Suposo que sóc la persona numero mil que escriu en el seu bloc, crònica o en el seu diari personal sobre alguna de les qüestions que s’observen en el títol del meu post d’avui. Tot i així crec que cal fer-ho.
Començo per en Pep Guardiola. Durant la meva trajectòria professional i política he escoltat molts discursos d’excel·lents oradors i comunicadors, persones que una part de la seva professió es basa en comunicar als altres el tema del qual en són especialistes.
Estarem d’acord que en Pep Guardiola ha estat jugador i ara entrenador de futbol i no té l’obligació de ser un expert en la matèria de la oratòria. L’altre dia però, al Parlament de Catalunya em va sorprendre el seu discurs; un discurs emotiu, clar i contundent (sense papers!!!) però encara em va sorprendre més que durant el seu discurs en cap moment va parlar d’ell. No oblidem que rebia la major distinció del Parlament de Catalunya per la seva trajectòria com a professional de l’esport, repeteixo la seva. Ell, tot i l’honor que rebia i els 17 títols que l’acompanyen allà on va, va tornar ha defugir de qualsevol protagonisme i va tornar a parlar d’equip, de jugadors, dels amics, de la família, en definitiva, demostra una vegada més que ell, com també ho es el club que estima, són quelcom més.
Aquesta que vaig a fer potser és una afirmació exagerada; en Pep és un valor afegit pel Barça però també per a moltes famílies, que en ell, sobretot els més menuts, podrien trobar el mirall perfecte en el que mirar-se. Gràcies Pep pel que estàs fent pel Barça, el meu club, però també per al país.
Parlem ja del que va ser la Diada Nacional de Catalunya d’ahir. Catalunya ahir va demostrar arreu que hi ha un sentiment nacional que per molts atacs que rebem sempre hi serà i ningú podrà esborrar. La setmana no va començar gens bé amb la sentencia del TSJC que deixava les portes obertes a un possible canvi en el model d’immersió lingüístic català. No seré jo qui afegeixi quelcom més del que s’ha dit aquests darrers dies sobre aquest tema el que si que dic és que s’acosten eleccions i alguns pretenen distorsionar la realitat i desviar l’atenció i així evitar que es parli, per exemple, de les xifres d’atur.
Per què sempre que s’acosten eleccions al congrés dels Diputats Catalunya rep un atac ferotge contra alguns dels seus pilars identitaris? És molt senzill, dona vots per les espanyes. Però Catalunya i els seus dirigents, que ja hi estem avesats, no farem ni un pas enrere, ans el contrari, els farem sempre endavant.
Visca Catalunya!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada