Dilluns ens vam despertar amb la noticia de la píndola de l'endemà, que qualsevol noia de més de setze anys, és a dir menor d'edat, que no podria comprar un paquet de tabac, pot aconseguir fàcilment. És menor d'edat però pot comprar una píndola de la qual se'n desconeixen encara avui els efectes secundaris que poden tenir en el futur. La pot adquirir sense que ningú pugui controlar amb quina freqüència la prendrà i sense que absolutament cap facultatiu ho controli. Com han canviat les coses. Abans, les noies havien d'anar al metge perquè els hi receptés les famoses pastilles anticopceptives, i només es prenien en cas de mantenir una relació estable i sempre sota supervisió mèdica. Ara una menor d'edat podrà fer i desfer sense cap tipus de control, amb el conseqüent perill de què aquesta píndola sigui acabi substituïnt l'ús del preservatiu, que no només és un anticonceptiu sinó una mesura que evita malalties contagioses més greus. I davant d'aquest fet i a banda de l'opinió d'algun farmacèutic, he trobat a faltar la manifestació contundent del col•lectiu de metges.
Dimarts les bústies electròniques anaven plenes amb les famoses fotos de les filles amb look gòtic d'en Zapatero. Déu n'hi do amb el president del Govern espanyol! Jo crec que ja passa de tot. En primer lloc no entenc per què se'n diuen gòtiques, ja que el gòtic és un estil artístic desenvolupat entre els períodes romànic i el Renaixement, segles XIII-XV, i bàsicament comporta una evolució arquitectònica de l'arc i la volta d'ogiva, que francament no ho relaciono amb les filles de Zapatero.
Jo només vull dir que a qui se li acut portar les filles en visita oficial, fer-se fotos oficials, pretendre que no es publiquin i tolerar que unes filles menors donin aquesta imatge arreu del món. Si ets incapaç d'aplicar el sentit comú a casa teva, com vols aplicar-lo a tot l'Estat? Així va Espanya.
La setmana també ha estat marcada per un debat de política general, que ha demostrat un cop més el que tots ja sabem, que el tripartit està cohesionat -encara que ERC vulgui fer jocs de mans-, que no admet que es va pel mal camí i que es nega a acceptar propostes coherents de CiU. No fos cas que tinguéssim raó!
Artur Mas va estar brillant. Dia rere dia deixa més en evidència a un Montilla que, quan no té el guió escrit, només sap insultar i ofendre a l'adversari polític. Per part de CiU, Joseph Maria Pelegri va estendre un cop més la mà per ajudar al govern, amb el cost electoral que pogués comportar, però llastimosament per al país el tripartit ho va rebutjar de mala manera. El soci menut del tripartit, en boca de Jordi Miralles, va deixar clar que no s'acceptava ni s'acceptaria la proposta de CiU presentada per Joseph Maria Pelegri d'eliminar l'impost de la mort, és a dir l'impost de donacions i successions. En Jordi Miralles va fer, un cop més, de portaveu del tripartit i va deixar encara més en ridícul els d'Esquerra, que per altra banda crec que s'hi ha acostumat.
Per acabar la setmana, a Arenys de Mar comencem les jornades del Calamarenys, que vaig tenir el goig d'iniciar ara ja fa 14 anys amb el restaurador brillant i amic Joan Majó. Us recomano que, si podeu, us passeu durant el mes d'octubre pels restaurants d'Arenys i comarca que hi participen. Val la pena perquè el calamar és de la nostra costa maresmenca i pescat en el pur estil de potera.
Bon profit!
2 d’octubre del 2009
24 de setembre del 2009
Canvi de rumb
En primer lloc, demano disculpes als internautes que seguiu el meu bloc pel retard en l’actualització dels meus comentaris. El motiu és que, darrerament, el to dels meus apunts de bloc era força dur, incisiu i directe, i, ho confesso, els meus amics i col·laboradors m’han aconsellat que no els pengés. Crec que tenien raó i per això els hi he fet cas. El que també he fet ha estat reflexionar sobre per què ho eren tant, de contundents i crítics. I la causa és ben simple: aquesta negativitat és fruït de la situació que vivim i patim, en especial els que hem triat estar tan immersos en la vida política. I, la veritat, no n’hi ha per menys.
Tampoc penso que sigui bo estar sempre fent reflexions de política en el bloc. Alguns dels amics que em segueixen de tant en tant també m’ho han dit. Per tant, intentaré fer un canvi i anar intercalant apunts de vida (la realitat ) i del món polític (la ficció), perquè, no ens enganyem, sovint sembla que els polítics no trepitgem de peus a terra sinó que vivim en un altre món paral·lel al de la gent del carrer.
Perdoneu, doncs, el meu retard però crec que en ocasions cal reflexionar sobre el que fem i, si és possible, reorientar el rumb.
Tampoc penso que sigui bo estar sempre fent reflexions de política en el bloc. Alguns dels amics que em segueixen de tant en tant també m’ho han dit. Per tant, intentaré fer un canvi i anar intercalant apunts de vida (la realitat ) i del món polític (la ficció), perquè, no ens enganyem, sovint sembla que els polítics no trepitgem de peus a terra sinó que vivim en un altre món paral·lel al de la gent del carrer.
Perdoneu, doncs, el meu retard però crec que en ocasions cal reflexionar sobre el que fem i, si és possible, reorientar el rumb.
10 de setembre del 2009
Reflexionem una mica en aquest proverbi hebreu. Que diu així:
Els contes no estan fets per adormir als nens, sinó per a despertar als adults.
No hi veieu similituds en el que esta passant massa sovint al nostre voltant, i més aquests últims dies.
No hi veieu similituds en el que esta passant massa sovint al nostre voltant, i més aquests últims dies.
3 de setembre del 2009
“Gràcies conseller Saura , perquè finalment a aplicat el sentit comú i ha fet cas del que el dilluns passat denunciava en aquesta nota de premsa, “
nota de premsa
Benet Maimí i Pou - Diputat al Parlament (CiU) - President UDC Maresme - Portaveu CiU Aj. Arenys de Mar
“El conseller d’Interior vol provocar un conflicte a Arenys de Munt”
Maimí adverteix a Joan Saura que serà l’únic responsable del que succeeixi el dia 13 durant la consulta popular per l’autodeterminació
El diputat maresmenc de CiU, Benet Maimí, acusa directament el conseller d’Interior, Joan Saura (IC-V) d’eludir les seves responsabilitats vers els ciutadans d’Arenys de Munt permetent el mateix dia, la celebració d’una consulta popular sobre l’autodeterminació i una concentració de la Falange Española y de las JONS.
Maimí no entén que la màxima autoritat en matèria de seguretat a Catalunya, el conseller d’Interior, també sigui qui “vulgui provocar un conflicte” que s’albira violent, ignorant la crida que li ha fet arribar l’alcalde Carles Móra. “Per què Saura vol sang i fetge?”. “¿Per castigar el batlle d’Arenys de Munt per les seves crítiques al conseller?” es pregunta el diputat.
Si el tripartit vol evitar que es celebri el referèndum a Arenys de Munt hi ha altres maneres de fer-ho que sostenint la presència de la Falange per rebentar l’acte independentista. Aquest fet demostra, una vegada més, que als partits del govern els importa més les conseqüències que sorgeixin d’un plebiscit independentista a Catalunya que sotmetre els veïns d’una vila tranquil•la a una pressió innecessària i a una situació de setge policial.
Abans d’autoritzar la celebració d’un esdeveniment polític cal que el Departament d’Interior analitzi acuradament qui el convoca, el que pot generar i com afectarà els ciutadans. En aquest cas, Maimí recorda els fets violents que sempre es produeixen quan coincideixen “dos grups ideològicament enfrontats, que s’acaben buscant perquè volen la confrontació violenta” com passa en les celebracions del Dia de la Hispanidad. Així, la simple sospita d’actes violents “hauria de ser suficient per desautoritzar la convocatòria falangista”.
El president d’UDC al Maresme també es mostra molt crític amb l’actitud del president de la Generalitat, José Montilla, de qui diu “no pot restar en silenci i donar el beneplàcit a una altra actuació barroera per part d’un dels seus consellers” i li recorda que, malgrat que no ho sembli “és la màxima autoritat política catalana”.
Benet Maimí es declara partidari de garantir totes les llibertats sempre i quan aquestes no afectin negativament a la convivència pacífica.
Benet Maimí i Pou - Diputat al Parlament (CiU) - President UDC Maresme - Portaveu CiU Aj. Arenys de Mar
“El conseller d’Interior vol provocar un conflicte a Arenys de Munt”
Maimí adverteix a Joan Saura que serà l’únic responsable del que succeeixi el dia 13 durant la consulta popular per l’autodeterminació
El diputat maresmenc de CiU, Benet Maimí, acusa directament el conseller d’Interior, Joan Saura (IC-V) d’eludir les seves responsabilitats vers els ciutadans d’Arenys de Munt permetent el mateix dia, la celebració d’una consulta popular sobre l’autodeterminació i una concentració de la Falange Española y de las JONS.
Maimí no entén que la màxima autoritat en matèria de seguretat a Catalunya, el conseller d’Interior, també sigui qui “vulgui provocar un conflicte” que s’albira violent, ignorant la crida que li ha fet arribar l’alcalde Carles Móra. “Per què Saura vol sang i fetge?”. “¿Per castigar el batlle d’Arenys de Munt per les seves crítiques al conseller?” es pregunta el diputat.
Si el tripartit vol evitar que es celebri el referèndum a Arenys de Munt hi ha altres maneres de fer-ho que sostenint la presència de la Falange per rebentar l’acte independentista. Aquest fet demostra, una vegada més, que als partits del govern els importa més les conseqüències que sorgeixin d’un plebiscit independentista a Catalunya que sotmetre els veïns d’una vila tranquil•la a una pressió innecessària i a una situació de setge policial.
Abans d’autoritzar la celebració d’un esdeveniment polític cal que el Departament d’Interior analitzi acuradament qui el convoca, el que pot generar i com afectarà els ciutadans. En aquest cas, Maimí recorda els fets violents que sempre es produeixen quan coincideixen “dos grups ideològicament enfrontats, que s’acaben buscant perquè volen la confrontació violenta” com passa en les celebracions del Dia de la Hispanidad. Així, la simple sospita d’actes violents “hauria de ser suficient per desautoritzar la convocatòria falangista”.
El president d’UDC al Maresme també es mostra molt crític amb l’actitud del president de la Generalitat, José Montilla, de qui diu “no pot restar en silenci i donar el beneplàcit a una altra actuació barroera per part d’un dels seus consellers” i li recorda que, malgrat que no ho sembli “és la màxima autoritat política catalana”.
Benet Maimí es declara partidari de garantir totes les llibertats sempre i quan aquestes no afectin negativament a la convivència pacífica.
31 d’agost del 2009
Cada cop més vigent i evident
Permeteu-me avui, que com a economista que soc, faci una petita reflexió de la situació econòmica actual, utilitzant una metàfora senzilla que ho farà més fàcil d’entendre.
Tots hem vist algun cop una d’aquelles pel•lícules de l’Oest, si més no els que tenim una certa edat –fa uns anys aquests films eren quasi setmanals tant al cinema com a la televisió... Doncs la nostra economia és comparable a una diligència. Què vull dir? Una diligència té entre 8 i 10 cavalls forts, amb una força suficient per tirar d’un petit habitacle on s’hi desplacen els viatgers, normalment de 4 a 6 persones. Els cavalls representarien les classes productives: empresaris, autònoms, treballadors, etc. És a dir, tots els que produeixen riquesa en un país. Els que van a dalt, les persones, representarien las classes no productives, és a dir els que no produeixen. Que cada vegada en són més en aquest país.
Fins ara tot és correcte. El carro, és a dir la diligència, avança. Però, on està el problema? Quan passa el que està passant ara al nostre país, que de cavalls ja no n’hi ha 8 sinó un parell i malmesos, castigats, mal alimentats i maltractats, (que és com des de l’administració es tracta a l’empresariat i als treballadors i autònoms) i dins de l’habitacle de la diligència no n’hi van 6, de persones, sinó que n’hi van 600 (la major part d’ells no fan ni brot). I els passatgers segueixen augmentant .
Com podeu veure el resultat és obvi: la diligència no anirà enlloc. Serà impossible que avanci. El que hem de fer ara tots plegats és posar ordre a la organització de la diligència si volem arribar a algun lloc
28 de juliol del 2009
Reflexions per fer aquest estiu
Aquest darrer bloc del curs polític proposa un conjunt de reflexions de cara al nostre futur més immediat.
Definitivament deixarem enrere el segle XX i ens submergirem en un nou món, el segle XXI, que ens portarà moltes novetats, en tots els àmbits. Canvia pràcticament la manera de viure, els costums, les maneres de relacionar-se, els valors... Hi ha un evolució tecnològica en marxa que no té aturador. Hem deixat enrere la tele de sempre per passar-nos a la TDT... Per a molts de nosaltres, com jo que sóc de la dècada dels 60 amb molt d’orgull, és realment un canvi espectacular.
Davant d’aquesta situació em pregunto i vull traslladar-vos la meva reflexió: On volem anar? Ja fa mesos el conseller Saura va encarregar l’elaboració d’un estudi sobre la felicitat, però el que jo he detectat últimament és que els catalans hem perdut l’alegria i per lògica la felicitat. La gent està trista i això no és bo ni per a la salut ni per a l’economia ni per al país.
Els properes mesos, sens dubte, seran difícils econòmicament parlant. La crisi econòmica no ha acabat, tot el contrari, encara no ha arribat el pitjor, i els que han de prendre decisions fugen d’estudi. Miren cap a altres indrets que res tenen a veure amb les solucions al problema més greu dels últims anys. Si la recuperació ha d’estar en mans de Zapateros, Corbachos, Montillas, Carods o Sauras, estem ben servits! Ja s’han carregat el país i acabaran amb el poc que queda...
Crec que durant aquest estiu i les darreries del 2009 és un bon moment per reflexionar sobre nous models polítics, models que millorin de manera eficaç la qualitat de vida dels nostres conciutadans. És això el que hauria de fer la política: solucionar problemes als ciutadans perquè, tot plegats, siguem feliços, estiguem alegres i tinguem bona convivència. Això que sembla tan senzill, milers de polítics de tots els colors acompanyats de centenars de milers de funcionaris, no som capaços de fer. Pensem-hi per veure què hi podem fer, entre tots.
Bon estiu a tothom
Definitivament deixarem enrere el segle XX i ens submergirem en un nou món, el segle XXI, que ens portarà moltes novetats, en tots els àmbits. Canvia pràcticament la manera de viure, els costums, les maneres de relacionar-se, els valors... Hi ha un evolució tecnològica en marxa que no té aturador. Hem deixat enrere la tele de sempre per passar-nos a la TDT... Per a molts de nosaltres, com jo que sóc de la dècada dels 60 amb molt d’orgull, és realment un canvi espectacular.
Davant d’aquesta situació em pregunto i vull traslladar-vos la meva reflexió: On volem anar? Ja fa mesos el conseller Saura va encarregar l’elaboració d’un estudi sobre la felicitat, però el que jo he detectat últimament és que els catalans hem perdut l’alegria i per lògica la felicitat. La gent està trista i això no és bo ni per a la salut ni per a l’economia ni per al país.
Els properes mesos, sens dubte, seran difícils econòmicament parlant. La crisi econòmica no ha acabat, tot el contrari, encara no ha arribat el pitjor, i els que han de prendre decisions fugen d’estudi. Miren cap a altres indrets que res tenen a veure amb les solucions al problema més greu dels últims anys. Si la recuperació ha d’estar en mans de Zapateros, Corbachos, Montillas, Carods o Sauras, estem ben servits! Ja s’han carregat el país i acabaran amb el poc que queda...
Crec que durant aquest estiu i les darreries del 2009 és un bon moment per reflexionar sobre nous models polítics, models que millorin de manera eficaç la qualitat de vida dels nostres conciutadans. És això el que hauria de fer la política: solucionar problemes als ciutadans perquè, tot plegats, siguem feliços, estiguem alegres i tinguem bona convivència. Això que sembla tan senzill, milers de polítics de tots els colors acompanyats de centenars de milers de funcionaris, no som capaços de fer. Pensem-hi per veure què hi podem fer, entre tots.
Bon estiu a tothom
14 de juliol del 2009
30 de juny del 2009
Què me’n dieu de la operació contra les màfies xineses...?
No puc més que fer-vos algun comentari sobre el dispositiu desplegat per part dels Mossos d’Esquadra contra les màfies xineses que trafiquen amb les misèries humanes.
El dispositiu “Wei”, que es així com anomenen a aquesta operació, ha posat en les primeres línies dels mitjans de comunicació de tota España a la capital del Maresme. Al marge de les xifres de detinguts, es molt trist que se’ns conegui per aquest fet i no pels nostres actius turístics, artístics o empresarials.
Tinc la intenció de preguntar-li al Sr. Saura el motiu pel qual ha escollit Mataró i no Barcelona, que Déu n’hi do el què hi ha per allà. En matèria d’estrangeria qui es que te competències a casa nostra...? i qui te les competències n’estava al corrent...?, el comissari de Mataró ho sabia...? Si els treballadors eren il·legals per què no se’ls hi ha obert un expedient de infracció de la llei d’estrangeria...? En definitiva, amb la de robatoris que patim als camps i a les llars del nostre país, era necessari mobilitzar 700 Mossos per no res...?
De tota manera, quants de nosaltres no hem comentat tantes i tantes vegades el nostre desconcert front les condicions de treball en les que aquest col·lectiu ve a guanyar-se al pa al nostre país...?
El que es patètic es que el nostre sistema legislatiu permeti la proliferació de tantes màfies encobertes al nostre territori dedicades a enriquir-se a base de l’explotació de la misèria humana dels seus congèneres i que siguin aquests mateixos els qui s’aprofiten permanentment dels punts febles del sistema per obrir i tancar negocis amb importants avantatges fiscals que els permeten practicar legalment la usura i l’explotació mentre la petita i mitjana empresa nacional igual que els autònoms se les veuen i se les desitgen per a sortir endavant afogats a impostos.
No es tracta de demonitzar al col·lectiu xinès. Tampoc crec en el ciutadans de primera i els de segona, però considero vital que tant les empreses liderades per immigrants xinesos com per catalans puguin enfrontar-se al mercat amb les mateixes garanties de competitivitat empresarial i el mateix grau d’exigència respecte del compliment dels drets dels treballadors.
Amics, les lleis en la democràcia han d’existir per garantir la igualtat i no per fomentar l’explotació, i no oblidem que els drets venen sempre lligats a obligacions que ens han de permetre conviure amb harmonia. Hem de treballar per aconseguir que se’ns identifiqui com una terra d’acollida però no a qualsevol preu. Es clau aconseguir portar a terme un procés de integració sostenible i, després del que hem vist aquests darrers dies, voleu dir que anem pel bon camí...???
El dispositiu “Wei”, que es així com anomenen a aquesta operació, ha posat en les primeres línies dels mitjans de comunicació de tota España a la capital del Maresme. Al marge de les xifres de detinguts, es molt trist que se’ns conegui per aquest fet i no pels nostres actius turístics, artístics o empresarials.
Tinc la intenció de preguntar-li al Sr. Saura el motiu pel qual ha escollit Mataró i no Barcelona, que Déu n’hi do el què hi ha per allà. En matèria d’estrangeria qui es que te competències a casa nostra...? i qui te les competències n’estava al corrent...?, el comissari de Mataró ho sabia...? Si els treballadors eren il·legals per què no se’ls hi ha obert un expedient de infracció de la llei d’estrangeria...? En definitiva, amb la de robatoris que patim als camps i a les llars del nostre país, era necessari mobilitzar 700 Mossos per no res...?
De tota manera, quants de nosaltres no hem comentat tantes i tantes vegades el nostre desconcert front les condicions de treball en les que aquest col·lectiu ve a guanyar-se al pa al nostre país...?
El que es patètic es que el nostre sistema legislatiu permeti la proliferació de tantes màfies encobertes al nostre territori dedicades a enriquir-se a base de l’explotació de la misèria humana dels seus congèneres i que siguin aquests mateixos els qui s’aprofiten permanentment dels punts febles del sistema per obrir i tancar negocis amb importants avantatges fiscals que els permeten practicar legalment la usura i l’explotació mentre la petita i mitjana empresa nacional igual que els autònoms se les veuen i se les desitgen per a sortir endavant afogats a impostos.
No es tracta de demonitzar al col·lectiu xinès. Tampoc crec en el ciutadans de primera i els de segona, però considero vital que tant les empreses liderades per immigrants xinesos com per catalans puguin enfrontar-se al mercat amb les mateixes garanties de competitivitat empresarial i el mateix grau d’exigència respecte del compliment dels drets dels treballadors.
Amics, les lleis en la democràcia han d’existir per garantir la igualtat i no per fomentar l’explotació, i no oblidem que els drets venen sempre lligats a obligacions que ens han de permetre conviure amb harmonia. Hem de treballar per aconseguir que se’ns identifiqui com una terra d’acollida però no a qualsevol preu. Es clau aconseguir portar a terme un procés de integració sostenible i, després del que hem vist aquests darrers dies, voleu dir que anem pel bon camí...???
18 de juny del 2009
4 de juny del 2009
Què hi ha darrere de l'èxit? SEMPRE HI HA ESFORÇ, TREBALL I DISCIPLINA
Fa just una setmana, Catalunya sortia al carrer per aclamar la gesta d'un club que, com sempre s'ha dit, és molt més que un club. Amb la perspectiva que donen aquests dies i arran d’aquesta gran victòria, em reafirmo insistentment en la idea que la gesta del Barça no ha estat fruit de l'atzar. Darrere dels seus èxits al llarg de tota la temporada hi ha moltes, moltes i moltes hores de treball. Hi ha un lideratge ferm, decidit, amb les idees clares. Una persona emprenedora, en Pep Guardiola, que ha sabut generar confiança i extreure el màxim partit de tots i cadascun dels jugadors. Els ha sabut transmetre valors com el treball, la constància i la il·lusió per la feina ben feta, els ha fet treballar fins a límits que ni ells mateixos sabien que podrien assolir.
Tots i cadascun de nosaltres haurem de prendre exemple d’aquesta actitud davant l’adversitat. També els polítics, sobretot els polítics, que som els qui ens han posat al capdavant dels afers públics. Darrerament s’han omplert moltes planes de diaris de tot el món i molts minuts de ràdio i de televisió arreu del planeta, però tant important com el què han fet, també ho es cóm ho han fet.
Aquesta fita ha estat tota una lliçó, una autèntica lliçó que em de fer mans i mànigues per aplicar-nos-la en tornar a fer de Catalunya un equip de primera, un autèntic motor de l’economia, i la nostra presencia a Europa contribuirà sens dubte, a posicionar Catalunya al capdavant com exemple de competitivitat.
Tots i cadascun de nosaltres haurem de prendre exemple d’aquesta actitud davant l’adversitat. També els polítics, sobretot els polítics, que som els qui ens han posat al capdavant dels afers públics. Darrerament s’han omplert moltes planes de diaris de tot el món i molts minuts de ràdio i de televisió arreu del planeta, però tant important com el què han fet, també ho es cóm ho han fet.
Aquesta fita ha estat tota una lliçó, una autèntica lliçó que em de fer mans i mànigues per aplicar-nos-la en tornar a fer de Catalunya un equip de primera, un autèntic motor de l’economia, i la nostra presencia a Europa contribuirà sens dubte, a posicionar Catalunya al capdavant com exemple de competitivitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
