El valor de tenir valors… (Els valors sempre perduren en el temps)

Faig una petita pausa a pocs dies de les eleccions municipals, fatigat però il·lusionat, després d’aquest dies de campanya, per parlar d’un tema recorrent però no per això menys important..., els valors, i vull parlar dels valors en sentit ampli, de país, individuals, col·lectius,.... Es evident que tots necessitem referents i segurament en els darrers temps, especialment en els moments de bonança econòmica, tots i totes hem estat una mica equivocats, elevant i mitificant a persones o empreses que han assolit riquesa o rellevància social de manera fàcil i ràpida.

El 4 de juny de l’any 2009 escrivia un post en el meu bloc que parlava dels èxits del Barça d’aquell moment, parlava com també faré avui de valors com el treball, la constància i la il·lusió per la feina ben feta. Doncs bé, com tots sabem, la passada setmana el Barça es va proclamar campió de la lliga, també es va classificar per la final de la copa d’Europa en unes semifinals, contra l’etern rival, on no només ens enfrontà vem a un equip molt fort si no a un model antagònic, on el guanyar, si o si, sembla ser l’únic objectiu. En contraposició trobem la filosofia (i els valors) que l’equip de Guardiola destil·la des de fa anys, filosofia bassada en el treball constant, en la millora continua, en la política de l’esforç, en la humilitat i en el respecte al rival. Però sobretot, penso, en la importància del col·lectiu per sobre de les individualitats. Es evident que al Barça juguen, els tres millors jugadors del món, com a mínim els més reconeguts, però no és menys cert que aquest jugadors es sacrifiquen i corren com a l’últim futbolista del planter, entenent que el seu èxit esta supeditat a l’èxit del conjunt, i anteposant les seves necessitats a les necessitats, en aquest cas, d’un equip de futbol amb una manera de fer i jugar que el fan únic al món.

En aquesta mateixa direcció, i en un col·lectiu jove i ple de talent, és bàsica la figura d’un entrenador com en Pep Guardiola, seriós, respectuós, treballador(molt treballador) i preocupat en transmetre al seu equip, no únicament als futbolistes, si no també al cos tècnic, ajudants, directius i m’atreviria a dir que a socis i aficionats, que el talent i la formació són bàsics per assolir els objectius marcats, però que segur que aquest no s’aconsegueixen sense treball i sacrifici.

Per què dic tot això?, perquè com ja vaig escriure en el meu post del 4 de juny de fa 2 anys (“tots i cadascun de nosaltres haurem de prendre exemple d’aquesta actitud davant l’adversitat. També els polítics, sobretot els polítics, que som els qui ens han posat al capdavant dels afers públics!"), s’han de prioritzar els valors i la cultura de l’esforç, en definitiva, allò que ens ha de permetre a tots plegats aixecar-nos i continuar avançant.

Per tant, felicitats Barça!!..., per tenir la valentia i l’encert de posar com a lema de la rua de celebració del vigent campionat de lliga “El valor de tenir valors!". Gràcies Barça.

D’igual manera i per acabar permeteu-me felicitar a l’Assignia Manresa, un exemple de treball i coratge, un equip modest, amb el pressupost més baix de la lliga ACB que cada any aconsegueix el petit miracle de mantenir-se, per alegria dels seus aficionats i dels amants del bàsquet en general, a l’elit de bàsquet estatal.