Escola d’Estiu d’Unió: elements per a la reflexió

Avui dedicaré el bloc al que ha estat un cap de setmana molt intens, alhora que preocupant ja que l’Escola d’Estiu d’enguany l’hem dedicat a L’Any Europeu de la Pobresa i l’Exclusió Social.

El tema, com podeu veure, dóna molt de si però per no estendre'm excessivament intentaré resumir els aspectes més interessants, amb una dada que va apuntar el Secretari General d’Unió, Josep Maria Pelegrí, en la sessió inaugural: 20-30-40. Ho tradueixo: 20 vol dir l’índex d’exclusió social i l’índex d’atur a Catalunya, 30 representa el fracàs escolar al nostre país i 40, l’atur juvenil. Sens dubte una primera pinzellada que ja ens situa al que ha estat la jornada.

La conferència inaugural a càrrec del director de Càritas de Barcelona va ser una sorpresa molt agradable. Realment es tracta d’un personatge molt interessant que, provinent de l’empresa privada, es dedica a una tasca tan meritòria i exemplar com tirar Càritas endavant i ho fa amb una ment molt clara i sabent què té entre mans. Vaig quedar molt sorprès del que ens va explicar al llarg de quasi una hora i, per compartir-ho amb vosaltres, us transcric la part final de les seves paraules: “La sostenibilitat ha de començar pel factor humà, no només podem parlar de sostenibilitat econòmica i mediambiental.”

Part de les sessions de la tarda també van versar sobre el país de la propera generació; és a dir, la Catalunya del 2020. En aquest sentit, ens van il·lustrar, entre d’altres, Andreu Mas-Collell, tota una autoritat en aquests temes. Vam parlar dels reptes que té el món (energies alternatives, canvi climàtic...), dels reptes d’Europa per al 2020, com ara el 20% de reducció de CO2, el 20% de producció d’energia renovable i el 20% d’increment de l’eficiència d’ús energètic. També vam tractar de la participació en el mercat laboral -caldria aconseguir que del segment de població d’entre 20 i 64 anys, en treballin 3 de cada 4-, de la millora de l’Educació, per tal de reduir els 20 milions de pobres d’Europa, xifra que representa la meitat de la seva població. Respecte Catalunya, Mas-Collell no va ser pessimista però sí ens va recomanar que les nostres empreses tinguin molt clar que s'han d’obrir al món però que el cervell organitzatiu sempre ha d’estar aquí.

Vam reflexionar, d’altra banda, sobre la societat del benestar i com és lògic sobre qui i com es manté econòmicament, i això ens porta a la discussió del sistema de pensions, sobre si han de ser anticipades o no, si l’edat de jubilació s’ha d’ampliar o no als 67... Jo modestament crec que això hauria d’anar en funció del temps que cadascú hagi cotitzat.

Per cloure l’Escola, el nostre president del Comitè de Govern, Josep Antoni Duran i Lleida, va fer una reflexió molt àmplia dels dos temes puntals de la present edició: pobresa i properes generacions. Ho va resumir amb una frase que ho explica molt bé: “S’ha de pensar més en les properes generacions que no pas en les properes eleccions”. Si la meditem a fons veurem que en ella rau el 95% dels problemes que té la nostra societat avui, a causa de direccions polítiques que actuen contradient totalment aquest principi. Pensem-hi.