30 de setembre del 2011

Debat de política general – la història continua sense anar amb ells...

Abans d’ahir el President de la Generalitat, Artur Mas, va fer honor al càrrec que ocupa fent un sensacional discurs realista on exposava la delicada situació per la que travessa el país però dibuixava els fonaments per a un futur més esperançador que el que s’emana del present actual.

Artur Mas va demanar unitat a totes les forces polítiques per treballar sobre la base del rigor, la seriositat i la responsabilitat per poder recuperar així, la credibilitat que Catalunya necessita i mereix.

Sembla però que alguns es segueixen enganyant i el que és més greu, segueixen venerant unes polítiques que han estat a punt de portar Catalunya a l’abisme. Alguns farien bé si en comptes d’erigir-se com a gallets oficials de l’esquerra més retrograda i irresponsable, comencessin a donar explicacions sobre la seva nefasta gestió al Govern en aquests darrers vuit anys.

Saben els diputats i diputades del PSC, ERC i ICV que han deixat un deute al nostre país que ens obliga a pagar a tots els catalans 6.000.000€ diaris només d’interessos?. Vostès són els que a dia d’avui pretenen donar lliçons al nou Govern de la Generalitat?. Creuen de debò que estan legitimats?. Jo no ho faré, de fet, la ciutadania ja va respondre en el seu dia.

D’iniciativa es sabut que no m’espero gran cosa però la intervenció que em va sobtar més de totes va ser la del company socialista d’hemicicle, en Joaquim Nadal. El PSC tenia la oportunitat en aquest debat de política general de mostrar interès per col·laborar i sumar, però van preferir apostar, una vegada més, pel despotisme i el cinisme més pur. I també en el torn de rèpliques la adjunta al portaveu Laia Bonet va fer gala de un estil agre i fora de lloc, tot plegat llàstimos. Senyores i senyors aquesta història continua sense anar amb ells.

Nosaltres a lo nostre i com va dir el President : “no s’ha de confondre la recerca del consens amb la inacció. No podem permetre’ns el risc de no fer res”.

Doncs això, a seguir treballant per Catalunya.