23 de juny del 2011

Per la revetlla de Sant Joan... Foc nou


La nit de Sant Joan i la seva revetlla és la celebració popular del solstici
d'estiu, la festa més llarga i esbojarrada per excel·lència per a commemorar
la nit més curta de l'any. És la festa del foc, element que honora el sol:
fem fogueres, tirem petards, bevem cava i mengem coca, ens envoltem d'amics
i coneguts per donar la benvinguda a l'estiu, aquest període meravellós en
el qual la natura es troba en el moment més àlgid i les seves virtuts poden
incidir directament en la nostra vida. És el tret de sortida d'un període
que evoca a notes i a quadern de vacances, a paella, a nivea, a mar, a
terrassa, a colònies... moments, que conviden també a realitzar activitats a
l'aire lliure, a sortir, a compartir il·lusions, a descobrir, a viure en
definitiva. És també però una època de descans, de repòs, de reflexió i
anàlisi, de fer balanç, d'aturada i pausa. Moments necessaris per carregar
piles per, tal i com fans el atletes de velocitat, ajupir-se per després
arrencar amb més força.

Permeteu-me doncs, que faci un triple salt mortal i lligui la metàfora de la
revetlla de Sant Joan i del foc per proposar-vos que aprofitem les fogueres
que avui fem a cada poble i vila del nostre país, per fer foc nou, per
començar de zero, per deixar enrere allò negatiu i fer una catarsi tant
personal com col·lectiva. Cremem l'individualisme, el sectarisme i la manca
de professionalitat. Deixem enrere tot allò que ens angoixa i que no ens
deixa avançar. Allunyem-nos de les intoleràncies, dels recels i les enveges.
Cremem també l'egoisme i encenguem un nou foc i permetem que creixi dins
nostre l'esperança i la voluntat de tirar endavant amb passos ferms i
decidits. Posem les llavors perquè valors com la col·laboració o l'esperit
de superació arrelin en aquest nou període. La combinació de tots aquests
elements personals, els que cremem i els que hem de deixar créixer, sumats i
multiplicats produiran els ingredients necessaris per avançar i millorar com
a societat i com a país.

Només em queda desitjar-vos doncs una bona revetlla i que aquest treball
individual d'esperança que us proposo el puguem celebrar com un èxit
col·lectiu.

Que comenci la festa!