Un discurs serè, enmig d'una campanya amb massa soroll

Un discurs serè, enmig d'una campanya amb massa soroll

Ahir, durant l'esmorzar organitzat pel Fòrum Europa-Tribuna Catalunya vam poder gaudir d'un discurs profund, serè i, sota el meu punt de vista, molt responsable del nostre candidat, en Josep Antoni Duran i Lleida.

Duran, al llarg del seu discurs va apel·lar a una cosa tan important i transcendental per l'esdevenir de la societat actual com són els valors i la ètica moral.

Alguns, segur, poden fer una lectura simple i potser no ho veuen com jo, però si te'l escoltes bé i el llegeixes entre línies veus que ahir Duran va apuntar idees molt importants per fer front a la crisi actual amUb valors, i si, potser amb valors espirituals, que van més enllà.

És important que algú i més enmig d'una campanya com aquesta, et parli de valors, d'ètica i de responsabilitat social. És important també que algú reivindiqui que necessitem un món que es nodreixi de comportaments i actituds diferents que evitin les injustícies socials en tots els camps i més en l'econòmic, on els malcomportaments ètics i morals, ens han evocat a una de les crisis més ferotges.

Una de les frases que va dir Duran que més hem va impactar va ser la següent: "Sense ser capaços de reflexionar sobre el comportament que han tingut les institucions i la societat no serem capaços de superar aquesta dilema històric en què ens trobem".

Té tota la raó. Potser si tothom reflexiones i fes una petita revisió de la seva escala de valors i i poses per davant la veritat, la justícia, el bé comú, la primacia de la moral, la vida com a valor suprem, la família, l'empresa, la llibertat exercida amb responsabilitat o el respecte per les persones, el món aniria molt millor del que va i la crisi que ens afecta seria més fàcil de superar.

Estaria molt bé que les noves generacions, els joves d'aquest país, és llegeixin aquest discurs i que hi reflexionin. De fet, si m'ho permeten, convido als professors de les Universitats Catalans que el llegeixin als seus alumnes.  Els joves seran els que, potser, podran canviar el món i la manera de fer actual.

La nostra força!

Avui ja si!!!. Aquesta matinada ha començat oficialment la campanya electoral i CiU ho ha fet amb un pavelló de l'illa diagonal de Barcelona ple d'entusiasme i il·lusió.

Aquestes eleccions son vitals per Catalunya. El nostre país s'hi juga el prestigi, el respecte i el seu esdevenir futur.

La millor opció per defensar els interessos de Catalunya i el seu autogovern, sens dubte, és CiU, és Duran i Lleida.

Perquè?

El PSC- PSOE ja ens ha demostrat aquests anys quina es la seva manera particular de defensar Catalunya a Madrid; amb un silenci barroer, amb un amagar el cap sota l'ala i amb un cinisme insultant de tots els seus diputats a corts.

O el PP, que amb majoria absoluta sempre ha intentat frenar l'avenç social nacional i econòmic de la nostra nació.

Per això us demano que no us deixeu enganyar.

Ni PP ni PSOE!

Les ganes, l'empenta, la responsabilitat, les idees de CiU, són la nostra força per defensar el país.

Voteu a Duran i Lleida!
Voteu a CiU!

80è aniversari UDC

Goig, emoció, records...paraules que descriuen el que vaig sentir aquest passat dissabte durant el sopar commemoratiu del 80è aniversari del meu partit, Unió Democràtica de Catalunya.

Un miler de persones van voler ser partícips d'aquesta data tan assenyalada per a Unió. Aquesta presencia massiva de gent serveix per reivindicar amb força i ímpetu el paper del nostre partit en la societat catalana.

En aquest sopar, a banda de les intervencions que va haver-hi i que després us en parlaré, va servir per homenatjar a totes i tots aquells militants que fa 25 anys que militen al partit.

Personalitats tan importants com Nuria De Gispert, Joana Ortega i Josep Sanchez Llibre van rebre aquest reconeixement enguany, però no em vull oblidar d'aquells militants que també van rebre aquest reconeixement i que des del seu anonimat, han treballat incansablement durant 25 anys per Unió, pel país i per la seva gent.

També varem comprovar la gran unitat, sense discrepàncies internes, que viu Unió en l'actualitat. L'exemple el van donar el tres presidents del comitè de govern i tots els presidents dels consell nacionals vius, tallant junts el pastís dalt de l'escenari.

Ara, vull destacar algunes de les coses que en Duran i Lleida va dir durant la seva intervenció i que va servir per cloure l'acte.

En Duran va reivindicar el paper d'UDC des de l'any 31 i la defensa del nostre partit de la sobirania de Catalunya i la possibilitat d'aquesta d'exercir el seu dret a l'autodeterminació i l'opció de la confederació com a model d'organització d'Estat.

També però, va reivindicar altres valors de ciutadania que sempre ha defensat Unió com són la llibertat exercida amb responsabilitat, la solidaritat, l'autoritat, l'esforç o l'economia social i de mercat, l'humanisme i la justícia social com a valors vàlids dins el nou orde mundial.

En definitiva, Unió té lideratge, discurs, idees, valors i gent disposada a defensar-los durant 80 anys més!

Com a secretari d'organització que sóc d'Unió no puc acabar el post d'avui sense agrair la tasca i l'esforç d'en Miquel Puig, president de la comissió del 80è aniversari i totes les persones que han treballat per fer possible aquest sopar commemoratiu.

Tintín

Aquest dijous vaig tenir la oportunitat, juntament amb altres companys del grup parlamentari, de presenciar la pre-estrena de la pel·lícula " Les aventures de Tintín", de Steven Spielberg. Un honor per un romàntic i un apassionat dels clàssic com jo.

El passi d''aquest film em va fer recordar i rememorar la meva adolescència i aquells moments de lectura de les aventures d'aquest personatge. Personatge, que en aquella edat, va fer despertar la meva passió per viatjar i descobrir nous mons i nous horitzons.

Com deia una crònica de la Vanguardia del dia 22 d'aquest mes, Steven Spielberg ens torna al Tintín després de 30 anys i ens el situa en el nostre segle. Només per això ja li hem d'estar agraïts.

Tintín, a més, la vam poder veure en la nostra llengua, en Català. Vull recordar que ara fa uns  40 anys la "editorial joventud" va treure a la venta el còmic en Català, sent pionera en la època i molts nois i noies vam descobrir, com ara ho faran a traves del cinema, en Tintín en Català.

En aquest país, com va dir el conseller Ferran Mascarell abans del passi de la pel·lícula, estem fent possible la normalització del cinema en Català. Aprofito per agrair al Conseller de Cultura i al Director General de l'ICIC, en Felix Riera, com estan portant la negociació, tranquil·la i sense sorolls de fons, amb les majors i els sectors implicats que estan ajudant tant al cinema en Català. (Recordeu el soroll de l'anterior govern amb aquest tema i els resultats obtinguts?).

Per acabar, tot i que Spielberg es un geni cinèfil i dels seus efectes especials, hi ha una cosa de la pel·lícula que hem va fer sortir de la sala amb un lleu mal de cap; el 3D. No dic que no sigui un concepte interessant per les noves generacions, però jo no m'hi acabo d'adaptar. Hagués preferit el format tradicional, però no hem feu cas, deu ser que ja tinc una edat.

Gràcies Hergué, gràcies Tintín i gràcies Steven.

Fins quan aquestes campanyes ?

 
Entenc, com qualsevol demòcrata, que els partits (que no estan al Govern o si) i per tant que són a l’oposició, presenten les seves propostes, alternatives i opinions durant el temps que dura la legislatura, no?. No entenc llavors aquesta deria d’alguns de presentar propostes innovadores, o així creuen, en els darrers mesos, just abans de la comptessa electoral.
 
Qualsevol partit hauria de presentar les seves propostes amb un cert recorregut i no ara que estem en temps de pre-campanya i a punt d’entrar en plena campanya. La ciutadania crec que aquestes cartes als reis mags tan extenses ja no se les creuen.
 
Penso també que els polítics i més durant la campanya, s’haurien de dedicar a tasques més justes i productives i no a llençar-se els draps bruts durant la campanya o a presentar propostes “estrella" que no podran executar. Tenim quatre anys per fer-ho i no cal esperar a fer els deures a darrera hora.
 
Ho dic concretament pel Partit Popular pero també pel Sr. Rubalcaba (aquest últim per cert, sembla que no hagi format part del darrer govern d’Espanya ja que fustiga amb molta precisió decisions maldestres del que ha estat el seu president en els darrers anys). Però bé...
 
Aquests darrers dies observem com el PP i el PSOE, el Sr. Rajoy i el Sr. Rubalcaba, comencen a entrar en campanya i no ho fan de la manera més neta possible. Ambdos, dona la sensació, que estan esperant els dies finals per començar a recriminar-se i (perdoneu-me l’expressió) llençar-se m... a dojo.
 
És per això que em sento orgullos de formar part de CiU i de tenir de candidat al Sr. Duran i Lleida. CiU és l’unica formació i candidat que fan una campanya pro-positiva, sense retrets i amb conciència del moment pel qual atravessa el país. CiU també es la formació que presenta propostes molt treballades i que han estat plantejades en l’hemicicle del congrés dels diputats, en moltes ocasions.
 
Una darrera reflexió, precisament sobre les declaracions de Duran sobre el PER, on els dos grans partits, d’una manera desproporcionada l’han atacat amb molta duresa.
 
En Duran porta dient durant aquests quatre anys que els Catalans estem cansants del menyspreu i de l’espoli que es practica de forma sistemàtica sobre la nostra terra. El PER és un exemple clar com per mi ho és també la falta d’inversió al Prat (en canvi 1000 M euros per l’aeroport de Ciudad Real) o l’AVE d’albacete (amb tot el respecte per aquella comunitat).
 
Durant aquests quatre anys a en Duran ningú l’havia reprovat, oi? Era per què no estavem en campanya, no?. La resposta és clara, si, no era campanya.
 
Això senyores i  senyors es el que no pot ser.
 
Seny i rigor és el que garanteix CiU.
 
Aquestes eleccions no són cosa d’aquests dos!!!

L’anunci d’ETA d’abandonar les armes

Cert és que avui és un matí diferent. ETA, després d’anys d’assassinats, persecucions i extorsions, va anunciar que abandonava la lluita armada.

La jornada d’ahir es converteix en històrica per aquest fet, però m’hagués agradat més que ETA anuncies la seva dissolució definitiva i demanes perdó a totes aquelles families que han destrossat de per vida.

Avui a Euskadi, a Catalunya, a Espanya i França tothom és més lliure.

Zorionak Euskadi, zoroniak.

Sitges film festival i Sitges

Aquest passat dissabte vaig tenir la oportunitat de presenciar en directe l’acte de cloenda de la 44ena edició del Sitges; Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. L’acte va constar del lliurament de premis i del passi de la pel•lícula “The Thing”.

Que voleu que us digui sobre “The Thing”, un film que em va recordar molt a Allien. No la critico per què sóc incapaç de valorar el gènere. A mi les pel•lícules de sang i fetge de per si ja no m’agraden, però menys quan extraterrestres antipàtics i lletjos són els protagonistes.

Jo soc del britànic Alfred Hitchcock, el mestre del suspens. Aquelles seqüències d’intriga, suspens i assassinats de les seves pel•lícules, revolucionaries per als seus temps, m’han fet des de sempre un fidel seguidor d’aquest director, al cel sigui.

Amb això no vull dir que el terror d’ara no sigui bo, ni molt menys però jo sóc un clàssic i com a tal em comporto.

Ara deixeu-me que escrigui unes ratlles sobre la vila que acull aquest festival, Sitges.

