Estrategos

Estrategos es la paraula grega per "estratega". A l'antiga Grècia, els estrategos eren un càrrec public encarregats de la defensa y la direcció de la guerra.

Els diccionaris d'arreu, també els d'aquí, ens diuen que estratègia, es un conjunt d'accions planificades sistemàticament en el temps que es duen a terme per aconseguir un determinat fi.

Ara us preguntareu el per que d'aquest inici del post d'avui.

Doncs be, com que no vivim a l'antiga Grècia es evident que no som estrategos però si, que en els nostres dies, de l'estratègia se'n abusa, i alguns partits polítics,
especialment.

Per mi i per molts, la política no es només estratègia i tàctica. Potser la ciutadania es distancia de la política pels tacticismes que veuen i palpen en l'activitat política del dia. La política es pacte, es gestió, es honradesa i no només tàctica.

En tot el tema dels pressupostos estem veient com alguns aprofiten per fer estratègia constant. Sembla que no se'n han adonat que la ciutadania valora molt mes la gestió, la bona governanÇa i no la tàctica simple i partidista. Aquesta manera de fer i de mirar-se el melic va portar el segon tripartit de Montilla a perdre a les urnes, però com ja he dit, continuen en les mateixes. Han après alguna cosa? Malauradament sembla que no.

Ara, amb la situació per la que esta passant el país la classe política hauria d'anar a la una, hem de donar un missatge d'unitat. Ara es moment de retirar l'estratègia, moment de no anar en contra del ciutadà i anar-hi a favor. El país necessita responsabilitat dels seus dirigents polítics amb urgència i alguns s'atrinxeren en les seves maneres de fer de sempre.

Els votants d'avui son exigents i ens estan demanant a crits que tots plegats fem el que sigui per sortir del pou.

Recapacitar diuen que es de savis, alguns encara poden deixar l'estratègia i sumar, sumar i sumar....

La política es ara mes que mai construir i no destruir.

No vivim a l'antiga Grècia, vivim a Catalunya.