Futbol, toros i folklòriques per tancar l’any…

Sembla que el temps no passi perquè, passi el que passi, i valgui la redundància, la gent sempre parla del mateix: el futbol, els toros i la premsa del cor. Per què ho dic? Molt senzill. Aquests últims dies el gran protagonista del nostre país és el Barça i amb tota la raó. I jo el primer de celebrar el 6 títols i encara més aquest darrer, que era l’únic que ens faltava a les vitrines del club. Per tant, res a dir. I ara, com vaig dir en el seu moment, ja ens podem morir tranquils pel que fa al Barça, tot i no haver guanyat la copa Catalunya, la única que hem perdut aquesta temporada. Per tant amb el 6 de 6 no hi estic del tot de cor però crec que passaran molts anys perquè es torni a repetir una temporada èpica com la del 2009. I encara més perquè el gran artífex d’aquesta gesta és de casa, cosa que també hi diu molt. Gràcies Pep i endavant .

El segon tema d’aquest final d’any són els toros. Amb la que està caient, la gent del carrer no entén que el debat polític avui i durant quatre mesos sigui si toros sí o toros no. La veritat és que fa pensar molt el que va passar divendres 18 de desembre al Parlament català. Mai no hi havia hagut tanta expectació com la d’aquest divendres. Mitjans de comunicació d’arreu del país, de l’Estat i de la resta del món, tot un espectacle. El més preocupant, però, va ser que a les 10 hores i 48 minuts, quan s’havia de votar, en secret, la iniciativa legislativa popular sobre aquesta qüestió, l’hemicicle va quedar quasi buit. A la sala de premsa, ja no hi havia ningú i el públic havia desaparegut. Evidentment el que importava era si toros sí o toros no, i el punt següent de l’ordre del dia que va defensar una diputada de CIU eren les mesures de suport per a autònoms.

Com podeu veure, l’important no són els autònoms sinó els toros... I molt em temo que això no sigui una premonició del que passarà aquests 4 o 5 mesos propers, que menjarem toros i deixarem de parlar dels problemes que realment preocupen al país i al seu teixit econòmic i social, com ara que a casa nostra som els campions de l’atur europeu. El pitjor és que no estem fent quasi res per aturar-ho, però interessa el que interessa.

Per últim i per tancar l’any, no podrien faltar les famoses de torn. Acomiadem el 2009 amb el doble salt mortal d’una tal Belen Esteban que diuen que s’ha operat. Això va aconseguir més audiència televisiva que tot un partit de la Champions i no cal dir ja que un debat de l’Àgora. Com podem anar bé? El més curiós és que el doctor que l’ha operat també surt als programes anomenats roses i diu la seva. És clar que, en aquest cas, la operació a la folklòrica, exdona de torero sembla ser que l’ha deixat millor de quan va entrar. S’entén que si hagués quedat malament del metge no se’n sabria res. Potser sóc un pèl mal pensat però tot fa pensar en un muntatge de promoció de la clínica del doctor, que a la tal Belen li ha sortit de franc.

Bé, com podeu veure, tot segueix com sempre. Les coses no canvien i el públic encara prioritza el que prioritza. En fi, no perdem les tradicions i desitgem-nos un Bon Nadal i un feliç 2010, que bona falta ens farà a tots plegats. (Ja veieu que això d’abolir les vacances de Nadal per les d’hivern no va amb mi; deu ser perquè no respiro aires del tripartit.)

BONES FESTES A TOTS