26 de juliol del 2011

L’influencia del canvi de mil·lenni...

Molts us estranyareu pel títol del meu post d’avui però no faig més que posar per escrit una sèrie de reflexions que fa dies que volten pel meu cap.
 
Com bé sabeu ens trobem immersos en un canvi de mil·lenni i per tant, els canvis socials i econòmics son i seran protagonistes en aquests temps.
 
La humanitat es troba immersa en una època de canvis i transformacions constants. Canvis en el camp econòmic, social, cultural, però també en les migracions i l’equilibri territorial.
 
Cal molta consciència del moment que estem vivint per tal d’afrontar amb garanties el desenvolupament futur de la nostra nació, del nostre país, del nostre continent, del nostre món.
Les decisions que es prenguin avui tindran conseqüències en el futur més proper i en el futur de les noves generacions.
 
Tinc la sensació que no som del tot conscients d’aquesta situació i la classe política, en la que m’incloc, n’ha de prendre més consciència. Cal deixar de banda amb celeritat els debats estèrils i partidistes.
 
Les eleccions a Corts Espanyoles que s’acosten poden ser una oportunitat per tots. Cal un debat polític serè i rigorós i amb consciència del moment que vivim. Calen reformes i aquestes han de fer-se a consciència de les transformacions accelerades que com a societat estem patint.
 
Com ja he anat repetint en diverses ocasions cal consciència de la situació actual. Cal que els polítics estiguin a l’alçada de les circumstàncies i com molt bé va dir en Duran i Lleida, aquest passat dissabte, cal que pensem menys en les properes eleccions i més en les futures generacions.
 
No vull acabar el meu post d’avui sense expressar el meu condol i solidaritat al poble Noruec per les víctimes innocents que va causar el brutal atemptat terrorista perpetrat divendres en aquell país.
 
Aprofito també per desitjar-vos un bon estiu a totes i tots. Ha estat un any prou intens com per ser mereixedors d’unes curtes però sempre necessàries vacances. Això si, carregueu les piles ja que hem d’encarar amb il·lusió, passió i convicció la propera contesa electoral, una contesa electoral que pel bé de la situació que travessa el País s’haurien d’avançar el més aviat millor.
 

13 de juliol del 2011

Ai, Ai, Ai...

Tots som conscients que la situació econòmica per la que travessa Catalunya, Espanya i també la resta de països de la UE és d’una delicadesa preocupant. Concretament a Espanya, la situació és més delicada. Llegim a diferents mitjans de comunicació que la situació de Grècia pot arrossegar a una major pèrdua de confiança dels mercats financers amb països com Itàlia però també Espanya.
Catalunya està fent els deures i ho dic convençut. El president Mas i tot el seu equip de govern està liderant amb força i sense que li tremoli el pols, l’execució d’un seguit de mesures, que tot i ser en moltes ocasions impopulars serviran segur a mitjà termini per redreçar la situació econòmica del nostre país. El president Mas i el Govern Català han estat molt més valents que el Sr. Zapatero i el seu govern. Zapatero s’ha equivocat i ho sap. En Duran i Lleida, com a president del grup de CiU al Congrés dels Diputats feia temps que l’avisava i en moltes ocasions no va fer cas de les propostes del Grup Parlamentari que presideix. Ara sap que no hi ha marxa enrere. Europa ja no només el mira, ara l’assenyala.
Ara es temps de polítics valents. Zapatero serà recordat per amagar el cap sota l’ala quan el seu país més el necessitava. Zapatero ahir es va equivocar i molt. Zapatero ahir hauria d’haver convocat eleccions i no nombrar nous ministres. Espanya no pot estar més temps sense prendre decisions, allargant l’agonia i amb tot el mercat financer a l’espera.
Espero un gest de sensatesa de ZP, de fet son molts els que l’esperen. Convoqui eleccions ja i deixi que la democràcia segueixi el seu curs amb la major celeritat possible.
Deixeu-me que acabi el post d’avui felicitant a Omnium Cultural pel seu 50è aniversari. Espero que en facin 50 o 100 més i segueixin promocionant la llengua i la cultura catalana arreu.

8 de juliol del 2011

De Rodriguez a Pérez.... o no!

Ahir al vespre, la calor no em deixava descansar, vaig repassar la premsa del dia, fer algunes anotacions per reunions que tenia programades, llegir alguns documents pendents, ja sabeu... moment de reflexió i anàlisi, petits espais per poder endreçar el frenètic dia a dia. Però ahir, estava especialment filosòfic i em vaig aturar a una noticia en relació als moviments del vicepresident i precandidat a temps parcial Rubalcaba, la veritat és que no vaig prestar massa atenció al contingut, una mica ferragós tot sigui dit, si no que vaig reparar en una qüestió més formal, més aviat estètica que en va fer somriure i reflexionar, segurament ho tindria que haver fet abans, però va ser ahir... els cognoms, aquesta és la qüestió, més aviat la no utilització de determinats cognoms, m’explico, tots coneixem al ministre Rubalcaba, però en realitat es diu Pérez de primer cognom, més clar és el cas del president Zapatero, ZP pels amics, que té per primer cognom Rodríguez. Amb aquesta idea vaig dirigir-me a Internet a esbrinar quina posició ocupen aquests cognoms silenciats i amagats al rànquing estatal, segons algunes planes consultades els cognoms Rodríguez i Lopez ocupen la posició quarta i cinquena, per darrera de Garcia, Gonzalez i Fernández, dels cognoms més estesos a l’estat espanyol.

Quina és la raó que fa que els candidats socialistes utilitzin el segon cognom per fer campanya? És una raó sentimental? Tenen dubtes d’utilitzar un cognom tant freqüent i estès? Tenen el mateix “spin doctor”?

Això em fa fer pensar en una pel•lícula menor d’Eddie Murphy, “Su distinguida Señoría” on es radiografiava el món d’interessos i prebendes al congrés d’Estats Units, en aquest film, el protagonista un bon vivant, assoleix un seient a la càmera de representats nord-americana amb un fàcil eslògan “Johnson, el nom que ja coneix”. A diferència de l’histriònic Eddie Murphy sembla que els candidats socialistes prefereixen que els seu cognom no sigui massa conegut, ja sabeu coses del màrqueting.

En un altre ordre de coses convidar-vos a tots i a totes a gaudir de les festes d’estiu d’Arenys de Mar. Gloria i Honor a Sant Zenon.

4 de juliol del 2011

Una d'Espanya...

A mitjan de setmana va tenir lloc el tradicional "debate de la Nacion". Vaig seguir-lo amb una atenció especial i no com a polític i parlamentari Català que sóc si no com a ciutadà de Catalunya, i també com a ciutadà d'aquesta Espanya que a voltes ni ens entén ni ens compren.

No parlaré ni de vencedors ni vençuts pel que fa referència al debat. Si que diré però, que només vaig veure a un líder polític que explicava al ciutadà la situació actual per la que passa el seu país amb rigor, amb serenor i amb responsabilitat. Sembla ser que a Madrid, el PP i el PSOE, son els que menys practiquen el sentit d'Estat que reclamen.

Aquesta setmana han criticat, des d'alguns espais d'opinió que CiU dones suport a les reformes plantejades pel Govern Espanyol. Doncs be, si haguéssim actuat en clau partidista potser no hi hauríem donat suport... i menys a pocs mesos de les eleccions generals.

CiU ha ajudat aquest setmana a que Espanya s'allunyi de Grècia. Alguns no ho entenen però tampoc cal que ho facin. Les eleccions son a prop i els ciutadans diran si la política que planteja CIU es l'encertada o no. Així es la democràcia i així ha de ser la política.

Per últim, un comentari sobre les declaracions d'ahir de la Sra. Ministra Chacon sobre el pacte encobert del PP i CiU i altres bestieses que va dir; Sra . Chacon vostè ha desaparegut durant quatre anys de Catalunya i ha incomplert sistemàticament les promeses que va fer als catalans/es ara farà quatre anys... per favor no doni lliçons de res i menys de catalanisme.

Gràcies