Aquesta setmana comença sense excuses el nou curs. Després de l’inici tímid de l’activitat durant els darrers dies d’agost i els primers de setembre, ara ja sí que la maquinària es posa en marxa, aquest any amb una novetat i una pecularitat. La novetat és l’inici avançat del curs escolar. La peculiaritat, com tots sabeu, és que serà un inici de curs marcadament electoral. Això, malgrat que a aquestes alçades, la data de les eleccions al Parlament continua sent una incògnita, perquè els que estan al capdavant d’aquest decrèpit govern català pretenen allargar l’agonia al màxim.
Com ja em temia, esgotaran la legislatura al màxim, més enllà d’interessants –des del punt de vista de l’anàlisi polític- anuncis preelectorals. I em refereixo al flamant fitxatge del ministre de l’atur per a la causa de José Montilla. Però bé, més enllà d’aquest gir a la desesperada, em ve al cap un símil futbolístic. És qui perd qui demana pròrroga i, en canvi, qui va endavant, el que vol és que xiulin el final del partit. Que ja està tot dit...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada