26 d’abril del 2011

911

Vull començar aquest nou post, ara que encetem el tram final de les eleccions municipals, donant les gràcies a tots aquells militants i simpatitzants que han volgut, a traves de CiU, participar en les 911 llistes que la nostra federació presenta arreu del territori.

L’esforç individual d’aquestes persones, prop d’onze mil, esdevé col·lectiu i mostra amb claredat la bona salut del projecte comú de CiU i la ferma voluntat de cadascun d’ells de seguir transformant el país, dia rere dia, poble a poble, comarca a comarca.

Aquests 11.000 candidats/es són molt conscients de la situació que viu Catalunya en l’actualitat. És per això que la seva, la nostra, principal preocupació i obligació serà la de generar ocupació, incentivar als emprenedors, al comerç de proximitat i als petits empresaris i vetllar que l’administració sigui àgil, dinàmica i no dificulti la seva activitat comercial.

Aquests 11.000 candidats/es tenen molt clar que s’han de generar oportunitats reals a la gent, fomentant l’educació, la formació i la cultura de l'esforç.

La gent de CiU i el suport majoritari de la ciutadania ja va fer possible un canvi al Govern a la Generalitat, ara cal, que els Ajuntaments, l’administració més propera al ciutadà , es sumin a aquest canvi en positiu i deixem de patir molts ajuntaments governats per partits que viuen allunyats de la realitat. Necessitem més Alcaldes/ses i Regidors/es que pensin i actuïn en funció de les necessitats reals de les persones. Calen, ara més que mai, Governs municipals, amb una gestió transparent, curosa amb els diners públics, responsable, activa i a la vegada reactiva, permeable a les preocupacions dels ciutadans.

Les candidatures de CiU aporten experiència i pluralitat, per tant, confiança. I confiança és el que necessita el nostre país, confiança i empenta per situar-lo on mereix estar.

Gràcies a totes i tots.

19 d’abril del 2011

Els ciutadans tenim dret a viatjar dignament

La globalització i l’obertura de fronteres esta conduint cada cop mes a que els ciutadans es plantegin l’ús de l’avió com a mitjà de transport freqüent. Les companyies s’esforcen en proposar sorprenents ofertes de vols “low cost” que posen a l’abast de quasi qualsevol butxaca la possibilitat de viatjar ràpidament d’un país a l’altre.

Aquest es, evidentment, un gran avantatge que facilita el trànsit internacional i, per tant, afavoreix notablement el flux de viatgers a destinacions cada vegada mes llunyanes. Per tant, aquest fet contribueix a incrementar de forma molt significativa la capacitat per generar riquesa de qualsevol destinació tant des del punt de vista empresarial o turístic.

Aquest fet que, sens cap mena de dubte, ha de significar un gran avenç, en moltes ocasions acaba per ser un autèntic martiri... Quasi be tots hem patit en mes d’una ocasió les inclemències de seure en les butaques d’un avió on no disposem d’espai per encabir les cames, o be, espais tant estrets que ni tant sols podem reclinar lleument el seient. Quan desembarquem tenim l’esquena tant “quadrada” que ni tan sols ens podem posar drets. Si ens toca en algun dels seients propers a la finestra oblidem-nos de utilitzar el servei, doncs probablement haurem de saltar literalment per sobre dels nostres companys de viatge. Crec que la gran majoria que ens veiem obligats a utilitzar un avió, tant si es per oci com si es per feina, tenim mes d’una anècdota per explicar.

Les companyies s’excusen amb la necessitat imperiosa d’abaratir els costos però..., hem de permetre que aquest sigui l’argument que justifiqui pràctiques completament contràries a la salut...??

Pot ser sigui el moment de impulsar normatives des del Parlament Europeu que exigeixin als fabricants guanyar l’espai suficient en els avions per tal de garantir la comoditat dels passatgers que, a mes, repercutirà directament en la seva salut. Pensem que mes del 30% de la població pateix patologies cervicals severes derivades de problemes posturals, i aquesta xifra augmenta fins al 85% a partir dels 60 anys. No oblidem que tots ells son usuaris dels serveis d’atenció de la Seguretat Social, un servei públic pagat per tots...!!

Hi hem de posar remei!! Crec sincerament que el Parlament Europeu te la obligació de plantejar seriosament una profunda modificació de la normativa aèria per millorar la manera de viatjar dels turistes. Els passatgers han de poder gaudir dignament del seu viatge i mai en detriment de la seva salut. No hem de permetre que el viatger tingui la sensació de ser el borrego al qui transporten dalt del camió de la mateixa manera que ho feien als anys 50.

Per sobre de tot som persones i com a tal hem de ser tractades.

12 d’abril del 2011

11 d'Abril. El dia després

Després de les diferents ondades de consultes independentistes que s’han produït al llarg i ample del territori català i sobretot després de l'impacte que ha tingut la consulta a Barcelona, més mediàtica que real, ha arribat el moment de fer balanç. És evident que les mobilitzacions amb diferents matisacions són el reflex d’una societat en ebullició, la situació econòmica i social del nostre país dóna benzina a discursos demagògics i allunyats del dia a dia de la majoria de la societat més preocupada d’arribar a final de mes, de la feina i del futur dels seus fills que de qüestions identitàries. En aquesta situació cal fixar objectius realistes i assolibles, objectius a mig curt termini que tinguin una plasmació clara sobre la vida dels ciutadans i sobre els serveis que aquest han de rebre de les diferents administracions del nostre país. En aquesta tessitura cal trobar espais de consens, cal trobar complicitats, sumar, no restar, cal un acord ampli de la societat civil que ens permeti avançar, sortir de la crisi i posicionar el nostre país cap a un model eficient que pugui competir en un món globalitzat, amb un model productiu, on la investigació, la innovació, la creativitat i el disseny siguin el referent i la nostra senyal d’identitat a l’exterior.

En aquesta direcció, l’assoliment del Pacte Fiscal és sens dubte l’eina bàsica per aconseguir fer avançar al nostre país, s’ha de convertir en el pal de paller, de la nostra relació amb l’estat espanyol, un millor finançament, amb una gestió més acurada, més pròxima, similar al model basc, dels nostres recursos ens permetria posar l’accent en allò realment important dinamitzar, incentivar i generar polítiques econòmiques que ens ajudin a posar al nostre país allà on ha d’estar i disposar d’un pressupost per la Generalitat, ajuntaments, etc al nivell del que l’esforç de cada català genera i mereix.