20 d’octubre de 2009

Ai, ai, ai, que ja no hi ha Calisay

Fa temps que no anava pels aeroports, i l’altre dia vaig tenir ocasió de voltar per un Dutty Free Shop, i quina va ser la meva sorpresa: la famosa ampolla de Calisay que als arenyencs ens omple d’orgull, ja no hi és. Vaig preguntar al noi de la botiga i em va dir: “No me suena“. Frustració important la meva, com a bon arenyenc.

Fa dies comentava a l'alcalde d'Arenys de Mar, Ramon Vinyes (PSC), la possibilitat d'intentar arribar a un acord amb l’empresa que el fabricava recentment per posar en valor l'exquisit licor exarenyenc i l'antiga fàbrica, on avui l’Ajuntament hi té un centre cultural. Hi ha moltes fórmules per portar a terme de manera conjunta i ens aniria bé tant a la vila d’Arenys, com a la marca Calisay, per explicar la seva magnífica història i procedència, així com la seva excepcional composició.

Com a mínim, hem d'intentar que els d’Arenys de Munt no ens esborrin del tot del mapa. Coses de la vida, l'eslògan del partit que avui té l’alcaldia d’Arenys de Mar era posar Arenys de Mar, al mapa, i vés per on els del poble de dalt, és a dir Arenys de Munt, en quatre dies ens han esborrat, i ara només faltava ja no trobar ni el licor bandera dels arenyencs! Hem de fer-hi alguna cosa perquè això no passi.

Aquest cap de setmana he fet dues lectures que us recomano; una que ja és un clàssic però penso que sempre és bo rellegir, es tracta d'Antonio Machado, i dels seus "cantares"; el XII diu així ;

Ojos que a la luz se abrieron
Un día para, después
ciegos tornar a la tierra
hartos de mirar sin ver !

Aquesta lectura va lligada amb una altra, de més seriosa, però que realment hi té relació. És una visió, penso jo, que massa realista de la situació econòmica actual. Em refereixo al llibre “El crash del 2010“, de Santiago Niño Becerra, de l’editorial "Los libros del lince". No us el perdeu.

Cap comentari: