Una d'Espanya...

A mitjan de setmana va tenir lloc el tradicional "debate de la Nacion". Vaig seguir-lo amb una atenció especial i no com a polític i parlamentari Català que sóc si no com a ciutadà de Catalunya, i també com a ciutadà d'aquesta Espanya que a voltes ni ens entén ni ens compren.

No parlaré ni de vencedors ni vençuts pel que fa referència al debat. Si que diré però, que només vaig veure a un líder polític que explicava al ciutadà la situació actual per la que passa el seu país amb rigor, amb serenor i amb responsabilitat. Sembla ser que a Madrid, el PP i el PSOE, son els que menys practiquen el sentit d'Estat que reclamen.

Aquesta setmana han criticat, des d'alguns espais d'opinió que CiU dones suport a les reformes plantejades pel Govern Espanyol. Doncs be, si haguéssim actuat en clau partidista potser no hi hauríem donat suport... i menys a pocs mesos de les eleccions generals.

CiU ha ajudat aquest setmana a que Espanya s'allunyi de Grècia. Alguns no ho entenen però tampoc cal que ho facin. Les eleccions son a prop i els ciutadans diran si la política que planteja CIU es l'encertada o no. Així es la democràcia i així ha de ser la política.

Per últim, un comentari sobre les declaracions d'ahir de la Sra. Ministra Chacon sobre el pacte encobert del PP i CiU i altres bestieses que va dir; Sra . Chacon vostè ha desaparegut durant quatre anys de Catalunya i ha incomplert sistemàticament les promeses que va fer als catalans/es ara farà quatre anys... per favor no doni lliçons de res i menys de catalanisme.

Gràcies