I sempre la mateixa història

Ahir, va ser un dia trist per Catalunya, els catalans i sobretot per tots aquells com jo que ens dediquem a la política. Es fa difícil explicar i fer entendre als ciutadans del nostre país com aquells que els representen, en aquest cas 25 diputats del PSC, els hi donen l’esquena, i només el interès de partit els mou a no reclamar allò que per llei ens correspon. Impotència, perplexitat i tristesa són alguns dels adjectius que hem venen al cap. Ahir a la votació sobre el fons de competitivitat hem perdut no només recursos si no la dignitat i el respecte d’un poble.

Després, tots plegats parlem de desafecció, de desinterès per la política, d’abstenció..., aquesta aptitud dels diputats del PSOE, si del PSOE, oblidem ja, les sigles del PSC com ja fan ells, a la campanya de les municipals, no ajuden en res a recuperar el interès per la política.

Lectura a banda mereix l’aptitud dels diputats del PNV, no és la primera vegada, ni malauradament serà l’última que els nostres “amics” del País basc no recolzen posicions catalanes justes i segurament ha arribat el moment de plantejar-nos la relació amb ells i desterrar del nostre imaginari col•lectiu aquesta visió, segurament idíl•lica, d’entesa entre els nostres pobles. D’igual manera, no escapa com a sospitosa l’absència de diferents diputats del PP. Però tot plegat no ens ha de fer perdre de vista als veritables culpables d’aquesta desfeta i no són més que aquests diputats del PSC/PSOE catalans, que han decidit anteposar el seu partit per davant dels seus conciutadans en una situació econòmica tan greu com l’actual. Encara no ho entenc, igual que no ho entén per exemple, Ernest Maragall com reconeixia, al seu twitter, avui mateix.

Ara be, tenim un problema important com a país. Ni acords globals amb immigració, ni amb infraestructures, ni amb autogovern, ni amb el dret a decidir, etc. I encara alguns volen parlar de sobiranisme?, de fer passos en ferm en aquest sentit?...

Demanem corresponsabilitat, implicació i ajuda al ciutadà per defugir d'aquesta crisi però vigilem perquè cada dia estem mes allunyats. Capgirem aquesta situació amb celeritat perquè si no,no hi serem a temps.