12 de novembre de 2008

Llarga vida a Unió!

Unió Democràtica de Catalunya (UDC) ja té 77 anys, però a diferència del que ens passaria a qualsevol de nosaltres –i sense voluntat de ferir cap sensibilitat- no ha entrat pas en la tercera edat. Unió és un partit jove, dinàmic i amb molta empemta. Per celebrar l’aniversari, la gent d’Unió ens vam aplegar dissabte passat, 8 de novembre, a Sant Cugat del Vallès.

Que és un partit amb empemta no ho dic només jo. Ho demostren les xifres: a Sant Cugat ens hi vam aplegar unes 600 persones. Va ser una trobada molt especial. L’èxit d’assistència va ser tal que es va haver d’habilitar una sala annexa on, uns quants, vam poder seguir l’acte a través d’una pantalla de televisió.

Trobades com aquesta et fan venir ganes de continuar endavant amb aquest projecte polític. Vam demostrar que Unió és un partit viu, que té darrere una història viscuda amb intensitat i que mira cap el futur. Com tot a la vida, ha passat moments bons i moments difícils, però sempre ha tirat endavant, amb constància i valor. Fent balanç, vull destacar els vint anys durant els quals Unió va liderar, juntament amb CDC, el govern del nostre país. Dues dècades durant les quals vam contribuir tot plegats a fer una Catalunya més pròspera.

Aquest aniversari el celebrem des de l’oposició però les ganes per tornar a formar govern hi són molt i molt presents. Ens comprometem a treballar perquè Catalunya recuperi el govern que es mereix, el govern que defensarà com ningú els nostres drets, perquè el nostre país torni a recuperar el prestigi perdut.

Unió encara té molt a dir i a fer, dins i fora de Catalunya. Els vents són favorables, no en tinc cap dubte! El 24è congrés del partit, celebrat enguany a Sitges, i aquest 77è aniversari en són una bona mostra. Hi ha gent preparada i estem decidits a treballar de valent per portar aquest vaixell a port, sense perdre mai els origens.

Felicitats a tots per la feina feta, i en especial als 33 militants que diumenge van ser homenatjats pels seus 25 anys de fidelitat. D’aquests 33, pemeteu-me que en destaqui als maresmencs Adela Riera i Joan Salva, i, com no podia ser d’una altra manera, al mataroní Joan Ribas i Tarrús, ja fa fa cinquanta anys que milita a Unió. Tot un exemple digne d’admiració. I com es diu en aquests casos, que per molts anys ens puguem anar aplegant per celebrar aniversaris!

Cap comentari: