Al febrer és normal que faci fred , el que no és tan normal és que la situació cada cop és més calenta a tots els nivells i la ciutadania em fa l’efecte que cada cop més trista, pot ser per això el Conseller Saura , va encarregar un estudi de la felicitat ??
Aquest cap de setmana a Arenys de Mar , hi ha hagut un increment important de la delinqüència a tots els nivells; des de punxades de rodes fins a robatoris amb ganivetada inclosa, espero que el Govern Municipal prengui les mesures que calguin per tal que la situació no es torni a repetir.
Per altra banda el passat dimecres 24 de febrer en el Parlament de Catalunya va tenir lloc un ple extraordinari per debatre la situació que estem patint de crisi econòmica, amb un resultat molt pobre, com sempre un Artur Mas que dominava els temes i el País i un José Montilla que, la primera part seguint el guió escrit, ha quedat demostrat que no hi ha lideratge ni projecte de país, però en el seu torn de rèplica va donar una imatge llastimosa del que ha de ser un President de la Generalitat , portant escrita i a trossos la seva intervenció de rèplica, perdent-se en les seves argumentacions i donant una imatge lamentable del que hauria de ser el primer nivell de la política Catalana.
A l’hora de la veritat Josep Maria Pelegrí va posar sobre la taula una sèrie de mesures perquè el Govern tripartit les valorés i si realment volien solucionar alguna cosa les aprovessin, temes com la no pujada del IVA, que afectarà a totes les economies l’hauran de pagar rics i pobres , aigua, llum, gas i consum des de aliments fins al que sigui, ho paga tothom.
I el que és més greu, un sector clau com és el turístic veurà com perd competitivitat en relació a altres destinacions incrementant els preus via IVA, i a ningú se li escapa la importància que té el turisme a la nostra economia i també que avui dia és un sector que encara sobreviu la greu situació econòmica actual, però amb ajuts com aquestos ho tindrà cada cop més difícil. I ara que parlem de turisme només recordar que aquesta setmana el ministre Sebastián , reconeixia la importància i l’èxit del projecte Turismo Senior , a la resta de Comunitats Autònomes de l’Estat Espanyol i que el nostre conseller Huguet va rebutjar i menysvalorar. I encara avui no admet que ajudaria al nostre sector turístic.
Un altre tema era el de reduir la morositat de les Administracions que puguin pagar a 30 dies, cosa que ajudaria a col•lectius de risc d’exclusió social, jubilats, empresaris i administracions com ara els Ajuntaments sinó que els hi preguntin, però no varem aconseguir el reconeixement del Govern tripartit cosa que era d’esperar.
La gran conclusió va ser la invitació del President Montilla a sumar-nos a l’Acord Estratègic, tot i que esperàvem alguna cosa més per part del Govern . Josep Maria Pelegrí va recordar que el dia 30 de setembre de l’any 2004, CIU va defensar una proposta de resolució en el debat de política general, que va ser rebutjada pel tripartit, en la qual s’especificava que atesa la importància que podria tenir pel futur de Catalunya l’Acord Estratègic, s’incorporés el cap de l’oposició i la totalitat de les forces polítiques representades en el Parlament en els treballs de l’esmentat Acord.
LA FRASE HO RESUMEIX TOT “ AVUI ACCEPTEM SUMAR-NOS A L’ACORD ESTRATÈGIC DEL QUAL VOSTÈS ENS VAN EXCLOURE L’ANY 2004”.
25 de febrer del 2010
14 de febrer del 2010
Temes claus per al desenvolupament econòmic d’Arenys (II)
Continuem parlant d’economia arenyenca, si us sembla, perquè a banda del mercat municipal hi ha un altre que també em preocupa molt. Es tracta del polèmic projecte de la tercera platja. Què ha de fer el govern d’Arenys amb el projecte de passeig marítim Arenys–Canet? Molt senzill: actuar amb sentit comú. Què vol dir això? Actuar amb coherència, tenint en compte el que volen i volem els arenyencs. La resposta és molt evident al carrer. Amb tot, jo animo, si és que no en tenen prou, al govern d’Arenys a que la famosa regidoria de Participació Ciutadana s’atreveix a fer una consulta popular respecte al tema en qüestió: què fem amb els aparcaments i amb l’accés rodat a la platja?
A CiU volem el passeig marítim, però sempre i quan permeti que hi hagi accés rodat i que es respecti un espai sostenible -faltaria més!- per aparcar-hi. És una platja immensament gran i espaiosa i hi cap tothom. Si es fa al contrari, no hi arribarà ni la gent d’Arenys ni la gent que ve de fora, que ens visita perquè se sent atreta per les nostres magnífiques platges. Si fóssim intel•ligents el que hauríem de fer és atreure’ls cap al nucli urbà i utilitzar la platja com un element de dinamització econòmica per a la nostra vila que tanta falta li fa en aquests moments! No hem d’oblidar que malgrat tot seguim tenint vocació turística o al menys l’hauríem de tenir.
Creiem que la tercera platja ha d’estar endreçada però també que ha de ser un espai útil i accessible per a tots, i per això hem demanat al govern municipal que ensenyi i demostri a la ciutadania que hi ha un projecte paral•lel encara que sigui amb paper de calca. Que s’expliqui que és possible arribar-hi amb vehicle i també encabir-hi aparcament per estacionar-hi un nombre important de vehicles. Ara, mal col•locats, en els moments punta de l’estiu, hi caben un miler de cotxes. Que passaria si l’estiu del 2010, realment es fes realitat el projecte que vol portar el govern municipal tal com està ara? Que seria una bogeria. L’accés del Portinyol es col•lapsaria amb vehicles d’Arenys i de fora que trobarien barrat el pas. Que haurà de fer la policia: tancar l’accés al port per evitar el caos? En definitiva, el que volen fer és el contrari del que toca: treure la gent del port, perjudicar la restauració del port i a les guinguetes de la platja, i no pas atreure la gent de fora, oferir instal•lacions i facilitar-los l’accés al poble, a la platja i estirar-los perquè es quedin a la vila i ens ajudin a crear riquesa i negoci. Cal entendre el recorregut de manera global: la platja, el port i finalment l’eix comercial de la Riera, la urbanització de la qual mereixerà que en parlem més endavant .
Resumint: el desenvolupament econòmic d’Arenys té una clau i és la següent: Platja, Port i Riera, sense menysprear la zona industrial, i aquests són els eixos que hem de potenciar si realment volem posar el nostre poble en el mapa... Us sona aquest eslògan?
A CiU volem el passeig marítim, però sempre i quan permeti que hi hagi accés rodat i que es respecti un espai sostenible -faltaria més!- per aparcar-hi. És una platja immensament gran i espaiosa i hi cap tothom. Si es fa al contrari, no hi arribarà ni la gent d’Arenys ni la gent que ve de fora, que ens visita perquè se sent atreta per les nostres magnífiques platges. Si fóssim intel•ligents el que hauríem de fer és atreure’ls cap al nucli urbà i utilitzar la platja com un element de dinamització econòmica per a la nostra vila que tanta falta li fa en aquests moments! No hem d’oblidar que malgrat tot seguim tenint vocació turística o al menys l’hauríem de tenir.
Creiem que la tercera platja ha d’estar endreçada però també que ha de ser un espai útil i accessible per a tots, i per això hem demanat al govern municipal que ensenyi i demostri a la ciutadania que hi ha un projecte paral•lel encara que sigui amb paper de calca. Que s’expliqui que és possible arribar-hi amb vehicle i també encabir-hi aparcament per estacionar-hi un nombre important de vehicles. Ara, mal col•locats, en els moments punta de l’estiu, hi caben un miler de cotxes. Que passaria si l’estiu del 2010, realment es fes realitat el projecte que vol portar el govern municipal tal com està ara? Que seria una bogeria. L’accés del Portinyol es col•lapsaria amb vehicles d’Arenys i de fora que trobarien barrat el pas. Que haurà de fer la policia: tancar l’accés al port per evitar el caos? En definitiva, el que volen fer és el contrari del que toca: treure la gent del port, perjudicar la restauració del port i a les guinguetes de la platja, i no pas atreure la gent de fora, oferir instal•lacions i facilitar-los l’accés al poble, a la platja i estirar-los perquè es quedin a la vila i ens ajudin a crear riquesa i negoci. Cal entendre el recorregut de manera global: la platja, el port i finalment l’eix comercial de la Riera, la urbanització de la qual mereixerà que en parlem més endavant .
Resumint: el desenvolupament econòmic d’Arenys té una clau i és la següent: Platja, Port i Riera, sense menysprear la zona industrial, i aquests són els eixos que hem de potenciar si realment volem posar el nostre poble en el mapa... Us sona aquest eslògan?
8 de febrer del 2010
Comissió de Política Territorial. 03/02/2010 - sessió ordinària
Comissió de Política Territorial. 03/02/2010 - sessió ordinària
Proposta de resolució sobre la inclusió de Premià de Mar com a municipi prioritari en el Pla de regeneració de platges del Baix Maresme i en la realització d'obres d'emergència per a pal·liar els efectes dels temporals.
Presentació: Benet Maimí i Pou
Grup Parlamentari de Convergència i Unió
Posició del grup.Intervinent: H. Sr. Salvador Milà i Solsona
Grup Parlamentari d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa
Proposta de resolució sobre la inclusió de Premià de Mar com a municipi prioritari en el Pla de regeneració de platges del Baix Maresme i en la realització d'obres d'emergència per a pal·liar els efectes dels temporals.
Presentació: Benet Maimí i Pou
Grup Parlamentari de Convergència i Unió
Posició del grup.Intervinent: H. Sr. Salvador Milà i Solsona
Grup Parlamentari d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa
3 de febrer del 2010
Temes clau per al desenvolupament econòmic d’Arenys (I)
El primer, per triar-ne un, podria ser la reforma del Mercat Municipal. Ja fa massa temps que se’n parla i es genera força expectativa, però no acaba de fer-se realitat. Des que tinc memòria política, sento a dir que el mercat s’ha de reformar, i és cert que s’ha de fer i quan més és trigui, pitjor, ja que la situació del teixit productiu intern estarà més deteriorat.
Vull recordar que l’actual tripartit, en el seu famós PAM (Pla d’Actuació Municipal), a deia que a finals del 2009 la reforma seria una realitat i que el nou mercat es podria inaugurar. Els fets avalen que això no ha estat així i a hores d’ara, encara, el més calent és a l’aigüera. És a dir, està tal com ho va deixar l’anterior govern liderat per CIU, ara farà 3 anys. O millor dit, pitjor, ja que, segons les darreres consultes als responsables de les parades, cada cop són menys favorables a la rehabilitació que no pas ho eren abans, i en part és lògic. En primer lloc, el desencís de tants anys marejant la perdiu i per altra banda, la situació econòmica d’avui no és la de tres anys enrere i evidentment ho complica més el fet de trobar inversors per participar-hi oferint el complement comercial que li cal.
Nosaltres, com a grup de CIU, ho hem dit i així ho varem fer constar en acta en el darrer ple de pressupostos i ho mantenim. Donarem suport perquè es faci la rehabilitació del Mercat perquè entenem que és el motor i revulsiu que li cal a la nostra estimada Riera. Malauradament, si no s’hi fa res caurà en decadència i quan més triguem a reaccionar més difícil serà la recuperació.
Ara bé, el que sí hem manifestar al regidor responsable és que no compartim que venguin fum -cosa a la qual, per altra banda, ja ens hi tenen acostumats-, en relació a la revista municipal ATR del mes de novembre. Un cop més, es fa allò que no s’ha de fer mai en política que és enganyar i dir que la reforma ja està a punt, quan el que està a punt és tornar a començar a fer projectes que només serveixen per marejar la perdiu. Fa tres anys ja hi havia un avantprojecte i, si realment hi hagués hagut voluntat i capacitat de lideratge, a hores d’ara potser sí que estaríem a punt d’inaugurar o fins i tot ja hauríem estrenat el nou mercat...
Però malgrat, tot nosaltres donarem suport al regidor perquè el projecte arribi a bon port, perquè entenem que és un equipament clau per al futur del nostre teixit comercial urbà i perquè a la nostra Riera li calen tots els ajuts possibles per no morir comercialment. No goso ni imaginar un centre urbà com la nostra Riera sense comerç; tindríem un poble sense ànima, sense vida. Fa temps la Generalitat, en un eslògan que opino que era molt fidel a la realitat, deia: “El comerç és vida” Lluitem, doncs, perquè sigui així.
En continuarem parlant.
Vull recordar que l’actual tripartit, en el seu famós PAM (Pla d’Actuació Municipal), a deia que a finals del 2009 la reforma seria una realitat i que el nou mercat es podria inaugurar. Els fets avalen que això no ha estat així i a hores d’ara, encara, el més calent és a l’aigüera. És a dir, està tal com ho va deixar l’anterior govern liderat per CIU, ara farà 3 anys. O millor dit, pitjor, ja que, segons les darreres consultes als responsables de les parades, cada cop són menys favorables a la rehabilitació que no pas ho eren abans, i en part és lògic. En primer lloc, el desencís de tants anys marejant la perdiu i per altra banda, la situació econòmica d’avui no és la de tres anys enrere i evidentment ho complica més el fet de trobar inversors per participar-hi oferint el complement comercial que li cal.
Nosaltres, com a grup de CIU, ho hem dit i així ho varem fer constar en acta en el darrer ple de pressupostos i ho mantenim. Donarem suport perquè es faci la rehabilitació del Mercat perquè entenem que és el motor i revulsiu que li cal a la nostra estimada Riera. Malauradament, si no s’hi fa res caurà en decadència i quan més triguem a reaccionar més difícil serà la recuperació.
Ara bé, el que sí hem manifestar al regidor responsable és que no compartim que venguin fum -cosa a la qual, per altra banda, ja ens hi tenen acostumats-, en relació a la revista municipal ATR del mes de novembre. Un cop més, es fa allò que no s’ha de fer mai en política que és enganyar i dir que la reforma ja està a punt, quan el que està a punt és tornar a començar a fer projectes que només serveixen per marejar la perdiu. Fa tres anys ja hi havia un avantprojecte i, si realment hi hagués hagut voluntat i capacitat de lideratge, a hores d’ara potser sí que estaríem a punt d’inaugurar o fins i tot ja hauríem estrenat el nou mercat...
Però malgrat, tot nosaltres donarem suport al regidor perquè el projecte arribi a bon port, perquè entenem que és un equipament clau per al futur del nostre teixit comercial urbà i perquè a la nostra Riera li calen tots els ajuts possibles per no morir comercialment. No goso ni imaginar un centre urbà com la nostra Riera sense comerç; tindríem un poble sense ànima, sense vida. Fa temps la Generalitat, en un eslògan que opino que era molt fidel a la realitat, deia: “El comerç és vida” Lluitem, doncs, perquè sigui així.
En continuarem parlant.
22 de gener del 2010
Una setmana en què el protagonista ha estat el Turisme
Aquesta setmana ha tingut per a mi un marcat contingut turístic, i sempre és bo retornar als orígens.
Dimarts passat, matí i tarda, a la seu del Palau de Congressos de Madrid i organitzat per Exceltur, va tenir lloc el 5è Fòrum o de lideratge Turístic, amb quatre sessions que bàsicament versaven sobre com afrontar la crisis dins del sector turístic i sobre quins reptes i perspectives de recuperació es preveuen de cara a aquest any i a l’any vinent.
La veritat és que fórmules màgiques no n’hi ha, i el que va quedar clar és que el sector està tocat i que la valoració de la darrera temporada no ha estat positiva. També és cert que el format de pannells no permet aprofundir massa a fons en els temes, però si que et dóna quatre pinzellades i matisos que t’ajuden a reflexionar-hi. Durant tot el dia, van passar-hi al voltant de quaranta ponents dels quals només n’hi havia un de català; concretament, el representat d’una entitat financera catalana. Tenint en compte que Catalunya és el mercat receptor més important de l’Estat Espanyol, la meva pregunta és: perquè no hi som els catalans en aquests fòrums?
L’endemà dimecres s’inaugurava Fitur 2010: 30 anys de Fira Internacional de Turisme, que va començar, per instàncies del Rei, amb un minut de silenci en record de les víctimes d’Haití. I això és el bo: que té el turisme no entén de colors; som una gran família sense barreres polítiques ni de color de la pell.
Com anava dient, 30 anys de fira -encara recordo els inicis quan jo hi anava com a alumne de l’Escola de Turisme de Santa Maria- quan es feia a la Casa de Campo... Més tard, ja vaig anar-hi com a professor de l’Escola de Turisme de Barcelona (ETB), i així successivament hi he anat anant-hi quasi cada any, com a guia turístic internacional, com a consultor turístic, com a responsable de Plans de dinamització, i ara com a responsable polític... És una fira que ha evolucionat molt i molt bé fins al punt de convertir-se en la fira més important de Madrid. I vés per on, va ser un català, l’honorable Francesc Sanuy, qui la va impulsar.
Però aquest any es notava el pessimisme tant en els participants com en el públic. La situació de crisi econòmica va quallant dins el sector i com és lògic els efectes s’aniran notant a poc a poc. Per altra banda, cal felicitar als responsables de l’estand de Turisme de Catalunya que ha millorat notablement en relació als darrers formats d’anys enrere, però ara el que cal és que el govern de la Generalitat tingui clar que el turisme és un sector clau i estratègic per el nostre país i hi faci una aposta econòmica i pressupostària potent, perquè no perdem pistonada i puguem continuar essent un país capdavanter en matèria turística.
D’aquesta fira, cal destacar les cèlebres declaracions del conseller Huguet, que diu el que pensa, però que no fa el que pensa. I, malauradament, per al nostre país aquesta ha estat la tònica habitual del govern tripartit. I així ens va. Veurem ara com justifica les seves paraules; com sempre segur que la contradicció pròpia serà venuda com abanderament de la pluralitat i de la llibertat.
