8 d’octubre de 2010

Ja ho deia fa dos anys!!






Ja ho deia fa dos anys, i em puc reafirmar fil per randa, de tot el que vaig escriure en el meu blog amb data u de novembre de 2008

Ja fa dos any del segon tripartit i, francament, el preu que estem pagant és molt i molt car. No us descobriré cap secret si us dic que per a mi, malgrat que la llei ho permeti, és i serà mentre duri, un pacte de conveniència pura i dura. Una “entesa” que costa molt de pair per a molts i molts catalans.

Tots sabem que l’època de les majories absolutes ha quedat enrere i penso que l’alternativa a aquests pactes antinatura haurien de ser els governs amb majoria
simple i acords puntuals amb la resta de forces poilítiques, respectant sempre la
llista més votada. També advoco per acords de govern que permetin liderar el país
amb estabilitat, però sense enrocar-nos amb el trist tripartit. No pot ser que una
força minoritària com ICV pugui bloquejar l’acció del govern de Catalunya.

El “nostre” govern està recollint dos anys després el fruït del que ha anat
sembrant. Avui els catalans hem perdut força, il·lusió i ganes. Estem desencisats a
tots els nivells però sobretot políticament. Tot el relatiu a la política està mal
vist; s’ha perdut el respecte a la classe política.

Però això no és el pitjor. La política catalana ha perdut pistonada a nivell
espanyol i també globalment, a Europa i al món. L’empresariat català ja no gaudeix
del prestigi que havia aconseguit gràcies a l’esforç i la responsabilitat que sempre
l’ha caracteritzat. Ha desaparegut el voluntariat i l’altruisme, els valors com
l’esforç, la disciplina, el sacrifici, el respecte, l’educació i el civisme han
claudicat davant dels ideals del tripartit. És a dir, davant del seu fals
progressisme. El terme “progre” ha ridiculitzat tots els valors anteriorment
esmentats. Avui en dia, es premia la mediocritat.
Tot aquest esperpent, ha estat potenciat per una gran part dels mitjans de
comunicació, a mans del poderós tripartit que, subvencions en mà, els ha aconseguit
lligar curt.
Felicitats senyors del tripartit perquè sembla que hagin anestesiat una part de la
societat catalana. Avui costa molt que els catalans reaccionin. Ens anem convertint
poc a poc en una societat acostumada a empassar-s’ho tot. Ho fan els treballadors i
els empresaris, i els sindicats han venut el seu silenci per un plat de llenties. I
sinó, on han estat els sindicats amb tots els “nyaps” del govern central: l’Ave,
rodalies de Renfe... Després de tot allò, com es pot entendre que els socialistes
escombressin a Catalunya...

Des d’aquí, animo a qui pensi com jo a que s’animi a lluitar per trencar aquesta
inèrcia negativa. Recuperem la il·lusió de país, els valors de la societat catalana,
la nostra competitivitat com a poble, les ganes de treballar i de generar llocs de
treball dignes. Només així podrem guanyar el futur i el guanyarem si som clars i
valents. És així de clar i català.

Cap comentari: