Quines sensacions deuen experimentar els Reis Mags?

Tot sovint hem pregunto les sensacions que deuen experimentar els Reis Mags d'Orient.

Crec que d'alt de les carrosses deuen quedar impregnats i bocabadats de la mirada
dels mes menuts, mirada que transmet innocència, il·lusió, alegria, por i
esperança.

Queda clar que el món seria d’una altre manera si els adults mantinguessin aquesta
essència dels infants en estat pur.

Es sabut que a mesura que la biologia humana ens transforma en adults i més tard en
ancians, per acabar al mateix lloc d’allà on vàrem venir, tot plegat passa en un
tres i no rés , però el que es més preocupant es que en el procés, o dit d’una altre
manera la evolució de la vida se’ns hi afegeixen actituds i aptituds diferents a las
que tenim quan som infants; Luxúria ,gula, avarícia, accídia , ira, enveja,
supèrbia. Tot plegat dona de resultat, el que s’ha convertit el ésser humà.

Penso que hi ha solució per millorar-ho i la recepta ens la dona la mirada dels més
menuts durant la nit de reis; vull creure que si.

Es moment per agrair l'esforç i la feina de moltes persones, que any rere any, fan
possible el lluïment de la nit de reis.
Per tant el meu agraïment més sincer per tota la gent de la població, que quedant en
segon terme, ens porten la màgia i la llum de la nit de reis.



Llarga vida als Reis Mags d'Orient!

Un apunt breu sobre les mesures que ha adoptat avui el govern espanyol

Mirin senyors del Govern Espanyol, els catalans comencem ha estar un xic farts del tracte injust que rep Catalunya per part de les administracions de l'Estat. Cal que ho sàpiguen i que ho interioritzin per que sinó potser no hi ha volta enrere.

Durant molts any Catalunya ha liderat la economia espanyola i ha pagat el "despilfarro" de moltes comunitats que no complien. I ara vostès volen que Catalunya sigui una comunitat més i volen posar l'ull al nostre pressupost.

Catalunya, Sr. Rajoy, es mereix un tracte diferenciat i assimilat al tracte especial que tenen Navarra o el País Basc. Si tanquen els ulls o miren enrere i ens giren l'esquena, no treient-nos urgentment del "café para todos" afavoriran posicions que no els convenen.

I com per exemple el meu cas, jo que mai he sigut independentista i com jo molts altres catalans de la meva generacio, fan que em replantegi posicions inicials.

I sobretot pel que respecta als temes de fiscalitat potser la posició mes suau sera la de defensar la insubmissio fiscal i que els mateixos catalans ens administrem i gestionem els nostres impostos. Segur que aniriem bé i aprofitan que avui es la nit màgica dels reis d' orient, ho haurem de posar a la carta.

Unes quantes reflexions per començar l'any...

En primer lloc deixeu-me que us desitgi un feliç any 2012 per tots vosaltres i pels que més estimeu. Diu la estrofa d'una cançó que m'agrada molt "si obres el cor durant les festes de nadal tindràs sort durant tot l'any". Doncs això, molta, molta sort.

Be, permeteu-me ara que us faci algunes reflexions sobre política general, la que ens toca de prop i la que ens queda un xic més lluny.

Al nostre país, tot just avui, el President Mas i el seu govern fa un any que van prendre possessió. La valoració que us pugui fer jo potser no serà la més neutral possible ja que, en la meva condició de diputat al Parlament per CiU, formo part d'aquest projecte polític i em sento co-particep de les decisions que es prenen.

Queda clar però que aquest Govern s'ha trobat un dèficit estructural i financer difícil de gestionar però que amb valentia i molt coratge s'estan assentant les bases per la recuperació del nostre país.

