11 d’octubre del 2011

Soroll no, gràcies

Suposo que el linxament d’alguns cap a les opinions de Duran i Lleida sobre el PER, són fruit de l’època pre-electoral en la que ens trobem on tot es magnifica i qualsevol declaració es treu de context i fins i tot, com dirien els nostres avis, de mare.

Les declaracions de Duran d’aquest dissabte, i com ja ha aclarit ell mateix durant aquestes darreres hores, no són ni molt menys un atac al poble andalús com pretenen vendre aquells que no volen entendre res. En Duran no fa més que expressar una altra manera d’entendre la política i la gestió dels recursos públics defugint d’aquesta política del subsidi que tan agrada a alguns sectors de la socialdemocràcia.

Ja no afegiré més opinions sobre el tema només diré que n’hi ha que es troben molt bé venent aquestes declaracions i els imaginaris conflictes territorials que se’n deriven, per què així no parlen de la nefasta gestió econòmica d’aquests darrers anys.

Una reflexió; aquesta campanya no pot ser com les altres i els primers que ho han de tenir clar son els dos grans partits d’àmbit estatal. La situació econòmica, els elevats índexs d’atur, la delicada situació de moltes famílies, etc, no permeten que afrontem aquestes eleccions pujats com moltes vegades al Dragon Khan o en concurs per veure qui la diu més grossa.

El PP i el PSOE són especialistes en tirar la pedra i amagar la mà. Mentre hi hagi soroll no es parlarà de propostes concretes. De fet, fan el que han fet aquests darrers anys; crits, soroll, acusacions, ara tu, ara jo, ara el dos i molt poques propostes serenes i rigoroses en l’àmbit econòmic per ajudar-nos a sortir d’aquesta crisi.

Això si, només hi ha una cosa en la que aquests dos partits es posen d’acord i van junts fins al final (Sra. Chacon inclosa, que durant quatre anys ha fet tot el que estava al seu abast per defensar Catalunya...), quan s’ha de fustigar a Catalunya. Mirin que ràpid ho van fer amb la reforma constitucional exprés.

Però bé, com dic sempre, nosaltres a lo nostre. CiU no juga a aquest joc, no es puja al Dragon Khan. Nosaltres a seguir sent propositius, a seguir fent propostes en matèria econòmica com aquests darrers i a seguir defensant un pacte fiscal just per Catalunya.

Tots sabem que guanyi qui guanyi el 20N, el dia 21 ens vindran a buscar, ja veureu.