Sitges, i així els hi he comunicat durant molts anys als meus alumnes quan impartia classes com a professor de Turisme, és d’aquelles poblacions on el turisme ha sabut conviure de manera excel•lent amb les tradicions, i en part, és gràcies a la perfecte harmonia entre les diferents ofertes de cultura, lleure, gastronomia i benestar que fa molt agradable l’estada a Sitges en qualsevol època de l’any i converteix la visita en aquesta vila del nostre mediterrani, en una experiència completa.

Com deia, Sitges és una població turística creativa, innovadora i molt rica culturalment, on l’oci i té un paper destacat però també el seu respecte cap a les tradicions; el corpus, carnaval, la verema, les Festes Majors de Sant Bartomeu i Santa Tecla, el rally de cotxes antics, el mateix festival, fan que així sigui.

Així mateix, la manera com tenen de viure els Sitgetans i les Sitgetanes les seves tradicions el converteixen en un element turístic més, i molt important.

Cal protegir aquesta manera d’entendre el turisme.

Com em va dir un amic que viu allà “La parròquia de Sitges coneguda com “La Punta” s’encarregarà de fer-ho, des d’allà es dibuixa aquest Sitges modern però vell”.

El model de sitges de trencar la estacionalitat s'hauria de poder exportar a la resta de poblacions turístiques del nostre país

Soroll no, gràcies

Suposo que el linxament d’alguns cap a les opinions de Duran i Lleida sobre el PER, són fruit de l’època pre-electoral en la que ens trobem on tot es magnifica i qualsevol declaració es treu de context i fins i tot, com dirien els nostres avis, de mare.

Les declaracions de Duran d’aquest dissabte, i com ja ha aclarit ell mateix durant aquestes darreres hores, no són ni molt menys un atac al poble andalús com pretenen vendre aquells que no volen entendre res. En Duran no fa més que expressar una altra manera d’entendre la política i la gestió dels recursos públics defugint d’aquesta política del subsidi que tan agrada a alguns sectors de la socialdemocràcia.

Ja no afegiré més opinions sobre el tema només diré que n’hi ha que es troben molt bé venent aquestes declaracions i els imaginaris conflictes territorials que se’n deriven, per què així no parlen de la nefasta gestió econòmica d’aquests darrers anys.

Una reflexió; aquesta campanya no pot ser com les altres i els primers que ho han de tenir clar son els dos grans partits d’àmbit estatal. La situació econòmica, els elevats índexs d’atur, la delicada situació de moltes famílies, etc, no permeten que afrontem aquestes eleccions pujats com moltes vegades al Dragon Khan o en concurs per veure qui la diu més grossa.

El PP i el PSOE són especialistes en tirar la pedra i amagar la mà. Mentre hi hagi soroll no es parlarà de propostes concretes. De fet, fan el que han fet aquests darrers anys; crits, soroll, acusacions, ara tu, ara jo, ara el dos i molt poques propostes serenes i rigoroses en l’àmbit econòmic per ajudar-nos a sortir d’aquesta crisi.

Això si, només hi ha una cosa en la que aquests dos partits es posen d’acord i van junts fins al final (Sra. Chacon inclosa, que durant quatre anys ha fet tot el que estava al seu abast per defensar Catalunya...), quan s’ha de fustigar a Catalunya. Mirin que ràpid ho van fer amb la reforma constitucional exprés.

Però bé, com dic sempre, nosaltres a lo nostre. CiU no juga a aquest joc, no es puja al Dragon Khan. Nosaltres a seguir sent propositius, a seguir fent propostes en matèria econòmica com aquests darrers i a seguir defensant un pacte fiscal just per Catalunya.

Tots sabem que guanyi qui guanyi el 20N, el dia 21 ens vindran a buscar, ja veureu.

Una setmana interessant

Vaig començar aquesta setmana tant interessant, fa tot just vuit dies, tenint el plaer de representar a UDC a l'Alderdi Eguna, dia del Partit Nacionalista Basc.

El PNB va demostrar un any més que és el partit de referència a Euskadi i que els seus pilars ideològics són i seran de duradora vigència. Així ho demostren, any rere any, els milers i milers de simpatitzants i militants del PNB que s'apleguen en aquest acte.

Durant la meva curta estança per terres basques vaig poder comprovar també, entre d'altres coses, que la crisi econòmica es viu amb una intensitat si més no diferent. Aquesta crisi no perdona enlloc, però el País Basc potser per que viu d'allò que recapta, traspua uns certs aires de major suficiència econòmica que nosaltres i altres parts de l'Estat.

Aquest comentari que faig, és només això, un comentari. Però la sensació que vaig tenir és aquesta. Allà tot sembla diferent i la situació econòmica també. Tindrà alguna cosa a veure el concert econòmic? Crec que si, i tant.

Encara hi ha alguns que dubten del pacte fiscal que proposa CiU, que no ho facin i si ho continuen fent que passin uns dies per Euskadi.

Un apunt personal més. Cal recordar també que Euskadi té uns índexs d'immigració inferiors als nostres i potser per això no han hagut de sotmetre's a un sobresforç com nosaltres, per tal de garantir uns serveis bàsics dignes i a l'abast de tothom.


Per cert, vaig tenir el goig de viure en directe un partit a la Catedral del futbol, Sant Mamés. L'Altelic Club no va guanyar el partit però els seus seguidors poden estar tranquils, tenen equip i així ho van demostrar dies després en el partit contra el PSG francès.

A mitjan setmana vam viure el debat de política general que en el anterior post ja va quedar prou reflectit el que penso.

I ahir acabava la setmana assistint a la cloenda del Congrés d'ERC que va celebrar a Girona. Em va agradar molt el to conciliador, propositiu amb grans dosis de coherència del nou president, l'Oriol Junqueras. Espero que aquest nou repte que ara comença li vagi molt bé. Felicitats Oriol!

Debat de política general – la història continua sense anar amb ells...

Abans d’ahir el President de la Generalitat, Artur Mas, va fer honor al càrrec que ocupa fent un sensacional discurs realista on exposava la delicada situació per la que travessa el país però dibuixava els fonaments per a un futur més esperançador que el que s’emana del present actual.

Artur Mas va demanar unitat a totes les forces polítiques per treballar sobre la base del rigor, la seriositat i la responsabilitat per poder recuperar així, la credibilitat que Catalunya necessita i mereix.

Sembla però que alguns es segueixen enganyant i el que és més greu, segueixen venerant unes polítiques que han estat a punt de portar Catalunya a l’abisme. Alguns farien bé si en comptes d’erigir-se com a gallets oficials de l’esquerra més retrograda i irresponsable, comencessin a donar explicacions sobre la seva nefasta gestió al Govern en aquests darrers vuit anys.

Saben els diputats i diputades del PSC, ERC i ICV que han deixat un deute al nostre país que ens obliga a pagar a tots els catalans 6.000.000€ diaris només d’interessos?. Vostès són els que a dia d’avui pretenen donar lliçons al nou Govern de la Generalitat?. Creuen de debò que estan legitimats?. Jo no ho faré, de fet, la ciutadania ja va respondre en el seu dia.

D’iniciativa es sabut que no m’espero gran cosa però la intervenció que em va sobtar més de totes va ser la del company socialista d’hemicicle, en Joaquim Nadal. El PSC tenia la oportunitat en aquest debat de política general de mostrar interès per col·laborar i sumar, però van preferir apostar, una vegada més, pel despotisme i el cinisme més pur. I també en el torn de rèpliques la adjunta al portaveu Laia Bonet va fer gala de un estil agre i fora de lloc, tot plegat llàstimos. Senyores i senyors aquesta història continua sense anar amb ells.

Nosaltres a lo nostre i com va dir el President : “no s’ha de confondre la recerca del consens amb la inacció. No podem permetre’ns el risc de no fer res”.

Doncs això, a seguir treballant per Catalunya.