4 de març de 2010

I conte contat ja és explicat

Vet aquí una vegada, fa molts i molts anys, hi havia un poble que no sabia què seria quan es fes gran. Alguns dels seus habitants, fent bandera dels seus orígens i de les seva cultura i la seva llengua, volien trencar amb el regne llunyà que els manava i organitzaven consultes populars per aconseguir la independència.

Però vet aquí que aquest era un poble cruïlla de cultures, un lloc de pas entre dos grans regnes que, per circumstàncies de la història, dia rere dia, rebia més població estrangera, arribada de terres molt i molt llunyanes, que res sabia ni de la seva llengua ni dels seus costums, i que, en canvi, tenien molt i molt arrelada la seva pròpia religió i manera de viure i no volien pas canviar-la.

En aquest atzucac es trobava aquell poble, que volia integrar uns nouvinguts poc interessats a convertir-se, i que veia com la població autòctona cada vegada es reduïa més... Tal era la situació que els més vells del poble auguraven que calia posar remei per no ser literalment envaïts...

Si això fos una rondalla i hagués passat fa molts i molts anys, ara us podria explicar com va acabar i probablement us explicaria que la història acaba bé. Fins i tot, podríem prendre nota de la lliçó que ens ofereix el conte. Però, malauradament, ni és una llegenda ni és inventada. La situació és ben real i actual. Ara ens toca a tots nosaltres posar-hi remei.

1 comentari:

paski ha dit...

quanta raó que tens...