30 de novembre del 2011

Un president de la Generalitat al Senat...



Dijous viurem al Parlament un fet inèdit. El parlament escollirà un ex-President de la Generalitat com a Senador per designació del Parlament.

No serè jo qui faci un judici de moral sobre la conveniència o no de la presència del Sr. Montilla al Senat, el que si que vull afirmar, és que en clau de país, no ens ajuda gaire.

Molts son els que qüestionen els parlaments autonòmics i amb decisions com aquesta donem ales a aquests sectors més centralistes que contínuament ho fan.

De debò, tot un President de la Generalitat no pot acabar la seva carrera política al Senat i mes fent-ho sense que la gent l'hagi pogut votar.

Suposo que es tard per que el senyor Montilla s'ho repensi. Podent-lo recordar com a Ministre, president de la Generalitat o president de la Diputació de Barcelona, se'l recordarà per ser un trist senador a l'ombra i d'una cambra obsoleta.

Es conegut que la formació del Sr. Montilla no és, ni molt menys, de matrícula d'honor, entenc que se li pot fer feixuc anar amunt i avall a fer xerrades i conferències , però pot ser hi ha altres alternatives per tot un expresident de la Generalitat, si el que busca de debò no es menysprear la institució.

En definitiva, el sr. Montilla demostra que no creu en el país i molts considerem aquest fet com una ofensa a la institució més gran del nostre país.

La màxima d'aquest personatge esta clar que és ,jo i primer jo, i després jo, passi al que passi al país o on sigui. " Ay pena , penita pena".

21 de novembre del 2011

1.014.263 gràcies!



Permeteu-me que comenci aquest post d’avui donant les gràcies al més d’un milió de persones que han votat a CiU en aquestes eleccions i que han fet possible que guanyéssim les eleccions generals a Catalunya per primera vegada en la història de la democràcia.

Ahir el país va parlar clar, molt clar. Molts analistes polítics però també els altres partits es pensaven que “les retallades” ens passarien factura i no ha estat així. La gent sap, i així ho hem repetit en campanya, que el govern de CiU ha heretat un dèficit desproporcionat del tripartit i que nosaltres estem fent els ajustos necessaris per aixecar el país i tornar-lo a situar allà on mereix estar.

Deixeu-me que ara feliciti al nostre candidat en Josep Antoni Duran i Lleida. Ell, més que ningú, ha treballat incansablement aquests anys a Madrid per Catalunya defensant els interessos del nostre país amb força, rigor i responsabilitat. La gent ha premiat les conviccions i la fermesa de Duran, el polític més ben valorat de Catalunya en nombroses ocasions. Queda clar que la gent vol, ara més que mai i en temps de crisi, polítics de conviccions però que toquin de peus a terra i aquests resultats en són un exemple.

Durant la jornada d’ahir també va quedar clar que Catalunya és diferent a Espanya. Com va dir Duran des del balcó de l’hotel Majestic “som una Nació”. CiU ha aconseguit que Catalunya no sigui de color blau i per tant es freni l’avenç de la dreta espanyola al nostre país, però és més, els catalans i catalanes van demanar al PP amb la veu ben clara i forta un nou pacte fiscal, un nou tracte fiscal per al nostre país. Que algú ho comenci ha anotar a l’agenda.

Per últim deixeu-me també que feliciti als nostres 16 diputats i 9 senadors que, juntament amb en Duran, treballaran pel nostre país al congrés i al senat. S’ho mereixen totes i tots moltíssim.

Un apunt final, ara sí i que fa referència als resultats del PSC-PSOE a Espanya i a Catalunya on el Sr. Rubalcaba i la Sra. Chacon han tret els pitjors resultats de la història del socialisme. Només diré una cosa i que ho hem repetit durant la campanya; humilitat, seny, responsabilitat i sobretot, sobretot, LA VERITAT és el que la gent demana dels polítics. Ells han faltat a la veritat i han fet demagògia, afortunadament no els hi ha sortit bé.

Repeteixo

Moltes, moltes GRÀCIES!!!

14 de novembre del 2011

Una setmana decisiva per Catalunya

Aquest es el darrer post que faré durant la campanya electoral ja que com saben tinc la costum de penjar un post per setmana i els dilluns.

Dividire el post en tres petits blocs per tal de fer-los-hi arribar les meves impressions sobre coses que han succeït durant la campanya i aspectes que cal tenir en compte quan el dia 20 exerceixin el seu dret a vot.

En primer el famós debat entre Rubalcaba i Rajoy.

Doncs bé, sota el meu punt de vista, aquest va ser un debat que va començar desvirtuat ,ja que, és va negar la veu del nostre país al no permetre que defenséssim els nostres interessos.

Més enllà d'aquesta discriminació, va ser un debat amb una escenografia caduca i antiga, pròpia de fa 30 anys. Rubalcaba es va prendre el debat amb unes dosis d'agressivitat massa exagerades. El cert és que la situació amb la que el PSOE ha deixat Espanya no pot fer creïble cap proposta de Pérez Rubalcaba, sota cap concepte i per això només li queda apostar per la comèdia.

Rajoy va limitar-se a llegir el seu programa. Sabia que no li calia el debat i per això hi va passar de puntentes. De fet, no va dir res i amb això, desgrassiadament, en té prou.

El que va quedar molt clar és que pel PP i el PSOE Catalunya no existeix. De fet, crec que ni tenen consciència del dèficit fiscal que patim, ni els preocupa ni els ocupa i això es alarmant.

Agafem-nos fort per que vindran temps complicats, ja veuran.

Anem al segon bloc. El debat de la televisió publica catalana.

Doncs bé, sota el meu punt de vista va ser un debat molt més amable per l'espectador. Almenys la posada en escena dels 5 candidats catalans era més actual que no pas la del debat a dos.

En aquest debat de TV3 vàrem poder comprovar tres coses. La primera i molt evident; Duran i Lleida era l'únic que parlava de propostes concretes. La segona que els representats del tripartit (PSC, ERC i ICV) honoren un passat recent que quasi porta el país al desastre total. Tercera i última, un PP que continua crispant i buscant conflictes on no hi son, en un tema tan important per Catalunya com es el de la nostra Llengua.

Tercer apunt i el més important.

Queda una setmana i Catalunya necessita més que mai que CiU guanyi aquestes eleccions.

Perquè ho dic:

Per què som la única formació que defensem un pacte fiscal per Catalunya que posi punt i final al dèficit fiscal que patim i que cada any ens pren 16000 milions d'euros. Cal recordar també que hem rebut d'herència del tripartit un dèficit l'any 2010 de 8350 milions d'euros.

Per què el pacte fiscal que defensem és sinònim de més política social i d'un estat del benestar més fort.

Per què Duran és l'únic que té propostes i projecte per Catalunya. Com us deia abans, en el debat de TV3 va quedar clar que el PP i el PSOE no volen un pacte fiscal i prefereixen seguir espoliant a Catalunya.

Per què Catalunya ha de ser la guanyadora de les eleccions del 20N i per això per dignitat nacional no podem permetre que el PP o el PSOE guanyin les eleccions al nostre país.

I per què el govern de Catalunya necessita una veu forta i lliure a Madrid. Necessita persones sòlides que defensin al Govern i això només ho garanteix CiU.

Saben que el PP guanyarà a Espanya per majoria però també saben que els diputats catalans que puguin treure PP o el PSC estan al servei d'un partit i no d'un país.

Es per tot això que els hi demano que ens votin, que votin a en Duran, que votin a la gent que millor defensarà els seus interessos i els del país que estimen.

No es deixin enganyar.

VOTIN CATALUNYA
VOTIN DURAN
VOTIN CiU

9 de novembre del 2011

Un discurs serè, enmig d'una campanya amb massa soroll

Un discurs serè, enmig d'una campanya amb massa soroll

Ahir, durant l'esmorzar organitzat pel Fòrum Europa-Tribuna Catalunya vam poder gaudir d'un discurs profund, serè i, sota el meu punt de vista, molt responsable del nostre candidat, en Josep Antoni Duran i Lleida.

Duran, al llarg del seu discurs va apel·lar a una cosa tan important i transcendental per l'esdevenir de la societat actual com són els valors i la ètica moral.

Alguns, segur, poden fer una lectura simple i potser no ho veuen com jo, però si te'l escoltes bé i el llegeixes entre línies veus que ahir Duran va apuntar idees molt importants per fer front a la crisi actual amUb valors, i si, potser amb valors espirituals, que van més enllà.

És important que algú i més enmig d'una campanya com aquesta, et parli de valors, d'ètica i de responsabilitat social. És important també que algú reivindiqui que necessitem un món que es nodreixi de comportaments i actituds diferents que evitin les injustícies socials en tots els camps i més en l'econòmic, on els malcomportaments ètics i morals, ens han evocat a una de les crisis més ferotges.

Una de les frases que va dir Duran que més hem va impactar va ser la següent: "Sense ser capaços de reflexionar sobre el comportament que han tingut les institucions i la societat no serem capaços de superar aquesta dilema històric en què ens trobem".

Té tota la raó. Potser si tothom reflexiones i fes una petita revisió de la seva escala de valors i i poses per davant la veritat, la justícia, el bé comú, la primacia de la moral, la vida com a valor suprem, la família, l'empresa, la llibertat exercida amb responsabilitat o el respecte per les persones, el món aniria molt millor del que va i la crisi que ens afecta seria més fàcil de superar.

Estaria molt bé que les noves generacions, els joves d'aquest país, és llegeixin aquest discurs i que hi reflexionin. De fet, si m'ho permeten, convido als professors de les Universitats Catalans que el llegeixin als seus alumnes.  Els joves seran els que, potser, podran canviar el món i la manera de fer actual.

4 de novembre del 2011

La nostra força!

Avui ja si!!!. Aquesta matinada ha començat oficialment la campanya electoral i CiU ho ha fet amb un pavelló de l'illa diagonal de Barcelona ple d'entusiasme i il·lusió.

Aquestes eleccions son vitals per Catalunya. El nostre país s'hi juga el prestigi, el respecte i el seu esdevenir futur.

La millor opció per defensar els interessos de Catalunya i el seu autogovern, sens dubte, és CiU, és Duran i Lleida.

Perquè?

El PSC- PSOE ja ens ha demostrat aquests anys quina es la seva manera particular de defensar Catalunya a Madrid; amb un silenci barroer, amb un amagar el cap sota l'ala i amb un cinisme insultant de tots els seus diputats a corts.

O el PP, que amb majoria absoluta sempre ha intentat frenar l'avenç social nacional i econòmic de la nostra nació.

Per això us demano que no us deixeu enganyar.

Ni PP ni PSOE!

Les ganes, l'empenta, la responsabilitat, les idees de CiU, són la nostra força per defensar el país.

Voteu a Duran i Lleida!
Voteu a CiU!

2 de novembre del 2011

80è aniversari UDC


Goig, emoció, records...paraules que descriuen el que vaig sentir aquest passat dissabte durant el sopar commemoratiu del 80è aniversari del meu partit, Unió Democràtica de Catalunya.

Un miler de persones van voler ser partícips d'aquesta data tan assenyalada per a Unió. Aquesta presencia massiva de gent serveix per reivindicar amb força i ímpetu el paper del nostre partit en la societat catalana.

En aquest sopar, a banda de les intervencions que va haver-hi i que després us en parlaré, va servir per homenatjar a totes i tots aquells militants que fa 25 anys que militen al partit.

Personalitats tan importants com Nuria De Gispert, Joana Ortega i Josep Sanchez Llibre van rebre aquest reconeixement enguany, però no em vull oblidar d'aquells militants que també van rebre aquest reconeixement i que des del seu anonimat, han treballat incansablement durant 25 anys per Unió, pel país i per la seva gent.

També varem comprovar la gran unitat, sense discrepàncies internes, que viu Unió en l'actualitat. L'exemple el van donar el tres presidents del comitè de govern i tots els presidents dels consell nacionals vius, tallant junts el pastís dalt de l'escenari.

Ara, vull destacar algunes de les coses que en Duran i Lleida va dir durant la seva intervenció i que va servir per cloure l'acte.

En Duran va reivindicar el paper d'UDC des de l'any 31 i la defensa del nostre partit de la sobirania de Catalunya i la possibilitat d'aquesta d'exercir el seu dret a l'autodeterminació i l'opció de la confederació com a model d'organització d'Estat.

També però, va reivindicar altres valors de ciutadania que sempre ha defensat Unió com són la llibertat exercida amb responsabilitat, la solidaritat, l'autoritat, l'esforç o l'economia social i de mercat, l'humanisme i la justícia social com a valors vàlids dins el nou orde mundial.

En definitiva, Unió té lideratge, discurs, idees, valors i gent disposada a defensar-los durant 80 anys més!

Com a secretari d'organització que sóc d'Unió no puc acabar el post d'avui sense agrair la tasca i l'esforç d'en Miquel Puig, president de la comissió del 80è aniversari i totes les persones que han treballat per fer possible aquest sopar commemoratiu.