15 de gener del 2010

En que s’assemblen José Luís Rodriguez Zapatero i Gerardo Díaz Ferran?

Crec que la similitud és força evident. A ningú se li escapa que l’actual president (al menys fins el dia en què escric aquest apunt) de la CEOE no és el millor exemple per al teixit empresarial.

Perquè com es menja que el president dels empresaris sigui un dels empresaris que més ha fracassat en els darrers temps i una persona que no sap tractar la gent.

Com es poden culpar als clients de la teva companyia aèria de què hi viatgin i insultar-los dient que ja es podia veure que Air Comet faria fallida com a excusa per a no tornar-los els diners? No he vist una reacció menys respectuosa i professional en molt de temps... És simplement surrealista. Un element així no mereix ocupar cap lloc públic de responsabilitat!

L’altre cas és el del president del govern Espanyol: té els pitjors registres en quant a dades econòmiques; l’índex d’atur més alt no només d’Europa sinó de la resta de països civilitzats; la gestió econòmica més nefasta de tota la CEE; ha liquidat les reserves i ha negat i mentit en tot moment sobre la situació real de l’economia per pur interès partidista i personal; en cap moment ha demostrat tenir visió d’estadista i mentalitat d’home d’estat...

Amb tot aquest currículum , és l’actual president de torn de la Unió Europea, tot un despropòsit i una bona patata calenta per a la resta de països europeus, jo encara no entenc com ho han pogut acceptar.

I llastimós el despilfarro que es va fer el passat cap de setmana per celebrar-ho a Madrid, amb la situació econòmica que vivim. Crec, honestament, que el que s’havia de demostrar era la capacitat d’austeritat i l’eficàcia a l’hora de resoldre els problemes, però molt em temo que si no ho ha fet a l’Estat espanyol menys ho farà a la Comunitat Econòmica Europea.

Demano perdó als europeus per la part que em toca, encara que no hi tinc res a veure i jo no ho hagués ni proposat. Si més no, abans l’hagués enviat a fer un bon màster d’Economia i Gestió Pública