Es més aquesta valentia del Govern de Mas adquireix més valor ja que els antics gestors del Govern (Psc Icv i Erc) fan servir un cinisme polític i critiquen un govern que neteja el dèficit que ens han deixat ells. Aquesta manera de fer oposició i aquest cinisme que practiquen només fa que els ciutadans s'allunyin de la política. Crec que aquest 2012 haurien de canviar el xip i si no volen ajudar com a mínim haurien de callar. Seguim que no val la pena.

Molt dures de prendre han estat les mesures de reajustament en matèries tant sensibles com l'educació, la sanitat i les polítiques socials, però cal repetir que són molt necessàries per garantir en el futur l'estat del benestar.

D'altra banda i tot i que avui hàgim conegut una xifra decebedora sobre l'augment de l'atur a Catalunya, les polítiques per generar ocupació i de suport a l'emprenedor i a les PiMES són les correctes i segur que tindran resultats en el futur més proper.

Molt difícil es la situació, molt, però aquest govern es d'admirar per la seva valentia però també per que governa no de cara a la galeria sinó amb i de cara a tota, repeteixo tota, la gent que viu al nostre país.

Cal seguir caminant, no estem sols. La gent així ens ho va demostrar el passat 20N quan s'ens donava un suport majoritari i Duran i Lleida i CIU guanyaven per primer cop unes eleccions generals al nostre país.

Parlant del 20N. El PP va guanyar les eleccions i ja tenim al Sr. Rajoy de president del Govern Espanyol. Es d'hora per parlar d'aquest Govern i del seu President però crec que les autonomies, i no parlo de Catalunya, han de començar a posar-se les piles i fer esforços reals per reduir el dèficit (en Rajoy i te posada la mirada).

Catalunya ho ha fet, en Rajoy fins i tot ens va posar d'exemple durant la campanya electoral, però ho hem de seguir fent per no donar peu a que ens governin des de les Espanyes, que molts ho voldrien, ell potser també.

Bé, a veure com va. No sera gaire difícil superar en Zapatero, oi?

Per avui ja esta! Ja tenia el cuquet d'escriure.

Bon any 2012!

BON NADAL I FELIÇ 2012

Perdoneu el retard en la felicitació, però com tots sabeu aquest any les festes cauen en dies complicats, dissabtes i diumenges i la veritat es que fins divendres al vespre i dissabte al mati la feina ho ha complicat tot, i encara més si tenim en compte que avui al vespre marxo cap a Uruguai, concretament a Montevideo a participar en una jornada del Instituto Humanista Cristiano Juan Pablo Terra.

Però si la vaga d’Iberia ho permet podré passar el cap d’any amb la família.

Només volia fer un balanç molt ràpid del que ha estat aquest 2011, que a nivell polític podríem dir que hem aconseguit molts èxits, però el que caldrà ara en aquest any que estem a punt d’encetar, es que posem seny tots plegats, per tal de que siguem capaços de donar-li la volta i sigui millor del que ens pronostiquen , per això cal que tots plegats fem el que fa mesos deia en aquell apunt de bloc del carro, que calia estirar tots en la mateixa direcció, dretes, esquerres, patronal, sindicats, mitjans de comunicació i tutti quanti.

Si no ho fem així el que pot passar aquest proper any podria esdevenir un autèntic drama on tots i sortiríem perden.

No vull ser pessimista, penso que som capaços de fer el tomb a la situació, cal que el esperit del Nadal ens perduri durant tot l’any, i canviem comportaments i actituds molt presents en aquestes festes i siguem capaços de mantenir-les tot el 2012.

Anem a sumar i no a restar , serà un any clau, endavant i bon any a tots.

La Marató de TV3 i Visca el Barça.

Avui dedicaré el meu post a la Marató de TV3, que enguany dedica la seva edició a la regeneració i transplantació d'òrgans i teixits.

Aquest esdeveniment mediàtic que impulsa la televisió publica del nostre país i que busca recaptar fons per a diferents projectes de recerca en el camp mèdic sobre malalties, que a dia d'avui, no tenen una curació definitiva, es converteix en una explosió de solidaritat al nostre país, any rere any.

El milers de catalanes i catalans que cada any col•laboren amb la Marató demostren que Catalunya no pot rebre lliçons de cap mena (ara que esta tan de moda a l'agenda política) sobre solidaritat.

La Marató és un exemple de solidaritat, però també de col•laboració i mobilització entre ciutadans, administracions i empresaris. Digne d'admiració és la quantitat de diners que es recapten però també els centenars d'actes en suport de La Marató que s'organitzen arreu del territori.

Potser caldria que traslladessim aquesta forma de col•laborar a altres àmbits, com per exemple el polític. El país ho agrairia molt, ja que necessita més que mai d'aquests valors per situar-lo allà on mereix estar i amb un futur molt més proper que el present actual.

Ja per acabar, el més sincer dels reconeixements a la Marató i a TV3.

Berlín

Aquest llarg pont de desembre, potser massa llarg i tot, l'he aprofitat per visitar de nou Berlín. Dic de nou ja que ara farà uns 30 anys que hi vaig ser, quan encara hi havia el famós mur que dividia la part oriental amb la occidental.

Berlín es l'exemple de ciutat que ha sabut transformar-se en el temps i renéixer de nou. El mur dibuixava una ciutat gris i freda on només els monuments la feien digne de contemplar.

Avui, Berlín, és una ciutat transformada, viva, moderna, exageradament atrevida i on la innovació cultural, artística però també empresarial es respira en cada racó de la mateixa.

La valentia i la innovació dels més joves ha fet de Berlín una ciutat de referència mundial. Crec però que el suport del Govern alemany a les iniciatives dels més joves ha contribuït a que sigui així.

Una altra cosa que em va sorprendre molt va ser l'arquitectura dels nous edificis. No m'estranya que els millor arquitectes del mon es barallin per transformar o construir edificis públics o privats. Per cert, la transformació soferta de la Postdamer platz o la reforma del Reichstag són dignes de veure, us ho recomano de veres.

L'esforç, el treball i la constància de la societat alemanya es palpa i molt en aquesta ciutat. Valors de ciutadania que han ajudat a transformar una ciutat com Berlín però també un país com alemanya.

Hi tornaré, segur. Espero que no hagi. d'esperar 30 anys més.

Acabat el viatge i arribat a Arenys vaig poder contemplar la brillant i inesperada, per alguns, victòria del Barça i amb un golàs del noi d'Arenys. Felicitats Barça i gràcies per fer-nos somiar!

La unitat que mereix la nostra bandera

Temps difícils, convulsos i amb grans dosis d'una alarma financera existent que ens
fa témer el pitjor dia rere dia.

Cal recordar més sovint però, que vivim en un petit país que sempre se'n ha sortit.

La innovació, la creativitat, l'esforç i la constància formen part del nostre ADN
com a catalans.

Per això i ara més que mai, les catalanes i catalans hem de remar tots en la mateixa
direcció. No si val tancar els ulls i mirar i pensar per un mateix.

Sindicats, empresaris, polítics, fundacions, entitats, gremis, clubs...cal que
facin/fem un major esforç en la cerca de la unitat i amb concòrdia, per tal fer
front a la brutal crisi que patim.

Actes com el d'ahir a la presó model o certs discursos buits de contingut i
agressius en les formes, com els que hem viscut aquesta setmana al parlament, no
ajuden gens ni mica a la confiança en el nostre país.

Un cop hàgim sortit de la crisi i el país surti d'aquest etsotrac en el que es
troba, ja parlarem de ideals millors o pitjor, de si de dretes o d'esquerres... i de
moltes altres coses que ara per ara esdevenen menors. Ara toca País.

Venen temps encara més difícils, amb una Espanya que no ens ho posa fàcil i una
Europa que assenyala amb el dit a aquells que no fan els deures.

Ens ho haurem de fer sols i no val pensar en el jo. Toca pensar amb urgència amb el
tu, el nosaltres i el vosaltres.

