadors que haurien de ser el seu únic referent i subjecte a defensar i representar, el que pot passar és que n’apareguin d’altres on els treballadors s’hi sentin realment representats i es posi fi així a aquesta connivència malaltissa i perillosa que hi ha en el dia d’avui, millorant l’escena social, que també seria un altre element positiu per lluitar contra la desafecció social, i perquè no, política.
1.- Què passaria si a casa nostra ara que tant es parla de desafecció política tinguéssim un sistema de participació com el suís?
2.- On són els actors i les cassolades que tant soroll van fer en el anterior govern del Partit Popular per haver enviat tropes a l’Iraq?
3.- Què més ha de passar perquè els sindicats es posin al seu lloc, si no volen perdre el poc prestigi i representativitat que els hi queda?
Com podeu veure són tres preguntes ben senzilles que estic segur que hi ha molta gent del carrer que sovint es fa.
La primera està clar: el sistema suís és sens dubte el millor i més representatiu. Algun cop que, per motius de feina, havia anat a Berna, i en un dels tramvies podies coincidir amb algun ministre -que evidentment jo no coneixia però els companys suïssos que anaven amb mi sí-, a mi se’m feia estrany veure’n un al tramvia com un ciutadà més. I és que coses com aquestes són el fruit d’un procés democràtic més profund i arrelat en el si de la societat. Aquests últims dies, els suissos han estat noticia pel cèlebre referèndum dels minarets, i com és normal i corrent -és a dir s’hi fan un bon nombre de referèndums al llarg de l’any-, els ciutadans s’han expressat lliurement. Algú pot pensar que això no és la màxima expressió de la democràcia, i és bo que es faci en tots els temes que preocupen als ciutadans.
I no com ara sembla que aquí volem fer descobrir les llistes obertes o semiobertes, però seguirem sense parlar dels temes que més preocupen als ciutadans, com podem veure el model suís deixa en mans dels ciutadans totes les decisions importants i que els hi preocupen, si aquí s’acabés apostant per un model com el suís, potser aconseguiríem més participació i menys desafecció.
La segona qüestió es més que evident. Qui mobilitzava els actors i les cassolades sembla ser que ara deu governar, la llàstima d’aquest país és que només es mobilitzi el ciutadà quan governa un determinat color polític i no quan en governa un altre color encara que ho faci pitjor.
I la tercera em preocupa molt, ja que si els actuals sindicats deixen de fer la seva feina i es converteixen en còmplices del govern actual deixant de banda els treballadors que haurien de ser el seu únic referent i subjecte a defensar i representar, el que pot passar és que n’apareguin d’altres on els treballadors s’hi sentin realment representats i es posi fi així a aquesta connivència malaltissa i perillosa que hi ha en el dia d’avui, millorant l’escena social, que també seria un altre element positiu per lluitar contra la desafecció social, i perquè no, política.
26 de novembre del 2009
La justícia si és lenta, ja no és justícia
És cert que aquesta afirmació es pot considerar un tòpic, però per a mi és molt més que una frase feta.
En tots els àmbits i en totes les seves branques, la justícia ha de ser ràpida per poder ser eficaç i eficient i sobretot per, fent honor a la paraula, ser justa. I és que si no s’aplica en el moment oportú, la justícia pot ser més injusta que el delicte sotmès a judici.
Fa uns dies, en una comissió de Justícia al Parlament de Catalunya, ho recordava parlant de la petició d’ampliar els jutjats Mercantils a la comarca del Maresme, concretament a Mataró i a Arenys de Mar (ho podeu veure en un apunt de blog anterior). L’argument és molt simple: si un empresari o un autònom que tingui un problema de cobraments o de pagaments, recorre a la justícia perquè l’hi resolgui, no pot esperar dos anys a què el jutge de torn dicti sentència. Si és així, quan ho faci, el més probable és que l’empresa ja hagi tancat.
El cas del Tribunal Constitucional amb el dictamen de l’Estatut català, és més o menys el mateix. Aquí no serà l’empresa la que tancarà, però aquest fet pot abocar el nostre país a una situació de descontrol complicada. El que no pot fer un tribunal és guiar-se per l’estratègia i la tàctica política per prendre les seves decisions. Si ara resulta que els jutges fan d’estrategs de màrqueting polític, si tot això es barreja, us puc assegurar que les coses aniran malament.
En tots els àmbits i en totes les seves branques, la justícia ha de ser ràpida per poder ser eficaç i eficient i sobretot per, fent honor a la paraula, ser justa. I és que si no s’aplica en el moment oportú, la justícia pot ser més injusta que el delicte sotmès a judici.
Fa uns dies, en una comissió de Justícia al Parlament de Catalunya, ho recordava parlant de la petició d’ampliar els jutjats Mercantils a la comarca del Maresme, concretament a Mataró i a Arenys de Mar (ho podeu veure en un apunt de blog anterior). L’argument és molt simple: si un empresari o un autònom que tingui un problema de cobraments o de pagaments, recorre a la justícia perquè l’hi resolgui, no pot esperar dos anys a què el jutge de torn dicti sentència. Si és així, quan ho faci, el més probable és que l’empresa ja hagi tancat.
El cas del Tribunal Constitucional amb el dictamen de l’Estatut català, és més o menys el mateix. Aquí no serà l’empresa la que tancarà, però aquest fet pot abocar el nostre país a una situació de descontrol complicada. El que no pot fer un tribunal és guiar-se per l’estratègia i la tàctica política per prendre les seves decisions. Si ara resulta que els jutges fan d’estrategs de màrqueting polític, si tot això es barreja, us puc assegurar que les coses aniran malament.
23 de novembre del 2009
10 de novembre del 2009
Reflexions sobre el Pla Territorial Metropolità
Darrerament, he pogut assistir a una de les xerrades que Josep Maria Serravinyals ha ofert per obrir el debat del futur Pla Territorial Metropolità. Serravinyals és un bon professional i un profund coneixedor d’aquesta qüestió. Sap de què parla i per això recomano anar a escoltar-lo si és té ocasió en altres conferències que ben segur continuarà fent, si més no, en l’àmbit d’Unió Democràtica de Catalunya.
La meva reflexió vol ser no tant estrictament urbanística, terreny que no domino professionalment, sinó convivencial, de concepte, perquè opino que és una qüestió que ens afecta d’una manera més directa a tots.
Per fer-ho senzill, intentaré simplificar-ho. Hi ha un model que el tripartit i més especialment el Partit Socialista vol imposar; és el conegut model metropolità, el model dominant al cinturó de Barcelona. Aquest model de ciutat i de creixement és el que el Partit Socialista voldria que fos operatiu a tot el país. La meva reflexió és la següent: què preferim, grans urbs que acaben tenint malauradament més marginació social i més barris conflictius que no s’integren al conjunt de la població, o uns pobles i ciutats sostenibles de dimensió digeribles, és a dir, pobles com ho era el meu i el de molta gent del país on la majoria de persones es coneixen, on no es margina ningú i on la integració és un fet real i evident; que per al meu entendre és un model molt més humà?
Proposo que ens deixem de fer grans urbs que allunyen la gent i l’únic que aconsegueixen és fer més grossa la famosa bombolla immobiliària que prou malmesa ja està amb el que està caient i que no ha portat res de bo, com a mínim per al país.
La meva reflexió vol ser no tant estrictament urbanística, terreny que no domino professionalment, sinó convivencial, de concepte, perquè opino que és una qüestió que ens afecta d’una manera més directa a tots.
Per fer-ho senzill, intentaré simplificar-ho. Hi ha un model que el tripartit i més especialment el Partit Socialista vol imposar; és el conegut model metropolità, el model dominant al cinturó de Barcelona. Aquest model de ciutat i de creixement és el que el Partit Socialista voldria que fos operatiu a tot el país. La meva reflexió és la següent: què preferim, grans urbs que acaben tenint malauradament més marginació social i més barris conflictius que no s’integren al conjunt de la població, o uns pobles i ciutats sostenibles de dimensió digeribles, és a dir, pobles com ho era el meu i el de molta gent del país on la majoria de persones es coneixen, on no es margina ningú i on la integració és un fet real i evident; que per al meu entendre és un model molt més humà?
Proposo que ens deixem de fer grans urbs que allunyen la gent i l’únic que aconsegueixen és fer més grossa la famosa bombolla immobiliària que prou malmesa ja està amb el que està caient i que no ha portat res de bo, com a mínim per al país.
2 de novembre del 2009
26 d’octubre del 2009
20 d’octubre del 2009
Ai, ai, ai, que ja no hi ha Calisay
Fa temps que no anava pels aeroports, i l’altre dia vaig tenir ocasió de voltar per un Dutty Free Shop, i quina va ser la meva sorpresa: la famosa ampolla de Calisay que als arenyencs ens omple d’orgull, ja no hi és. Vaig preguntar al noi de la botiga i em va dir: “No me suena“. Frustració important la meva, com a bon arenyenc.Fa dies comentava a l'alcalde d'Arenys de Mar, Ramon Vinyes (PSC), la possibilitat d'intentar arribar a un acord amb l’empresa que el fabricava recentment per posar en valor l'exquisit licor exarenyenc i l'antiga fàbrica, on avui l’Ajuntament hi té un centre cultural. Hi ha moltes fórmules per portar a terme de manera conjunta i ens aniria bé tant a la vila d’Arenys, com a la marca Calisay, per explicar la seva magnífica història i procedència, així com la seva excepcional composició.
Com a mínim, hem d'intentar que els d’Arenys de Munt no ens esborrin del tot del mapa. Coses de la vida, l'eslògan del partit que avui té l’alcaldia d’Arenys de Mar era posar Arenys de Mar, al mapa, i vés per on els del poble de dalt, és a dir Arenys de Munt, en quatre dies ens han esborrat, i ara només faltava ja no trobar ni el licor bandera dels arenyencs! Hem de fer-hi alguna cosa perquè això no passi.
Aquest cap de setmana he fet dues lectures que us recomano; una que ja és un clàssic però penso que sempre és bo rellegir, es tracta d'Antonio Machado, i dels seus "cantares"; el XII diu així ;
Ojos que a la luz se abrieron
Un día para, después
ciegos tornar a la tierra
hartos de mirar sin ver !
Aquesta lectura va lligada amb una altra, de més seriosa, però que realment hi té relació. És una visió, penso jo, que massa realista de la situació econòmica actual. Em refereixo al llibre “El crash del 2010“, de Santiago Niño Becerra, de l’editorial "Los libros del lince". No us el perdeu.
14 d’octubre del 2009
El Tripartit rebutja agilitzar els tràmits per publicar la convocatòria d’ajuts del Pla de desenvolupament turístic a primers d’any
Benet Maimí lamenta que “el Tripartit no ajudi als empresaris a agilitzar la planificació de la seva activitat turística en moments difícils”
Benet Maimí, diputat de CiU, lamenta que el Tripartit no vulgui agilitzar els tràmits per poder publicar la convocatòria d’ajuts en el marc del Pla de desenvolupament turístic a primers d’any. D’aquesta manera el sector podria disposar de més temps per a acollir-s’hi i tenir planificada la seva activitat al començament de la temporada turística d’estiu.
Maimí ha recordat que “el Pla de desenvolupament turístic és un instrument per donar suport al sector turístic. I que ara més que mai és una eina molt necessària per fer front a la situació econòmica que viu aquest sector”.
El diputat de la Federació Nacionalista ha criticat que la seva tramitació no es faci fins a mitjans d’any, i no a principis, perquè “això comporta una dificultat afegida per al sector, perquè ja es troben en ple inici de la temporada estival”.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
