11 d'Abril. El dia després

Després de les diferents ondades de consultes independentistes que s’han produït al llarg i ample del territori català i sobretot després de l'impacte que ha tingut la consulta a Barcelona, més mediàtica que real, ha arribat el moment de fer balanç. És evident que les mobilitzacions amb diferents matisacions són el reflex d’una societat en ebullició, la situació econòmica i social del nostre país dóna benzina a discursos demagògics i allunyats del dia a dia de la majoria de la societat més preocupada d’arribar a final de mes, de la feina i del futur dels seus fills que de qüestions identitàries. En aquesta situació cal fixar objectius realistes i assolibles, objectius a mig curt termini que tinguin una plasmació clara sobre la vida dels ciutadans i sobre els serveis que aquest han de rebre de les diferents administracions del nostre país. En aquesta tessitura cal trobar espais de consens, cal trobar complicitats, sumar, no restar, cal un acord ampli de la societat civil que ens permeti avançar, sortir de la crisi i posicionar el nostre país cap a un model eficient que pugui competir en un món globalitzat, amb un model productiu, on la investigació, la innovació, la creativitat i el disseny siguin el referent i la nostra senyal d’identitat a l’exterior.

En aquesta direcció, l’assoliment del Pacte Fiscal és sens dubte l’eina bàsica per aconseguir fer avançar al nostre país, s’ha de convertir en el pal de paller, de la nostra relació amb l’estat espanyol, un millor finançament, amb una gestió més acurada, més pròxima, similar al model basc, dels nostres recursos ens permetria posar l’accent en allò realment important dinamitzar, incentivar i generar polítiques econòmiques que ens ajudin a posar al nostre país allà on ha d’estar i disposar d’un pressupost per la Generalitat, ajuntaments, etc al nivell del que l’esforç de cada català genera i mereix.