Per acabar un record a un bon amic i millor persona que ens va deixar pocs dies abans d’acabar l’any i aquest any a Fitur l’hem trobat a faltar molts; perquè el bon amic Medhat era d’aquelles persones que mai estaven a primera línea, però que des del silenci i la feina, va fer més pel Turisme, en aquest cas el d’Egipte, que no pas d’altres amb molt més soroll. Descansa en pau amic Medhat. La teva bonhomia estarà sempre en el meu record.
Dimarts passat, matí i tarda, a la seu del Palau de Congressos de Madrid i organitzat per Exceltur, va tenir lloc el 5è Fòrum o de lideratge Turístic, amb quatre sessions que bàsicament versaven sobre com afrontar la crisis dins del sector turístic i sobre quins reptes i perspectives de recuperació es preveuen de cara a aquest any i a l’any vinent.
La veritat és que fórmules màgiques no n’hi ha, i el que va quedar clar és que el sector està tocat i que la valoració de la darrera temporada no ha estat positiva. També és cert que el format de pannells no permet aprofundir massa a fons en els temes, però si que et dóna quatre pinzellades i matisos que t’ajuden a reflexionar-hi. Durant tot el dia, van passar-hi al voltant de quaranta ponents dels quals només n’hi havia un de català; concretament, el representat d’una entitat financera catalana. Tenint en compte que Catalunya és el mercat receptor més important de l’Estat Espanyol, la meva pregunta és: perquè no hi som els catalans en aquests fòrums?
L’endemà dimecres s’inaugurava Fitur 2010: 30 anys de Fira Internacional de Turisme, que va començar, per instàncies del Rei, amb un minut de silenci en record de les víctimes d’Haití. I això és el bo: que té el turisme no entén de colors; som una gran família sense barreres polítiques ni de color de la pell.
Com anava dient, 30 anys de fira -encara recordo els inicis quan jo hi anava com a alumne de l’Escola de Turisme de Santa Maria- quan es feia a la Casa de Campo... Més tard, ja vaig anar-hi com a professor de l’Escola de Turisme de Barcelona (ETB), i així successivament hi he anat anant-hi quasi cada any, com a guia turístic internacional, com a consultor turístic, com a responsable de Plans de dinamització, i ara com a responsable polític... És una fira que ha evolucionat molt i molt bé fins al punt de convertir-se en la fira més important de Madrid. I vés per on, va ser un català, l’honorable Francesc Sanuy, qui la va impulsar.
Però aquest any es notava el pessimisme tant en els participants com en el públic. La situació de crisi econòmica va quallant dins el sector i com és lògic els efectes s’aniran notant a poc a poc. Per altra banda, cal felicitar als responsables de l’estand de Turisme de Catalunya que ha millorat notablement en relació als darrers formats d’anys enrere, però ara el que cal és que el govern de la Generalitat tingui clar que el turisme és un sector clau i estratègic per el nostre país i hi faci una aposta econòmica i pressupostària potent, perquè no perdem pistonada i puguem continuar essent un país capdavanter en matèria turística.
D’aquesta fira, cal destacar les cèlebres declaracions del conseller Huguet, que diu el que pensa, però que no fa el que pensa. I, malauradament, per al nostre país aquesta ha estat la tònica habitual del govern tripartit. I així ens va. Veurem ara com justifica les seves paraules; com sempre segur que la contradicció pròpia serà venuda com abanderament de la pluralitat i de la llibertat.
Per acabar un record a un bon amic i millor persona que ens va deixar pocs dies abans d’acabar l’any i aquest any a Fitur l’hem trobat a faltar molts; perquè el bon amic Medhat era d’aquelles persones que mai estaven a primera línea, però que des del silenci i la feina, va fer més pel Turisme, en aquest cas el d’Egipte, que no pas d’altres amb molt més soroll. Descansa en pau amic Medhat. La teva bonhomia estarà sempre en el meu record.
15 de gener del 2010
En que s’assemblen José Luís Rodriguez Zapatero i Gerardo Díaz Ferran?
Crec que la similitud és força evident. A ningú se li escapa que l’actual president (al menys fins el dia en què escric aquest apunt) de la CEOE no és el millor exemple per al teixit empresarial.
Perquè com es menja que el president dels empresaris sigui un dels empresaris que més ha fracassat en els darrers temps i una persona que no sap tractar la gent.
Com es poden culpar als clients de la teva companyia aèria de què hi viatgin i insultar-los dient que ja es podia veure que Air Comet faria fallida com a excusa per a no tornar-los els diners? No he vist una reacció menys respectuosa i professional en molt de temps... És simplement surrealista. Un element així no mereix ocupar cap lloc públic de responsabilitat!
L’altre cas és el del president del govern Espanyol: té els pitjors registres en quant a dades econòmiques; l’índex d’atur més alt no només d’Europa sinó de la resta de països civilitzats; la gestió econòmica més nefasta de tota la CEE; ha liquidat les reserves i ha negat i mentit en tot moment sobre la situació real de l’economia per pur interès partidista i personal; en cap moment ha demostrat tenir visió d’estadista i mentalitat d’home d’estat...
Amb tot aquest currículum , és l’actual president de torn de la Unió Europea, tot un despropòsit i una bona patata calenta per a la resta de països europeus, jo encara no entenc com ho han pogut acceptar.
I llastimós el despilfarro que es va fer el passat cap de setmana per celebrar-ho a Madrid, amb la situació econòmica que vivim. Crec, honestament, que el que s’havia de demostrar era la capacitat d’austeritat i l’eficàcia a l’hora de resoldre els problemes, però molt em temo que si no ho ha fet a l’Estat espanyol menys ho farà a la Comunitat Econòmica Europea.
Demano perdó als europeus per la part que em toca, encara que no hi tinc res a veure i jo no ho hagués ni proposat. Si més no, abans l’hagués enviat a fer un bon màster d’Economia i Gestió Pública
Perquè com es menja que el president dels empresaris sigui un dels empresaris que més ha fracassat en els darrers temps i una persona que no sap tractar la gent.
Com es poden culpar als clients de la teva companyia aèria de què hi viatgin i insultar-los dient que ja es podia veure que Air Comet faria fallida com a excusa per a no tornar-los els diners? No he vist una reacció menys respectuosa i professional en molt de temps... És simplement surrealista. Un element així no mereix ocupar cap lloc públic de responsabilitat!
L’altre cas és el del president del govern Espanyol: té els pitjors registres en quant a dades econòmiques; l’índex d’atur més alt no només d’Europa sinó de la resta de països civilitzats; la gestió econòmica més nefasta de tota la CEE; ha liquidat les reserves i ha negat i mentit en tot moment sobre la situació real de l’economia per pur interès partidista i personal; en cap moment ha demostrat tenir visió d’estadista i mentalitat d’home d’estat...
Amb tot aquest currículum , és l’actual president de torn de la Unió Europea, tot un despropòsit i una bona patata calenta per a la resta de països europeus, jo encara no entenc com ho han pogut acceptar.
I llastimós el despilfarro que es va fer el passat cap de setmana per celebrar-ho a Madrid, amb la situació econòmica que vivim. Crec, honestament, que el que s’havia de demostrar era la capacitat d’austeritat i l’eficàcia a l’hora de resoldre els problemes, però molt em temo que si no ho ha fet a l’Estat espanyol menys ho farà a la Comunitat Econòmica Europea.
Demano perdó als europeus per la part que em toca, encara que no hi tinc res a veure i jo no ho hagués ni proposat. Si més no, abans l’hagués enviat a fer un bon màster d’Economia i Gestió Pública
10 de gener del 2010
El 2010, ja és aquí , com serà ?
De moment ja ha començat el nou i controvertit any, ja que hi ha diverses opinions de com evolucionarà.
Hi ha qui pensa que serà el més dur de la crisis , i d’altres que diuen que en començarem a sortir , de moment el que hi ha és molt de nerviosisme, el mateix Montilla en el discurs de final d’any, que entenc hauria de haver estat correcte i sobretot institucional , va utilitzar un estil més de míting i de campanya que no pas de president d’un país, perquè serà?
Tot fa pensar que hi ha molts nervis i més quan sembla que Montilla esta disposat a convertir-se en un nou màrtir del catalanisme, quines coses hem de veure oi?
Ho fa davant dels seus col•legues del PSOE, plantant cara fins hi tot el depredador i Tiranosaure Guerra, que vol seguir l’exemple del Fraga .( la immortalitat política).
Hi ha dues coses que he constatat aquest dies els presentadors del 3/24, van com uniformats amb els colors oficials del PSC vermell i negra , serà casualitat ?
L’altre és veure al Puigcercós, en el més pur estil dels predicadors nord-americans, intentant convèncer a la seva parròquia que ells són els autèntics independentistes.
