Gràcies senyor dinosaure

Gràcies senyor Saura per fer-nos més feliços

De debò que jo, que m’hi dedico, de vegades no entenc els polítics. Sí, ja ho sé que és una incongruència però jo, a part de polític, sóc una persona del carrer i hi ha coses que no puc entendre. M’explico.

Com pot ser que el senyor Joan Saura, una de les persones que més mana en aquest país gràcies a José Montilla, s’estigui gastant els diners dels catalans per fer un estudi sobre la felicitat i, alhora, ens estigui esgotant la paciència a tots amb els controls variables de la velocitat?

Gràcies al senyor Saura, centenars de conductors es lleven capficats en si aquell dia els caurà una de les multes de l’innovador sistema de control variable de la velocitat a 50, 60, 70 i 80 quilòmetres per hora. Com a mesura revolucionària (?) i si el que volia és que se’n parlés, ha estat un èxit. Però, a qui vol enganyar? No ens vengui la moto de què és una acció per evitar accidents o per reduir la contaminació perquè ni els seus companys de govern se’l creuen. Perquè, per contaminar, els avions, i a aquest, sis plau, ni els toqui...

El que sí ha aconseguit és complicar una mica més la vida als catalans perquè, digui’m, senyor Saura: Quants punts negres de les nostres carreteres coincideixen amb la ubicació dels nous ràdars de velocitat? Jo li diré: gairebé cap, per no dir cap.

Això sí, gastem diners, com si ens en sobressin: Quants calers ha gastat el govern de la Generalitat amb aquestes senyalitzacions absurdes? Sí, absurdes. O no és absurd limitar la velocitat del trànsit, quan les entrades a Barcelona estan col•lapsades i ni tan sols s’hi pot circular a 30 quilòmetres per hora? I al vespre, quan no hi ha problemes de trànsit, perquè no es pot conduir tranquil•lament a 90 o a 100 quilòmetres per hores, sense que un dels seus ràdars ens faci una foto i ens pispin uns quants punts...

Si fem cas als experts, el consum òptim d’un vehicle es produeix a una velocitat d’entre 90 o 100 quilòmetres per hores i no pas anant a 50, 60 o 80, segons a vostè li vingui de gust.

Escolti, senyor Saura, si el que de debò vol és evitar accidents apliquem els limitadors de velocitat (un cop adequades les limitacions amb criteris de coherència segons la realitat de les carreteres i les autopistes), directament als vehicles. A fàbrica. No deixem fabricar bòlits i obliguem després a anar en tartanes.

Ben pensat, és clar, si l’objectiu era recaptar diners (per no dir atracar els conductors), ja ho fa bé, senyor Saura. Això sí, després no vagi a preguntar als catalans si són feliços...

Un altre dia, per la felicitat de tots nosaltres, rumiïs millor les coses abans de posar-se en evidència. Amb una actitud tan cavernícola, més que senyor Saura, deixi’m que li digui (i no se m’ofengui), que està fet un bon dinosaure.