Avui és un dia molt especial per a tota la família de CiU, per a l'exèrcit de resistència de la gent de CiU, com dèia ahir el nostre cap de files i proper president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas. I és un dia d'estar molt agraït, de donar les gràcies a totes les persones que ens han fet costat. I també un dia de valorar l'enorme responsabilitat que ara, la gent de CiU, tenim per davant. Tots plegats, del primer a l'últim, ens posem a treballar des d'avui al costat de'n Mas i de'n Duran per fer del proper govern de la Generalitat el govern de tots els catalans i les catalanes. Amb humilitat, amb visió de país.
Deixem enrere una etapa de set anys de tripartit, set anys de partidismes i lluites de poder dins del govern català. El tripartit havia anat preparant des del primer dia el seu propi final, sense ser-ne conscient, perquè qui neix en contra d'algú, s'acaba estavellant. Néixer a les urnes, morir a les urnes. L'ara president en funcions José Montilla ha rebut la patacada més gran de la història democràtica dels socialistes catalans... Però això ja és passat. Ara sí, aquest cop sí, comença el canvi.
Per la vostra confiança, pel vostre suport, gràcies catalans i catalanes.
29 de novembre del 2010
26 de novembre del 2010
Et convoco al gran repte!
27, 37, 67
27 es el dia de demà i era el meu número a les llistes de les passades eleccions.
37 es la meva posició actual en les llistes i es, al menys, el resultat que hauríem de fer en la província de Barcelona.
67 es el resultat que necessitem perquè en Mas tingui un govern fort i retornar a Catalunya el respecte que es mereix com a país.
Et convido a formar part d'una Catalunya millor
27 es el dia de demà i era el meu número a les llistes de les passades eleccions.
37 es la meva posició actual en les llistes i es, al menys, el resultat que hauríem de fer en la província de Barcelona.
67 es el resultat que necessitem perquè en Mas tingui un govern fort i retornar a Catalunya el respecte que es mereix com a país.
Et convido a formar part d'una Catalunya millor
20 de novembre del 2010
12 de novembre del 2010
12.11.10 Compte enrera
Inici de Campanya
L’acte comarcal d’inici de campanya al Maresme va tenir lloc a Mataró, en el cèntric Celler Castellví, que es va fer petit per acollir tots els simpatitzants i militants que varen voler estar presents en una mitjanit tant important tot compartint uns sopar d’entrepans.
En Benet Maimí, el nostre candidat comarcal al parlament, i en Joan Mora, president de CiU a Mataró, van ser els encarregats de fer l’acte de penjada del primer cartell davant dels mitjans de comunicació.
Benet Maimí, finalment va poder demanar públicament el vot dels ciutadans per CiU, i va encoratjar per que tots treballem els propers dies sense estar pendents de les enquestes. Va destacar que amb CiU al govern, Catalunya tornarà a conduir als ciutadans cap el camí de la prosperitat perduda.
Font: www.udcmaresme.blogspot.com
L’acte comarcal d’inici de campanya al Maresme va tenir lloc a Mataró, en el cèntric Celler Castellví, que es va fer petit per acollir tots els simpatitzants i militants que varen voler estar presents en una mitjanit tant important tot compartint uns sopar d’entrepans.
En Benet Maimí, el nostre candidat comarcal al parlament, i en Joan Mora, president de CiU a Mataró, van ser els encarregats de fer l’acte de penjada del primer cartell davant dels mitjans de comunicació.
Benet Maimí, finalment va poder demanar públicament el vot dels ciutadans per CiU, i va encoratjar per que tots treballem els propers dies sense estar pendents de les enquestes. Va destacar que amb CiU al govern, Catalunya tornarà a conduir als ciutadans cap el camí de la prosperitat perduda.
Font: www.udcmaresme.blogspot.com
Va de disbarats
Ara sembla que la limitació de la velocitat a 80 qm/hora va ser una broma, un gest per fer content el Saura. Sí, és clar. En Montilla ja veia que no era gaire encertat.. Però, mentrestant, un bon grapat de catalans han passat per caixa per abonar les multes corresponents. I els peatges tous de l’autopista que al Maresme havien de posar-se en marxa al mes de juliol s’activen en plena campanya! Això, senyor i senyores, és jugar net o és fer trampa fins el darrer moment? Déu nos guard que ho féssim nosaltres!
En aquesta recta final abans de l’inici de la campanya, que oficialment va començar ahir a les dotze de la nit, hem vist com els disbarats s’han multiplicat. Mentre que a un alcalde del PP li demanen la dimissió per dir que la Pajin fa cara de truja i escandalitzar tothom, en Pepiño Blanco deixa anar que en Rajoy té ploma i no passa res de res; al contrari, tothom li riu la gràcia! Ja veieu que la vara de mesurar és diferent en funció de a qui es mesuri.
A tot això, ja ha aterrat a Catalunya el superministre Celestino Corbacho, que no passarà pas a la histèria pels seus èxits; tot el contrari, crec que haurà estat el que més amunt ha fet arribar l’índex d’atur general. Ara ve aquí lluint la seva gran experiència en la gestió del ministeri. Viure per veure.
Però la medalla d’or, com sempre, se l’emporta Esquerra. En boca del seu secretari d’Immigració, Oriol Amorós, que en el programa de Jordi Basté, va dir que no sabria escollir entre Benet XVI i Abdelwahad Houzi que és l’imam de Lleida i està considerat pels serveis d’intel·ligència com una de les persones més radicals del país. Quin beneït! Pobre xicot. Però, res de res, diu això i es queda tan ample. El més trist, però, és la complaença del President de la Generalitat que no obra boca, cosa que tampoc m’estranya gaire.. Així que, ja ho veieu, si no hi ha un canvi d’actituds al Govern i al país, això pot acabar com el rosari de l’aurora.
I avui, 12 de novembre, comença el canvi. Esperem que amb l’ajuda de tots dignifiquem el nostre país i recuperem la il·lusió, guanyem el futur i el canvi sigui una realitat.
En aquesta recta final abans de l’inici de la campanya, que oficialment va començar ahir a les dotze de la nit, hem vist com els disbarats s’han multiplicat. Mentre que a un alcalde del PP li demanen la dimissió per dir que la Pajin fa cara de truja i escandalitzar tothom, en Pepiño Blanco deixa anar que en Rajoy té ploma i no passa res de res; al contrari, tothom li riu la gràcia! Ja veieu que la vara de mesurar és diferent en funció de a qui es mesuri.
A tot això, ja ha aterrat a Catalunya el superministre Celestino Corbacho, que no passarà pas a la histèria pels seus èxits; tot el contrari, crec que haurà estat el que més amunt ha fet arribar l’índex d’atur general. Ara ve aquí lluint la seva gran experiència en la gestió del ministeri. Viure per veure.
Però la medalla d’or, com sempre, se l’emporta Esquerra. En boca del seu secretari d’Immigració, Oriol Amorós, que en el programa de Jordi Basté, va dir que no sabria escollir entre Benet XVI i Abdelwahad Houzi que és l’imam de Lleida i està considerat pels serveis d’intel·ligència com una de les persones més radicals del país. Quin beneït! Pobre xicot. Però, res de res, diu això i es queda tan ample. El més trist, però, és la complaença del President de la Generalitat que no obra boca, cosa que tampoc m’estranya gaire.. Així que, ja ho veieu, si no hi ha un canvi d’actituds al Govern i al país, això pot acabar com el rosari de l’aurora.
I avui, 12 de novembre, comença el canvi. Esperem que amb l’ajuda de tots dignifiquem el nostre país i recuperem la il·lusió, guanyem el futur i el canvi sigui una realitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)