A ningú se li escapa que Joan Puigcercós i José Montilla , sempre han estat els dos arquitectes dels dos tripartits i si sumen ho seran del tercer.
Ara una cosa si tinc clar que aquest any 2010, veurem molts canvis i transformisme a dojo.
Bon any a tothom.
Hi ha qui pensa que serà el més dur de la crisis , i d’altres que diuen que en començarem a sortir , de moment el que hi ha és molt de nerviosisme, el mateix Montilla en el discurs de final d’any, que entenc hauria de haver estat correcte i sobretot institucional , va utilitzar un estil més de míting i de campanya que no pas de president d’un país, perquè serà?
Tot fa pensar que hi ha molts nervis i més quan sembla que Montilla esta disposat a convertir-se en un nou màrtir del catalanisme, quines coses hem de veure oi?
Ho fa davant dels seus col•legues del PSOE, plantant cara fins hi tot el depredador i Tiranosaure Guerra, que vol seguir l’exemple del Fraga .( la immortalitat política).
Hi ha dues coses que he constatat aquest dies els presentadors del 3/24, van com uniformats amb els colors oficials del PSC vermell i negra , serà casualitat ?
L’altre és veure al Puigcercós, en el més pur estil dels predicadors nord-americans, intentant convèncer a la seva parròquia que ells són els autèntics independentistes.
A ningú se li escapa que Joan Puigcercós i José Montilla , sempre han estat els dos arquitectes dels dos tripartits i si sumen ho seran del tercer.
Ara una cosa si tinc clar que aquest any 2010, veurem molts canvis i transformisme a dojo.
Bon any a tothom.
30 de desembre del 2009
PLE DE PRESSUPOSTOS ARENYS DE MAR DESEMBRE 2010
No hi ha cap dubte que aquest es el punt més important de l’any, i la veritat és que un parell de cops hem parlat amb vostès concretament amb alcaldia , per fer el que se’ns va dir que féssim, que entreguéssim en un full les nostres prioritats , vem rebre un escrit amb data 23 de novembre de 2009, i el varem respondre tal i com se’ns demanava el dia 2 de desembre després de fer les reunions del nostre grup municipal amb les prioritats que vostès ens demanaven , i que ara els hi llegiré:
En resposta al seu escrit de data 23 de novembre de 2009 amb nº de registre de sortida 4442 en el que se’ns convida a fer-los arribar propostes al pressupost municipal per l’any 2010, i atès que no disposem de cap paràmetre econòmic ni de la capacitat d’inversió així com de la possibilitat d’endeutament de l’ajuntament, ens veiem amb limitacions per fer-ho , però els hi donarem el nostre ordre de prioritats , partint de la base que considerem de la major importància la reducció del capítol 1. ( es a dir el de personal que ja esta molt inflat, )
I les inversions per ordre de prioritat: ( s’entén del nostre grup)
1.- Canalització del Bareu.
2.- Arranjament urbanització de la Riera, de L’Ajuntament fins el carrer de l’Olivar ( i remarcant que en cap circumstancia i en cap concepte pot quedar a mitges ja que això seria letal per l’economia arenyenca, com ha passat amb d’altres obres...no cal recordar-les tots sabem quines son).
3.- D’una vegada i per totes iniciar la remodelació del Mercat Municipal.
4.- Nau brigada.
5.-Escola bressol.
I varem deixar-ho aquí perquè entenem que es un any complicat i era més important començar i acabar bé poques coses , que no pas començar-ne moltes i deixar-les a mitges.
I ara amb que ens hem trobat , en primer lloc en que aquest any el model de presentar els pressupostos ha canviat i els quadres i referents d’altres anys no es poden comparar fàcilment i hagués estat be , que vostès que son abanderats de la participació als grups de la oposició i el nostre grup en concret que es el grup majoritari d’aquest consistori, se li hagués fet alguna explicació amb detall i se’ns hagués tingut amb consideració real , no de el que es estrictament legal i poca cosa més.
Els hi recordo que quan nosaltres estàvem al govern, si volíem que vostès ens votessin a favor o s’abstinguessin havíem , com es lògic per altre banda de agafar les seves sugerencies encara que en algunes d’elles no hi estiguéssim del tot d’acord i incorporar-les als pressupostos nostre, cosa que solíem fer sovint.
I és bo recordar-ho i explicar-ho perquè qui ens escolta vegi com son els diferents tarannàs , el seu i el nostre i son diferents.
Per no estendrem massa i no fer-me passat aniré al gra .
Respecte al capítol 1.-
Ni cas despeses de personal 7.107.000 euros i si comparem amb el 2008 que eren 5.733.000. euros veiem que hi ha un increment del 20 %.
No estan per la feina de reduir i ajustar i analitzar, de com es pot millorar la productivitat i la qualitat del servei amb un menor cost, cosa que faria qualsevol empresari, en els temps actuals , però per això cal tenir mentalitat , més d’empresari que de funcionari, que potser és el que falta en aquesta casa.
Les despeses corrents en bens i serveis son 6.150.000 euros , molt elevades i ara en els temps que corrent caldria ajustar-ho més , esta molt bé tenir edificis , espais , etc, però cal pensar que després venent els manteniments i tot el que penja que com és lògic té un cost i s’ha de pagar, cosa que molts cops no si pensa.
Un altre punt que voldríem destacar és la gran quantitat de diners que vostès gasten amb estudis , deu ser marca dels tripartits ja passa també a la Generalitat , però bé tornem a Arenys, vostès gastaran l’any 2010 , la quantitat de , 250.000.- euros es a dir 42 milions de les antigues pessetes amb estudis, ens preguntem calen i perquè ?
- participació ciutadana 20.000.- potser farà el de la 3ª platja?
-igualtat 10.000.-
-esports 15.000.-
-museus 15.000.-
-medi ambient 10.000.- Potser que solucioni el tema dels coloms d’una vegada per totes i deixi d’estudiar tant no ?
- promoció econòmica 26.500, més els 100.000 euros del projecte del mercat, que ja en parlarem més endavant, però ara voldria fer una reflexió no caldria més fer actuacions directes per a la promoció local que no pas tants estudis, aquesta serà una regidoria clau el 2010.
Serà la regidoria que rebrà d’una manera més directa el impacte de la crisis , que haurà d’atendre als ciutadans que cerquen feina i volen ser com és lògic ben atesos i amb solucions i programes, i als autònoms , al comerç que li caldrà més que mai el suport de l’administració que durant tants anys ha anat reben via impostos diners d’aquest sector i és ara amb temps de crisis, es quan s’ha de veure la veritable administració, que ara ha de ser ella la que doni ajut i suport al poc i minsa teixit empresarial que ens queda a la nostra vila.
Caldrà dons molt suport als comerciants , als restauradors i als empresaris , que no és troba en lloc en aquests pressupostos o al menys , jo no ho he sabut trobar tant de bo el regidor em pugui indicar on és trobant aquestes accions de suport al teixit empresarial.
Només un apunt la regidoria de promoció econòmica té un pressupost de 341.500, euros, igual que té la partida de comunicació .
I un altre la partida de cultura té 740.000 euros , sense comptar museus , centre Espriu que seran 200.000 euros més i la de Acció social té 550.000 euros , que serà sens dubte una altre partida clau aquest proper 2010.
Creiem sincerament que els pressupostos els hem d’ajustar a les circumstàncies i als temps i lamentablement no ho han fet al menys al nostre entendre.
Si ara passem a comentar les nostres prioritats en quan a inversions, ens trobem en el mateix cas, volen tocar moltes tecles i cap de ben tocada, greu error, entenem que més valdria tocar poc i tocar bé.
Primera prioritat.-
Per nosaltres era el Rial del Bareu , per el greu risc que suposa per els veïns, i la ciutadania en general.
Fem història a finals del 2002 , hi havia un projecte de 1.800.000.- euros , dels quals l’ACA pagava un 75 % es a dir 1.350.000.- i l’ajuntament la resta es a dir 450.000. euros, projecte que els hi recordo es va aprovar per unanimitat del plenari de les hores.
Mes tard el nou govern tripartit , canvia el projecte , costa un milió més a l’ajuntament es a dir 2.800.000.-euros dels quals l’ACA només paga el que ja tenia compromès i per tant l’Ajuntament haurà de pagar un milió més . Que no esta en el pressupost 2010 i entenem que era una prioritat.
Que passa ens ho poden explicar , tornem al primer projecte o no hi tornem, o en faran vostès un tercer, amb el cost que suposa i potser no garantirà la seguretat dels veïns, per fer-lo de diàmetre més reduït , no son seriosos porten 3 anys marejant la perdiu sense fer rés .
Segona prioritat.-
Per nosaltres eren les obres d’urbanització de la Riera, les famoses lloses, que tanta falta fan al nostre poble i tanta gent i deixa la salut.
Som conscients de que tota sencera no és pot fer d’un sol cop, i així li varem comunicar que veiem bé el projecte, de la primera fase, respectant el màxim els aparcaments, inclús estudiant una formula de millorar la rotació dels aparcaments prioritzant per les llargues estades el pàrking del Xifré.
Però, si que el que era, no important, sinó importantissim era fer la primera fase, es a dir del ajuntament al carrer del Olivar , d’una sola vegada i minimitzant els temps i els impactes per tal de perjudicar el mínim possible el teixit comercial i de lleure de la zona afectada , veure en quina època de l’any i en funció de la durada de l’obra es pot iniciar i acabar per aconseguir-ho.
I també tenir el cost molt clar per tal de que no hi hagin sorpreses, i no ens passi com tants cops a casa nostra que les obres ens fan fallida o bé ens falten diners per acabar-les, i les comencem i no sabem quan les acabarem.
Si això passa en aquesta obra vull deixar molt clar i palès en aquest plenari que vostè com alcalde i el seu equip de govern hauran estat els màxims responsables de l’ensorrament del comerç i lleure que encara avui sobreviu a Arenys de Mar, i els hi ho dic molt seriosament, poca broma amb el tema , si aquesta obra esta mal executada i no ben acabada vostès tindran la responsabilitat d’haver portat el poc teixit comercial que encara queda a la misèria .
Perquè ho dic tot això i amb aquesta solemnitat , perquè en el pressupost nomes hem trobat 144.000 euros per obres de condicionament de la Riera , creiem que ni ha una altre partida però com he dit al principi no sabem on és , ni de quants diners és, ni ha on es troba, ni el que és més important , quin és el cost de l’obra amb qüestió , crec si no vaig errat és de 1.800.000.
euros, si ara no hi son com ho faran perquè no quedi un nyap.
I tant de bo m’equivoqui en la predicció .
Tercera prioritat.-
El mercat municipal, és una inversió que el municipi ja fa massa anys que té pendent , que sens cap mena de dubte ha de ser el motor econòmic que li cal el eix comercial de la nostra vila, i seguim encallats en projectes que si pàrking si , pàrking no, que ara blanc ara negre, el que cal es posar-hi fil a l’agulla i començar d’un cop ans no sigui massa tard i hagi plegat tothom.
Vostès en el seu famós PAM, que no pam pam al culet , sinó el seu pla d’acció municipal, tenien el compromís de iniciar-ho al 2008, i inaugurar-ho al 2009.
Crec malauradament per tots que tornen a fer tard, i sap el regidor de promoció econòmica que té tot el meu suport i del nostre grup municipal per fer-ho.
Vostès en el seu butlletí municipal, ja pràcticament dibuixen el nou mercat, no creuen que generar falses expectatives a les persones que viuen i treballen, i que estimen i volen que el mercat municipal, sigui un mercat de referència a la nostra comarca com havia estat anys enrere, el que els hi fan amb aquestes falses expectatives es provocar-los més desencís amb la gestió política, i perquè ?
Tot a canvi de vendre a la resta de la població que fan coses i saben vostès que no és així, la propaganda la dominen bé, però saben perfectament i crec que la gent que ens escolta també que els seus projectes només els aguanta el paper. Llastimosament.
Però molt em temo que en aquesta legislatura no veurem ni inaugurarem el nou mercat que tanta falta ens fa, de moment en el pressupost només hi ha estudi i projecte, es a dir no faran el que estava compromès en el PAM .
Desprès teníem com a prioritat també la nau de la brigada, on en fan referència vostès de la Nau de la Brigada, saben suposo que fa dos anys i mig que estem a precari, i al pressupost no hi ha cap partida ni cap reserva.
Un altre tema son les escales mecàniques de les feixes del Xifré, tenim la reserva d’espai, s’ha vist que la utilització del ascensor del pàrking es inviable, i cada cop i a més gent que va o bé al cap o a la policia, ara hauran de gastar uns diners per salvar el desnivell que va de la última a la penúltima feixa, que se’ls podrien estalviar. Projecte valorat per la ciutadania en el procés de participació que varen fer vostès.
I si fessin punta al llapis podrien rascar d’altres llocs , com per exemple, tots estem d’acord amb la llei de Barris, ara cal fer tots els arranjaments que manquen fenals , enjardinament, etc , però fer avui i gastar 180.000 euros amb el centre cívic, es tant urgent , no pot esperar i fer-ho més endavant, bé , aquest és un petit exemple de reconduir despesa ni ha d’altres i com els hi deia ,cal en temps difícils ajustar molt i no és fàcil en som conscients.
Un altre exemple és l’escola bressol que nosaltres la deixàvem com al final del ordre de prioritats , entenen de que si es cobrien les primeres , endavant amb l’escola bressol, però si no era el cas, i dic això perquè com he dit al inici fem fer la proposta sense cap dada real numèrica, vem fer la llista , fixant prioritats i varem entendre que hi havia un punt on pararíem, per sentit comú ja que ens faltaven les dades per fer-ho bé.
He dit això perquè no es mal interpreti que ho posàvem com a prioritat i ara ens tirem enrere, el que el grup de CIU , diu es que en aquests moments seria més coherent seguir pagant els mòdols de la Raureta , per l’escola bressol, que no pas fer ara el nou edifici al Bareu que costa 1.500.000, euros que com he dit abans es podrien destinar a altres prioritats , que no tenen un termini tant llarg d’execució .
I també cal recordar que la situació demogràfica de demanda de llocs avui, no ho demana pot esperar i ara creiem que cal prioritzar altres temes Bareu, Riera, Mercat, etc.
També ,
Voldria fer una referència molt especial al defensor del ciudatà, l’amic Manel Pou, que en el pressupost 2010 té tan sols una partida de 500 euros que va només destinada a material d’oficina, com tots sabem no té cap sou i avui, és la persona de referència per molts arenyencs que davant la ineficàcia tant de l’alcalde com del regidor en cap semi alliberat Sr. Pera, amb un pressupost tots dos de quasi 100.000, euros , i dic quasi perquè no hem pogut aconseguir les plantilles exactes amb els sous de la corporació municipal, i els càrrecs electes.
Però com deia la majoria de la gent recorre amb última instancia al defensor del ciutadà per veure si ell pot resoldre tant problemes de tipus personal, social o laboral de la gent del nostre poble i més en aquests moments difícils que vivim i malauradament hem temo seguirem vivint el 2010, pressupost d’alcaldia 472.000.- euros i pressupost de l’administració general, 1.821.000 euros i el defensor del ciutadà no té pràcticament ni lloc ni suport i el que és més trist repeteixo, un pressupost de poc més d’un euro al dia per tot l’any. Simplement esperpèntic.
500 euros dividit per 365 dies fan 1.36 euros per dia, això son matemàtiques no son valoracions subjectives.
I no en tenim cap dubte que avui el defensor del ciutadà és la persona de referència per tots els arenyencs, que al no sortir-se’n amb l’alcalde que els hi diu que si i el regidor que els hi diu que no, acaben anant a veure al defensor del ciutadà a veure si ell hi pot fer-hi més que molts cops es així, i té un pressupost de 1.36 euros dia , volen dir que no caldria millorar-ho.
Bé , estem en el penúltim ple de pressupostos i l’últim any del seu Govern tripartit sencer.
Han passat 2/3 parts de la legislatura, i si no arriba a ser per les obres que varen hereta del govern anterior CIU - PP, com pot ser el pàrking del Xifré, i e la urbanització del seu entorn , la gespa del camp de futbol, la 1 i 2 fase del clavegueram de la platja cassa, la llei de barris de Sant Elm i les obres d’última hora i corrents del govern central que varen poder fer gràcies als projectes que els hi havíem deixat preparats com ara la 2ª fase del Pavelló, no sabem que haurien fet , inaugurat.
El govern proper al de vostès que trobarà, es a dir en quins projectes i quines propostes estan treballant que puguin deixar per el proper mandat, quines diguin-nos-ho. Si poden o tenen.
Nosaltres en el mateix moment que vostès a la 2ª meitat del 2005 es a dir al equivalent d’ara el seu govern. Havíem fet:
-vem inaugurar el teatre principal i la implantació del servei.
-vem aprovar el projecte de la platja cassa que estan fen ara.
-varem adquirir l’edifici de la caserna de la guàrdia civil.
-varem fer el conveni amb maricel.
-varem crear la plaça del defensor del ciutadà i el seu reglament.
-varem fer la aprovació inicial del projecte de canalització del Bareu. Aprovat per unanimitat que ara vostès han canviat.
-varem fer el projecte tècnic del pàrking del Xifré.
-varem inaugurar el nou espai jove del Calisay.
-varem posar fil a l’agulla a la llei de barris de sant Elm.
-reforma dels vestidors del pavelló entre d’altres.
Com poden veure no critiquem sense tenir l’aval d’una feina feta abans i per tot el que he anat dient i repeteixo la manca de sensibilitat en recollir seriosament algunes de les nostres propostes hem de votar en contra , lamentant no poder-ho fer d’una altre manera que ens hagués plagut molt més, entenem que es millor participar si t’escolten que no criticar, però no ens deixen cap altre alternativa.
