29 d’octubre del 2010

Les set plagues de Catalunya

Aquests darrers set anys de tripartit han sigut un autèntic malson en tants aspectes que, per mal que em pesi, no puc deixar de comparar-los amb les plagues mítiques que van assolar l'antic Egipte. Podeu dir-me exagerat, però abans continueu llegint i,si més no, reflexioneu-hi:

1.- El mal finançament que el tripartit ha aconseguit per a Catalunya es tradueix en la primera plaga: l'aigua que es va convertir en sang.

2.- La sequera i les crisis de l'aigua recorden inevitablement a les granotes que van envair Egipte.

3.- L'increment de l'administració, la manca d'austeritat i la mala gestió de les finances públiques és, per a mi, d'una manera clara i inequívoca, la invasió de mosquits i puces.

4.- El 20% de pobresa, el 20% d'atur i el 40% d'atur juvenil podria abocar el nostre país a la pesta que va matar els ramats.

5.- La mala gestió davant dels incendis i les nevades equivaldria a la granissada d'aigua i foc.

6.- La incertesa davant del futur en què està instal·lada Catalunya són els dies de foscor que varen viure els egipcis.

7.- La mort del teixit productiu català és la mort dels primogènits.

Segons aquell relat bíblic, només després dels enormes patiments, el faraó va autoritzar que els israelites abandonessin Egipte. Si bé, he de reconèixer que en el cas d'Egipte van ser deu i no set plagues, confio i desitjo que els catalans evitem tres anys més de desolació. El poble té la paraula...

25 d’octubre del 2010

Dinar-Míting a Premià de Mar

Font: www.udcmaresme.blogspot.com

Aquest dissabte, els militants premiarencs, en el marc de la precampanya per les eleccions al Parlament, van organitzar un dinar-míting amb l’assistència de 1.300persones.

Abans de tastar la fideuada, varen tenir lloc els parlaments dels candidats comarcals, de l’alcalde de Premià de Mar i de l’Artur Mas.

En Benet Maimí, va fer un parlament intens, que va iniciar dirigint-se al nostre candidat a la presidencia de la Generalitat dient-li “El maresme no et decebrem Artur, tornarem a guanyar als 30 de 30 pobles!”. Tot seguit, va prosseguir fent un anàlisi de la situació actual de Catalunya, on va comparar els 7 anys de tripartit amb les 7 plagues d’Egipte: “1.- mal finançament. 2.- sequera crisis de l’agua. 3.- increment de l’administració, manca d’austeritat, mala gestió de les finances públiques. 4.- 20% pobresa, 20% atur 40% atur juvenil. 5.- incendis i nevades. 6.- Catalunya ha de sortir de la foscor que es troba. 7.- ha mort el teixit productiu català.” Va voler parlar de la greu crisi que ens afecta, però per ell, de crisi n’hi han tres: “1.- valors. 2.- país. 3.- econòmica”. En la darrera part del seu parlament, va donar les claus per canviar el rumb negatiu del país: “recuperar la il•lusió, l’alegria, la felicitat, hem perdut l’autoestima. Recuperar valors com esforç, disciplina, sacrifici, treball, sinó no s’aconsegueixen els èxits”, “hem de guanyar el futur. El present no pot estar pitjor, la herència del tripartit es nefasta”, “anem cap el canvi, no només de sigles sinó d’actituds, de projectes i de lideratge que només el pot donar l’Artur Mas”. Va finalitzar encoratjant a tots els militants i simpatitzants fins el darrer dia, tot recordant que “l’única alternativa útil, el vot útil es el de CiU”.

Al seu torn, Artur Mas ha subratllat que “Zapatero ha canviat el seu govern, però aquí qui canviarà el govern serà el poble de Catalunya, per posar un govern que ajudi a construir el país en positiu”. “El canvi no és treure’n uns per a posar-ne uns altres, ha de ser per a que a Catalunya la gent tingui confiança en el futur, hi hagi feina i hi hagi formació, autogovern, llibertat i per a defensar la nostra identitat”, ha continuat, “si hi ha canvi és perquè la gent està confiada en les possibilitats del país, que en té i de molt bones, i per a que la gent sàpiga que es podrà guanyar la vida i formar-se millor".

En l’acte, també hi varen estar presents altres destacats representants d’Unió al Maresme, a part d’en Roger Muntanyola que també es candidat al parlament, ens varen acompanyar en Josep Sánchez Llibre, en Ramon Espadaler i nombrosos regidors i alcaldes comarcals.

8 d’octubre del 2010

Ja ho deia fa dos anys!!






Ja ho deia fa dos anys, i em puc reafirmar fil per randa, de tot el que vaig escriure en el meu blog amb data u de novembre de 2008

Ja fa dos any del segon tripartit i, francament, el preu que estem pagant és molt i molt car. No us descobriré cap secret si us dic que per a mi, malgrat que la llei ho permeti, és i serà mentre duri, un pacte de conveniència pura i dura. Una “entesa” que costa molt de pair per a molts i molts catalans.

Tots sabem que l’època de les majories absolutes ha quedat enrere i penso que l’alternativa a aquests pactes antinatura haurien de ser els governs amb majoria
simple i acords puntuals amb la resta de forces poilítiques, respectant sempre la
llista més votada. També advoco per acords de govern que permetin liderar el país
amb estabilitat, però sense enrocar-nos amb el trist tripartit. No pot ser que una
força minoritària com ICV pugui bloquejar l’acció del govern de Catalunya.

El “nostre” govern està recollint dos anys després el fruït del que ha anat
sembrant. Avui els catalans hem perdut força, il·lusió i ganes. Estem desencisats a
tots els nivells però sobretot políticament. Tot el relatiu a la política està mal
vist; s’ha perdut el respecte a la classe política.

Però això no és el pitjor. La política catalana ha perdut pistonada a nivell
espanyol i també globalment, a Europa i al món. L’empresariat català ja no gaudeix
del prestigi que havia aconseguit gràcies a l’esforç i la responsabilitat que sempre
l’ha caracteritzat. Ha desaparegut el voluntariat i l’altruisme, els valors com
l’esforç, la disciplina, el sacrifici, el respecte, l’educació i el civisme han
claudicat davant dels ideals del tripartit. És a dir, davant del seu fals
progressisme. El terme “progre” ha ridiculitzat tots els valors anteriorment
esmentats. Avui en dia, es premia la mediocritat.
Tot aquest esperpent, ha estat potenciat per una gran part dels mitjans de
comunicació, a mans del poderós tripartit que, subvencions en mà, els ha aconseguit
lligar curt.
Felicitats senyors del tripartit perquè sembla que hagin anestesiat una part de la
societat catalana. Avui costa molt que els catalans reaccionin. Ens anem convertint
poc a poc en una societat acostumada a empassar-s’ho tot. Ho fan els treballadors i
els empresaris, i els sindicats han venut el seu silenci per un plat de llenties. I
sinó, on han estat els sindicats amb tots els “nyaps” del govern central: l’Ave,
rodalies de Renfe... Després de tot allò, com es pot entendre que els socialistes
escombressin a Catalunya...

Des d’aquí, animo a qui pensi com jo a que s’animi a lluitar per trencar aquesta
inèrcia negativa. Recuperem la il·lusió de país, els valors de la societat catalana,
la nostra competitivitat com a poble, les ganes de treballar i de generar llocs de
treball dignes. Només així podrem guanyar el futur i el guanyarem si som clars i
valents. És així de clar i català.

4 d’octubre del 2010

Pensem-hi...

Serveixi aquest apunt com a motiu de reflexió.

Som a casa. Dissabte a la tarda. El fill gran hi porta uns amics a jugar. Fins aquí, bé. De sobte, però, comencen a fer trencadisses i a destrossar el que els hi sembla. Casa meva es converteix en la ciutat sense llei.

Opto per aturar de soca-rel el caos. Els que han vingut de fora i s’han comportat com uns bàrbars, cap a casa. Jo ja m’encarregaré de fer entrar en raó el meu fill, com em pertocar com a pare.

Què faríeu vosaltres?

I si això ho extrapolem a la realitat? Què hem de fer amb els presos immigrants que, per haver delinquit al nostre país, omplen el 60% de la capacitat de les presons catalanes? I amb els que pretenen convertir els nostres pobles o ciutats en la imatge de la desolació?

Pensem-hi.