23- F ara fa 30 anys

Ara fa 30 anys em trobava mig de vacances i mig treballant als Carnavals de Tenerife on feia fotos d’aquesta celebració. Lògicament, també hi era de festa i amb pocs calés pel que exercia d’ocupa a l’apartament del meu cosí i d’altres amics que feien la mili a Tenerife. En aquells moments estava estudiant, però també seguia les grans festes populars de l’Estat: les falles de València, la Setmana Santa, les fires d’Andalusia, sobretot la de Sevilla; etc. Em dedicava a fer un seguiment turístic i fotogràfic, i al mateix temps descobria, amb els meus vint anys, un món més ampli i variat que el del meu entorn immediat, que sempre és bo i et dóna amplitud de mires. Potser per això he dedicat, posteriorment, més de vint anys de la meva vida a fer de guia turístic arreu del món amb l’objectiu de descobrir entorns encara més llunyans.

Bé, del que volia escriure avui era del 23- F, i en el meu cas viscut en ple Carnaval de Tenerife. Me’n vaig adonar a les 12 de la nit hora canària és a dir, la 1 de la matinada hora catalana, quan va aparèixer el Rei per les televisions d’un cabaret espectacle de Santa Cruz, que no recordo el nom. Em va sobtar que no hi hagués pràcticament ningú. El personal del local estaven tots al voltant d’un aparell de ràdio. Pel que vaig poder deduir, escoltaven un partit del “Náutico de Tenerife”, o algun altre esdeveniment esportiu, però quan a les televisions va sortir el Rei Joan Carles vaig pensar: això no té res a veure amb l’espectacle del cabaret. Vaig lligar caps sobre perquè cap dels soldats amb els quals compartia pis no havien aparegut. Lògicament, estaven aquarterats i no els varen donar permís per sortir.

A partir d’aquell instant, ens vam interessar per la situació i la vam seguir atentament. Van ser uns moments, per sort curts, però plens d’angoixa i de certa incertesa sobre el que passaria. I jo, a nivell personal, encara més ja que no havia fet la mili ni la vaig fer mai. Gràcies a les pròrrogues estudiantils vaig passar a l’objecció de consciència; vàrem ser dels primers i, per tant, no tenia clar el que podria passar.

Respecte al cop d’estat, 30 anys després, encara em faig algunes preguntes que trigaran a ser respostes o es quedaran a la part obscura de la història. Com ara: un cop d’estat on hi participen els militars claus en la formació militar del futur Rei, com ara Pardo, Milans del Bosch i, sobretot, Alfonso Armada, que ,entre d’ altres, són els actors principals de l’embrió del cop d’estat. Un cop d’estat on no hi ha ni tant sols un ferit, que succeeix en un moment delicat del procés autonòmic -i podríem afegir encara més detalls-...

Conclusions del cop: la figura del Rei queda enfortida i mai més discutida com el garant de la democràcia a l’Estat i deixa, definitivament, avortada la possibilitat de cap altre cop d’estat .