Bon any 2010, malgrat els tripartits i el gran gurú de l'econòmia Zapatero.
En resposta al seu escrit de data 23 de novembre de 2009 amb nº de registre de sortida 4442 en el que se’ns convida a fer-los arribar propostes al pressupost municipal per l’any 2010, i atès que no disposem de cap paràmetre econòmic ni de la capacitat d’inversió així com de la possibilitat d’endeutament de l’ajuntament, ens veiem amb limitacions per fer-ho , però els hi donarem el nostre ordre de prioritats , partint de la base que considerem de la major importància la reducció del capítol 1. ( es a dir el de personal que ja esta molt inflat, )
I les inversions per ordre de prioritat: ( s’entén del nostre grup)
1.- Canalització del Bareu.
2.- Arranjament urbanització de la Riera, de L’Ajuntament fins el carrer de l’Olivar ( i remarcant que en cap circumstancia i en cap concepte pot quedar a mitges ja que això seria letal per l’economia arenyenca, com ha passat amb d’altres obres...no cal recordar-les tots sabem quines son).
3.- D’una vegada i per totes iniciar la remodelació del Mercat Municipal.
4.- Nau brigada.
5.-Escola bressol.
I varem deixar-ho aquí perquè entenem que es un any complicat i era més important començar i acabar bé poques coses , que no pas començar-ne moltes i deixar-les a mitges.
I ara amb que ens hem trobat , en primer lloc en que aquest any el model de presentar els pressupostos ha canviat i els quadres i referents d’altres anys no es poden comparar fàcilment i hagués estat be , que vostès que son abanderats de la participació als grups de la oposició i el nostre grup en concret que es el grup majoritari d’aquest consistori, se li hagués fet alguna explicació amb detall i se’ns hagués tingut amb consideració real , no de el que es estrictament legal i poca cosa més.
Els hi recordo que quan nosaltres estàvem al govern, si volíem que vostès ens votessin a favor o s’abstinguessin havíem , com es lògic per altre banda de agafar les seves sugerencies encara que en algunes d’elles no hi estiguéssim del tot d’acord i incorporar-les als pressupostos nostre, cosa que solíem fer sovint.
I és bo recordar-ho i explicar-ho perquè qui ens escolta vegi com son els diferents tarannàs , el seu i el nostre i son diferents.
Per no estendrem massa i no fer-me passat aniré al gra .
Respecte al capítol 1.-
Ni cas despeses de personal 7.107.000 euros i si comparem amb el 2008 que eren 5.733.000. euros veiem que hi ha un increment del 20 %.
No estan per la feina de reduir i ajustar i analitzar, de com es pot millorar la productivitat i la qualitat del servei amb un menor cost, cosa que faria qualsevol empresari, en els temps actuals , però per això cal tenir mentalitat , més d’empresari que de funcionari, que potser és el que falta en aquesta casa.
Les despeses corrents en bens i serveis son 6.150.000 euros , molt elevades i ara en els temps que corrent caldria ajustar-ho més , esta molt bé tenir edificis , espais , etc, però cal pensar que després venent els manteniments i tot el que penja que com és lògic té un cost i s’ha de pagar, cosa que molts cops no si pensa.
Un altre punt que voldríem destacar és la gran quantitat de diners que vostès gasten amb estudis , deu ser marca dels tripartits ja passa també a la Generalitat , però bé tornem a Arenys, vostès gastaran l’any 2010 , la quantitat de , 250.000.- euros es a dir 42 milions de les antigues pessetes amb estudis, ens preguntem calen i perquè ?
- participació ciutadana 20.000.- potser farà el de la 3ª platja?
-igualtat 10.000.-
-esports 15.000.-
-museus 15.000.-
-medi ambient 10.000.- Potser que solucioni el tema dels coloms d’una vegada per totes i deixi d’estudiar tant no ?
- promoció econòmica 26.500, més els 100.000 euros del projecte del mercat, que ja en parlarem més endavant, però ara voldria fer una reflexió no caldria més fer actuacions directes per a la promoció local que no pas tants estudis, aquesta serà una regidoria clau el 2010.
Serà la regidoria que rebrà d’una manera més directa el impacte de la crisis , que haurà d’atendre als ciutadans que cerquen feina i volen ser com és lògic ben atesos i amb solucions i programes, i als autònoms , al comerç que li caldrà més que mai el suport de l’administració que durant tants anys ha anat reben via impostos diners d’aquest sector i és ara amb temps de crisis, es quan s’ha de veure la veritable administració, que ara ha de ser ella la que doni ajut i suport al poc i minsa teixit empresarial que ens queda a la nostra vila.
Caldrà dons molt suport als comerciants , als restauradors i als empresaris , que no és troba en lloc en aquests pressupostos o al menys , jo no ho he sabut trobar tant de bo el regidor em pugui indicar on és trobant aquestes accions de suport al teixit empresarial.
Només un apunt la regidoria de promoció econòmica té un pressupost de 341.500, euros, igual que té la partida de comunicació .
I un altre la partida de cultura té 740.000 euros , sense comptar museus , centre Espriu que seran 200.000 euros més i la de Acció social té 550.000 euros , que serà sens dubte una altre partida clau aquest proper 2010.
Creiem sincerament que els pressupostos els hem d’ajustar a les circumstàncies i als temps i lamentablement no ho han fet al menys al nostre entendre.
Si ara passem a comentar les nostres prioritats en quan a inversions, ens trobem en el mateix cas, volen tocar moltes tecles i cap de ben tocada, greu error, entenem que més valdria tocar poc i tocar bé.
Primera prioritat.-
Per nosaltres era el Rial del Bareu , per el greu risc que suposa per els veïns, i la ciutadania en general.
Fem història a finals del 2002 , hi havia un projecte de 1.800.000.- euros , dels quals l’ACA pagava un 75 % es a dir 1.350.000.- i l’ajuntament la resta es a dir 450.000. euros, projecte que els hi recordo es va aprovar per unanimitat del plenari de les hores.
Mes tard el nou govern tripartit , canvia el projecte , costa un milió més a l’ajuntament es a dir 2.800.000.-euros dels quals l’ACA només paga el que ja tenia compromès i per tant l’Ajuntament haurà de pagar un milió més . Que no esta en el pressupost 2010 i entenem que era una prioritat.
Que passa ens ho poden explicar , tornem al primer projecte o no hi tornem, o en faran vostès un tercer, amb el cost que suposa i potser no garantirà la seguretat dels veïns, per fer-lo de diàmetre més reduït , no son seriosos porten 3 anys marejant la perdiu sense fer rés .
Segona prioritat.-
Per nosaltres eren les obres d’urbanització de la Riera, les famoses lloses, que tanta falta fan al nostre poble i tanta gent i deixa la salut.
Som conscients de que tota sencera no és pot fer d’un sol cop, i així li varem comunicar que veiem bé el projecte, de la primera fase, respectant el màxim els aparcaments, inclús estudiant una formula de millorar la rotació dels aparcaments prioritzant per les llargues estades el pàrking del Xifré.
Però, si que el que era, no important, sinó importantissim era fer la primera fase, es a dir del ajuntament al carrer del Olivar , d’una sola vegada i minimitzant els temps i els impactes per tal de perjudicar el mínim possible el teixit comercial i de lleure de la zona afectada , veure en quina època de l’any i en funció de la durada de l’obra es pot iniciar i acabar per aconseguir-ho.
I també tenir el cost molt clar per tal de que no hi hagin sorpreses, i no ens passi com tants cops a casa nostra que les obres ens fan fallida o bé ens falten diners per acabar-les, i les comencem i no sabem quan les acabarem.
Si això passa en aquesta obra vull deixar molt clar i palès en aquest plenari que vostè com alcalde i el seu equip de govern hauran estat els màxims responsables de l’ensorrament del comerç i lleure que encara avui sobreviu a Arenys de Mar, i els hi ho dic molt seriosament, poca broma amb el tema , si aquesta obra esta mal executada i no ben acabada vostès tindran la responsabilitat d’haver portat el poc teixit comercial que encara queda a la misèria .
Perquè ho dic tot això i amb aquesta solemnitat , perquè en el pressupost nomes hem trobat 144.000 euros per obres de condicionament de la Riera , creiem que ni ha una altre partida però com he dit al principi no sabem on és , ni de quants diners és, ni ha on es troba, ni el que és més important , quin és el cost de l’obra amb qüestió , crec si no vaig errat és de 1.800.000.
euros, si ara no hi son com ho faran perquè no quedi un nyap.
I tant de bo m’equivoqui en la predicció .
Tercera prioritat.-
El mercat municipal, és una inversió que el municipi ja fa massa anys que té pendent , que sens cap mena de dubte ha de ser el motor econòmic que li cal el eix comercial de la nostra vila, i seguim encallats en projectes que si pàrking si , pàrking no, que ara blanc ara negre, el que cal es posar-hi fil a l’agulla i començar d’un cop ans no sigui massa tard i hagi plegat tothom.