Com diu el himne del club que estimo "TOTS UNITS FEM FORÇA, TAN SI VAL D'ON VENIM SI
DEL SUD O DEL NORD..."

Un president de la Generalitat al Senat...

Dijous viurem al Parlament un fet inèdit. El parlament escollirà un ex-President de la Generalitat com a Senador per designació del Parlament.

No serè jo qui faci un judici de moral sobre la conveniència o no de la presència del Sr. Montilla al Senat, el que si que vull afirmar, és que en clau de país, no ens ajuda gaire.

Molts son els que qüestionen els parlaments autonòmics i amb decisions com aquesta donem ales a aquests sectors més centralistes que contínuament ho fan.

De debò, tot un President de la Generalitat no pot acabar la seva carrera política al Senat i mes fent-ho sense que la gent l'hagi pogut votar.

Suposo que es tard per que el senyor Montilla s'ho repensi. Podent-lo recordar com a Ministre, president de la Generalitat o president de la Diputació de Barcelona, se'l recordarà per ser un trist senador a l'ombra i d'una cambra obsoleta.

Es conegut que la formació del Sr. Montilla no és, ni molt menys, de matrícula d'honor, entenc que se li pot fer feixuc anar amunt i avall a fer xerrades i conferències , però pot ser hi ha altres alternatives per tot un expresident de la Generalitat, si el que busca de debò no es menysprear la institució.

En definitiva, el sr. Montilla demostra que no creu en el país i molts considerem aquest fet com una ofensa a la institució més gran del nostre país.

La màxima d'aquest personatge esta clar que és ,jo i primer jo, i després jo, passi al que passi al país o on sigui. " Ay pena , penita pena".

1.014.263 gràcies!

Permeteu-me que comenci aquest post d’avui donant les gràcies al més d’un milió de persones que han votat a CiU en aquestes eleccions i que han fet possible que guanyéssim les eleccions generals a Catalunya per primera vegada en la història de la democràcia.

Ahir el país va parlar clar, molt clar. Molts analistes polítics però també els altres partits es pensaven que “les retallades” ens passarien factura i no ha estat així. La gent sap, i així ho hem repetit en campanya, que el govern de CiU ha heretat un dèficit desproporcionat del tripartit i que nosaltres estem fent els ajustos necessaris per aixecar el país i tornar-lo a situar allà on mereix estar.

Deixeu-me que ara feliciti al nostre candidat en Josep Antoni Duran i Lleida. Ell, més que ningú, ha treballat incansablement aquests anys a Madrid per Catalunya defensant els interessos del nostre país amb força, rigor i responsabilitat. La gent ha premiat les conviccions i la fermesa de Duran, el polític més ben valorat de Catalunya en nombroses ocasions. Queda clar que la gent vol, ara més que mai i en temps de crisi, polítics de conviccions però que toquin de peus a terra i aquests resultats en són un exemple.

Durant la jornada d’ahir també va quedar clar que Catalunya és diferent a Espanya. Com va dir Duran des del balcó de l’hotel Majestic “som una Nació”. CiU ha aconseguit que Catalunya no sigui de color blau i per tant es freni l’avenç de la dreta espanyola al nostre país, però és més, els catalans i catalanes van demanar al PP amb la veu ben clara i forta un nou pacte fiscal, un nou tracte fiscal per al nostre país. Que algú ho comenci ha anotar a l’agenda.

Per últim deixeu-me també que feliciti als nostres 16 diputats i 9 senadors que, juntament amb en Duran, treballaran pel nostre país al congrés i al senat. S’ho mereixen totes i tots moltíssim.

Un apunt final, ara sí i que fa referència als resultats del PSC-PSOE a Espanya i a Catalunya on el Sr. Rubalcaba i la Sra. Chacon han tret els pitjors resultats de la història del socialisme. Només diré una cosa i que ho hem repetit durant la campanya; humilitat, seny, responsabilitat i sobretot, sobretot, LA VERITAT és el que la gent demana dels polítics. Ells han faltat a la veritat i han fet demagògia, afortunadament no els hi ha sortit bé.

Repeteixo

Moltes, moltes GRÀCIES!!!

Una setmana decisiva per Catalunya

Aquest es el darrer post que faré durant la campanya electoral ja que com saben tinc la costum de penjar un post per setmana i els dilluns.

Dividire el post en tres petits blocs per tal de fer-los-hi arribar les meves impressions sobre coses que han succeït durant la campanya i aspectes que cal tenir en compte quan el dia 20 exerceixin el seu dret a vot.

En primer el famós debat entre Rubalcaba i Rajoy.

Doncs bé, sota el meu punt de vista, aquest va ser un debat que va començar desvirtuat ,ja que, és va negar la veu del nostre país al no permetre que defenséssim els nostres interessos.

Més enllà d'aquesta discriminació, va ser un debat amb una escenografia caduca i antiga, pròpia de fa 30 anys. Rubalcaba es va prendre el debat amb unes dosis d'agressivitat massa exagerades. El cert és que la situació amb la que el PSOE ha deixat Espanya no pot fer creïble cap proposta de Pérez Rubalcaba, sota cap concepte i per això només li queda apostar per la comèdia.

Rajoy va limitar-se a llegir el seu programa. Sabia que no li calia el debat i per això hi va passar de puntentes. De fet, no va dir res i amb això, desgrassiadament, en té prou.

El que va quedar molt clar és que pel PP i el PSOE Catalunya no existeix. De fet, crec que ni tenen consciència del dèficit fiscal que patim, ni els preocupa ni els ocupa i això es alarmant.

Agafem-nos fort per que vindran temps complicats, ja veuran.

Anem al segon bloc. El debat de la televisió publica catalana.

Doncs bé, sota el meu punt de vista va ser un debat molt més amable per l'espectador. Almenys la posada en escena dels 5 candidats catalans era més actual que no pas la del debat a dos.

En aquest debat de TV3 vàrem poder comprovar tres coses. La primera i molt evident; Duran i Lleida era l'únic que parlava de propostes concretes. La segona que els representats del tripartit (PSC, ERC i ICV) honoren un passat recent que quasi porta el país al desastre total. Tercera i última, un PP que continua crispant i buscant conflictes on no hi son, en un tema tan important per Catalunya com es el de la nostra Llengua.

Tercer apunt i el més important.

Queda una setmana i Catalunya necessita més que mai que CiU guanyi aquestes eleccions.

Perquè ho dic:

Per què som la única formació que defensem un pacte fiscal per Catalunya que posi punt i final al dèficit fiscal que patim i que cada any ens pren 16000 milions d'euros. Cal recordar també que hem rebut d'herència del tripartit un dèficit l'any 2010 de 8350 milions d'euros.

Per què el pacte fiscal que defensem és sinònim de més política social i d'un estat del benestar més fort.

Per què Duran és l'únic que té propostes i projecte per Catalunya. Com us deia abans, en el debat de TV3 va quedar clar que el PP i el PSOE no volen un pacte fiscal i prefereixen seguir espoliant a Catalunya.

Per què Catalunya ha de ser la guanyadora de les eleccions del 20N i per això per dignitat nacional no podem permetre que el PP o el PSOE guanyin les eleccions al nostre país.

I per què el govern de Catalunya necessita una veu forta i lliure a Madrid. Necessita persones sòlides que defensin al Govern i això només ho garanteix CiU.

Saben que el PP guanyarà a Espanya per majoria però també saben que els diputats catalans que puguin treure PP o el PSC estan al servei d'un partit i no d'un país.

Es per tot això que els hi demano que ens votin, que votin a en Duran, que votin a la gent que millor defensarà els seus interessos i els del país que estimen.

No es deixin enganyar.

VOTIN CATALUNYA
VOTIN DURAN
VOTIN CiU