Pensem-hi...

Serveixi aquest apunt com a motiu de reflexió.

Som a casa. Dissabte a la tarda. El fill gran hi porta uns amics a jugar. Fins aquí, bé. De sobte, però, comencen a fer trencadisses i a destrossar el que els hi sembla. Casa meva es converteix en la ciutat sense llei.

Opto per aturar de soca-rel el caos. Els que han vingut de fora i s’han comportat com uns bàrbars, cap a casa. Jo ja m’encarregaré de fer entrar en raó el meu fill, com em pertocar com a pare.

Què faríeu vosaltres?

I si això ho extrapolem a la realitat? Què hem de fer amb els presos immigrants que, per haver delinquit al nostre país, omplen el 60% de la capacitat de les presons catalanes? I amb els que pretenen convertir els nostres pobles o ciutats en la imatge de la desolació?

Pensem-hi.