Una setmana en què el protagonista ha estat el Turisme

Aquesta setmana ha tingut per a mi un marcat contingut turístic, i sempre és bo retornar als orígens.

Dimarts passat, matí i tarda, a la seu del Palau de Congressos de Madrid i organitzat per Exceltur, va tenir lloc el 5è Fòrum o de lideratge Turístic, amb quatre sessions que bàsicament versaven sobre com afrontar la crisis dins del sector turístic i sobre quins reptes i perspectives de recuperació es preveuen de cara a aquest any i a l’any vinent.

La veritat és que fórmules màgiques no n’hi ha, i el que va quedar clar és que el sector està tocat i que la valoració de la darrera temporada no ha estat positiva. També és cert que el format de pannells no permet aprofundir massa a fons en els temes, però si que et dóna quatre pinzellades i matisos que t’ajuden a reflexionar-hi. Durant tot el dia, van passar-hi al voltant de quaranta ponents dels quals només n’hi havia un de català; concretament, el representat d’una entitat financera catalana. Tenint en compte que Catalunya és el mercat receptor més important de l’Estat Espanyol, la meva pregunta és: perquè no hi som els catalans en aquests fòrums?

L’endemà dimecres s’inaugurava Fitur 2010: 30 anys de Fira Internacional de Turisme, que va començar, per instàncies del Rei, amb un minut de silenci en record de les víctimes d’Haití. I això és el bo: que té el turisme no entén de colors; som una gran família sense barreres polítiques ni de color de la pell.

Com anava dient, 30 anys de fira -encara recordo els inicis quan jo hi anava com a alumne de l’Escola de Turisme de Santa Maria- quan es feia a la Casa de Campo... Més tard, ja vaig anar-hi com a professor de l’Escola de Turisme de Barcelona (ETB), i així successivament hi he anat anant-hi quasi cada any, com a guia turístic internacional, com a consultor turístic, com a responsable de Plans de dinamització, i ara com a responsable polític... És una fira que ha evolucionat molt i molt bé fins al punt de convertir-se en la fira més important de Madrid. I vés per on, va ser un català, l’honorable Francesc Sanuy, qui la va impulsar.

Però aquest any es notava el pessimisme tant en els participants com en el públic. La situació de crisi econòmica va quallant dins el sector i com és lògic els efectes s’aniran notant a poc a poc. Per altra banda, cal felicitar als responsables de l’estand de Turisme de Catalunya que ha millorat notablement en relació als darrers formats d’anys enrere, però ara el que cal és que el govern de la Generalitat tingui clar que el turisme és un sector clau i estratègic per el nostre país i hi faci una aposta econòmica i pressupostària potent, perquè no perdem pistonada i puguem continuar essent un país capdavanter en matèria turística.

D’aquesta fira, cal destacar les cèlebres declaracions del conseller Huguet, que diu el que pensa, però que no fa el que pensa. I, malauradament, per al nostre país aquesta ha estat la tònica habitual del govern tripartit. I així ens va. Veurem ara com justifica les seves paraules; com sempre segur que la contradicció pròpia serà venuda com abanderament de la pluralitat i de la llibertat.

Per acabar un record a un bon amic i millor persona que ens va deixar pocs dies abans d’acabar l’any i aquest any a Fitur l’hem trobat a faltar molts; perquè el bon amic Medhat era d’aquelles persones que mai estaven a primera línea, però que des del silenci i la feina, va fer més pel Turisme, en aquest cas el d’Egipte, que no pas d’altres amb molt més soroll. Descansa en pau amic Medhat. La teva bonhomia estarà sempre en el meu record.