Horaris Europeus

La setmana passada vaig tenir una agradable trobada amb el Doctor Ignacio Buqueras, President de “la Comisión Nacional para la Racionalización de los Horarios Españoles” (ARHOE), entitat que promou la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, promovent horaris més racionals.

Les reflexions del Doctor Buqueras em van fer pensar sobre la necessitat i els avantatges de modificar els horaris laborals al nostre país assimilant-los més als horaris de la resta d’Europa. Primer van ser les llargues jornades laborals, incompatibles amb la conciliació de feina i família; ara és la crisi econòmica, la que ens aboca a la necessitat d’un nou ordre econòmic i social.

Òbviament el primer argument a favor d’aquesta racionalització dels horaris a l’Estat espanyol, és la conciliació de la vida familiar i professional. Els horaris partits, amb interminables esmorzars i dinars, provoquen no poder compartir un temps important amb aquells que estimem, especialment amb els nostres fills amb les conseqüències que aquest fet pot tenir sobre la seva futura educació acadèmica, sentimental i cultural.

Un segon criteri a favor d’aquesta racionalització d’horaris és la productivitat, etern problema de l’economia espanyola, que té molt a veure amb la cultura llatina. No per restar més temps al lloc de treball els resultats són més positius, sinó que cal incidir en eines que permetin valorar l’eficiència i l’assoliment dels objectius en l’activitat diària, oblidant, com a mínim com a primer factor les hores esmerçades. Es requereix un canvi de mentalitat, traduït en una direcció per objectius així com en una remuneració que s’ajusti a aquests, i no pas a les hores de presència a l’oficina. Cal doncs, donar recolzament a les empreses flexibles i familiarment responsables.

La internacionalització seria el tercer factor. Els horaris espanyols, s’han d’assimilar als dels nostres competidors però alhora també col•laboradors europeus, facilitant així el treball en xarxa i exprimint al màxim l’ús de les noves tecnologies.

Per l’últim l’estalvi energètic seria un factor rellevant, fomentant així la sostenibilitat dels recursos naturals. La concentració horària, sobretot, en grans empreses i institucions tindria conseqüències evidents estalviant llum, gas, etc...

Cal doncs donar passes endavant en aquesta direcció perquè només d’aquesta manera, l’Estat espanyol i Catalunya tornaran a ser societats alineades amb les economies més competitives i podrem alhora conciliar, en aquests temps tan confusos, la vida professional amb la personal i potser així i hauria més feina per més gent.

Intolerància

Avui hem viscut un dels dies més tristos de la recent democràcia al nostre país.
Les imatges que he presenciat eren més pròpies del tercer món que no pas les d'un país desenvolupat. Hi ha situacions que en un estat de dret no es poden permetre i el que avui han fet els anomenats "indignats" està fora de tota lògica. Segrestar als representants del poble escollits democràticament no és de rebut i fer-ho amb violència encara menys.

Puc compartir moltes de les situacions que plantegen, però crec sincerament que la forma es del tot errònia. Vivim en un país democràtic i no ha estat fàcil aconseguir-ho. No ho llencem tot per la borda! Estic d'acord que la situació econòmica no es fàcil, però ara hi ha hagut una alternança política i crec que és just dipositar-hi confiança. Hem fracassat amb la gestió d'aquests darrers anys ara cal veure si la nova composició política serà capaç de resoldre la situació.

En democràcia hem de respectar la voluntat del poble i hi ha mecanismes legals per fer-ho, no ens els saltem , si ho fem conduirem al país a una situació de descontrol i caos.

Molta sort i molt encert

Molta sort i molt encert

Avui, de fet ahir, després de 16 anys sent regidor d'Arenys era el primer diumenge després de tots aquests anys que em despertava sense tenir aquesta responsabilitat municipal.

Vuit anys de regidor al govern municipal i vuit a la oposició crec que ja són molts, ara toca que les noves generacions prenguin el relleu i dediquin els millors anys de la seva vida a situar el nostre Arenys de Mar allà on mereix estar.

Aprofito el post d'avui per despedir-me com a regidor d'Arenys de Mar però també per felicitar a tots/es els regidors/es coneguts o no, que el passat dissabte van ser proclamats en el càrrec a les diferents ciutats i viles del nostre país. Vull, si em permeten, demanar-los-hi que tinguin coratge i valentia per afrontar un dels reptes més grans que hom pot tenir, que és el de servir a la ciutat o vila que t'ha vist néixer o créixer.

Un apunt; tots vosaltres sabeu que la política, segons la darrera enquesta del CIS, és la tercera preocupació dels ciutadans. Però, com a convençut de la política i defensor del sistema que sóc vull transmetre-us la idea que la política de proximitat que és fa des dels Ajuntaments ha de ser el remei a aquesta desconfiança actual.

I un apunt final; Avui, com he dit abans, comença una nova etapa per a molts municipis. Per fer realment profitosa aquesta nova etapa hem d'apartar els dogmatismes, els partidismes, els models sectaris i les endogàmies de partits. Com he sentit dir en alguna vila durant la campanya electoral " els qui només miren el passat o el present, segur que es perden el futur?. La gent, el ciutadà, les persones ens trien per què guiem el poble però també per què dibuixem l'esperança i només, si és així, la política té i tindrà sentit.

Molta sort i molt encert en el cami que comenceu!

Estrategos

Estrategos es la paraula grega per "estratega". A l'antiga Grècia, els estrategos eren un càrrec public encarregats de la defensa y la direcció de la guerra.

Els diccionaris d'arreu, també els d'aquí, ens diuen que estratègia, es un conjunt d'accions planificades sistemàticament en el temps que es duen a terme per aconseguir un determinat fi.

Ara us preguntareu el per que d'aquest inici del post d'avui.

Doncs be, com que no vivim a l'antiga Grècia es evident que no som estrategos però si, que en els nostres dies, de l'estratègia se'n abusa, i alguns partits polítics,
especialment.

Per mi i per molts, la política no es només estratègia i tàctica. Potser la ciutadania es distancia de la política pels tacticismes que veuen i palpen en l'activitat política del dia. La política es pacte, es gestió, es honradesa i no només tàctica.

En tot el tema dels pressupostos estem veient com alguns aprofiten per fer estratègia constant. Sembla que no se'n han adonat que la ciutadania valora molt mes la gestió, la bona governanÇa i no la tàctica simple i partidista. Aquesta manera de fer i de mirar-se el melic va portar el segon tripartit de Montilla a perdre a les urnes, però com ja he dit, continuen en les mateixes. Han après alguna cosa? Malauradament sembla que no.

Ara, amb la situació per la que esta passant el país la classe política hauria d'anar a la una, hem de donar un missatge d'unitat. Ara es moment de retirar l'estratègia, moment de no anar en contra del ciutadà i anar-hi a favor. El país necessita responsabilitat dels seus dirigents polítics amb urgència i alguns s'atrinxeren en les seves maneres de fer de sempre.

Els votants d'avui son exigents i ens estan demanant a crits que tots plegats fem el que sigui per sortir del pou.

Recapacitar diuen que es de savis, alguns encara poden deixar l'estratègia i sumar, sumar i sumar....

La política es ara mes que mai construir i no destruir.

No vivim a l'antiga Grècia, vivim a Catalunya.

Ara el cogombre...

M’ha sorprès molt, sobretot venint dels alemanys, gent racional, seria i europeistes convençuts, la lleugeresa amb la que han actuat en l’anomenada “crisis del cogombre”. Aquest tema no és menor, ja que els productors d’hortalisses a Espanya situen les possibles pèrdues en 200 milions d’euros setmanals i a més, es corre el risc d’encomanar aquestes restriccions a d’altres productes com la fruita, cal recordar, que ara, a Catalunya, estem em plena campanya de la fruita amb pinyol, i no cal esmentar el terrible mal que podia ocasionar al sector primari del nostre país una cancel•lació de l’exportació prevista amb conseqüències que serien molt greus donada la ja de per si malmesa situació econòmica.

L’aptitud alemanya és incomprensible al igual que la d’altres països europeus, que anteposen els seus interessos econòmics o polítics, com podria ser el cas alemany, a la seriositat i rigorositat que requereix un tema d’aquesta magnitud. Avui mateix l’economista Xavier Sala Martin, recordava que fins fa poc a Estats Units no és podia trobar pernil per culpa de la grip porcina dels anys 70 o que encara costa trobar oli espanyol per la crisis de la colza dels anys 80, per tant és obvi el llarg recorregut d’aquestes situacions, i la importància d’actuar amb diligència i contundència per esvair qualsevol ombra sobre els productes catalans si es produís el cas. Avui, als mitjans veiem a la ministra del ram en bata blanca menjant cogombre i m’han recordat imatges pretèrites.

Per altra banda, el conseller Pelegrí, ens ha recordat, de manera contundent i seriosa, la bona feina que a Catalunya fa la industria agroalimentària, sent un exemple de professionalitat i garantint, al igual que fan les diferents administracions, la seguretat i la traçabilitat dels aliments des del lloc de conreu fins a la taula. És doncs, en aquests moments que hem de valorar amb justícia la importància del sector primari a Catalunya, i tots plegats hem de recolzar-lo i enfortir-lo, doncs és la base on es sustenten la resta de sectors productius del nostre país.

Toca més que mai fer feina i fer-la bé, molt bé diria jo, no ens ho posen fàcil.....

CONFIANÇA

Aquesta és, per a mi, la paraula clau de la victòria electoral de CiU en les eleccions del 22-M. Confiança en una força política que està treballant de debò per començar a canviar la situació de crisi econòmica i social en què estem immersos. Per això, el suport que CiU ha rebut a les urnes és l’aval per tirar endavant un programa de govern, primer a la Generalitat i des d’ara a molts ajuntaments, que ens ajudarà a sortir-nos-en. I en aquest sentit us vull dir dues coses. La primera, grà cies. I la segona, que no us decebrem.

Més enllà de felicitar-nos per tot plegat, no podem oblidar que el context general i els resultats de les eleccions de diumenge –i els analistes ja ho han dit- conviden a una reflexió profunda. I això també ho tindrem en compte. Cal analitzar aquest nou moviment social dels indignats, conèixe’l, i esbrinar el motiu de l’ascens d’una força com Plataforma per Catalunya per posar-hi remei. Tots plegats tenim molta feina, però cal dir que amb el suport rebut la farem, si cal, encara amb més energia.

El valor de tenir valors… (Els valors sempre perduren en el temps)

Faig una petita pausa a pocs dies de les eleccions municipals, fatigat però il·lusionat, després d’aquest dies de campanya, per parlar d’un tema recorrent però no per això menys important..., els valors, i vull parlar dels valors en sentit ampli, de país, individuals, col·lectius,.... Es evident que tots necessitem referents i segurament en els darrers temps, especialment en els moments de bonança econòmica, tots i totes hem estat una mica equivocats, elevant i mitificant a persones o empreses que han assolit riquesa o rellevància social de manera fàcil i ràpida.

El 4 de juny de l’any 2009 escrivia un post en el meu bloc que parlava dels èxits del Barça d’aquell moment, parlava com també faré avui de valors com el treball, la constància i la il·lusió per la feina ben feta. Doncs bé, com tots sabem, la passada setmana el Barça es va proclamar campió de la lliga, també es va classificar per la final de la copa d’Europa en unes semifinals, contra l’etern rival, on no només ens enfrontà vem a un equip molt fort si no a un model antagònic, on el guanyar, si o si, sembla ser l’únic objectiu. En contraposició trobem la filosofia (i els valors) que l’equip de Guardiola destil·la des de fa anys, filosofia bassada en el treball constant, en la millora continua, en la política de l’esforç, en la humilitat i en el respecte al rival. Però sobretot, penso, en la importància del col·lectiu per sobre de les individualitats. Es evident que al Barça juguen, els tres millors jugadors del món, com a mínim els més reconeguts, però no és menys cert que aquest jugadors es sacrifiquen i corren com a l’últim futbolista del planter, entenent que el seu èxit esta supeditat a l’èxit del conjunt, i anteposant les seves necessitats a les necessitats, en aquest cas, d’un equip de futbol amb una manera de fer i jugar que el fan únic al món.

En aquesta mateixa direcció, i en un col·lectiu jove i ple de talent, és bàsica la figura d’un entrenador com en Pep Guardiola, seriós, respectuós, treballador(molt treballador) i preocupat en transmetre al seu equip, no únicament als futbolistes, si no també al cos tècnic, ajudants, directius i m’atreviria a dir que a socis i aficionats, que el talent i la formació són bàsics per assolir els objectius marcats, però que segur que aquest no s’aconsegueixen sense treball i sacrifici.

Per què dic tot això?, perquè com ja vaig escriure en el meu post del 4 de juny de fa 2 anys (“tots i cadascun de nosaltres haurem de prendre exemple d’aquesta actitud davant l’adversitat. També els polítics, sobretot els polítics, que som els qui ens han posat al capdavant dels afers públics!"), s’han de prioritzar els valors i la cultura de l’esforç, en definitiva, allò que ens ha de permetre a tots plegats aixecar-nos i continuar avançant.

Per tant, felicitats Barça!!..., per tenir la valentia i l’encert de posar com a lema de la rua de celebració del vigent campionat de lliga “El valor de tenir valors!". Gràcies Barça.

D’igual manera i per acabar permeteu-me felicitar a l’Assignia Manresa, un exemple de treball i coratge, un equip modest, amb el pressupost més baix de la lliga ACB que cada any aconsegueix el petit miracle de mantenir-se, per alegria dels seus aficionats i dels amants del bàsquet en general, a l’elit de bàsquet estatal.

I sempre la mateixa història

Ahir, va ser un dia trist per Catalunya, els catalans i sobretot per tots aquells com jo que ens dediquem a la política. Es fa difícil explicar i fer entendre als ciutadans del nostre país com aquells que els representen, en aquest cas 25 diputats del PSC, els hi donen l’esquena, i només el interès de partit els mou a no reclamar allò que per llei ens correspon. Impotència, perplexitat i tristesa són alguns dels adjectius que hem venen al cap. Ahir a la votació sobre el fons de competitivitat hem perdut no només recursos si no la dignitat i el respecte d’un poble.

Després, tots plegats parlem de desafecció, de desinterès per la política, d’abstenció..., aquesta aptitud dels diputats del PSOE, si del PSOE, oblidem ja, les sigles del PSC com ja fan ells, a la campanya de les municipals, no ajuden en res a recuperar el interès per la política.

Lectura a banda mereix l’aptitud dels diputats del PNV, no és la primera vegada, ni malauradament serà l’última que els nostres “amics” del País basc no recolzen posicions catalanes justes i segurament ha arribat el moment de plantejar-nos la relació amb ells i desterrar del nostre imaginari col•lectiu aquesta visió, segurament idíl•lica, d’entesa entre els nostres pobles. D’igual manera, no escapa com a sospitosa l’absència de diferents diputats del PP. Però tot plegat no ens ha de fer perdre de vista als veritables culpables d’aquesta desfeta i no són més que aquests diputats del PSC/PSOE catalans, que han decidit anteposar el seu partit per davant dels seus conciutadans en una situació econòmica tan greu com l’actual. Encara no ho entenc, igual que no ho entén per exemple, Ernest Maragall com reconeixia, al seu twitter, avui mateix.

Ara be, tenim un problema important com a país. Ni acords globals amb immigració, ni amb infraestructures, ni amb autogovern, ni amb el dret a decidir, etc. I encara alguns volen parlar de sobiranisme?, de fer passos en ferm en aquest sentit?...

Demanem corresponsabilitat, implicació i ajuda al ciutadà per defugir d'aquesta crisi però vigilem perquè cada dia estem mes allunyats. Capgirem aquesta situació amb celeritat perquè si no,no hi serem a temps.

Que faran demà ?

Demà al Congrés de Diputats es vota una moció sobre el Fons de Competitivitat. Em faig dos preguntes sobre el tema en qüestió; serà aprovada amb el recolzament de totes les forces polítiques?, el PSC, per una vegada, defensarà els interessos de Catalunya a Madrid amb tots els ets i uts?

Tots sabem que aquests dies els candidats socialistes de molts municipis del nostre país parlen de les excel·lències de la seva gestió. Doncs bé, aquesta excel·lent gestió ens ha portat on ens ha portat... m’estalvio els comentaris. A aquests mateixos els hi dic que demanin als 25 diputats del seu partit al Congrés que votin aquesta moció. Potser així començaran a ajudar el País a sortir de l'etsutrac on ells mateixos ens han portat.

No hem d’oblidar, i ells tampoc ho han de fer, que sense un Govern solvent i uns Ajuntaments solvents, sense un Govern i uns Ajuntaments sanejats ... no podrem invertir en activitat econòmica i en ocupació, no podrem fer més i millors polítiques socials, no podrem destinar recursos a la formació permanent de les persones, etc.


Per tant, senyores i senyors del PSC voteu aquesta moció. Per què? perquè mai és mal moment per fer les coses ben fetes.

Catalunya ens necessita a tots, repeteixo, a tots!

Gràcies

911

Vull començar aquest nou post, ara que encetem el tram final de les eleccions municipals, donant les gràcies a tots aquells militants i simpatitzants que han volgut, a traves de CiU, participar en les 911 llistes que la nostra federació presenta arreu del territori.

L’esforç individual d’aquestes persones, prop d’onze mil, esdevé col·lectiu i mostra amb claredat la bona salut del projecte comú de CiU i la ferma voluntat de cadascun d’ells de seguir transformant el país, dia rere dia, poble a poble, comarca a comarca.

Aquests 11.000 candidats/es són molt conscients de la situació que viu Catalunya en l’actualitat. És per això que la seva, la nostra, principal preocupació i obligació serà la de generar ocupació, incentivar als emprenedors, al comerç de proximitat i als petits empresaris i vetllar que l’administració sigui àgil, dinàmica i no dificulti la seva activitat comercial.

Aquests 11.000 candidats/es tenen molt clar que s’han de generar oportunitats reals a la gent, fomentant l’educació, la formació i la cultura de l'esforç.

La gent de CiU i el suport majoritari de la ciutadania ja va fer possible un canvi al Govern a la Generalitat, ara cal, que els Ajuntaments, l’administració més propera al ciutadà , es sumin a aquest canvi en positiu i deixem de patir molts ajuntaments governats per partits que viuen allunyats de la realitat. Necessitem més Alcaldes/ses i Regidors/es que pensin i actuïn en funció de les necessitats reals de les persones. Calen, ara més que mai, Governs municipals, amb una gestió transparent, curosa amb els diners públics, responsable, activa i a la vegada reactiva, permeable a les preocupacions dels ciutadans.

Les candidatures de CiU aporten experiència i pluralitat, per tant, confiança. I confiança és el que necessita el nostre país, confiança i empenta per situar-lo on mereix estar.

Gràcies a totes i tots.