La setmana passada vaig tenir una agradable trobada amb el Doctor Ignacio Buqueras, President de “la Comisión Nacional para la Racionalización de los Horarios Españoles” (ARHOE), entitat que promou la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, promovent horaris més racionals.
Les reflexions del Doctor Buqueras em van fer pensar sobre la necessitat i els avantatges de modificar els horaris laborals al nostre país assimilant-los més als horaris de la resta d’Europa. Primer van ser les llargues jornades laborals, incompatibles amb la conciliació de feina i família; ara és la crisi econòmica, la que ens aboca a la necessitat d’un nou ordre econòmic i social.
Òbviament el primer argument a favor d’aquesta racionalització dels horaris a l’Estat espanyol, és la conciliació de la vida familiar i professional. Els horaris partits, amb interminables esmorzars i dinars, provoquen no poder compartir un temps important amb aquells que estimem, especialment amb els nostres fills amb les conseqüències que aquest fet pot tenir sobre la seva futura educació acadèmica, sentimental i cultural.
Un segon criteri a favor d’aquesta racionalització d’horaris és la productivitat, etern problema de l’economia espanyola, que té molt a veure amb la cultura llatina. No per restar més temps al lloc de treball els resultats són més positius, sinó que cal incidir en eines que permetin valorar l’eficiència i l’assoliment dels objectius en l’activitat diària, oblidant, com a mínim com a primer factor les hores esmerçades. Es requereix un canvi de mentalitat, traduït en una direcció per objectius així com en una remuneració que s’ajusti a aquests, i no pas a les hores de presència a l’oficina. Cal doncs, donar recolzament a les empreses flexibles i familiarment responsables.
La internacionalització seria el tercer factor. Els horaris espanyols, s’han d’assimilar als dels nostres competidors però alhora també col•laboradors europeus, facilitant així el treball en xarxa i exprimint al màxim l’ús de les noves tecnologies.
Per l’últim l’estalvi energètic seria un factor rellevant, fomentant així la sostenibilitat dels recursos naturals. La concentració horària, sobretot, en grans empreses i institucions tindria conseqüències evidents estalviant llum, gas, etc...
Cal doncs donar passes endavant en aquesta direcció perquè només d’aquesta manera, l’Estat espanyol i Catalunya tornaran a ser societats alineades amb les economies més competitives i podrem alhora conciliar, en aquests temps tan confusos, la vida professional amb la personal i potser així i hauria més feina per més gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada