Mirant cap al futur

Ahir finalitzava, a Barcelona, el Congrés Mundial de telefonia mòbil després de quatre dies d’exposicions i de presentacions de nous productes, com per exemple unes ulleres en 3D, un dispensador de pastilles amb connexió wi-ffi que t’avisa quan no t’has pres la medicació o, fins i tot, mòbils irrompibles. Són productes que cada cop ens apropen més a un futur tecnològicament més avançat on els aparells tenen una vida més curta, ja que passen a ser renovats o substituïts per d’altres més avançats o simplement millors en un breu període de temps. Per això, no entenc com encara hi ha àmbits tan descuidats tecnològicament parlant. Un exemple podria ser el futbol.
En els últims dies tothom ha parlat dels ‘errors arbitrals’ durant el partit de dimecres de la Champions que enfrontava al Barça amb l’Arsenal. Com és possible que en un àmbit com aquest on es mouen tants diners, i en un món centrat tant en les noves tecnologies, els àrbitres encara no tinguin un instrument, podria ser per exemple un pinganillo, que els pugui avisar en dècimes de segons l’estat de la jugada: si hi hagut un fora de joc o un penal?
Aquest congrés també ha posat de manifest la importància de la ciutat de Barcelona. L’èxit de la fira l’ha consolidat com una ferma i possible candidata a ser la capital mundial de la telefonia. Tot just quan sorgeixen de nou les polèmiques entorn als aeroports i, més concretament, sobre les companyies low cost, com ara Ryanair.
Ryanair rep l’any una subvenció propera als 1.100 milions d’euros mentre que la resta de companyies low cost no. En una economia lliure de mercat com la nostra, això no hauria de succeir. S’han de defensar totes les companyies i dotar-les de les mateixes condicions d’igualtat. A partir d’aquí, crec que caldria establir en quins aeroports operarien aquestes low cost. Jo potser seria més partidari de situar-les més en aeroports com el de Reus, Lleida o Girona, no a Barcelona. L’aeroport del Prat cal potenciar-lo com a aeroport de referència. Barcelona ha de poder connectar-se amb la resta del món de manera directa, no a través de Madrid. Per què no podem tenir a Espanya dos aeroports de referència: Madrid y Barcelona? Hi ha moltes ciutats europees que en tenen més d’un, com és el cas de Londres. Això no els ha perjudicat, ans al contrari: ha afavorit les connexions i les projeccions del país cap a la resta del món.