Ara el cogombre...

M’ha sorprès molt, sobretot venint dels alemanys, gent racional, seria i europeistes convençuts, la lleugeresa amb la que han actuat en l’anomenada “crisis del cogombre”. Aquest tema no és menor, ja que els productors d’hortalisses a Espanya situen les possibles pèrdues en 200 milions d’euros setmanals i a més, es corre el risc d’encomanar aquestes restriccions a d’altres productes com la fruita, cal recordar, que ara, a Catalunya, estem em plena campanya de la fruita amb pinyol, i no cal esmentar el terrible mal que podia ocasionar al sector primari del nostre país una cancel•lació de l’exportació prevista amb conseqüències que serien molt greus donada la ja de per si malmesa situació econòmica.

L’aptitud alemanya és incomprensible al igual que la d’altres països europeus, que anteposen els seus interessos econòmics o polítics, com podria ser el cas alemany, a la seriositat i rigorositat que requereix un tema d’aquesta magnitud. Avui mateix l’economista Xavier Sala Martin, recordava que fins fa poc a Estats Units no és podia trobar pernil per culpa de la grip porcina dels anys 70 o que encara costa trobar oli espanyol per la crisis de la colza dels anys 80, per tant és obvi el llarg recorregut d’aquestes situacions, i la importància d’actuar amb diligència i contundència per esvair qualsevol ombra sobre els productes catalans si es produís el cas. Avui, als mitjans veiem a la ministra del ram en bata blanca menjant cogombre i m’han recordat imatges pretèrites.

Per altra banda, el conseller Pelegrí, ens ha recordat, de manera contundent i seriosa, la bona feina que a Catalunya fa la industria agroalimentària, sent un exemple de professionalitat i garantint, al igual que fan les diferents administracions, la seguretat i la traçabilitat dels aliments des del lloc de conreu fins a la taula. És doncs, en aquests moments que hem de valorar amb justícia la importància del sector primari a Catalunya, i tots plegats hem de recolzar-lo i enfortir-lo, doncs és la base on es sustenten la resta de sectors productius del nostre país.

Toca més que mai fer feina i fer-la bé, molt bé diria jo, no ens ho posen fàcil.....