23 de juny del 2011

Per la revetlla de Sant Joan... Foc nou


La nit de Sant Joan i la seva revetlla és la celebració popular del solstici
d'estiu, la festa més llarga i esbojarrada per excel·lència per a commemorar
la nit més curta de l'any. És la festa del foc, element que honora el sol:
fem fogueres, tirem petards, bevem cava i mengem coca, ens envoltem d'amics
i coneguts per donar la benvinguda a l'estiu, aquest període meravellós en
el qual la natura es troba en el moment més àlgid i les seves virtuts poden
incidir directament en la nostra vida. És el tret de sortida d'un període
que evoca a notes i a quadern de vacances, a paella, a nivea, a mar, a
terrassa, a colònies... moments, que conviden també a realitzar activitats a
l'aire lliure, a sortir, a compartir il·lusions, a descobrir, a viure en
definitiva. És també però una època de descans, de repòs, de reflexió i
anàlisi, de fer balanç, d'aturada i pausa. Moments necessaris per carregar
piles per, tal i com fans el atletes de velocitat, ajupir-se per després
arrencar amb més força.

Permeteu-me doncs, que faci un triple salt mortal i lligui la metàfora de la
revetlla de Sant Joan i del foc per proposar-vos que aprofitem les fogueres
que avui fem a cada poble i vila del nostre país, per fer foc nou, per
començar de zero, per deixar enrere allò negatiu i fer una catarsi tant
personal com col·lectiva. Cremem l'individualisme, el sectarisme i la manca
de professionalitat. Deixem enrere tot allò que ens angoixa i que no ens
deixa avançar. Allunyem-nos de les intoleràncies, dels recels i les enveges.
Cremem també l'egoisme i encenguem un nou foc i permetem que creixi dins
nostre l'esperança i la voluntat de tirar endavant amb passos ferms i
decidits. Posem les llavors perquè valors com la col·laboració o l'esperit
de superació arrelin en aquest nou període. La combinació de tots aquests
elements personals, els que cremem i els que hem de deixar créixer, sumats i
multiplicats produiran els ingredients necessaris per avançar i millorar com
a societat i com a país.

Només em queda desitjar-vos doncs una bona revetlla i que aquest treball
individual d'esperança que us proposo el puguem celebrar com un èxit
col·lectiu.

Que comenci la festa!

20 de juny del 2011

Horaris Europeus


La setmana passada vaig tenir una agradable trobada amb el Doctor Ignacio Buqueras, President de “la Comisión Nacional para la Racionalización de los Horarios Españoles” (ARHOE), entitat que promou la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, promovent horaris més racionals.

Les reflexions del Doctor Buqueras em van fer pensar sobre la necessitat i els avantatges de modificar els horaris laborals al nostre país assimilant-los més als horaris de la resta d’Europa. Primer van ser les llargues jornades laborals, incompatibles amb la conciliació de feina i família; ara és la crisi econòmica, la que ens aboca a la necessitat d’un nou ordre econòmic i social.

Òbviament el primer argument a favor d’aquesta racionalització dels horaris a l’Estat espanyol, és la conciliació de la vida familiar i professional. Els horaris partits, amb interminables esmorzars i dinars, provoquen no poder compartir un temps important amb aquells que estimem, especialment amb els nostres fills amb les conseqüències que aquest fet pot tenir sobre la seva futura educació acadèmica, sentimental i cultural.

Un segon criteri a favor d’aquesta racionalització d’horaris és la productivitat, etern problema de l’economia espanyola, que té molt a veure amb la cultura llatina. No per restar més temps al lloc de treball els resultats són més positius, sinó que cal incidir en eines que permetin valorar l’eficiència i l’assoliment dels objectius en l’activitat diària, oblidant, com a mínim com a primer factor les hores esmerçades. Es requereix un canvi de mentalitat, traduït en una direcció per objectius així com en una remuneració que s’ajusti a aquests, i no pas a les hores de presència a l’oficina. Cal doncs, donar recolzament a les empreses flexibles i familiarment responsables.

La internacionalització seria el tercer factor. Els horaris espanyols, s’han d’assimilar als dels nostres competidors però alhora també col•laboradors europeus, facilitant així el treball en xarxa i exprimint al màxim l’ús de les noves tecnologies.

Per l’últim l’estalvi energètic seria un factor rellevant, fomentant així la sostenibilitat dels recursos naturals. La concentració horària, sobretot, en grans empreses i institucions tindria conseqüències evidents estalviant llum, gas, etc...

Cal doncs donar passes endavant en aquesta direcció perquè només d’aquesta manera, l’Estat espanyol i Catalunya tornaran a ser societats alineades amb les economies més competitives i podrem alhora conciliar, en aquests temps tan confusos, la vida professional amb la personal i potser així i hauria més feina per més gent.

15 de juny del 2011

Intolerància

Avui hem viscut un dels dies més tristos de la recent democràcia al nostre país.
Les imatges que he presenciat eren més pròpies del tercer món que no pas les d'un país desenvolupat. Hi ha situacions que en un estat de dret no es poden permetre i el que avui han fet els anomenats "indignats" està fora de tota lògica. Segrestar als representants del poble escollits democràticament no és de rebut i fer-ho amb violència encara menys.

Puc compartir moltes de les situacions que plantegen, però crec sincerament que la forma es del tot errònia. Vivim en un país democràtic i no ha estat fàcil aconseguir-ho. No ho llencem tot per la borda! Estic d'acord que la situació econòmica no es fàcil, però ara hi ha hagut una alternança política i crec que és just dipositar-hi confiança. Hem fracassat amb la gestió d'aquests darrers anys ara cal veure si la nova composició política serà capaç de resoldre la situació.

En democràcia hem de respectar la voluntat del poble i hi ha mecanismes legals per fer-ho, no ens els saltem , si ho fem conduirem al país a una situació de descontrol i caos.

14 de juny del 2011

Molta sort i molt encert

Molta sort i molt encert

Avui, de fet ahir, després de 16 anys sent regidor d'Arenys era el primer diumenge després de tots aquests anys que em despertava sense tenir aquesta responsabilitat municipal.

Vuit anys de regidor al govern municipal i vuit a la oposició crec que ja són molts, ara toca que les noves generacions prenguin el relleu i dediquin els millors anys de la seva vida a situar el nostre Arenys de Mar allà on mereix estar.

Aprofito el post d'avui per despedir-me com a regidor d'Arenys de Mar però també per felicitar a tots/es els regidors/es coneguts o no, que el passat dissabte van ser proclamats en el càrrec a les diferents ciutats i viles del nostre país. Vull, si em permeten, demanar-los-hi que tinguin coratge i valentia per afrontar un dels reptes més grans que hom pot tenir, que és el de servir a la ciutat o vila que t'ha vist néixer o créixer.

Un apunt; tots vosaltres sabeu que la política, segons la darrera enquesta del CIS, és la tercera preocupació dels ciutadans. Però, com a convençut de la política i defensor del sistema que sóc vull transmetre-us la idea que la política de proximitat que és fa des dels Ajuntaments ha de ser el remei a aquesta desconfiança actual.

I un apunt final; Avui, com he dit abans, comença una nova etapa per a molts municipis. Per fer realment profitosa aquesta nova etapa hem d'apartar els dogmatismes, els partidismes, els models sectaris i les endogàmies de partits. Com he sentit dir en alguna vila durant la campanya electoral " els qui només miren el passat o el present, segur que es perden el futur?. La gent, el ciutadà, les persones ens trien per què guiem el poble però també per què dibuixem l'esperança i només, si és així, la política té i tindrà sentit.

Molta sort i molt encert en el cami que comenceu!

6 de juny del 2011

Estrategos

Estrategos es la paraula grega per "estratega". A l'antiga Grècia, els estrategos eren un càrrec public encarregats de la defensa y la direcció de la guerra.

Els diccionaris d'arreu, també els d'aquí, ens diuen que estratègia, es un conjunt d'accions planificades sistemàticament en el temps que es duen a terme per aconseguir un determinat fi.

Ara us preguntareu el per que d'aquest inici del post d'avui.

Doncs be, com que no vivim a l'antiga Grècia es evident que no som estrategos però si, que en els nostres dies, de l'estratègia se'n abusa, i alguns partits polítics,
especialment.

Per mi i per molts, la política no es només estratègia i tàctica. Potser la ciutadania es distancia de la política pels tacticismes que veuen i palpen en l'activitat política del dia. La política es pacte, es gestió, es honradesa i no només tàctica.

En tot el tema dels pressupostos estem veient com alguns aprofiten per fer estratègia constant. Sembla que no se'n han adonat que la ciutadania valora molt mes la gestió, la bona governanÇa i no la tàctica simple i partidista. Aquesta manera de fer i de mirar-se el melic va portar el segon tripartit de Montilla a perdre a les urnes, però com ja he dit, continuen en les mateixes. Han après alguna cosa? Malauradament sembla que no.

Ara, amb la situació per la que esta passant el país la classe política hauria d'anar a la una, hem de donar un missatge d'unitat. Ara es moment de retirar l'estratègia, moment de no anar en contra del ciutadà i anar-hi a favor. El país necessita responsabilitat dels seus dirigents polítics amb urgència i alguns s'atrinxeren en les seves maneres de fer de sempre.

Els votants d'avui son exigents i ens estan demanant a crits que tots plegats fem el que sigui per sortir del pou.

Recapacitar diuen que es de savis, alguns encara poden deixar l'estratègia i sumar, sumar i sumar....

La política es ara mes que mai construir i no destruir.

No vivim a l'antiga Grècia, vivim a Catalunya.