Vostès en el seu famós PAM, que no pam pam al culet , sinó el seu pla d’acció municipal, tenien el compromís de iniciar-ho al 2008, i inaugurar-ho al 2009.
Crec malauradament per tots que tornen a fer tard, i sap el regidor de promoció econòmica que té tot el meu suport i del nostre grup municipal per fer-ho.
Vostès en el seu butlletí municipal, ja pràcticament dibuixen el nou mercat, no creuen que generar falses expectatives a les persones que viuen i treballen, i que estimen i volen que el mercat municipal, sigui un mercat de referència a la nostra comarca com havia estat anys enrere, el que els hi fan amb aquestes falses expectatives es provocar-los més desencís amb la gestió política, i perquè ?
Tot a canvi de vendre a la resta de la població que fan coses i saben vostès que no és així, la propaganda la dominen bé, però saben perfectament i crec que la gent que ens escolta també que els seus projectes només els aguanta el paper. Llastimosament.
Però molt em temo que en aquesta legislatura no veurem ni inaugurarem el nou mercat que tanta falta ens fa, de moment en el pressupost només hi ha estudi i projecte, es a dir no faran el que estava compromès en el PAM .
Desprès teníem com a prioritat també la nau de la brigada, on en fan referència vostès de la Nau de la Brigada, saben suposo que fa dos anys i mig que estem a precari, i al pressupost no hi ha cap partida ni cap reserva.
Un altre tema son les escales mecàniques de les feixes del Xifré, tenim la reserva d’espai, s’ha vist que la utilització del ascensor del pàrking es inviable, i cada cop i a més gent que va o bé al cap o a la policia, ara hauran de gastar uns diners per salvar el desnivell que va de la última a la penúltima feixa, que se’ls podrien estalviar. Projecte valorat per la ciutadania en el procés de participació que varen fer vostès.
I si fessin punta al llapis podrien rascar d’altres llocs , com per exemple, tots estem d’acord amb la llei de Barris, ara cal fer tots els arranjaments que manquen fenals , enjardinament, etc , però fer avui i gastar 180.000 euros amb el centre cívic, es tant urgent , no pot esperar i fer-ho més endavant, bé , aquest és un petit exemple de reconduir despesa ni ha d’altres i com els hi deia ,cal en temps difícils ajustar molt i no és fàcil en som conscients.
Un altre exemple és l’escola bressol que nosaltres la deixàvem com al final del ordre de prioritats , entenen de que si es cobrien les primeres , endavant amb l’escola bressol, però si no era el cas, i dic això perquè com he dit al inici fem fer la proposta sense cap dada real numèrica, vem fer la llista , fixant prioritats i varem entendre que hi havia un punt on pararíem, per sentit comú ja que ens faltaven les dades per fer-ho bé.
He dit això perquè no es mal interpreti que ho posàvem com a prioritat i ara ens tirem enrere, el que el grup de CIU , diu es que en aquests moments seria més coherent seguir pagant els mòdols de la Raureta , per l’escola bressol, que no pas fer ara el nou edifici al Bareu que costa 1.500.000, euros que com he dit abans es podrien destinar a altres prioritats , que no tenen un termini tant llarg d’execució .
I també cal recordar que la situació demogràfica de demanda de llocs avui, no ho demana pot esperar i ara creiem que cal prioritzar altres temes Bareu, Riera, Mercat, etc.
També ,
Voldria fer una referència molt especial al defensor del ciudatà, l’amic Manel Pou, que en el pressupost 2010 té tan sols una partida de 500 euros que va només destinada a material d’oficina, com tots sabem no té cap sou i avui, és la persona de referència per molts arenyencs que davant la ineficàcia tant de l’alcalde com del regidor en cap semi alliberat Sr. Pera, amb un pressupost tots dos de quasi 100.000, euros , i dic quasi perquè no hem pogut aconseguir les plantilles exactes amb els sous de la corporació municipal, i els càrrecs electes.
Però com deia la majoria de la gent recorre amb última instancia al defensor del ciutadà per veure si ell pot resoldre tant problemes de tipus personal, social o laboral de la gent del nostre poble i més en aquests moments difícils que vivim i malauradament hem temo seguirem vivint el 2010, pressupost d’alcaldia 472.000.- euros i pressupost de l’administració general, 1.821.000 euros i el defensor del ciutadà no té pràcticament ni lloc ni suport i el que és més trist repeteixo, un pressupost de poc més d’un euro al dia per tot l’any. Simplement esperpèntic.
500 euros dividit per 365 dies fan 1.36 euros per dia, això son matemàtiques no son valoracions subjectives.
I no en tenim cap dubte que avui el defensor del ciutadà és la persona de referència per tots els arenyencs, que al no sortir-se’n amb l’alcalde que els hi diu que si i el regidor que els hi diu que no, acaben anant a veure al defensor del ciutadà a veure si ell hi pot fer-hi més que molts cops es així, i té un pressupost de 1.36 euros dia , volen dir que no caldria millorar-ho.
Bé , estem en el penúltim ple de pressupostos i l’últim any del seu Govern tripartit sencer.
Han passat 2/3 parts de la legislatura, i si no arriba a ser per les obres que varen hereta del govern anterior CIU - PP, com pot ser el pàrking del Xifré, i e la urbanització del seu entorn , la gespa del camp de futbol, la 1 i 2 fase del clavegueram de la platja cassa, la llei de barris de Sant Elm i les obres d’última hora i corrents del govern central que varen poder fer gràcies als projectes que els hi havíem deixat preparats com ara la 2ª fase del Pavelló, no sabem que haurien fet , inaugurat.
El govern proper al de vostès que trobarà, es a dir en quins projectes i quines propostes estan treballant que puguin deixar per el proper mandat, quines diguin-nos-ho. Si poden o tenen.
Nosaltres en el mateix moment que vostès a la 2ª meitat del 2005 es a dir al equivalent d’ara el seu govern. Havíem fet:
-vem inaugurar el teatre principal i la implantació del servei.
-vem aprovar el projecte de la platja cassa que estan fen ara.
-varem adquirir l’edifici de la caserna de la guàrdia civil.
-varem fer el conveni amb maricel.
-varem crear la plaça del defensor del ciutadà i el seu reglament.
-varem fer la aprovació inicial del projecte de canalització del Bareu. Aprovat per unanimitat que ara vostès han canviat.
-varem fer el projecte tècnic del pàrking del Xifré.
-varem inaugurar el nou espai jove del Calisay.
-varem posar fil a l’agulla a la llei de barris de sant Elm.
-reforma dels vestidors del pavelló entre d’altres.
Com poden veure no critiquem sense tenir l’aval d’una feina feta abans i per tot el que he anat dient i repeteixo la manca de sensibilitat en recollir seriosament algunes de les nostres propostes hem de votar en contra , lamentant no poder-ho fer d’una altre manera que ens hagués plagut molt més, entenem que es millor participar si t’escolten que no criticar, però no ens deixen cap altre alternativa.
Bon any 2010, malgrat els tripartits i el gran gurú de l'econòmia Zapatero.
23 de desembre del 2009
Futbol, toros i folklòriques per tancar l’any…
Sembla que el temps no passi perquè, passi el que passi, i valgui la redundància, la gent sempre parla del mateix: el futbol, els toros i la premsa del cor. Per què ho dic? Molt senzill. Aquests últims dies el gran protagonista del nostre país és el Barça i amb tota la raó. I jo el primer de celebrar el 6 títols i encara més aquest darrer, que era l’únic que ens faltava a les vitrines del club. Per tant, res a dir. I ara, com vaig dir en el seu moment, ja ens podem morir tranquils pel que fa al Barça, tot i no haver guanyat la copa Catalunya, la única que hem perdut aquesta temporada. Per tant amb el 6 de 6 no hi estic del tot de cor però crec que passaran molts anys perquè es torni a repetir una temporada èpica com la del 2009. I encara més perquè el gran artífex d’aquesta gesta és de casa, cosa que també hi diu molt. Gràcies Pep i endavant .
El segon tema d’aquest final d’any són els toros. Amb la que està caient, la gent del carrer no entén que el debat polític avui i durant quatre mesos sigui si toros sí o toros no. La veritat és que fa pensar molt el que va passar divendres 18 de desembre al Parlament català. Mai no hi havia hagut tanta expectació com la d’aquest divendres. Mitjans de comunicació d’arreu del país, de l’Estat i de la resta del món, tot un espectacle. El més preocupant, però, va ser que a les 10 hores i 48 minuts, quan s’havia de votar, en secret, la iniciativa legislativa popular sobre aquesta qüestió, l’hemicicle va quedar quasi buit. A la sala de premsa, ja no hi havia ningú i el públic havia desaparegut. Evidentment el que importava era si toros sí o toros no, i el punt següent de l’ordre del dia que va defensar una diputada de CIU eren les mesures de suport per a autònoms.
Com podeu veure, l’important no són els autònoms sinó els toros... I molt em temo que això no sigui una premonició del que passarà aquests 4 o 5 mesos propers, que menjarem toros i deixarem de parlar dels problemes que realment preocupen al país i al seu teixit econòmic i social, com ara que a casa nostra som els campions de l’atur europeu. El pitjor és que no estem fent quasi res per aturar-ho, però interessa el que interessa.
Per últim i per tancar l’any, no podrien faltar les famoses de torn. Acomiadem el 2009 amb el doble salt mortal d’una tal Belen Esteban que diuen que s’ha operat. Això va aconseguir més audiència televisiva que tot un partit de la Champions i no cal dir ja que un debat de l’Àgora. Com podem anar bé? El més curiós és que el doctor que l’ha operat també surt als programes anomenats roses i diu la seva. És clar que, en aquest cas, la operació a la folklòrica, exdona de torero sembla ser que l’ha deixat millor de quan va entrar. S’entén que si hagués quedat malament del metge no se’n sabria res. Potser sóc un pèl mal pensat però tot fa pensar en un muntatge de promoció de la clínica del doctor, que a la tal Belen li ha sortit de franc.
Bé, com podeu veure, tot segueix com sempre. Les coses no canvien i el públic encara prioritza el que prioritza. En fi, no perdem les tradicions i desitgem-nos un Bon Nadal i un feliç 2010, que bona falta ens farà a tots plegats. (Ja veieu que això d’abolir les vacances de Nadal per les d’hivern no va amb mi; deu ser perquè no respiro aires del tripartit.)
BONES FESTES A TOTS
El segon tema d’aquest final d’any són els toros. Amb la que està caient, la gent del carrer no entén que el debat polític avui i durant quatre mesos sigui si toros sí o toros no. La veritat és que fa pensar molt el que va passar divendres 18 de desembre al Parlament català. Mai no hi havia hagut tanta expectació com la d’aquest divendres. Mitjans de comunicació d’arreu del país, de l’Estat i de la resta del món, tot un espectacle. El més preocupant, però, va ser que a les 10 hores i 48 minuts, quan s’havia de votar, en secret, la iniciativa legislativa popular sobre aquesta qüestió, l’hemicicle va quedar quasi buit. A la sala de premsa, ja no hi havia ningú i el públic havia desaparegut. Evidentment el que importava era si toros sí o toros no, i el punt següent de l’ordre del dia que va defensar una diputada de CIU eren les mesures de suport per a autònoms.
Com podeu veure, l’important no són els autònoms sinó els toros... I molt em temo que això no sigui una premonició del que passarà aquests 4 o 5 mesos propers, que menjarem toros i deixarem de parlar dels problemes que realment preocupen al país i al seu teixit econòmic i social, com ara que a casa nostra som els campions de l’atur europeu. El pitjor és que no estem fent quasi res per aturar-ho, però interessa el que interessa.
Per últim i per tancar l’any, no podrien faltar les famoses de torn. Acomiadem el 2009 amb el doble salt mortal d’una tal Belen Esteban que diuen que s’ha operat. Això va aconseguir més audiència televisiva que tot un partit de la Champions i no cal dir ja que un debat de l’Àgora. Com podem anar bé? El més curiós és que el doctor que l’ha operat també surt als programes anomenats roses i diu la seva. És clar que, en aquest cas, la operació a la folklòrica, exdona de torero sembla ser que l’ha deixat millor de quan va entrar. S’entén que si hagués quedat malament del metge no se’n sabria res. Potser sóc un pèl mal pensat però tot fa pensar en un muntatge de promoció de la clínica del doctor, que a la tal Belen li ha sortit de franc.
Bé, com podeu veure, tot segueix com sempre. Les coses no canvien i el públic encara prioritza el que prioritza. En fi, no perdem les tradicions i desitgem-nos un Bon Nadal i un feliç 2010, que bona falta ens farà a tots plegats. (Ja veieu que això d’abolir les vacances de Nadal per les d’hivern no va amb mi; deu ser perquè no respiro aires del tripartit.)
BONES FESTES A TOTS
11 de desembre del 2009
Tres preguntes
Aquests darrers dies m’he fet tres preguntes:
1.- Què passaria si a casa nostra ara que tant es parla de desafecció política tinguéssim un sistema de participació com el suís?
2.- On són els actors i les cassolades que tant soroll van fer en el anterior govern del Partit Popular per haver enviat tropes a l’Iraq?
3.- Què més ha de passar perquè els sindicats es posin al seu lloc, si no volen perdre el poc prestigi i representativitat que els hi queda?
Com podeu veure són tres preguntes ben senzilles que estic segur que hi ha molta gent del carrer que sovint es fa.
La primera està clar: el sistema suís és sens dubte el millor i més representatiu. Algun cop que, per motius de feina, havia anat a Berna, i en un dels tramvies podies coincidir amb algun ministre -que evidentment jo no coneixia però els companys suïssos que anaven amb mi sí-, a mi se’m feia estrany veure’n un al tramvia com un ciutadà més. I és que coses com aquestes són el fruit d’un procés democràtic més profund i arrelat en el si de la societat. Aquests últims dies, els suissos han estat noticia pel cèlebre referèndum dels minarets, i com és normal i corrent -és a dir s’hi fan un bon nombre de referèndums al llarg de l’any-, els ciutadans s’han expressat lliurement. Algú pot pensar que això no és la màxima expressió de la democràcia, i és bo que es faci en tots els temes que preocupen als ciutadans.
I no com ara sembla que aquí volem fer descobrir les llistes obertes o semiobertes, però seguirem sense parlar dels temes que més preocupen als ciutadans, com podem veure el model suís deixa en mans dels ciutadans totes les decisions importants i que els hi preocupen, si aquí s’acabés apostant per un model com el suís, potser aconseguiríem més participació i menys desafecció.
La segona qüestió es més que evident. Qui mobilitzava els actors i les cassolades sembla ser que ara deu governar, la llàstima d’aquest país és que només es mobilitzi el ciutadà quan governa un determinat color polític i no quan en governa un altre color encara que ho faci pitjor.
I la tercera em preocupa molt, ja que si els actuals sindicats deixen de fer la seva feina i es converteixen en còmplices del govern actual deixant de banda els treballadors que haurien de ser el seu únic referent i subjecte a defensar i representar, el que pot passar és que n’apareguin d’altres on els treballadors s’hi sentin realment representats i es posi fi així a aquesta connivència malaltissa i perillosa que hi ha en el dia d’avui, millorant l’escena social, que també seria un altre element positiu per lluitar contra la desafecció social, i perquè no, política.
1.- Què passaria si a casa nostra ara que tant es parla de desafecció política tinguéssim un sistema de participació com el suís?
2.- On són els actors i les cassolades que tant soroll van fer en el anterior govern del Partit Popular per haver enviat tropes a l’Iraq?
3.- Què més ha de passar perquè els sindicats es posin al seu lloc, si no volen perdre el poc prestigi i representativitat que els hi queda?
Com podeu veure són tres preguntes ben senzilles que estic segur que hi ha molta gent del carrer que sovint es fa.
La primera està clar: el sistema suís és sens dubte el millor i més representatiu. Algun cop que, per motius de feina, havia anat a Berna, i en un dels tramvies podies coincidir amb algun ministre -que evidentment jo no coneixia però els companys suïssos que anaven amb mi sí-, a mi se’m feia estrany veure’n un al tramvia com un ciutadà més. I és que coses com aquestes són el fruit d’un procés democràtic més profund i arrelat en el si de la societat. Aquests últims dies, els suissos han estat noticia pel cèlebre referèndum dels minarets, i com és normal i corrent -és a dir s’hi fan un bon nombre de referèndums al llarg de l’any-, els ciutadans s’han expressat lliurement. Algú pot pensar que això no és la màxima expressió de la democràcia, i és bo que es faci en tots els temes que preocupen als ciutadans.
I no com ara sembla que aquí volem fer descobrir les llistes obertes o semiobertes, però seguirem sense parlar dels temes que més preocupen als ciutadans, com podem veure el model suís deixa en mans dels ciutadans totes les decisions importants i que els hi preocupen, si aquí s’acabés apostant per un model com el suís, potser aconseguiríem més participació i menys desafecció.
La segona qüestió es més que evident. Qui mobilitzava els actors i les cassolades sembla ser que ara deu governar, la llàstima d’aquest país és que només es mobilitzi el ciutadà quan governa un determinat color polític i no quan en governa un altre color encara que ho faci pitjor.
I la tercera em preocupa molt, ja que si els actuals sindicats deixen de fer la seva feina i es converteixen en còmplices del govern actual deixant de banda els treballadors que haurien de ser el seu únic referent i subjecte a defensar i representar, el que pot passar és que n’apareguin d’altres on els treballadors s’hi sentin realment representats i es posi fi així a aquesta connivència malaltissa i perillosa que hi ha en el dia d’avui, millorant l’escena social, que també seria un altre element positiu per lluitar contra la desafecció social, i perquè no, política.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
