M’ha sorprès molt, sobretot venint dels alemanys, gent racional, seria i europeistes convençuts, la lleugeresa amb la que han actuat en l’anomenada “crisis del cogombre”. Aquest tema no és menor, ja que els productors d’hortalisses a Espanya situen les possibles pèrdues en 200 milions d’euros setmanals i a més, es corre el risc d’encomanar aquestes restriccions a d’altres productes com la fruita, cal recordar, que ara, a Catalunya, estem em plena campanya de la fruita amb pinyol, i no cal esmentar el terrible mal que podia ocasionar al sector primari del nostre país una cancel•lació de l’exportació prevista amb conseqüències que serien molt greus donada la ja de per si malmesa situació econòmica.
L’aptitud alemanya és incomprensible al igual que la d’altres països europeus, que anteposen els seus interessos econòmics o polítics, com podria ser el cas alemany, a la seriositat i rigorositat que requereix un tema d’aquesta magnitud. Avui mateix l’economista Xavier Sala Martin, recordava que fins fa poc a Estats Units no és podia trobar pernil per culpa de la grip porcina dels anys 70 o que encara costa trobar oli espanyol per la crisis de la colza dels anys 80, per tant és obvi el llarg recorregut d’aquestes situacions, i la importància d’actuar amb diligència i contundència per esvair qualsevol ombra sobre els productes catalans si es produís el cas. Avui, als mitjans veiem a la ministra del ram en bata blanca menjant cogombre i m’han recordat imatges pretèrites.
Per altra banda, el conseller Pelegrí, ens ha recordat, de manera contundent i seriosa, la bona feina que a Catalunya fa la industria agroalimentària, sent un exemple de professionalitat i garantint, al igual que fan les diferents administracions, la seguretat i la traçabilitat dels aliments des del lloc de conreu fins a la taula. És doncs, en aquests moments que hem de valorar amb justícia la importància del sector primari a Catalunya, i tots plegats hem de recolzar-lo i enfortir-lo, doncs és la base on es sustenten la resta de sectors productius del nostre país.
Toca més que mai fer feina i fer-la bé, molt bé diria jo, no ens ho posen fàcil.....
31 de maig del 2011
25 de maig del 2011
CONFIANÇA
Aquesta és, per a mi, la paraula clau de la victòria electoral de CiU en les eleccions del 22-M. Confiança en una força política que està treballant de debò per començar a canviar la situació de crisi econòmica i social en què estem immersos. Per això, el suport que CiU ha rebut a les urnes és l’aval per tirar endavant un programa de govern, primer a la Generalitat i des d’ara a molts ajuntaments, que ens ajudarà a sortir-nos-en. I en aquest sentit us vull dir dues coses. La primera, grà cies. I la segona, que no us decebrem.
Més enllà de felicitar-nos per tot plegat, no podem oblidar que el context general i els resultats de les eleccions de diumenge –i els analistes ja ho han dit- conviden a una reflexió profunda. I això també ho tindrem en compte. Cal analitzar aquest nou moviment social dels indignats, conèixe’l, i esbrinar el motiu de l’ascens d’una força com Plataforma per Catalunya per posar-hi remei. Tots plegats tenim molta feina, però cal dir que amb el suport rebut la farem, si cal, encara amb més energia.
18 de maig del 2011
El valor de tenir valors… (Els valors sempre perduren en el temps)
Faig una petita pausa a pocs dies de les eleccions municipals, fatigat però il·lusionat, després d’aquest dies de campanya, per parlar d’un tema recorrent però no per això menys important..., els valors, i vull parlar dels valors en sentit ampli, de país, individuals, col·lectius,.... Es evident que tots necessitem referents i segurament en els darrers temps, especialment en els moments de bonança econòmica, tots i totes hem estat una mica equivocats, elevant i mitificant a persones o empreses que han assolit riquesa o rellevància social de manera fàcil i ràpida.
El 4 de juny de l’any 2009 escrivia un post en el meu bloc que parlava dels èxits del Barça d’aquell moment, parlava com també faré avui de valors com el treball, la constància i la il·lusió per la feina ben feta. Doncs bé, com tots sabem, la passada setmana el Barça es va proclamar campió de la lliga, també es va classificar per la final de la copa d’Europa en unes semifinals, contra l’etern rival, on no només ens enfrontà vem a un equip molt fort si no a un model antagònic, on el guanyar, si o si, sembla ser l’únic objectiu. En contraposició trobem la filosofia (i els valors) que l’equip de Guardiola destil·la des de fa anys, filosofia bassada en el treball constant, en la millora continua, en la política de l’esforç, en la humilitat i en el respecte al rival. Però sobretot, penso, en la importància del col·lectiu per sobre de les individualitats. Es evident que al Barça juguen, els tres millors jugadors del món, com a mínim els més reconeguts, però no és menys cert que aquest jugadors es sacrifiquen i corren com a l’últim futbolista del planter, entenent que el seu èxit esta supeditat a l’èxit del conjunt, i anteposant les seves necessitats a les necessitats, en aquest cas, d’un equip de futbol amb una manera de fer i jugar que el fan únic al món.
En aquesta mateixa direcció, i en un col·lectiu jove i ple de talent, és bàsica la figura d’un entrenador com en Pep Guardiola, seriós, respectuós, treballador(molt treballador) i preocupat en transmetre al seu equip, no únicament als futbolistes, si no també al cos tècnic, ajudants, directius i m’atreviria a dir que a socis i aficionats, que el talent i la formació són bàsics per assolir els objectius marcats, però que segur que aquest no s’aconsegueixen sense treball i sacrifici.
Per què dic tot això?, perquè com ja vaig escriure en el meu post del 4 de juny de fa 2 anys (“tots i cadascun de nosaltres haurem de prendre exemple d’aquesta actitud davant l’adversitat. També els polítics, sobretot els polítics, que som els qui ens han posat al capdavant dels afers públics!"), s’han de prioritzar els valors i la cultura de l’esforç, en definitiva, allò que ens ha de permetre a tots plegats aixecar-nos i continuar avançant.
Per tant, felicitats Barça!!..., per tenir la valentia i l’encert de posar com a lema de la rua de celebració del vigent campionat de lliga “El valor de tenir valors!". Gràcies Barça.
D’igual manera i per acabar permeteu-me felicitar a l’Assignia Manresa, un exemple de treball i coratge, un equip modest, amb el pressupost més baix de la lliga ACB que cada any aconsegueix el petit miracle de mantenir-se, per alegria dels seus aficionats i dels amants del bàsquet en general, a l’elit de bàsquet estatal.
El 4 de juny de l’any 2009 escrivia un post en el meu bloc que parlava dels èxits del Barça d’aquell moment, parlava com també faré avui de valors com el treball, la constància i la il·lusió per la feina ben feta. Doncs bé, com tots sabem, la passada setmana el Barça es va proclamar campió de la lliga, també es va classificar per la final de la copa d’Europa en unes semifinals, contra l’etern rival, on no només ens enfrontà vem a un equip molt fort si no a un model antagònic, on el guanyar, si o si, sembla ser l’únic objectiu. En contraposició trobem la filosofia (i els valors) que l’equip de Guardiola destil·la des de fa anys, filosofia bassada en el treball constant, en la millora continua, en la política de l’esforç, en la humilitat i en el respecte al rival. Però sobretot, penso, en la importància del col·lectiu per sobre de les individualitats. Es evident que al Barça juguen, els tres millors jugadors del món, com a mínim els més reconeguts, però no és menys cert que aquest jugadors es sacrifiquen i corren com a l’últim futbolista del planter, entenent que el seu èxit esta supeditat a l’èxit del conjunt, i anteposant les seves necessitats a les necessitats, en aquest cas, d’un equip de futbol amb una manera de fer i jugar que el fan únic al món.
En aquesta mateixa direcció, i en un col·lectiu jove i ple de talent, és bàsica la figura d’un entrenador com en Pep Guardiola, seriós, respectuós, treballador(molt treballador) i preocupat en transmetre al seu equip, no únicament als futbolistes, si no també al cos tècnic, ajudants, directius i m’atreviria a dir que a socis i aficionats, que el talent i la formació són bàsics per assolir els objectius marcats, però que segur que aquest no s’aconsegueixen sense treball i sacrifici.
Per què dic tot això?, perquè com ja vaig escriure en el meu post del 4 de juny de fa 2 anys (“tots i cadascun de nosaltres haurem de prendre exemple d’aquesta actitud davant l’adversitat. També els polítics, sobretot els polítics, que som els qui ens han posat al capdavant dels afers públics!"), s’han de prioritzar els valors i la cultura de l’esforç, en definitiva, allò que ens ha de permetre a tots plegats aixecar-nos i continuar avançant.
Per tant, felicitats Barça!!..., per tenir la valentia i l’encert de posar com a lema de la rua de celebració del vigent campionat de lliga “El valor de tenir valors!". Gràcies Barça.
D’igual manera i per acabar permeteu-me felicitar a l’Assignia Manresa, un exemple de treball i coratge, un equip modest, amb el pressupost més baix de la lliga ACB que cada any aconsegueix el petit miracle de mantenir-se, per alegria dels seus aficionats i dels amants del bàsquet en general, a l’elit de bàsquet estatal.
11 de maig del 2011
I sempre la mateixa història
Ahir, va ser un dia trist per Catalunya, els catalans i sobretot per tots aquells com jo que ens dediquem a la política. Es fa difícil explicar i fer entendre als ciutadans del nostre país com aquells que els representen, en aquest cas 25 diputats del PSC, els hi donen l’esquena, i només el interès de partit els mou a no reclamar allò que per llei ens correspon. Impotència, perplexitat i tristesa són alguns dels adjectius que hem venen al cap. Ahir a la votació sobre el fons de competitivitat hem perdut no només recursos si no la dignitat i el respecte d’un poble.
Després, tots plegats parlem de desafecció, de desinterès per la política, d’abstenció..., aquesta aptitud dels diputats del PSOE, si del PSOE, oblidem ja, les sigles del PSC com ja fan ells, a la campanya de les municipals, no ajuden en res a recuperar el interès per la política.
Lectura a banda mereix l’aptitud dels diputats del PNV, no és la primera vegada, ni malauradament serà l’última que els nostres “amics” del País basc no recolzen posicions catalanes justes i segurament ha arribat el moment de plantejar-nos la relació amb ells i desterrar del nostre imaginari col•lectiu aquesta visió, segurament idíl•lica, d’entesa entre els nostres pobles. D’igual manera, no escapa com a sospitosa l’absència de diferents diputats del PP. Però tot plegat no ens ha de fer perdre de vista als veritables culpables d’aquesta desfeta i no són més que aquests diputats del PSC/PSOE catalans, que han decidit anteposar el seu partit per davant dels seus conciutadans en una situació econòmica tan greu com l’actual. Encara no ho entenc, igual que no ho entén per exemple, Ernest Maragall com reconeixia, al seu twitter, avui mateix.
Ara be, tenim un problema important com a país. Ni acords globals amb immigració, ni amb infraestructures, ni amb autogovern, ni amb el dret a decidir, etc. I encara alguns volen parlar de sobiranisme?, de fer passos en ferm en aquest sentit?...
Demanem corresponsabilitat, implicació i ajuda al ciutadà per defugir d'aquesta crisi però vigilem perquè cada dia estem mes allunyats. Capgirem aquesta situació amb celeritat perquè si no,no hi serem a temps.
Després, tots plegats parlem de desafecció, de desinterès per la política, d’abstenció..., aquesta aptitud dels diputats del PSOE, si del PSOE, oblidem ja, les sigles del PSC com ja fan ells, a la campanya de les municipals, no ajuden en res a recuperar el interès per la política.
Lectura a banda mereix l’aptitud dels diputats del PNV, no és la primera vegada, ni malauradament serà l’última que els nostres “amics” del País basc no recolzen posicions catalanes justes i segurament ha arribat el moment de plantejar-nos la relació amb ells i desterrar del nostre imaginari col•lectiu aquesta visió, segurament idíl•lica, d’entesa entre els nostres pobles. D’igual manera, no escapa com a sospitosa l’absència de diferents diputats del PP. Però tot plegat no ens ha de fer perdre de vista als veritables culpables d’aquesta desfeta i no són més que aquests diputats del PSC/PSOE catalans, que han decidit anteposar el seu partit per davant dels seus conciutadans en una situació econòmica tan greu com l’actual. Encara no ho entenc, igual que no ho entén per exemple, Ernest Maragall com reconeixia, al seu twitter, avui mateix.
Ara be, tenim un problema important com a país. Ni acords globals amb immigració, ni amb infraestructures, ni amb autogovern, ni amb el dret a decidir, etc. I encara alguns volen parlar de sobiranisme?, de fer passos en ferm en aquest sentit?...
Demanem corresponsabilitat, implicació i ajuda al ciutadà per defugir d'aquesta crisi però vigilem perquè cada dia estem mes allunyats. Capgirem aquesta situació amb celeritat perquè si no,no hi serem a temps.
9 de maig del 2011
Que faran demà ?
Demà al Congrés de Diputats es vota una moció sobre el Fons de Competitivitat. Em faig dos preguntes sobre el tema en qüestió; serà aprovada amb el recolzament de totes les forces polítiques?, el PSC, per una vegada, defensarà els interessos de Catalunya a Madrid amb tots els ets i uts?
Tots sabem que aquests dies els candidats socialistes de molts municipis del nostre país parlen de les excel·lències de la seva gestió. Doncs bé, aquesta excel·lent gestió ens ha portat on ens ha portat... m’estalvio els comentaris. A aquests mateixos els hi dic que demanin als 25 diputats del seu partit al Congrés que votin aquesta moció. Potser així començaran a ajudar el País a sortir de l'etsutrac on ells mateixos ens han portat.
No hem d’oblidar, i ells tampoc ho han de fer, que sense un Govern solvent i uns Ajuntaments solvents, sense un Govern i uns Ajuntaments sanejats ... no podrem invertir en activitat econòmica i en ocupació, no podrem fer més i millors polítiques socials, no podrem destinar recursos a la formació permanent de les persones, etc.
Per tant, senyores i senyors del PSC voteu aquesta moció. Per què? perquè mai és mal moment per fer les coses ben fetes.
Catalunya ens necessita a tots, repeteixo, a tots!
Gràcies
Tots sabem que aquests dies els candidats socialistes de molts municipis del nostre país parlen de les excel·lències de la seva gestió. Doncs bé, aquesta excel·lent gestió ens ha portat on ens ha portat... m’estalvio els comentaris. A aquests mateixos els hi dic que demanin als 25 diputats del seu partit al Congrés que votin aquesta moció. Potser així començaran a ajudar el País a sortir de l'etsutrac on ells mateixos ens han portat.
No hem d’oblidar, i ells tampoc ho han de fer, que sense un Govern solvent i uns Ajuntaments solvents, sense un Govern i uns Ajuntaments sanejats ... no podrem invertir en activitat econòmica i en ocupació, no podrem fer més i millors polítiques socials, no podrem destinar recursos a la formació permanent de les persones, etc.
Per tant, senyores i senyors del PSC voteu aquesta moció. Per què? perquè mai és mal moment per fer les coses ben fetes.
Catalunya ens necessita a tots, repeteixo, a tots!
Gràcies
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
