Comiat del company Miquel Rubirola

Per als regidors i regidores del grup municipal de CiU i per a mi personalment, aquest és un ple molt especial. Aquest vespre, Miquel Rubirola, que durant vuit anys va ser el nostre gran alcalde, deixa la política activa.

Recordo ara ja fa alguns anys, quan CiU obria una nova etapa a Arenys de Mar.
Una nova etapa que per sempre més estarà vinculada a la incorporació de Miquel Rubirola a les files de la formació nacionalista.
Recuperàvem un arenyenc, que durant molts anys havia treballat i viscut a Barcelona. Aleshores no feia vida a Arenys, per qüestions personals, però tots el recordàvem de la seva joventut implicat en la vida cultural del poble, liderant força activitats entre la societat civil dels anys 60, una societat en la qual s’havia d’utilitzar més que mai l’enginy i la imaginació, a causa de la manca de llibertat i de recursos que hi havia en l’Arenys i en la Catalunya d’aquells anys.
De ben jove, com dèia, en Miquel ja era un noi implicat en la millora del nostre municipi, treballant i aportant el seu saber fer, per millorar la vila, el seu estimat Arenys.

Però com a molts arenyencs il•lustres, el prestigi i la fama els va aconseguir fora.
Malauradament ningú no és profeta a la seva terra.

En Miquel va anar exercitant responsabilitats cada cop més importants per al país al capdavant de diferents departaments i direccions generals de la Generalitat, amb el nostre tan enyorat president Pujol. En una època en què Catalunya gaudia d’un prestigi dins i fora de les nostres fronteres i els alts càrrecs de la Generalitat eren de reconegut prestigi i de nivell indiscutibles.

Va ser justament aleshores, amb un Miquel Rubirola molt ben posicionat en el govern català, quan els companys de Convergència li van demanar que tornés a casa i s’arremangués els punys blancs de la camisa i es posés a endreçar la Casa Gran i la nostra vila. I així ho va fer.

Era l’any 1994 i les reunions a casa seva es van convertir en gairebé diàries. Autèntiques maratons de treball en què en Miquel sedueix i convenç amb el seu projecte a un bon nombre de vilatans, entre els quals m’hi incloc jo mateix.
Tant és així que decidim posar-nos a treballar amb ell, colze a colze, tot i que la majoria de nosaltres mai abans no ens havíem plantejat dedicar-nos al món de la política.

Vam posar-nos mans a la feina, i vam aconseguir fer una campanya electoral que, per a mi, va ser excel•lent i engrescadora.
Vam apostar per fer arribar un missatge d’optimisme als arenyencs que, com els bons eslògans, ho deia tot: “Recuperem la il•lusió, guanyem el futur i apostem pel canvi”.
Vam guanyar unes eleccions molt renyides amb un gran candidat i un bon equip cohesionat i amb moltes ganes de millorar el nostre Arenys, entre els quals hi destaca molt especialment el company i amic Manel Calvo, que malauradament avui ja no és entre nosaltres i a qui jo voldria fer un esment molt especial, per la importància que va tenir en tot aquell projecte.
Manel, gràcies de debò.

Sense risc a equivocar-me, puc assegurar que en Miquel es va estrenar a l’alcaldia amb un mandat brillant, magnífic. Tant és així que els companys dels mitjans de comunicació del Maresme el van proclamar el millor alcalde de la nostra comarca i sens dubte va fer honor i va donar prestigi a l’alcaldia d’Arenys de Mar.

A partir d’aquí, la resta és història i en podríem escriure un llibre anant a les hemeroteques.

Miquel, nosaltres, els teus companys del grup de CiU, et volem agrair els anys dedicats a la nostra vila, les hores i hores de feina, de bona feina, que sense cap mena de dubte trobarem a faltar.

Per desgràcia, aquesta manera de fer, analítica i ordenada, pragmàtica i assenyada, s’està perdent cada cop més.

Et volem donar les gràcies per tantes hores i hores que, per Arenys, has sacrificat d’estar amb la teva família, de practicar les teves aficions. Ara finalment Miquel ja podràs gaudir de tot aquest temps que la política t’ha esgarrapat per dedicar-lo als teus, per fer el que et vingui de gust, amb la satisfacció de la bona feina.

N’estic convençut: has fet sempre tot el que ha estat al teu abast, i sovint fins i tot més, i encara avui estaries a primera línia del govern municipal si l’arimètica electoral t’ho hagués permès, que no pas els arenyencs que si ho volien majoritàriament, perquè ets així, un lluitador, una persona amb fortes conviccions i un arenyenc al servei de tots els arenyencs.
Deixes enrere molta bona feina, i això t’honra com a persona i com a arenyenc.

Estigues satisfet: has deixat empremta, t’has guanyat el respecte de molta i molta gent i això que no sempre ha estat fàcil aquesta travessia. Tots ho sabem, has navegat amb tota mena de mars: mar plana, marejol, maregassa, i també malauradament forta maregassa algun cop, però com a bon arenyenc has demostrat ser un bon pilot.
Sí, no hi vam ser a temps de salvar l’estudi de pilots però tu has demostrat ser un pilot excel•lent i sempre, has portat la teva nau a bon port.

Exemples n’hi ha molts. Vas treballar dur per un projecte tan complex com era el de canalització de la Riera, l’autèntica columna vertebral de la nostra vila.

Vas reconduir un projecte en un lloc emblemàtic com era el de l’ampliació del cementiri de Sinera.

Vas acabar una magnifica biblioteca que semblava l’obra de la Sagrada Família, perquè no s’acabava mai, i vas donar la possibilitat de que la vil•la gaudis d’un immoble emblemàtic com el Calisay i vas recuperar també l’oblida’t Edifici Xifré i moltes altres obres, criteris, estil, gust, i manera de saber fer restaran presents a la nostre estimada vil•la per els nostres fills. Com se sol dir , la gent se’n va però les obres queden.

Hem viscut etapes de govern i etapes d’oposició, moments més dolços i altres més amargs, però tots ells formen part de la política, que no és més que el reflex de la vida. I com sempre, és en aquests moments més difícils quan es demostra la sabiesa de les persones, l’habilitat per reconduir situacions complexes. En això també, ens has demostrat la teva professionalitat.

Espero i desitjo que els que ara ens quedem en aquella nau que tan magníficament has capitanejat, siguem uns dignes successors teus. Tots sabem que l’estil i la forma són irrepetibles, però farem tot el que sigui humà per continuar treballant per portar la nau a bon port.

Els polítics no vivim el nostre millor moment. Els que avui en dia ens dediquem al noble art de la política –si més no ho hauria de ser-, passem un moment de desprestigi que, auguro, que s’agreujarà durant els propers anys. Tant de bo m’equivoqui.

Desgraciadament la gent que fem política estem a primera línea de foc, on hi dispara tothom sense pietat de cap tipus. Tothom s’hi veu amb cor d’atacar, de difamar i de ridiculitzar, però en canvi som molt pocs els que s’arremanguen com vas fer tu i es mullen per millorar el poble o el país.

Saps molt bé el que dic perquè tu has patit en la teva pròpia carn tot tipus de linxaments. El que importa de veritat, però, és ser-hi, fer i decidir, i deixar de banda a qui el critica per malícia, a aquell que mai s’han mullat i que pretenen donar lliçons des de la seva butaca.

Ara, més que mai, el que toca és ser valents i dir les coses pel seu nom, des la primera línea de foc, perquè crec que val més morir lluitant pel nostre poble i el nostre país que no pas viure de genolls.

Hi repeteixo; pots estar molt satisfet per què t’hi has deixat la pell en aquesta lluita pel nostre país i pel nostre poble, i això no ho podrà dir tothom.

Gràcies Miquel per la teva amistat i per la teva confiança, per la teva professionalitat, per la teva paciència, per la teva mestria, per la teva vocació, pel teu esforç i, sobretot, pel teu temps.

Parlant de temps, el temps ho posa tot al seu lloc i de ben segur que la teva feina, la teva obra i el teu pas per aquest consistori tindrà el reconeixement que es mereix.