Fi de curs, fi de cicle

Som a punt de tancar un fi de curs polític que és molt més que això. Aquests dies, les maratonianes sessions parlamentàries a l’altra banda del parc de la Ciutadella són l’anunci de la fi d’un cicle. A partir de la tardor, començarem una altra etapa que, passi el que passi, serà molt diferent.

Què us he de dir d’aquest final de curs que no hagueu pogut seguir pels mitjans de comunicació? Aquests dies ens hem tancat al Parlament en un exercici legislatiu ben estrany. D’una banda, s’ha aprovat l’abolició de les curses de braus a Catalunya. Us he de confessar que malgrat que la iniciativa legislativa popular ha tirat endavant, ha topat amb la meva abstenció. Aquests dies he rebut tantes trucades, tant a favor com en contra, que no he pogut posicionar-me en cap dels dos sentits. En realitat, a més, penso que les curses de braus a casa nostra van pel camí d’extingir-se totes soles i que donar-hi aquesta empenta mortal no fa sinó esperonar un debat polític que supera de llarg el tema de la defensa dels animals. Crec sincerament que no hauria d’haver arribar fins aquí la qüestió perquè, per damunt de tot, valoro el dret de les persones a decidir què volen fer. Cadascú ja és prou madur com per saber triar... Tot i que el seu sentit de vot ha estat diferent, us convido a visita el bloc de l’amic i company Ramon Espadaler, en aquest link: http://ramonespadaler.blogspot.com/

I de la llei de vegueries, millor ni parlar-ne perquè pretendre que prosperi un tema que no s’ha consensuat és demanar l’impossible i l’absurd.

Després de les vacances d’estiu, obrirem la porta d’una nova convocatòria electoral, una convocatòria decisiva per a tots nosaltres. Aquestes darreres setmanes, a les files de CiU l’activitat ha estat intensa amb la confecció de les llistes electorals. Per qüestions que no vénen al cas, he cedit, com alguns de vosaltres sabreu, alguns llocs en la candidatura de la coalició per Barcelona. Però, per a mi, el més important no és on situen el meu nom. En política, s’ha d’aprendre a cedir. El més important és saber que el nostre projecte i el nostre equip és el millor per afrontar aquest nou cicle polític que s’acosta. Més enllà de les ambicions i les carreres polítiques personals, el que compta és el nostre futur com a país, com a nació. Em quedo amb la convicció de què en aquest escenari futur tots nosaltres hi tindrem coses a dir.

Us desitjo unes molt bones i merescudes vacances! Ens veiem a la tornada!