Mesures del sector turístic

Què me’n dieu de la operació contra les màfies xineses...?

No puc més que fer-vos algun comentari sobre el dispositiu desplegat per part dels Mossos d’Esquadra contra les màfies xineses que trafiquen amb les misèries humanes.

El dispositiu “Wei”, que es així com anomenen a aquesta operació, ha posat en les primeres línies dels mitjans de comunicació de tota España a la capital del Maresme. Al marge de les xifres de detinguts, es molt trist que se’ns conegui per aquest fet i no pels nostres actius turístics, artístics o empresarials.

Tinc la intenció de preguntar-li al Sr. Saura el motiu pel qual ha escollit Mataró i no Barcelona, que Déu n’hi do el què hi ha per allà. En matèria d’estrangeria qui es que te competències a casa nostra...? i qui te les competències n’estava al corrent...?, el comissari de Mataró ho sabia...? Si els treballadors eren il·legals per què no se’ls hi ha obert un expedient de infracció de la llei d’estrangeria...? En definitiva, amb la de robatoris que patim als camps i a les llars del nostre país, era necessari mobilitzar 700 Mossos per no res...?

De tota manera, quants de nosaltres no hem comentat tantes i tantes vegades el nostre desconcert front les condicions de treball en les que aquest col·lectiu ve a guanyar-se al pa al nostre país...?

El que es patètic es que el nostre sistema legislatiu permeti la proliferació de tantes màfies encobertes al nostre territori dedicades a enriquir-se a base de l’explotació de la misèria humana dels seus congèneres i que siguin aquests mateixos els qui s’aprofiten permanentment dels punts febles del sistema per obrir i tancar negocis amb importants avantatges fiscals que els permeten practicar legalment la usura i l’explotació mentre la petita i mitjana empresa nacional igual que els autònoms se les veuen i se les desitgen per a sortir endavant afogats a impostos.

No es tracta de demonitzar al col·lectiu xinès. Tampoc crec en el ciutadans de primera i els de segona, però considero vital que tant les empreses liderades per immigrants xinesos com per catalans puguin enfrontar-se al mercat amb les mateixes garanties de competitivitat empresarial i el mateix grau d’exigència respecte del compliment dels drets dels treballadors.

Amics, les lleis en la democràcia han d’existir per garantir la igualtat i no per fomentar l’explotació, i no oblidem que els drets venen sempre lligats a obligacions que ens han de permetre conviure amb harmonia. Hem de treballar per aconseguir que se’ns identifiqui com una terra d’acollida però no a qualsevol preu. Es clau aconseguir portar a terme un procés de integració sostenible i, després del que hem vist aquests darrers dies, voleu dir que anem pel bon camí...???

Marques Turístiques Catalanes

Què hi ha darrere de l'èxit? SEMPRE HI HA ESFORÇ, TREBALL I DISCIPLINA

Fa just una setmana, Catalunya sortia al carrer per aclamar la gesta d'un club que, com sempre s'ha dit, és molt més que un club. Amb la perspectiva que donen aquests dies i arran d’aquesta gran victòria, em reafirmo insistentment en la idea que la gesta del Barça no ha estat fruit de l'atzar. Darrere dels seus èxits al llarg de tota la temporada hi ha moltes, moltes i moltes hores de treball. Hi ha un lideratge ferm, decidit, amb les idees clares. Una persona emprenedora, en Pep Guardiola, que ha sabut generar confiança i extreure el màxim partit de tots i cadascun dels jugadors. Els ha sabut transmetre valors com el treball, la constància i la il·lusió per la feina ben feta, els ha fet treballar fins a límits que ni ells mateixos sabien que podrien assolir.

Tots i cadascun de nosaltres haurem de prendre exemple d’aquesta actitud davant l’adversitat. També els polítics, sobretot els polítics, que som els qui ens han posat al capdavant dels afers públics. Darrerament s’han omplert moltes planes de diaris de tot el món i molts minuts de ràdio i de televisió arreu del planeta, però tant important com el què han fet, també ho es cóm ho han fet.

Aquesta fita ha estat tota una lliçó, una autèntica lliçó que em de fer mans i mànigues per aplicar-nos-la en tornar a fer de Catalunya un equip de primera, un autèntic motor de l’economia, i la nostra presencia a Europa contribuirà sens dubte, a posicionar Catalunya al capdavant com exemple de competitivitat.

QUINA PENA DE CAMPANYA PER PART DEL PSC

Entenc que l'objectiu de tota campanya electoral es fer propostes per millorar la situació del país, posant especial èmfasi en l'economia i el benestar general dels ciutadans de Catalunya.

Quan un partit polític es incapaç de formular propostes i dedica els seus esforços a la demagògia i a la desqualificació mentre s'anticipa als temps electorals per penjar cartells i utilitzar tot el joc brut del que es capaç, vol dir que anem malament i tenim mala peça al teler. Es senzillament repugnant...!!

Però no hem de defallir ni desanimar-nos. Hem de seguir treballant i explicant propostes en positiu intentant que els ciutadans sàpiguen distingir entre aquells que tenim propostes per millorar el país i aquellsque no tenen res a dir, i s'amaguen en l'ofensa i el insult cap als demés grups polítics. Penso que, entre tots plegats, els hauríem de posar al seu lloc que es ben lluny de qualsevol institució que vulgui ser seriosa i respectada.

Vist això, us convido a que fem madurar la democràcia al nostre país i prenem plegats les mesures necessàries per tornar a les institucions el reconeixement perdut en mans del PSC.

El dia 7 de juny , Catalunya es juga més del que sembla.

Existeix el vot per correu. Recordem-ho .Però acaba el 28 de maig.

Sí, és el dia de les eleccions al Parlament Europeu i tot indica que hi haurà una molt forta abstenció. Aquest es un fet greu doncs cal saber que avui a Europa si decideix més del que sembla en quasi tots els àmbits i els Catalans encara ens hi juguem més.

Per què ho dic això? Qui defensi els interessos dels Catalans a Brussel•les, no pot ser cap d’altre que CIU. Els dos clàssics PP i PSOE juguen amb clau Espanyola i prioritzant temes claus com que la porta d’Europa sigui l’eix per Aragó i no pas per Catalunya amb transport ferroviari i de mercaderies. Això que pot semblar una minúcia es d’una importància cabdal per el futur econòmic del nostre país.

Noms com Ramon Tremosa (expert catedràtic del tema i coneixedor a fons de les infraestructures europees) i Salvador Sedó ( expert des de fa anys en relacions i projectes internacionals sempre al costat de Josep Antoni Duran i Lleida), sense cap mena de dubte ens defensaran millor que la ex-ministra Magdalena Alvarez (Maleni pels catalans) a qui els socialistes del PSC-PSOE, han posat per davant de la candidata catalana del PSC que esta més preocupada per temes culturals que no pas per l’economia i infraestructures i, encara més,considerant que la prioritat del seu partit PSC-PSOE es Aragó.

Per tant amics, si voleu que el país vagi endavant d’una vegada per totes, no ens hem d’encantar i penseu que si algú el diumenge dia 7 de juny que vol anar a la platja , tenim la possibilitat de exercir el vot per correu, i si no dediquem una mica del nostre temps per anar a votar si volem que les coses millorin.

Gràcies Barça! Gràcies Espanyol!

Sort en tenim que els nostres equips ens van donant alegries. El futbol de casa nostre esta cada dia més pletòric demostrant-nos que la feina ben feta sempre acaba amb recompensa. Els resultats els tenim a la vista, el Barça s’enfila com a líder indiscutible i l’Espanyol ens demostra, una vegada més, que es capaç de derrotar al rival més temible.

Son noticies magnífiques tenint en comte la falta de il•lusió patent en la nostra societat. El país està immers en un desencís creixent que si permetem que es perllongui en excés ens pot conduir al decaïment i a la pèrdua de objectius. Ja em arribat al punt de prendre exemple dels entrenadors dels nostres primers equips i instar al govern a actuar amb valentia i decisió, fugint de la resignació a quedar-nos immersos en la dinàmica del fatalisme que no contribueix a res més que a enfonsar encara més el vaixell.

El que esta clar es que si els nostres líders no son capaços de transmetre il•lusió a la ciutadania, si no estan capacitats per dirigir el país i motivar-nos, tant de bo siguin prou conscients per admetre-ho d’una vegada. El nostre país es mereix una direcció com cal i ja fa temps que ha arribat l’hora de passar el relleu a noves idees, a nous objectius, i no permetre que els catalans seguim nedant sense rumb cap al no res, sense cap perspectiva ni ambició que ens permeti ser el que sempre hem estat, un país emprenedor.

Atur (Això que sembla que no té solució, o que qui ho hauria de solucionar és incapaç de fer-ho)

Mai s’havia arribat tan amunt en els índex d’atur ni a l’Estat Espanyol ni a Catalunya, sobretot a Catalunya. Com va passar temps enrere amb la crisi, que no existia, ara s’ha anat negant que les xifres fossin preocupants. Les pitjors prediccions s’han anat complint, malgrat els esforços dels ministres de torn i del president del que, al meu parer, serà el pitjor executiu de la història d’Espanya.

Primer Solbes, ara Corbacho i sempre Rodríguez Zapatero, han anat negant l’evidència: que no hi hauria crisis, que l’atur no arribaria mai on ja ha arribat..., però el que és pitjor és que no tenen ni idea de com sortir-se de la situació on ens han portat, i no volen escoltar els que sí saben què fer i com actuar.

Què més ha de passar perquè el clan del Llobregat deixi pas a gent molt més preparada que ells? Per resoldre l’actual situació, que no és fàcil, s’ha de ser valent, dir les coses pel seu nom i posar-se a fer la feina. La situació no admet més invents amb gasosa. Estan portant les coses a un punt de quasi no retorn social i econòmicament nefast.

I el que encara és més vergonyós és veure com els sindicats no diuen res; no fos cas que molestessin al seu govern amic i perdessin la sucosa subvenció que reben per silenciar una situació, que si fos a l’inrevés, és a dir que governés CIU o el PP, tindríem la protesta dels sindicats dia sí i dia també damunt la taula i als carrers.

D’això se’n diu coherència i justícia social.

El tripartit ens nega als maresmencs la creació de jutjats mercantils

Setmana Santa, temps de reflexió.

Ja estem a les portes de Setmana Santa i, en primer lloc, vull desitjar-vos a tots que passeu unes Bones Pasqües.

De tota manera i avanç d’entrar en celebracions, vull convidar-vos a que fem un exercici de reflexió sobre l’actual situació de crisi que està esdevenint bastant més cruenta del que molts experts havien previst. Pot ser sigui en aquests moments quan ens hem de reforçar i recolzar aquells valors més tradicionals, aquells valors amb els que, amb o sense crisi, ens fan ser el que de veritat som. Pot ser sigui ara el moment d’esforçar-nos més en mantenir vius conceptes tant bàsics com la solidaritat o la família, doncs tots plegats sumarem més força per superar aquest difícil moment.

Tant de bo poguéssim esbrinar en quin punt d’aquesta “Via Crucis” social i econòmica ens trobem, com a mínim sabríem del cert quina distància hem de recorre encara per veure novament la llum.

Tot i amb això, hem de tenir molt present que els períodes de crisis condueixen a temps de canvi, de noves oportunitats i que la Setmana Santa acaba tradicionalment amb la Resurrecció. Per tant, si som capaços de sumar les nostres forces de ben segur que ho aconseguirem.